LA COMISSIÓ PROMOTORA DE LA ILP SOBRE LA FIBROMIÀLGIA LLIUREN AL PARLAMENT 51.203 SIGNATURES VALIDADES

Els membres de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular (ILP) per l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica han lliurat al president del Parlament, Ernest Benach, un total de 51.203 signatures validades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i que donen suport a la iniciativa.

Els promotors han lliurat també el certificat de l'Idescat que justifica la recepció de 133.361 signatures de suport, de les quals fins ara n'ha validat 51.203.

Atès que la iniciativa ha superat el mínim de 50.000 signatures que fixa la llei, seguirà tramitant-se. Així, el 16 de gener es reunirà al Parlament la comissió de control per proclamar el nombre total de signatures finalment validades per l'Idescat. A partir d'aquí, la Mesa i la Junta de Portaveus obriran un termini perquè el grups hi puguin presentar esmenes a la totalitat abans que el Ple no en faci el debat de totalitat. Si la ILP supera aquest debat, continuarà tramitant-se en comissió i tornarà al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.

La comissió promotora que avui ha lliurat les signatures, l'encapçalava Sergi Estañol, i la integraven, a més, Marta Rosselló, Àngels Martínez, Clara Valverde i David Cifré, tots afectats per alguna d'aquestes malalties.En sortir de l'audiència, Àngels Martínez ha explicat que la iniciativa pretén que "tots els pacients afectats per la síndrome de fatiga crònica o de fibromiàlgia tinguin dret a un diagnòstic fet per especialistes i que a tot el territori hi hagi unitats especialitzades". Els promotors pensen que cal un bon diagnòstic de totes dues malalties "perquè en cas necessari es pugui tramitar una invalidesa".

La Mesa va admetre a tràmit la iniciativa el 13 de març, i l'11 d'abril més de cent cinquanta persones, que van prometre o jurar el càrrec de fedatàries, van començar a recollir les signatures. El Parlament ha aprovat fins ara tres lleis que van tenir l'origen en una iniciativa legislativa popular: la de suport a les seleccions esportives catalanes, la reguladora de la incineració de residus i la de creació de llars d'infants de qualitat. (Informació i imatge cedides pel Departament de Comunicació del Parlament de Catalunya)

JA TENIM LA LLEI DE L'HABITATGE

Ahir es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei pel Dret a l'Habitatge, una de les més importants, i necessàries, de la legislatura. Us deixo la transcripció de les intervencions de cada grup parlamentari, perque crec que és útil i un element molt pedagògic poder contrastar les opinions de les esquerres i de les dretes respecte a un dret bàsic: el dret a l’habitatge

ENTREVISTA AL DIARI "EL PUNT" (7/12/07)

Jordi Miralles.: «En ple segle XXI la Constitució hauria de reconèixer el dret a l'autodeterminació»

El coordinador general d'EUiA va ser dels primers dirigents polítics a apostar per una gran mobilització per respondre a les mancances de les infraestructures i ara, com ICV, proposa que la carta magna espanyola reconegui un estat federal plurinacional, però obert al dret a decidir

-Vostès van ser el primer partit a demanar una gran manifestació pel desgavell ferroviari.

-«La política és el que afecta els ciutadans, més enllà de les institucions. En una situació com l'actual cal la resposta social. I per això hem contribuït que l'1-D molta gent es manifesti per reclamar una aposta decidida per la millora del transport públic i la constatació que moltes coses no s'han fet bé des del PSOE en l'arribada del TAV a Barcelona. Però, per davant de tots, ha estat una manifestació de país.»

-Gairebé coincideix amb la commemoració d'una Constitució que volen reformar...

-«La Constitució s'ha d'adequar a les noves necessitats de la gent i a un estat plurinacional, amb òrgans que representin el conjunt i no només una visió unitària. Apostem per un estat federal, que ara mateix és la preferència majoritària dels catalans. Però en ple segle XXI s'ha de reconèixer un dret a l'autodeterminació que l'any 1978 no va anar més enllà de les autonomies. Aquest dret no és cap invent, sinó que el reconeixen les Nacions Unides.»

-Fa anys que demanen el dret a decidir que ara invoca Artur Mas. Com ho veu?

- «El dret de decidir i l'autodeterminació són democràtics. Aquesta és la interpretació que en fem des de fa anys. Però el discurs d'Artur Mas, llegit atentament, dibuixa més la casa d'acollida del conservadorisme que la del catalanisme. No parla enlloc d'educació pública, vol limitar per llei el reagrupament familiar d'immigrats regulars. No apareix ni un cop la paraula treballadors . I en la seva nova concepció de català, jo em quedo amb la de López Raimundo: catalans d'origen i catalans d'adopció, un sol poble.»

-El progrés només passa pel tripartit?

-«Mas mira de buscar posicions fetitxistes o mítiques. Parlar de refundacions, de qui defensa més el dret de decidir, de qui té la barretina més grossa... Però el seu programa és conservador i no abraça tota la catalanitat. La majoria social de Catalunya és plural i progressista. I en els quatre anys de tripartit hem optat pel sentit comú: les persones i el territori.»

- Quina diagnosi en fa?

-«Més enllà dels objectius màxims de cadascú, el programa comú s'ha plasmat en més metges, més mestres, el Pacte Nacional per a l'Habitatge, un 52% del pressupost en polítiques socials, la llei del memorial democràtic... Enfront de les diferències, hi ha un tronc comú de pluralitat.»

- Les han vençut totes?

-«A l'anterior govern, de vegades, se'l coneixia més pel que li passava que no pas pel que feia. Ara hi ha més cohesió interna, a banda d'alguna opinió política publicada de responsables polítics.»

-I de l'aportació de la coalició ICV-EUiA?

-«Dins de l'acord, hem accentuat l'empremta social i mediambiental valenta, com en la preservació dels últims 55 quilòmetres de litoral verge o en la llei de l'habitatge. Altres parlen de país i de refundacions, però després voten en contra d'això, que són problemes reals.»

-Creu que han claudicat pel quart cinturó o la línia de molt alta tensió?

-«És evident que la mobilitat necessita respostes. La gent perd molt de temps cada dia. I com que tot no s'arregla amb ciment, s'ha replantejat el projecte inicial perquè tingui menys impacte i hi hagi alternativa ferroviària. En la MAT, no és una decisió que depengui de la Generalitat, tot i que crec que el mediador de la UE, Mario Monti, hauria de fer la seva funció, no alinear-se amb els empresaris i donar per feta la interconnexió amb França. Però Catalunya va molt més enllà d'aquests debats.»

- En quin estadi està la relació d'EUiA i ICV?

-«Ja he recordat altres cops el símil amb una parella que s'ajuntava i se separava cada vuit anys. L'última legislatura ha estat la primera des del 1980 que hem acabat plegats, com vam començar. I hem tornat a anar junts a les eleccions. Pot semblar poc, però és una opció responsable. La unitat ens ha de fer més forts. Hi ha coses que compartim al màxim i d'altres en què trobem matisos diferents. De vegades dic que m'agradaria que caminéssim cap a una coalició més política, però això depèn del dia a dia. Ara estem a punt de tancar l'acord de les generals, després dels de les catalanes i les municipals.»

-Aspiren a més candidats en aquesta llista?

-«A Barcelona, el nostre candidat continuarà ocupant el tercer lloc, igual que el 2004.»

- Quan tindran consellers a la Generalitat?

-«El nostre objectiu és eixamplar la representació d'ICV-EUiA en l'executiu i, quan això passi, tenim homes i dones que poden assumir responsabilitats. La nit electoral ja vam reivindicar una tercera conselleria perquè érem els únics que havíem crescut en vots i escons. Però el PSC i ERC van reduir el nombre de departaments i ens vam quedar amb els dos que ja teníem.»

-Esperen confirmar el creixement a costa del PSC en les generals?

-«No se'ns escapa que la política estatal tendeix a la polarització entre el PSOE i el PP, i això també afecta Catalunya en les generals. Però podem obrir forat perquè s'ha fet bona feina en aquests anys. La llei electoral segurament és poc justa i això fa que IU, amb un milió de vots, tingui cinc diputats, i el PP, amb nou milions, en tingui 148.»

-Les primàries d'IU han arribat en mal moment?

- «Calien? Sí, perquè hi havia més d'un candidat. Però crec que les persones que defensaven la candidata minoritària són una mostra dels que no van acceptar que Llamazares rellevés Frutos. Personalment, estic satisfet del resultat i la contribució d'EUiA a la victòria de Llamazares, amb una participació més alta que en algunes federacions d'IU. Les primàries són un exercici de pluralitat.»

-Quina és la salut del pensament socialista o comunista a EUiA?

- «Som una organització que suma tradicions diferents. En cap document d'EUiA hi ha una definició ideològica. Tenim gent que es defineix d'esquerres, però hi ha comunistes, socialistes, llibertaris, trotskistes, republicans, ecologistes, federalistes i independentistes. Som una amalgama on importa menys el que som que el que fem. Una organització programa on importa tant la resposta ciutadana com la institucional. Preferim que se'ns consideri un moviment que un partit polític.»

- Però potser són els sectors on hi ha més cansament de la política?

-«L'esquerra ha de tenir clar que la política no és només l'activitat institucional. Cal més dosi social. No podem convertir la política en una campanya electoral de màrqueting i passejades per mercats. Cal compromís, per davant de promeses, i retre comptes de la feina feta. La vida social ha de tenir més contingut polític, que no partidista. Es pot ser independent, però no indiferent. Hi ha gent que no vol veure els polítics, que es pensa que tots som iguals i que ens diuen classe política , que és una expressió que em regira l'estómac.»

-Es reversible?

-«És imprescindible, perquè si no la democràcia i la seva qualitat retrocediran cap a un model com l'americà, on vida i política van separades. On decideixen els lobbies i els poderosos, i es beneficia la dreta i sobretot el populisme.»

EL DRET A ELEGIR D'ARTUR MAS

Us deixo el meu article publicat ahir a El País:

EL DERECHO A ELEGIR DE ARTUR MAS

El título no es un error. Mas, en su conferencia del 20-N, habló del "derecho a decidir", pero también del "derecho a elegir". Se ha valorado mucho el derecho a decidir, pero no se ha prestado atención en las opiniones publicadas al eje de la política social de CiU: el derecho a elegir para transformar el Estado de bienestar. El discurso nacionalista de derechas es menos vendible sin toques sociales, y Mas arriesgó con una propuesta que sería un retroceso para las personas y los poderes públicos, y que además no es creíble.

Su transformación consistiría en vaciar de contenido político-social la Generalitat, para continuar la tarea que dejaron a medias en 23 años de gobierno. El derecho a elegir supondría una Generalitat escuálida en políticas públicas y sociales, renunciando a utilizarla como instrumento para garantizar los derechos sociales y dejarlos en manos del mercado. Es decir, de los poderosos. Eso es el neoliberalismo: el Estado mínimo.

Todo lo contrario de avanzar más en el Estado de bienestar para conseguir una sociedad más justa e igualitaria. La propuesta no tiene nada que ver con una adaptación del Estado de bienestar, sino su minimización. Lo que propone Mas es el modelo social conservador con las dosis esenciales del neoliberalismo actual en educación, salud y servicios sociales, un proyecto que está en las antípodas del Estado social y de derecho. Es la adaptación neocon de CiU para avanzar más -si gobernasen de nuevo- en la privatización de los servicios públicos esenciales. Y "el derecho a elegir del ciudadano protagonista" es el envoltorio convergente para justificar la mercantilización de los servicios. Las necesidades de la gente de la Cataluña real (no del país imaginario de Mas), el diferencial negativo en políticas públicas respecto a la UE -consecuencia de lo que hizo CiU-, el programa del "govern d'entesa" y los contenidos sociales del Estatut apuntan en otra dirección.

Para EUiA, lo necesario hoy es dedicar más recursos a los servicios públicos, desmercantilizarlos y democratizar su gestión con más control social y participación ciudadana. La gente se corresponsabiliza de los servicios si se siente propietaria de ellos, no cliente. Nunca un cliente se considera responsable de un servicio mercantil. Un Estado democrático no ha de renunciar a garantizar los derechos y las necesidades de toda la gente (por cierto, la palabra trabajador no aparece en el discurso de Mas, ¡qué casualidad!) evitando los abusos de los poderosos. Esto no se consigue con ese derecho a elegir, sobre todo teniendo en cuenta que no se refiere a elegir entre diferentes ofertas públicas. Mas dice que es igual que la oferta sea pública o privada, pero la opción por esta última es clara puesto que afirmó que "el Estado de bienestar no ha de estar demasiado de acuerdo con los requisitos de la Administración".

¿Nos imaginamos qué pasaría si la oferta de servicios de salud, sociales y de educación fuera puramente mercantil y se determinara en función de la demanda de la gente? Simplemente, no es posible. Y eso, además, sería reducir la ciudadanía a la condición de usuarios, consumidores y clientes, dejando de lado lo que es más específico de la condición humana: su dimensión social. Es el planteamiento individualista del liberalismo, ahora exacerbado por el neoliberalismo. Que sea ésta la opción de la derecha es lógico, pero que eso lo vendan para hacer funcionar el Estado de bienestar es un burdo engaño.

La derecha nunca admitirá que es mejor cooperar que competir, porque está del lado de los poderosos. Por eso Mas propone desregular la empresa y el capital, y poner a su servicio las administraciones públicas. Y claro, rebajar los impuestos sobre el capital y la actividad económica, y entregarles los servicios públicos para que hagan negocio con ellos. Y los usuarios, que elijan, ¡qué barbaridad! Pero Artur Mas no engaña, la pretendida casa gran del catalanisme es en realidad la del conservadurismo.

Jordi Miralles i Conte es coordinador general de EUiA y vicepresidente de ICV-EUiA.

LECTURA RECOMANADA

Ahir dimarts vaig assistir a la presentació del llibre "Josep Solé Barberà, advocat. La veu del PSUC", del doctor Andreu Mayayo. Una interessant biografia sobre aquest personatge destacat de la lluita antifranquista, que us recomano llegir.

EL TREBALL ÉS UN DRET, NO UN RISC

Com cada primer dimecres de mes, EUiA ha fet 5 minuts de silenci pels treballadors i treballadores mortes en accident laboral. Creiem de manera ferma que calen més polítiques públiques per evitar la sinistralitat laboral, perque treballar ha de ser un dret i no un risc.

EL PSOE FUIG CAP AL CENTRE AMB LES SEVES PROPOSTES

Us deixo les meves declaracions davant la proposta del PSOE d'eliminar l'impost de patrimoni:

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha criticat l’anunci de Zapataro de suprimir l’impost de patrimoni si torna a guanyar les eleccions “perquè eliminar polítiques fiscals progressives i abaratir els costos fiscals als sectors més benestants de la societat és profundament conservador. Suposarà, per tant, un nou regal a les rendes més elevades”. En aquest sentit, ha dit que el PSOE vira les seves polítiques econòmiques cada cop més al centre, “intentant competir amb el PP en propostes fiscals”.

Miralles s’ha mostrat preocupat perquè aquestes rebaixes dels impostos directes, “que PSOE i PP anuncien per captar l’electorat de centre”, no deixen de ser un miratge per a la major part de la societat. Com ha explicat el coordinador general d’EUiA, “la supressió dels impostos directes i progressius no és una mesura progressista, perquè no beneficia la major part de la societat ni les classes més modestes. Eliminar, en aquest cas, l’impost de patrimoni beneficiarà només el 6% dels contribuents, aquells que gaudeixen d’un major patrimoni, amb una base imposable superior als 108.000 euros o un valor en béns superior a 600.000”.

Per a EUiA, que Zapatero porti a terme aquestes promeses electorals “no farà més que hipotecar les polítiques socials, necessàries per a la justícia social i el desenvolupament del país”. Miralles ha defensat de nou la necessitat d’impulsar polítiques fiscals progressives, amb un increment de la pressió fiscal centrada en les rendes més altes, “permetent així el finançament d’una despesa social molt més elevada que ens situï al nivell mitjà dels països de l’Europa dels 15”.

El coordinador general d’EUiA, finalment, s’ha mostrat convençut que “amb mesures com l’anunciada per Zapatero i amb candidats com Solbes, Bono i Magdalena Álvarez es reafirma que la garantia d’un futur d’esquerres després de les eleccions del març passa per l’enfortiment del grup d’IU i ICV-EUiA al Congrés”.

ÉXIT DE LA MANIFESTACIÓ DE L'1-D

Us deixo la nota de premsa de la valoració d'ahir sobre la manifestació massiva de dissabte:

El coordinador general d’EUiA, per la seva banda, ha valorat com un ‘èxit’ la manifestació de dissabte a Barcelona pel desgavell de les infraestructures a Catalunya. S’ha mostrat satisfet per la convocatòria “necessària per dir prou a actituds negligents en la gestió de les infraestructures, especialment ferroviàries”, pel resultat “perquè malgrat algunes veus interessades la manifestació no s’ha centrat en la independència, sinó en la voluntat de la ciutadania per a decidir sobre el que li afecta i les prioritats en les inversions”, i pel paper que ha desenvolupat EUiA, “perquè hem contribuït a la participació dels moviments socials a la marxa”. En aquest sentit, Miralles ha explicat que EUiA iniciarà un diàleg amb els moviments veïnal, estudiantil, del món del treball i ecologista per tal d’impulsar aquesta voluntat social a decidir, “perquè és necessari que l’esquerra lideri aquesta voluntat davant un sobiranisme i independentisme que no discrimina entre dretes i esquerres”.Sobre el resultat de la manifestació, Miralles ha advertit el PSOE que “la ciutadania ha deixat clar que a Catalunya no se la maltracta, ni per acció ni per omissió, i per això n’ha de prendre nota especialment en aquest període preelectoral”. També ha criticat CiU per haver participat a la marxa, ja que segons el coordinador general d’EUiA, “la cúpula de CiU ha anat a fer dissabte, a netejar la seva responsabilitat en el caos de les infraestructures. Que no s’equivoqui, els ciutadans estan emprenyats, però no obliden”.

RAONS PER MANIFESTAR-SE L'1-D

Perquè ens em de manifestar l’1-D?

Cal una mobilització ciutadana com a resposta a les causes, a la mala gestió i als greus incidents a RENFE i FGC, que han provocat l’arribada a Barcelona de l’AVE. Una expressió social, des d’opcions ideològiques i de l’autogovern diverses, en favor del transport públic, de rebuig d’un model ferroviari equivocat, mal planificat i insuficient per a les necessitats reals de la mobilitat a Catalunya i de denúncia de decisions polítiques i econòmiques equivocades, pels governs espanyols i de CiU

Les obres de l’AVE, i la conseqüent suspensió de les línies de tren de Rodalies, ha afectat tota una comunitat i, en especial, la que gent que viu, treballa i estudia, on connecta el sud --i cap a l’interior-- amb la ciutat de Barcelona. Des del 20 d’octubre, aquesta situació ha generat un autèntic caos d’horaris, laboral, de comunicacions i seguretat. Una problemàtica que no afecta ara, ni només, als serveis de rodalies de Barcelona, sinó que implica tot Catalunya, a la xarxa de serveis regionals de Tarragona, Reus, Tortosa, Lleida, Girona, Manresa, Figueres, Ripoll o Puigcerdà.
La reobertura parcial del servei, després de setmanes d’absoluta ineficiència, no pot amagar la dimensió del problema. S’ha generat un trastorn i un impacte brutal en la vida quotidiana de centenars de milers d’usuaris del servei públic. Les obres també han tingut, i tenen, un impacte en la qualitat de vida dels veïns afectats: esquerdes, sorolls, contaminació acústica i partícules de l’aire.
Però la construcció de l’AVE també ha causat treballadors morts. Per als treballadors de les obres, la pressió és màxima i les jornades de treball són extenuants i contínues. De la sinistralitat laboral a Catalunya, que ja ha acabat amb la vida de 87 treballadors des de l’inici de 2007, n’hi ha 13 que han mort a les obres d’aquesta infraestructura.
Tot plegat, representa una situació molt greu i que no és casual. Existeixen decisions polítiques i econòmiques equivocades que han afavorit que es produís, que no han tingut en compte els problemes d’estabilitat en el terreny, que s’havia planificat un calendari de les obres massa ajustat i les afectacions que aquestes podien causar. Una greu situació de manifesta insuficiència i mala qualitat de la xarxa ferroviària de l’àrea de Barcelona, i tot Catalunya, que no només té el seu origen en la manera d’executar les obres d’accés de l’AVE a Barcelona, sinó que és el resultat d’una manera d’entendre el país, la mobilitat i les prioritats de la inversió en l’obra pública, pels governs del PSOE, PP i de CiU.
Cal recordar que entre 1990 i 2003, des de l’Administració de l’Estat i des dels anteriors governs de CiU a la Generalitat, no es va invertir el necessari en noves línies de tren, personal, nou material mòbil, manteniment de les línies de regionals i rodalies i transport públic en general. Ni tant sols es van redactar projectes que permetessin planificar el conjunt d’obres ferroviàries. Des de 1990 i fins 2006, l’increment d’usuaris de rodalies a Barcelona ha estat del 107%, mentre que les inversions en ferrocarril convencional només s’han incrementat el 3%. El total del pressupost que el Ministeri de Foment ha invertit en rodalies, en el millor dels anys, no ha superat el l3% del total, davant el 31% de passatgers. I entre 1990 i 2007, pel que fa al conjunt del pressupost destinat a ferrocarrils de Catalunya, 96’37 euros de cada 100 s’han destinat a l’alta velocitat.
A la present legislatura, el govern espanyol ha introduït certes correccions i millores a les inversions ferroviàries, però la realitat és que fins que no ha explotat la crisi de rodalies a Barcelona el Ministeri de Foment, amb la esperpèntica Magdalena Álvarez al capdavant, ha continuat mantenint un esquema de prioritats basat en autopistes i autovies, en l’AVE i les grans infraestructures portuàries i aeroportuàries –necessàries, però no úniques- mentre que ha posposat les inversions en ferrocarril convencional, tant a rodalies com a regionals i de mercaderies de Catalunya.
Tot plegat posa de manifest la crisi del model. Una concepció antiga d’entendre les necessitats de la gent i del nostre país en matèria d’infraestructures, i que no ha abordat amb serietat la realitat d’un dèficit històric en transport públic. S’ha oblidat que per ser una economia solvent i tenir bones connexions internacionals, és necessari un sistema sòlid de mobilitat interior. Que és necessària una bona xarxa de transport públic, de metro, d’autobusos urbans i interurbans, de ferrocarrils regionals, rodalies i mercaderies.
Ara em viscut un desgavell per decisions equivocades, és per això que els homes i dones d’EUiA el dia 1-D ens manifestarem. La resposta i les alternatives no estan només en la política institucionalitzada i l’opinió publicada, estan també en la gent i la societat organitzada.
Ens manifestarem en favor de ferrocarril: rodalies, regionals i mercaderies i per que Catalunya decideixi en tot allò que afecta la seva gent. Ens manifestarem per que es compensi les persones afectades i per que assumeixin responsabilitats les administracions i empreses responsables. Ens manifestarem per tornar a demanar la dimissió de Magdalena Álvarez. L’1 de desembre la ciutadania, organitzacions socials, plataformes i forces polítiques, ens manifestarem per que hi ha prou motius social i polítics per fer-ho i per que el desgavell, com el de l’AVE, no torni a succeir.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA
Vicepresident parlamentari d’ICV-EUiA

(Publicat a El Mundo, el dia 25 de Novembre de 2007)

HOMENATGE A MARCELINO CAMACHO

Us deixo les paraules que he enviat avui a Marcelino Camacho, amb motiu de l'homenatge a la seva figura que es fa avui a Madrid, al qual ha assistit la diputada Mercé Civit en representació d'Esquerra Unida i Alternativa.

Querido Marcelino,

Te mando un fraternal saludo en nombre propio y de Esquerra Unida i Alternativa.

Quiero expresarte nuestra adhesión a este acto de homenaje a tu trayectoria en la defensa de las libertades, de los derechos los trabajadores, y del sindicalismo de clase.

Una lucha que sigue plenamente vigente, y en la cual, el ejemplo de hombres y mujeres como tú, Marcelino, nos muestra el camino. Sobran razones para continuar luchando por los derechos de los trabajadores y trabajadoras, y para seguir en la construcción de una sociedad de hombres y mujeres libres e iguales, en un planeta habitable y en paz.

Recibe un fuerte abrazo,

Jordi Miralles i Conte.

Coordinador General de EUiA.

UN HOME VALENT, COHERENT I UNITARI

Un hombre valiente, coherente y unitario.

Ha muerto un comunista, un catalán de Tauste. Desde esta columna las primeras palabras son de conduelo para Teresa, su compañera; y de solidaridad con toda la familia comunista.
Siempre es muy difícil sintetizar una larga vida de 93 años, pero mucho más la vida intensa de un luchador: Gregorio López Raimundo. Él fue un hombre valiente, coherente y unitario. Tres características propias com persona y de los comunistas catalanes, de los psuqueros. Valiente, por que se enfrentó a la dictadura franquista desde la clandestinidad y organizado políticamente. Organizado en unos momentos en que se ponía en riesgo la vida al querer transformar la realidad de una Catalunya y de una España bajo la oscuridad represiva de la dictadura, y compartiendo una compleja y arriesgada dirección clandestina de los comunistas catalanes con personas como Antoni Gutierrez Díaz, Pere Ardiaca y Josep Serradell-Román, que hicieron del Partido (sí, en mayúsculas!) el instrumento más eficaz de lucha contra la dictadura.
Coherente, en seu compromiso con las ideas del socialismo y del comunismo, a pesar de las diversas crisis y de los momentos convulsivos que hemos vivido los comunistas catalanes desde los años 80 y que, lamentablemente, nos han hecho menos decisivos en la vida política.
Unitario, pues para Gregorio era del manual político que para poder avanzar en las libertades democráticas, en los derechos nacionales y en mejorar las condiciones de vida de los trebajadores y las trabajadoras, era necesaria la unidad; una unidad social y de las fuerzas políticas de izquierdas. Es en éste sentido, muy ilustrativo de su pensamiento y de su contribuición a la cultura unitaria del PSUC, el Informe que presentó al Comité Central, en setiembre de 1970, sobre “La situació política i les tasques del PSUC”, una frase del informe lo expresa con claridad: “Fem convergir en un sol torrent totes les forces que s’oposen a la dictadura”.
Otro de los aspectos que quiero destacar de Gregorio, como persona y en sus aportaciones, es la concepción de Catalunya como “un único pueblo”, y en función de las personas llegadas, com él, de otros territorios del Estado español. Es decir, como responder ante los retos de la inmigración de los años sesenta y setanta, y ante la reconstrucción nacional de Catalunya. Una intervención como presidente del PSUC, en unas Jornadas de Estudio sobre la Inmigración en Catalunya, el 18 de noviembre de 1979, es una referencia del momento y de gran actualidad para la Catalunya de hoy de miles de personas llegadas de todo el mundo, “Los catalanes de la inmigración alcanzan cerca del 40%. Éste dato constituye un factor que los partidos, instituciones y cuantos asumimos responsabilidades colectivas hemos de tener presente para evitar que se retrase o dificulte la reconstrucción nacional de Catalunya en una vía de progreso”. Es así, como Gregorio y los comunistas dieron contenido de presente y de futuro a la idea, y a la pràctica, de “catalanes de origen y catalanes de adopción, un único pueblo”, uniendo lo social y lo nacional en una misma esfera de la lucha política en Catalunya.
Hoy es un día triste. Pero el mejor homenaje a Gregorio es continuar siendo valientes, coherentes y unitarios.

(Publicat a La Vanguardia, el 18 de Novembre de 2007, amb motiu de la mort de Gregorio López Raimundo)

Us deixo també l'article que Angels Martínez Castells ha escrit per Público sobre el mateix tema.

AMB LLAMAZARES, HA GUANYAT LA PARTICIPACIÓ, EUiA I CATALUNYA

Us deixo la nota de premsa que anuncia la victòria de Gaspar Llamazares:

El coordinador general de la formació ha destacat que aquesta era l’aposta de la gran majoria d’EUiA, que ha contribuït a la victòria a les primàries, per un 62,5%, de l’actual coordinador d’IU de manera decisiva

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha celebrat la victòria de Gaspar Llamazares després que el recompte de vots de les primàries d'IU l'hagi proclamat avui candidat a la presidència del govern central per a les eleccions generals del març. Miralles ha assegurat estar “molt satisfet per la participació, pels resultats obtinguts, per EUiA i per Catalunya”. En aquest sentit, ha dit que “ens felicitem perquè hagi guanyat Llamazares, era l’aposta de la gran majoria d’EUiA, i hem contribuït a la seva victòria d’una manera decisiva”.

El coordinador general, per altra banda, ha destacat que EUiA hagi decidit amb “un alt grau de participació”. Segons ha explicat, EUiA ha ocupat en relació a altres indrets de l’estat, “la quarta posició en nombre de vot absolut, 1.940, i ha comptat amb un percentatge de participació del 54% respecte d’aquells afiliats que tenien dret a vot”. Amb aquestes dades a la mà, ha destacat que “EUiA s’ha situat per davant de les grans federacions d’IU d’Andalusia, Madrid, País Valencià i Astúries”.

Després de conèixer els resultats, Miralles ha afirmat que “ara ens disposem a aconseguir el tercer diputat per Barcelona a les pròximes generals”. També ha explicat que ha felicitat personalment Gaspar Llamazares i li ha traslladat la necessitat que “tot IU es posi a treballar per obtenir un grup parlamentari al Congrés més gran per ser més decisius a l’hora d’impulsar polítiques més d’esquerres”. Finalment, Miralles ha expressat de nou la seva satisfacció assegurant que “és un dia feliç per a EUiA”.

ACTUALITAT DE LA SETMANA

Us deixo la nota de la roda de premsa d'avui, repassant l'actualitat de la setmana:

"El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, s’ha mostrat avui convençut que “és viable aconseguir que la manifestació de l’1 de desembre convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir pel caos de les infrastructures sigui el més unitària possible, i que s’elabori un manifest per a tothom”. En aquest sentit, Miralles ha explicat que “EUiA, membre de la Plataforma, proposarà aquest vespre a l’assemblea que cal aquesta resposta ciutadana al caos ferroviari, però posarà sobre la taula que la resposta ha de ser unitària. En aquest sentit, EUiA està fent la feina, i està establint contacte amb sindicats, com CC.OO, la Federació d’Associació de Veïns i la CONFAVC, entre altres, per tal de trobar un mínim denominador comú que permeti sumar en aquesta convocatòria”. El coordinador general d’EUiA, que ha reiterat la seva solidaritat amb els usuaris afectats pel caos de Renfe, ha explicat que “és moment d’anar junts, no de partiditzar la convocatòria ni de tenir una visió xata de la manifestació. Farem tots els esforços per tal que hi hagi confluència entre les diverses organitzacions i plataformes”.Sense deixar de banda les mobilitzacions, Miralles ha explicat que EUiA ha decidit participar en la manifestació contra el 4rt Cinturó que tindrà lloc el pròxim diumenge. La delegació estarà encapçalada per la portaveu i diputada Mercè Civit, el responsable d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA, Xavi Nieto, i els regidors de les poblacions del Vallès Occidental i Vallès Oriental.

El diputat, per altra banda, ha fet referència a la celebració de la XVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern, i en concret a l’incident diplomàtic protagonitzat pel Rei Joan Carles i el president de Veneçuela, Hugo Chávez. Miralles ha explicat que “els dirigent de l’esquerra llatinoamericana han decidit no continuar sent dòcils davant els imperis nord-americà i espanyol, i han dit aquest cap de setmana veritats com a punys”. En aquest sentit, ha denunciat que “fa dècades que aquests imperis maltracten i espolien els interessos llatinoamericans. Per això és moment d’escoltar el que diuen els pobles i els dirigents d’aquests països”. Miralles, que ha criticat l’actitud del Rei, també ha posat en entredit el paper de Zapatero “perquè no es pot anar a la cimera a fer d’escolanet i explicar receptes que potser funcionen a Europa, però són inútils per a una Llatinomèrica que pateix pobresa i misèria”.

El coordinador general d’EUiA, finalment, ha traslladat el condol de l’organització a la família del jove mort aquest cap de setmana a Madrid a mans d’un grup feixista. Miralles ha expressat la preocupació d’EUiA davant el fet que “reiteradament les delegacions del govern central permetin trobades i manifestacions a aquest tipus de grups racistes i feixistes. Esperem que no es repeteixin, tampoc el pròxim 20-N”.Miralles, finalment, ha explicat que la Comissió Permanent d’EUiA ha aprovat una resolució sobre aquesta qüestió, a la vegada que ha criticat que “un cop més s’hagi demostrat que en aquest país existeixen morts de primera i de segona. L’assassinat d’aquest noi no ha ocupat gaire portades, un fet que s’hagués capgirat si s’hagués tractat d’un mort a mans d’ETA”. "

ENTREVISTA AL DIARI EL TRIANGLE

Us deixo els enllaços de l'entrevista que em va fer el diari El Triangle fa uns dies.

Primera plana.
Segona plana.

MANIFEST CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Us deixo aquest article meu publicat a La Voz:

El passat 15 d’octubre va celebrar-se al Parlament de Catalunya la Jornada sobre l’estat actual del càncer de mama a Catalunya, organitzada per l’AECC-Catalunya contra el càncer. El càncer de mama constitueix el tumor maligne més freqüent en la dona i representa una de les primeres causes de mort en la població femenina. Des de la segona meitat del segle passat la seva incidència ha anat augmentat, tot i que –des de fa anys- la taxa de mortalitat s’ha reduït. Unes dades mostren la dimensió de la malaltia a Catalunya: 1 de cada 9 dones patirà un càncer de mama al llarg de la seva vida, i en el darrer any se’n van diagnosticar 4.000 nous casos. Malgrat que són innegables els avenços aconseguits en el diagnòstic, els tractaments i el coneixement de la malaltia, així com en els recursos econòmics, les polítiques i els programes impulsats pel govern català (com el cribratge mamogràfic i la detecció precoç), encara queda molt camí per a recórrer.
És una evidència que la prevenció, la investigació i la promoció de la salut, són fonamentals per continuar fent front la malaltia. Però a més el càncer cal enfrontar-lo de cara, visibilitzar que existeix, garantir socialment que les persones afectades no siguin discriminades i promocionar l’ajuda mútua entre les persones afectades i associacions.
Les implicacions físiques, socials i psicològiques que resulten d’un diagnòstic oncològic en general, i del càncer de mama en particular, fan que la persona afectada s’hagi d’afrontar a situacions múltiples i complexes. Les conseqüències derivades de la malaltia constitueixen una important font de problemes que apareixen al llarg de tot el procés, i s’allarguen quan la persona s’ha d’afrontar de nou a la seva vida quotidiana. Un període dur per a les persones afectades (i per a les seves famílies) que els cal --a més dels tractaments-- informació, suport i orientació. I això ho puc afirmar personalment després de superar, ara fa 25 anys, un càncer als conductes limfàtics.
En aquesta Jornada al Parlament l’associació AECC-Catalunya contra el càncer va ser un compromís per a continuar fer front la malaltia i les seves conseqüències. Allà es va presentar el Manifest contra el càncer de mama, un decàleg on es proposen mesures en el terreny sociosanitàri per a continuar fent front a la malaltia. El podeu consultar a barcelona@aecc.es.
Des d’aquest espai d’opinió la meva solidaritat i proximitat amb les dones i les seves famílies que pateixen aquesta cruel malaltia.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat
jordi.miralles@parlament.cat

UN ANY DE LES ELECCIONS DEL 1-N

Us deixo la nota de premsa elaborada en motiu de que fa un any que es van celebrar les eleccions que van possibilitar el Govern d'Entesa:

Quan es compleix, avui, un any de les eleccions al Parlament que van confirmar una majoria d’esquerres i catalanista, el coordinador general d’EUiA ha fet balanç de l’Acord d’Entesa que va portar de nou al govern PSC, ERC i ICV-EUiA. Miralles ha assegurat que “l’acord avança. Les polítiques socials i mediambientals, l’ampliació de l’autogovern i l’increment de la qualitat democràtica són el full de ruta del govern”. En aquest sentit ha recordat que les lleis aprovades i les tramitacions parlamentàries iniciades, com la de Serveis Socials, la del Dret a l’Habitatge, la de l’Agència Tributària de Catalunya, el Memorial Democràtic o la llei de l’eradicació de la Violència Masclista, “confirmen que l’acord d’esquerres s’està desenvolupant, tot i les ‘pataletes’ d’una oposició de dretes desconcertada”.Tot i destacar la feina feta en aquest any, però, el coordinador general d’EUiA ha reivindicat “que encara queda molt per fer. Les forces d’esquerres que formem part del govern tenim el repte de convertir els problemes i les contradiccions en oportunitats per a construir un país més just, més habitable i amb una millor qualitat de vida”. Un any d’oposició en crisi, ‘dura en les formes i radical en els continguts’Miralles ha afirmat que “en aquest any el govern ha governat”, mentre que CiU i PP “han viscut les seves crisis particulars en repetir a l’oposició”. Unes crisis que el coordinador general d’EUiA considera que han gestionat “aplicant una mateixa teràpia, la duresa en les formes i el radicalisme en els continguts. Així és com hem d’entendre els nous lideratges de Daniel Sirera a la dreta espanyolista i d’Oriol Pujol a la dreta nacionalista”.

11-M

Us deixo la nota de la roda de premsa d'avui mateix, valorant la sentència del 11-M:

El vicepresident parlamentari d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha valorat la sentència feta pública avui del judici de l’11-M assegurant que “culpa directament els responsables, i colpeja la voluntat dels terroristes d’aterrir la ciutadania, la democràcia i les llibertats”. Després de solidaritzar-se amb les víctimes, Miralles s’ha dirigit al PP instant-lo “a demanar perdó a aquestes, als seus familiars i a la ciutadania per haver mentit”. També ha demanat que “per higiene democràtica, el PP no inclogui a les llistes per a les generals mentiders confessos, manipuladors compulsius i crispadors professionals com Acebes i Zaplana”.

PER LES VOSTRES AGENDES

Espero que us interessi, i que ens hi poguem veure

12-O NO ÉS EL DIA DE L’ESPANYA PLURINACIONAL

Us deixo la nota de premsa que hem publicat sobre el 12-O:

"El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha expressat un any més que “a Esquerra Unida i Alternativa respectem la presència institucional catalana a la desfilada militar del 12 d’octubre, però no la compartim”. Miralles ha recordat el rebuig d’EUiA al Dia de la Hispanitat, i ha assegurat que “els nostres diputats i senadors no assistiran ni a la desfilada ni a cap acte institucional que se celebri per aquest motiu”. També ha afirmat, un any més, que “no se’ns hi ha perdut res a Madrid el 12 d’octubre pel que històricament representa aquesta data per als pobles d’Espanya i d’Amèrica Llatina”.Miralles, per altra banda, ha recordat que fa anys que es proposa que la festa d’Espanya sigui el 6 de desembre, “una data que, lluny de patriotismes gratuïts, tindria més sentit i d’acord amb el marc constitucional permetria una celebració més oberta a la realitat plurinacional de l’estat espanyol”.El coordinador general d’EUiA, finalment, ha qualificat el líder del PP, Mariano Rajoy, de “hooligan espanyolista” per la seva actitud davant la celebració del 12 d’octubre. Ha criticat “el seu ús obsessiu i partidista dels símbols institucionals, i el seu ranci patriotisme que no ni la diversitat d’identitats ni la realitat plurinacional”. Una actitud, assegura Miralles, que s’arrela fèrriament a l’actual línia política del PP català que l’ha portat a rebutjar la seva presència a la Fira de Frankfurt."

CATALUNYA, MÉS QUE UN AEROPORT

Per sort la política i la situació de les persones a Catalunya, són més que un aeroport. És evident que amb l’assignació d’AENA dels espais de la nova Terminal Sud s’han assumit bona part de les condicions i expectatives previstes per a millorar l’aeroport del Prat. Vull destacar com a positiu, que es tracti d’una assignació enlloc d’una concessió, ja que aleshores la decisió pot ser revocable. En ser una adjudicació i no una concessió, la decisió es pot revocar en funció del canvi d’aliances de les línies àrees, ja que aleshores, l’equilibri de l’adjudicació quedaria alterat. També, dir que amb la creació del futur consorci del Prat, la Generalitat podrà intervenir en la confirmació o revocació de les empreses que operin a la nova terminal, hi haurà control públic i l’opinió de la Generalitat serà determinant.

Torno a repetir que Catalunya no és només el que es decideix sobre l’aeroport, tot i que bona part de l’opinió publicada han dedicat (i dedicaran) espais molt destacable de la crònica parlamentària.

Ahir al Parlament de Catalunya s’han aprovat lleis importants i s’han iniciat altres tràmits legislatius, per tal de donar noves garanties jurídiques als compromisos socials del govern d’esquerres i catalanista. La Llei de Serveis Socials, que millorar les condicions de vida de les persones, ampliar drets de ciutadania i avançar en la necessària autonomia de les persones al llarg de tota la vida.

S’ha aprovat, també, la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals que millora la qualitat de la democràcia, perquè aprofundirà amb el pluralisme i perquè té l'objectiu de modernitzar, desgovernamentalitzar i despartiditzar l'actual TV3, Catalunya Ràdio i tot el que depèn de l’actual Corporació.

I s’ha iniciat el tràmit del projecte de Llei dels drets de les dones per a l’eradicació de la violència masclista. Una llei imprescindible per fer front a una de les xacres més execrables ver les dones de la nostra societat.

També adjunto la pregunta que vaig fer al President Montilla sobre la Catalunya de la diversitat, és a dir sobre que fer per a garantir els drets i els deures per a tothom.

LECTURA RECOMANADA

En aquest últims dies, i des de diversos sectors socials i polítics, s'han escrit diverses reflexions en resposta a la crida feta per la direcció de CDC de refundar el catalanisme polític. D'entre elles, vull destacar i recomanar la lectura d'una en especial: l'article del doctor Miquel Caminal publicat a El País el dimecres 12 de Setembre, on aborda aquest debat des d'una perspectiva federalista i d'esquerres.

ELS JOVES ES COORDINEN

Fa uns dies es va produir un fet que considero una bona noticia: la trobada de l'organització juvenil d'EUiA, Joves d'EUiA-Alternativa Jove, amb Joves d'EUPV, Joves d'EUIB, i Joves d'IUA.

Us deixo el document que van aprovar desprès de la trobada:

Avui, 7 de setembre de 2007, les joventuts d’Esquerra Unida del País València, d'Esquerra Unida de les Illes Balears, d'Izquieda Unida d'Aragó i d'Alternativa Jove-Joves d’EUiA de Catalunya, ens hem reunit a Barcelona per a participar en la celebració de l’11 de setembre. Amb l’objectiu d’establir un espai de trobada regular per a compartir aspectes que ens són comuns, cercar propostes als problemes dels joves dels nostres territoris i impulsar iniciatives i coordinacions per avançar en la defensa dels drets de la joventut. Aquest espai comú de les nostres organitzacions de joves vindrà marcat per:

1.- Impulsar entre la gent jove, a instituts, universitats i centres de treball, iniciatives socials, polítiques i institucionals:

* Per fer realitat el dret a l'habitatge: Perquè l’habitatge no és cap mercaderia, sinó un dret del qual ha de poder gaudir tot el jovent. Per això ens comprometem a treballar en accions i propostes viables i sostenibles, per aconseguir més habitatges de lloguer, la rehabilitació i la utilització d’habitatges buits i la creació d’una borsa d’habitatge que permeti l’emancipació als joves.

* Per a la millora dels salaris: Uns salaris dignes per a la gent jove i que no se’ns continuï discriminant pel fet de ser joves. Som la generació més ben preparada i volem viure dels nostres sous i no de les nostres famílies.

* Per la igualtat de gènere: Avançar cap a una societat igualitària on cap gènere subordini a l’altre. Pel reconeixement social, cultural i de dret, a la diversitat afectivo-sexual.

* Per a fer front al canvi climàtic: Treballar per a la conscienciació de les conseqüències i avançar cap a societats sostenibles, garantint les energies renovables i fomentant el transport públic.

* Per una cultura de la participació: Una societat civil organitzada apropa a les diverses entitats la capacitat de decidir sobre el que els afecta diàriament. Per això recolzem el i les joves s’organitzin per exigir la corresponsabilitat de l’acció sociopolítica mitjançant la creació dels espais de participació adequats.

* Per una educació pública, laica i de qualitat: Lluitar per un accés a un sistema educatiu universal i gratuït, formador de persones crítiques i lliures que fomenti valors d’igualtat, justícia i solidaritat.

2.- Continuar fent créixer i enfortint entre el jovent l'espai de l'esquerra transformadora, alternativa i ecologista que representen, a cadascú dels seus territoris, EUiA, EUPV, EUIB, IUA, mitjançant l'acció, la mobilització i l'organització.

3.- Afavorir l'intercanvi d’experiències en defensa dels drets de la joventut que impulsem als moviments socials i juvenil, als ajuntaments, parlaments i governs.

4.- Realitzar trobades periòdiques amb la participació de les quatre organitzacions juvenils, que tractin temes socials, polítics, ecològics, culturals i lingüístics, que afectin als joves de cada territori.

COMENÇA UN NOU CURS POLÍTIC

Reprenc l'activitat del bloc desprès del periode vacacional, desitjant que hagueu pogut gaudir d'unes bones vacances.

Comença un nou curs polític, i us vull recomanar la lectura d'alguns escrits que, al meu entendre, poden ajudar a comprendre millor els debats que es donaran en els pròxims mesos, i el perquè dels posicionaments diferenciats de les diverses forces polítiques. Un dels debats importants, lligat amb el desplegament estatutari, serà el de les infrastructures que necessita Catalunya, desprès de les greus disfuncions que ha patit la ciutadania catalana aquest estiu, en diferents àmbits com el transport o l'energia.

En primer lloc, vull recomanar l'article del diputat d'ICV-EUiA Salvador Milà, publicat avui a El Periòdico, on aborda el model d'infrastructures que Catalunya necessita, atenent als principis de desenvolupament sostenible que el propi acord del Govern d'Entesa ja conté.

I en segon lloc, per si no ho vareu poder seguir per estar fóra de Catalunya de vacances, us recupero l'intercanvi d'opinions que el grup parlamentari ICV-EUiA va tenir amb el president d'Endesa, Manuel Pizarro, i amb Luis Atienza, president de Red Eléctrica Española, arran de la gran apagada que va viure Barcelona aquest estiu, i on també, queden clares les diferències de model entre les esquerres que representa la nostra coalició, i quina és la concepció de les grans empreses sobre el model energètic i d'infrastructures.

ACTUALITAT DE LA SETMANA

Us deixo la nota de premsa del contacte informatiu d'aquest dilluns:

En la roda de premsa d’avui, el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha valorat de “necessària” la compareixença dels consellers Castells i Saura al Parlament de Catalunya per fer la valoració política, en nom del Govern, de l’apagada de Barcelona. Miralles, que ha titllat de “fet molt greu” l’averia i ha mostrat comprensió per la indignació ciutadana, n’ha responsabilitzat les companyies elèctriques i ha afirmat que el Govern de la Generalitat, “que ha actuat des d’un primer moment”, serà “exigent” amb aquestes perquè compleixin amb les seves responsabilitats. Miralles també ha volgut denunciar “la hipocresia i el cinisme de bona part de l’oposició, dels que són avaladors del mercat i les privatitzacions”. El líder d’EUiA ha recordat que són els mateixos “que volien donar recursos públics per privatitzar serveis bàsics” els que ara apunten al Govern quan la responsabilitat de l’averia és de les empreses elèctriques FECSA-ENDESA i Red Eléctrica Espanyola. En aquest sentit, Miralles ha saludat la clarificadora intervenció de Salvador Milà, en nom del grup parlamentari d’ICV-EUiA, que s’ha centrat en els protocols incomplerts per les elèctriques. També ha recordat que el portaveu del grup al Parlament espanyol, Joan Herrera, presentarà una Proposició No de Llei amb 8 mesures per a que no es repeteixi una situació tan greu. Però a més, Miralles ha anunciat que, com a força política, EUiA respondrà “políticament i socialment si les companyies pretenen incrementar el rebut de la llum, perquè els ciutadans no n’han de pagar les conseqüències”.

Davant l’incompliment de les companyies pel que fa a les seves obligacions d’inversió, manteniment de la xarxa i servei als usuaris, el coordinador general d’EUiA ha estat contundent en afirmar que “cal recuperar la titularitat pública d’un servei bàsic com l’energètic, i això ho empara l’article 128 de la Constitució espanyola” (que diu el següent: "1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès general. 2. Es reconeix la iniciativa pública en l'activitat econòmica. mitjançant una llei, determinats recursos o serveis essencials podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de monopoli; podrà ser acordada, també, la intervenció d'empreses quan ho exigeixi l'interès general.")

D’altra banda, Miralles s’ha referit a la visita de Zapatero a Catalunya i ha declarat que espera que “vingui amb una actitud més humil que la que ha mostrat aquest cap de setmana la ministra de Foment, Magdalena Álvarez”, -en referència a l’entrevista publicada a El Periódico de Catalunya on afirmava que Catalunya és l’autonomia que més inversions ha rebut aquesta legislatura-, Miralles creu que aquestes afirmacions “no responen a la realitat ni en el tracte rebut ni en les inversions en infrastructures”. Així, Miralles demana ZP “que no vingui amb el talant, sinó amb solucions i compromisos concrets” pel que fa al desplegament estatutari.

D’altra banda, el coordinador general d’EUiA ha anunciat que, entre setembre i desembre, EUiA celebrarà un seguit de conferències territorials i sectorials per adaptar l’organització a la seva nova realitat, marcada per la incorporació de quadres de la formació política a les institucions (ajuntaments, Diputació, Govern, Senat) i a la del conjunt del territori, en portes de la reordenació per vegueries.

APUNTS D'ACTUALITAT

Us deixo la nota sobre la roda de premsa que vaig fer ahir repassant l'actualitat política de la setmana:

El coordinador general d’EUiA diu que la bronca i la crispació caracteritzaran al nou president del PP català

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, en la seva compareixença davant els mitjans per a valorar l’actualitat política, ha començat pel tema del dia: l’apagada elèctrica que ha patit gran part de la ciutat de Barcelona i la comarca del Baix Llobregat. Miralles ha dit que “el que correspon és demanar responsabilitats a la companyia Fecsa-Endesa i a Red Eléctrica Española”, propietària de la xarxa d’alta tensió. Tot i que “el que cal ara és que accelerin les feines per portar la normalitat als afectats”, ha afegit. Quant a la decisió del govern de la Generalitat, anunciada pel conseller Castells, d’obrir un expedient informatiu per aclarir les raons de l’averia, el líder d’EUiA l’ha considerat “encertada”. Tot i així, Miralles ha advertit que no s’utilitzi el que ha succeït avui per barrejar-ho amb “debats interessats sobre la interconnexió de xarxes elèctriques al nostre país”, perquè aquesta apagada “no té a veure amb altres debats sobre el tema elèctric i energètic”, en referència a la polèmica línia MAT entre Girona i el Llenguadoc-Rosselló.D’altra banda, el líder d’EUiA ha aprofitat per carregar contra el nou president del Partit Popular català, Daniel Sirera, perquè “s’ha estrenat dient la primera tonteria en públic”, en referència a les seves declaracions sobre l’averia elèctrica i l’actuació del Govern de la Generalitat, del qual Sirera ha afirmat que ‘està de vacances’. Miralles ha aclarit que aquest matí el conseller Joan Saura estava reunit amb el ministre Joan Clos i amb responsables de l’Ajuntament de Barcelona precisament per abordar el problema.El coordinador general d’EUiA ha advertit que “la bronca i la crispació, a vegades acompanyades de la mentida”, són el que caracteritzarà al nou president del PPC. I ha anat més enllà en sentenciar: “Acebes i Zaplana ja tenen clons a Catalunya: Sirera i García Albiol”, als quals ha acusat de “negar la diversitat a Catalunya i el que representa com a nació” i llançar “missatges xenòfobs per esgarrapar vots”, recordant el vídeo electoral del PP català de les passades municipals. Miralles ha titllat aquesta tàctica del PP “d’utilització partidista i irresponsable de la immigració i la llengua” que arrabassa el missatge de Plataforma x Catalunya i Ciutadans, perquè “part del seu electorat se’ls ha fugat per la dreta i l’extrema dreta”. La conclusió que en treu el coordinador general d’EUiA és que “les forces polítiques catalanes hem de prendre bona nota: fer-hi front amb propostes, missatge i alternatives”. Miralles s’ha adreçat també al PSOE demanant que “no serveixi en safata el govern de Navarra al nacionalisme ranci” i tingui en compte que la majoria dels navarresos han triat “un canvi cap a l’esquerra, no l’integrisme que defensen els Aznar, Rajoy, Zaplana, Acebes, Sirera...”.

El segrest de 'El Jueves' i la monarquia com a institució ancorada en el passat

L’altra tema candent d’aquest dies ha estat l’ordre judicial de retirar el darrer número de la revista satírica ‘El Jueves’. Miralles ha dit que EUiA coincideix amb la seva organització juvenil en que “el segrest de la revista és un atac a la llibertat d’expressió i ens solidaritzem amb els professionals que la fan”. Així mateix, ha felicitat a la vicepresidenta del govern espanyol, Fernández de la Vega, per declarar avui que la figura del segrest de publicacions és una mesura ancorada en el passat. “Nosaltres afegim que també ho és la monarquia. Tot i que el dibuix pugui ser de mal gust, bona part de la ciutadania sent que la monarquia és una institució del passat i amb masses privilegis”, ha acabat dient Miralles.

LLEI SOBRE EL SERVEI PÚBLIC D’ATENCIÓ DE TRUCADES D’URGÈNCIES

Ahir, el Parlament de Catalunya va aprovar les lleis de l’Institut de Seguretat de Catalunya, de regulació del servei públic d’atenció de trucades d’urgència i de creació de l’entitat de dret públic Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya, i de reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Vaig ser designat com a relator per presentar els treballs de la comissió, i a continuació, us deixo la meva intervenció d'ahir per presentar aquesta nova normativa.

"Aprovarem una llei en la qual jo estic convençut, estem convençuts al nostre grup, que donarem un pas que si bé la ciutadania relaciona urgències amb assistència, doncs, aquest cop donarem un pas a universalitzar més aquesta idea de l’emergència com a resposta immediata, i, en aquest sentit crec que tot allò que aprovi el Parlament, les lleis que impulsin a donar garantia i seguretat a les persones, donar rapidesa, donar sortida a allò que els professionals també del món de la seguretat en diuen que una llei com aquesta, un servei com aquest és una contribució, és un fet, és una cadena per la supervivència, és a dir, una cadena de diverses actuacions per salvar vides.

I això és molt important perquè al nostre país puguem tenir un seguit d’infraestructures que abordin les assistències davant d’una urgència, però és tan important aquests serveis com saber qui truca, per què es truca i qui actua. Podem tenir els millors hospitals del món, però també és imprescindible aquesta cadena d’actuacions per poder, en definitiva, garantir allò que vulguem davant d’una emergència salvavides.

És veritat que hi ha directives europees, és cert que això ens implica abordar i donar sortides a lleis com aquesta, però era una oportunitat, ens donat una oportunitat per modernitzar, per actualitzar, una part molt important del sistema públic de seguretat, i, en aquest sentit crec que és bo això, transmetre-ho des del punt de vista polític a la ciutadania perquè allò que comparteixi coses que decidim aquí, que li millora les seves condicions de vida és fonamental.

Aquí podíem entrar, en aquest moment, a explicar quins són els objectius, els punts, els apartats, com funcionarà, jo ho evitaré, perquè crec que és important que si hi ha ciutadans i ciutadanes que ens estan seguint que puguin percebre que això que avui aprovem què li canvia a ells, què millora les seves possibilitats de donar resposta ràpida quan es produeixi una emergència.

I, en concret, destacaré sis coses, senzilles: una primer és que funcionarà les vint-i-quatre hores del dia i tots els dies de l’any; la segona, que és un número més fàcil per recordar, la nostra vida i més està plegat de sigles, nombres, xifres, codis i tots tenim en el nostre imaginari, doncs, el 061 o 092 o el 091, el 088, bé, un número, el 112, i, per tant, més fàcil de recordar; no necessita cap prefix en lloc d’Europa, tercera qüestió; quart, és gratuït pels ciutadans i ciutadanes. Cinquè, és el mateix número per a tota la Unió Europea. I, sisè, és tan important tenir el lloc on s’atén com saber quan es truca i on es truca.

Algunes curiositats, que a vegades no es coneixen. Amb aquest número del 112, doncs, encara que no tinguis tarjeta o telèfon mòbil es pot utilitzar, es pot utilitzar sense diners des de cabines públiques, té cobertura a tot el territori, i es pot localitzar, sigui directament des d’un telèfon fix o un mòbil des d’on es truca. Per tant, estem decidint una cosa molt important per a la gent del nostre país, i quan decidim coses importants per a la gent i per al país és comprensible que més enllà d’uns matisos o algunes esmenes que es puguin entendre que milloren o ampliïn alguns aspectes ens posarem d’acord. Qui no es posarà d’acord perquè sigui un servei gratuït per a tota la ciutadania, que sigui més senzill, que pugui facilitar aquesta resposta si es produeixen emergències al nostre país? Per tant, és imprescindible que ens posem d’acord amb aquestes matèries. I deia la senyora Ribera, benvinguda al club, benvinguda al club tots, perquè quan ens movem arribem a acords. I no posem l’AVE al mig perquè jo no posaré sagrades famílies i túnels perquè si no, sens dubte, estaríem discutint d’altres coses.

Estem discutint de serveis útils a la gent, de respostes a necessitats que ens pot permetre simplificar rapidesa i donar una cobertura universal d’un sistema públic imprescindible que millora amb aquesta llei, i crec que les esmenes les puc entendre, així va estar a la comissió i a la ponència que es van plantejar, que són algunes qüestions que estan reflectides, algunes qüestions que es volen posar més de detall per banda del Partit Popular i per banda del Grup de Ciutadans, però és cert que, com ells tots dos han dit en la seva explicació, que per la feina feta, pel que té a veure com sortirà la llei, doncs, és una llei que tindrà la unanimitat d’aquesta cambra. I això no és bo només entre nosaltres, que és un valor afegit, sinó, sobretot, és bo per a la ciutadania. Moltes gràcies."

JUSTÍCIA I DRETS PEL SÀHARA

(Article publicat a La Voz)

En aquest dies, com des de fa ja 11 anys, nens i nenes sahrauís comparteixen uns mesos amb famílies acollidores a Castelldefels i, també, a molts altres municipis de Catalunya. La Plataforma Castelldefels amb el Sàhara i el Consell Municipal de Pau i Solidaritat garanteixen la seva estada a la nostra ciutat, una estada que va més enllà d’allò que es pot fer i oferir a aquests nens i nenes sahrauís.

A la nostra ciutat els podem trobar a la Plaça de l’Església, jugant amb d’altres nens als casals d’estiu, a l’ambulatori, a les festes solidàries, viatjant amb el trenet... És a dir, compartint temps i espai amb nosaltres, però lluny de la seva terra.

L’objectiu de la seva estada no és tranquil.litzar algunes males consciències que obliden la resta de l’any. Ha de servir, a més de per a garantir una estada feliç a les criatures, per a continuar demanant justícia i drets per al poble sahrauí.

Em preocupa molt que, des de fa alguns mesos, la diplomàcia espanyola ha fet un gir perillós en relació amb el conflicte del Sàhara Occidental. En primer lloc, han canviat de llenguatge i, com sabem, el llenguatge no és neutre: el que fins fa poc era un moviment legítim, el Front Polisari, avui és un ‘moviment independentista’; el que abans era innegociable, el referèndum, avui només és una ‘opció entre d’altres’; i el que abans era la potència ocupant, el regne del Marroc, avui sembla ser la ‘potència administradora’. També l’abstenció en l’Assemblea General de l’ONU, per no donar suport al ‘Pla Baker 2’; més tard la venda d’armament a l’exèrcit marroquí per valor de 200 milions d’euros, que podria ser utilitzat en la repressió contra el poble sahrauí; i, recentment, la reunió d'alt nivell entre ambdós governs amb la valoració positiva realitzada pel president Zapatero al Pla d'Autonomia proposat pel regne del Marroc.

El que cal és una solució urgent, justa i definitiva al conflicte del Sàhara Occidental, en el marc del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, d'acord amb la legalitat internacional, que permeti resoldre el drama humanitari que viu el poble sahrauí des de fa més de 30 anys i que aquest pugui exercir el legítim dret a la lliure determinació, d'acord amb la Carta de les Nacions Unides i les resolucions del Consell de Seguretat. Els nens i les nenes sahrauís no han vingut a passar uns mesos amb nosaltres per a fer turisme. Castelldefels i la seva gent, com a ciutat solidària que és, els garantirà una bona estada a aquests nens i nenes sahrauís. Però cal tenir present que el seu poble viu una ocupació i un conflicte fa més de 30 anys, i la seva estada n’és una de les conseqüències.

ÉS DIFÍCIL ARRIBAR A FI DE MES

Article publicat a El Mundo, el 8 de Juliol del 2007

La creació de riquesa en els darrers anys no ha anat acompanyada d’una redistribució basada en criteris de justícia social. Això és una realitat, no pas un supòsit o una opinió. Mentre el PIB creix al 4 per cent, la renda per càpita a Catalunya només s’incrementa un 1’9 per cent. Els salaris no avancen, però sí ho fan els excedents empresarials. La fiscalitat és cada vegada més regressiva i no compleix la seva funció de redistribució de la riquesa. I el creixement de l’ocupació, la gran excusa per emmascarar aquest benefici desigual, ho fa en aquells sectors més colpejats per la precarietat laboral i salarial.

Més dades. Entre 1997 i 2006, l’IPC s’ha incrementat un 32’5%, però els treballadors i treballadores només han vist incrementar els seus sous en un 29,78%. Una pèrdua de poder adquisitiu dels salaris que s’ha endurit en els darrers cinc anys amb un diferencial encara més acusat de 5’32 punts més d’increment dels preus respecte dels sous.
El creixement dels indicadors econòmics no repercuteix en una millora en les condicions salarials i la qualitat de vida de molts treballadors i treballadores. Tampoc que es creï ocupació perquè, com recorda un informe de CCOO, aquesta incrementa a costa de pitjors condicions laborals i salarials. És a dir, disparant la precarietat en el treball.

El fenomen de la precarietat laboral és cada cop més estructural. Ho és a causa d’un model de creixement econòmic punitiu en drets i en condicions laborals per a la gent treballadora. No és un nou modisme per explicar sous més baixos o tipus de contractes, o no és només això. La precarietat laboral va associada a un model social que també retalla de drets, contribueix als accidents laborals i malalties professionals, i dificulta conciliar feina i vida personal. I com a conseqüència, genera incerteses i inseguretats personals, cristal·litza dependències familiars i desigualtats socials, fomenta pors a les persones i dificulta organitzar-se sindicalment.

La precarietat es dóna, a més, en un context social i econòmic difícil per a moltes persones i famílies. El difícil accés a l’habitatge es converteix sovint en una necessitat frustrada i un dret que no s’exerceix, especialment entre la gent jove. Els joves catalans s’independitzen vuit anys més tard que la mitja dels joves europeus. Aquesta generació millor formada que les anteriors, i que és el present i el futur de la nostra societat, ha de fer front a la inestabilitat laboral i la incapacitat per a accedir a un habitatge. Els joves, per tant, veuen limitat el desenvolupament d’un projecte personal de vida complet, la qual cosa fa que allarguin la dependència de les seves famílies.
Una de les preocupacions més repetides per la gent en tota enquesta d’opinió és l’accés a l’habitatge, acompanyat del preu de la vivenda. És a dir, aquells que amb un esforç econòmic, altra volta, superior a la mitjana europea han aconseguit adquirir una vivenda, viuen en constant alerta per l’increment del preu de la hipoteca. El passat mes de juny les hipoteques pujaven un 4’5% després de 21 augments consecutius. Un tipus d’interès que s’acosta a situacions insostenibles per a moltes persones i famílies, i que pot provocar un col·lapse en el desenvolupament econòmic del país. Els més afectats, els joves, les persones aturades i els col·lectius amb rendes baixes, tornen a rebre l’assot de la concepció més liberal d’un mercat que limita drets --i un dels més evidents el de l’habitatge-- i que fomenta la dependència de les entitats financeres.

Condicions laborals, pèrdua del poder adquisitiu dels salaris, accés i preus de l’habitatge i un nivell de polítiques públiques encara per sota de les necessitats de la gent provoquen un grau de deteriorament de la qualitat de vida de moltes persones.
Aquesta situació, com és evident, té unes causes. Tot plegat, és el resultat d’unes polítiques i reformes que els governs del PP i el PSOE han aplicat (amb la complicitat de CiU), fent prevaler una redistribució de la riquesa sense criteris d’equitat i de justícia social. No han controlat l’augment dels preus per l’arribada de l’euro, han facilitat una fiscalitat que beneficia innecessàriament les classes més benestants i a les rendes del capital, han desplegat unes polítiques socials i de pensions limitades a unes demandes creixents (darrerament s’han produït algunes millores per les esmenes d’IU-ICV a les polítiques econòmiques i socials del govern Zapatero) i han impulsat reformes laborals que han empitjorat les condicions laborals dels treballadors i treballadores.

Després d’exposar aquesta realitat, encara hi ha algú que dubti de que és difícil per a moltes persones i famílies arribar a fi de mes? I de quines són les causes per a moltes d’aquestes persones per veure la política allunyada de les seves necessitats més quotidianes?
Les condicions econòmiques favorables s’han d’aprofitar per tirar endavant polítiques que pensin en les persones, els seus drets i el seu benestar. Les nostres societats han canviat, hi ha noves necessitats a les que cal donar resposta des de la política. La política pensant en les persones és la que ha d’orientar l’economia, i no al revés. Dignificar la política i el concepte que en tenen els ciutadans passa per donar respostes a les seves necessitats. Millors salaris, redistribució de la riquesa i polítiques públiques i socials potents, són el millor camí per aconseguir una societat saludable i començar a canviar la tendència d’una percepció decebedora de la política que es pot instal·lar al nostre país.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i vicepresident d’ICV-EUiA

CARTA DE BARCELONA

Fa uns dies, Esquerra Unida i Alternativa, conjuntament amb el Partit de l'Esquerra Europea i amb la Fundació L'Alternativa, va celebrar a Barcelona unes jornades d'àmbit europeu per abordar, des de diferents óptiques, les relacions entre la precarietat laboral i la salut. El resultat de les jornades és una declaració política, amb conclusions i propostes, que hem denominat Carta de Barcelona, de la qual us reprodueixo més abaix els continguts. En relació a aquest tema també podeu consultar l'article que vaig escriure per a El Periòdico sobre les jornades, i també l'article que l'economista Fabià Estapé va escriure per a La Vanguardia sobre les jornades.

CARTA DE BARCELONA SOBRE PRECARIETAT I SALUT

El treball, la seva absència, naturalesa i condicions són elements determinants per les condicions socials, drets i l’estat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera salut.La manera que la nostra societat globalitzada organitza el treball no contribueix a la creació d’una societat saludable. Per davant de l’objectiu de la salut que hauria de generar condicions de treball i de vida gratificadores, segures i estimulants, ens trobem en un món laboral i uns treballs no mercantils que incrementen considerablement el grau de risc, incertesa, precarietat, sinistralitat i explotació de les persones. Reformulant la Carta d’Ottawa, nosaltres afirmem que “les condicions i requisits per a la salut són: la pau, l’ensenyament, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i la equitat”, més el treball digne.

DENUNCIAR LA PRECARIETAT

El treball precari es defineix en relació als altres treballs en termes d’una major inseguretat i la desaparició de la relació empresari-persona treballadora tal com succeeix en el treball externalitzat o en el submergit, cosa que col·loca la responsabilitat de l’exposició als seus riscos o les mesures bàsiques per a la seva correcció sota la responsabilitat de les treballadores i els treballadors, que també han d’assumir-ne gairebé en solitari els seus efectes sobre la seva salut. Precarietat i salut són, a la nostra societat, elements contradictoris.En els darrers anys, des del món empresarial i també en el Llibre Verd de la U.E, s’impulsa la flexibilitat laboral com un element necessari per millorar el rendiment de la població treballadora i facilitar l’adaptació als canvis tecnològics i a un món cada vegada més globalitzat, sense tenir en compte l’impacte negatiu d’aquesta flexibilitat sobre la societat, la salut i el benestar de la població treballadora. Es tracta de reflexionar quin és l’element essencial que ha de guiar la nostra societat: les persones i el seu benestar o l’enriquiment econòmic que cada dia es reparteix de manera més desigual. La precarietat no és un efecte secundari, un preu col·lateral que cal pagar pel creixement econòmic sinó un caràcter definidor i condicionant del mateix tipus de creixement. Té caràcter estructural, crònic, i és causa determinant de desregulació i deteriorament laboral i de descohesió social. La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. Així, la precarietat s’estén des de l’ àmbit del treball a la resta d’ àmbits de les nostres vides i s’ ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables.Per als joves, hi ha a més la frustració per la probable inadecuació dels estudis fets i un accés tardà al mercat de treball, una clara consciència del risc d’atur i de les dificultats d’inserció laboral que limiten la seva emancipació. Els joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball.Les persones adultes a l’atur de més de quaranta-cinc anys veuen com la seva experiència i coneixements es devaluen i queden en les mateixes condicions inestables que les persones joves, en una competència obligada però totalment desigual... La rotació de contractes, la pluriocupació, el mercat negre del treball, les jornades excessives, els increments de sinistralitat, la baixa sindicació, són altres tantes cares de la precarietat, especialment agreujades per a les dones a partir dels quaranta anys, sense ni tan sols possibilitats adients de formació per a poder seguir actives en llocs de treball de qualitat i salaris dignes. La precarietat esdevé particularment agressiva en certs col·lectius com el de les persones amb discapacitats i les persones immigrants. Cal dedicar especial esment a la precarietat que és ja de fet el sistema regular de vida i treball de les persones immigrades que són part indestriable de la classe obrera de cada país i d’Europa en el seu conjunt. Les lleis d’immigració son insuficients i massa tímides per garantir drets i deures i en canvi la permissivitat front els brots de xenofòbia, l’aprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la gasiveria amb la que es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat d’implementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat.Pel que fa a les persones que perceben com a renda principal un subsidi de jubilació es veuen explícitament abocades a condicions de precarietat si continuen els intents de privatització dels fons de pensions públics i la seva substitució per fons privats, subjectes a la inestabilitat, l’especulació i els interessos dels grans capitals financers.En aquest sentit, les actuals directrius i el desenvolupament legislatiu de la Comissió i el Consell europeus (Bolkestein reformulat, temps de treball, llibre verd sobre “flexicurity”, etc) són amenaces supranacionals molt serioses a la regulació del treball en positiu, i van en el sentit d’agreujar encara més la precarietat actual ja insostenible.

PROPORCIONAR ELS MITJANS

Tradicionalment la salut laboral ha analitzat el treball com a possible font d’exposició a riscos laborals de diferent naturalesa (de seguretat, higiènics, ergonòmics i psicosocials) i ha centrat la prevenció en l’àmbit de l’empresa. Des del punt de vista de la salut, però, és important la consideració del treball en una perspectiva estructural com determinant de desigualtats socials en la salut, on la precarietat ocupa un lloc central. Bona part de la prevenció i promoció de la salut es centra en l’equitat sanitària, però també en una organització laboral i de desenvolupament de tots els treballs necessaris per a la vida que posi la seguretat de les persones i la salvaguarda de l’estat físic, emocional i psicològic en el centre de les seves actuacions.

ACTUAR COM MEDIADOR

Inclosa la perspectiva laboral i la resta de treballs necessaris per a la vida, la prevenció i promoció de la salut exigeix una acció coordinada molt ampla: governs, sectors sanitaris, sindicats, empreses, autoritats locals, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació. Les estratègies i programes de promoció de la salut s’han d’adaptar a les necessitats locals i a les possibilitats específiques de cada país i regió, i han de vetllar també perquè el món empresarial no sigui un factor desestructurador i desequilibrador de les condicions del medi i la salut de les persones.

LA PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA PROMOCIÓ DE LA SALUT IMPLICA:

-L’estabilitat a l’ocupació, una salaris mínims adequats i unes condicions de treball dignes;

-El foment de la salut laboral, l’avaluació dels riscos laborals i la seva prevenció.

-Disposar d’ajuda psicològica publica, gratuïta i “amiga” en els moments de crisi laboral o personal.

-Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi la desatenció de riscos,

-Garantir el compliment de que els empresaris siguin responsables de vetllar per la salut laboral.

Estem d’acord amb la carta d’Ottawa que “La salut ha de formar part de l’ordre del dia de les persones responsables de l’elaboració dels programes polítics, en tots els sectors i a tots els nivells”. La prevenció i promoció de la salut laboral ha de combinar diversos enfocaments, tots ells complementaris, entre els que hi ha la legislació i el seu compliment, les mesures fiscals adients, el sistema tributari i els canvis organitzatius.” Nosaltres hi afegim, de manera especial, la política laboral per una ocupació digna i una especial dedicació de la Inspecció de Treball i dels Sindicats.

IRROMPRE EN EL FUTUR

Assumim com a pròpia l’afirmació que “La salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana; en els centres d’ensenyament, de treball i de lleure” . Per aquest motiu els responsables de la posada en pràctica i valoració de les activitats de promoció de la salut han de tenir present el principi de la igualtat dels sexes i de les persones en cadascuna de les fases de la seva planificació. Tanmateix, valorem que malgrat hi ha encara pocs estudis fets sobre la interacció negativa entre precarietat i salut, les tendències observades no són gens optimistes, en especial des d’un punt de vista de gènere. Estem avançant cap a un futur de precarietat, enemic de la salut de les persones i d’una bona salut social, i per això cal reaccionar i prendre compromisos de canvi i millora. Cal pensar contínuament i de nou en mesures a tots els nivells de govern perquè sigui un objectiu prioritari de l’acció de tots els governs –locals, nacionals, estatals i supranacionals -- l’aconseguiment d’uns bons nivells de salut per a totes les persones. En aquest sentit, reclamem l’acció positiva que pot desenvolupar i guiar el Parlament Europeu.

EL COMPROMIS A FAVOR DE LA SALUT I CONTRA LA PRECARIETAT

Els i les participants a aquesta conferència es comprometen:

1) A intervenir en el terreny de la política de la salut laboral i pública i advocar en favor d’actuacions sindicals i polítiques;

2) A oposar-se a les pressions que es facin per desregular encara més les condicions i el mercat de treball, els riscs laborals, utilitzar productes poc fiables o perjudicials, treballar (de forma remunerada o no) en mitjans i condicions insans, combatre, inspeccionar i denunciar quan i allí on s’observi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, l’assetjament i la violència de gènere;

3) a vigilar la contaminació, les condicions de l’habitatge, i combatre les diferències “entre les distintes societats i a l’interior de les mateixes i a prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resulten de les normes y pràctiques d’aquestes societats;”

Per tot això caldrà:

1) Exigir l’ADOPCIÓ DE MESURES D’IMPACTE SOBRE LA SALUT I EL MEDI abans d’emprendre projectes i politiques,

2) L’impuls de la recerca sobre precarietat i la creació d’uns INDICADORS DE PRECARIETAT I SALUT, elaborats a partir de l’experiència i els coneixements de professionals, agents socials i els propis treballadors i treballadores per controlar i monitoritzar els avenços fets a fi d’anar eradicant la precarietat i els seus efectes nocius i potenciar la salut entesa com quelcom més que l’absència de malaltia,

i 3) POSAR EN COMÚ LES EXPERIÈNCIES DE CADASCUN DELS PAISOS DE LA U.E. per conèixer les característiques concretes de precarietat de cada país i mobilitzar a partir de l’experiència comuna per eradicar la precarietat d’ Europa. Des de d’aquestes Jornades fem UNA CRIDA a la coordinació i acció de les forces d’esquerra, a les organitzacions sindicals i socials per donar suport a les idees i projectes que expressem mitjançant aquesta Carta de Barcelona i demanem que s’organitzin els debats i es prenguin les mesures necessàries a fi de que prevalgui el TREBALL DIGNE, i que prevalgui la SALUT per sobre la PRECARIETAT. Proposem també al Parlament Europeu, a organismes internacionals com la OMS i la OIT, que facin seves les propostes d’aquesta Carta. Finalment, demanem que la societat en el seu conjunt sigui conscient que ha de prendre la paraula i defensar i fomentar els valors de la salut, la convivència, la igualtat i el respecte entre tots els éssers humans.

NOTA: La primera Conferencia Internacional sobre la Promoció de la Salut reunida a Ottawa el dia 21 de novembre de 1986 va fer la CARTA dirigida a aconseguir l’objectiu "Salut per a tothom a l’any 2000." Aquesta conferència responia a la creixent demanda per una nova concepció de la salut pública a tot el món