dimecres, 30 de desembre del 2009

Us desitjo un any 2010 ple de felicitat, pau, solidaritat i compromís.

Benvolgut company / benvolguda companya:

Et desitjo un bon 2010, un any ple de reptes per EUiA i pel conjunt de l’esquerra social i política. Un període decisiu per aconseguir una majoria més a l’esquerra a Catalunya.

Un dels principals reptes que EUiA ens marquem pel 2010 és seguir impulsant mesures polítiques i econòmiques d’esquerres, tant a les institucions com al carrer, per a combatre la crisi, com ja hem fet al llarg de 2009 amb mesures als ajuntaments, al Parlament i a les Corts” i també amb actes, molts d’ells compartits amb dirigents de CCOO, i mobilitzacions sindicals i socials. En aquest sentit, cal que EUiA reforcem el treball amb els sindicats de classe per a fer front a la crisi amb propostes unitàries.

Un altre objectiu prioritari d’EUiA durant els pròxims mesos i fins a les eleccions, és trobar noves complicitats socials i territorials per aconseguir una majoria més a l’esquerra. És evident que amb el Govern d’Entesa s’ha avançat molt en polítiques socials, mediambientals i en l’exercici de l’autogovern, però les conseqüències de la crisi, algunes decisions preses i el paper que juguen certs mitjans de comunicació han generat cert desconcert a sectors d’esquerres.

És per això que ens cal buscar un nou compromís de futur amb la gent treballadora, els joves i els abstencionistes crítics d’esquerres, així com explicar les coses aconseguides pel govern d’esquerres i dirigir-nos, també, a votants d’esquerres que ja saben quins són els límits d’ERC i el PSC i volen anar més enllà.

Així mateix, la gent d’EUiA hem d’enfortir i fer avançar la coalició amb ICV per a què sigui el punt de trobada dels sectors crítics amb voluntat de governar més a l’esquerra, donant més força a la formació roig i verda i federalista del Govern.

Tanmateix, al llarg dels pròxims mesos i a la campanya electoral, caldrà que expliquem el perill que suposaria una majoria conservadora de CiU i el PP, que coincideixen en el model social i econòmic i en la seva voluntat de desgastar l’actual Govern d’Entesa.

Tots i totes sabem que per a què l’esquerra alternativa tingui més pes, institucional i social, cal que EUiA i Alternativa Jove-Joves d’EUiA, creixin. És per això que aquest 2010 no hem de tallar-nos gens, tenint en compte la bona feina que estem fent, per convidar a més homes i dones d’esquerres a incorporar-se a casa nostra: un espai útil de lluita per a defensar drets i transformar la societat.

Et desitjo un any 2010 ple de felicitat, pau, solidaritat i compromís.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA

dijous, 17 de desembre del 2009

Pregunta al President Montilla al Ple del parlament del dia 16 de Desembre de 2009

Aquí teniu la pregunta (i la resposta) que vaig fer ahir, en nom del grup parlamentari ICV-EUiA, al President Montilla al Ple del Parlament de Catalunya del dia 16 de Desembre de 2009, per saber la seva opinió sobre el diàleg amb els sindicats per crear ocupació i sobre l'editorial conjunt dels diaris catalans en defensa de l'Estatut.




divendres, 11 de desembre del 2009

dilluns, 7 de desembre del 2009


Dilluns 7 a les 19 solidaritat amb AMINETU HAIDAR, davant la Delegació del Govern a Barcelona, Mallorca 278

divendres, 4 de desembre del 2009

Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària


Les entitats i organitzacions sotasignades volem expressar el nostre compromís amb la construcció d’una societat justa que no accepta la misèria ni la marginalitat en el seu si. El sosteniment d’uns serveis públics forts és la millor garantia per a l’exercici real dels drets, per a la cohesió social i per encarar amb garanties els reptes que tenim com a país.


A través d’aquesta declaració, manifestem la nostra preocupació per l’evolució del nostre sistema fiscal, que cada vegada és més regressiu.
Les actuacions que darrerament s’han produït en matèria de política fiscal responen en general a una mateixa orientació: introduir rebaixes fiscals en els impostos directes, que graven les rendes i els patrimonis, i augmentar els impostos indirectes, que paguen per igual tots els ciutadans i ciutadanes, amb independència de la seva capacitat econòmica.


...i més insuficient
El nostre país ha de poder comptar amb els recursos associats a l’augment de les necessitats de despesa a curt i a mitjà termini, als efectes de la crisi, i a llarg termini, per al necessari canvi de model productiu i la consolidació de l’Estat del benestar.
A Catalunya i Espanya paguem menys impostos que a Europa. Espanya ocupa, segons la metodologia utilitzada, el segon o el tercer lloc en el rànquing d’economia submergida dels països del nostre entorn, i duplica la mitjana europea. Que un de cada quatre euros estigui submergit contribueix a fer que no puguem finançar un nivell de despesa social equiparable al de la mitjana europea. La pressió fiscal espanyola és a la cua dels països europeus, i se situa al voltant del 32% del PIB, molt inferior a la mitjana europea. És evident que mai no podrem acostar-nos als nivells de despesa social, ambiental i d’inversió pública que efectuen els països de la Unió Europea si no disposem d’un model fiscal que atengui al principi de suficiència, i adoptem un compromís veritable contra l’economia submergida que redueixi la impunitat dels defraudadors.


Hi ha una clara discriminació entre la fiscalitat que suporten les rendes del treball i les del capital, i es menysprea la capacitat del sistema fiscal per reduir les pressions ambientals. S’ha d’equiparar la tributació entre les rendes del treball i les del capital, perquè no siguin els treballadors i treballadores els que suportin en major mesura les càrregues fiscals, i s’han d’aplicar tributacions sobre el principi de qui contamina paga.



Per això creiem que és imprescindible i urgent fer un debat global sobre la política fiscal, discutir les necessitats socials, ambientals i els recursos públics necessaris per atendre-les. S’ha de debatre quin Estat del benestar volem i com el pensem pagar. I quins són els nivells de solidaritat necessaris per a garantir la cohesió social i reconduir el progressiu deteriorament ambiental.



Els canvis que proposem:


-Canvis en l’estructura del model fiscal, que millorin la suficiència i la progressivitat del sistema. Han de pagar més els que més guanyen i tenen. Augmentar l’IVA (el paguem tots per igual, i els que tenen menys rendes dediquen tots els seus ingressos al consum) i reduir o eliminar l’Impost de Successions (es paga segons la capacitat de pagament) redueix la progressivitat del sistema. En aquest sentit, la propera Llei d’economia sostenible ha d’assegurar la sostenibilitat financera i fiscal a llarg termini, de manera que la política fiscal pugui tornar a exercir el seu paper anticíclic, desenvolupar una reforma fiscal que millori la suficiència i la progressivitat del nostre sistema impositiu, i potenciar la lluita contra el frau fiscal, tal com va aprovar el ple del Congrés dels Diputats en la sessió del 19 de maig de 2009.
 
-Garantir la suficiència de recursos evitant les rebaixes fiscals: No sembla correcte que en un moment de crisi econòmica, amb greus conseqüències socials, es desaprofitin, mitjançant l’aprovació de rebaixes fiscals, ingressos necessaris per incentivar l’economia i protegir les persones que han perdut la feina.
Hem d’abandonar l’equiparació que s’ha establert en l’última dècada entre reforma fiscal i rebaixa fiscal, per conscienciar la ciutadania que la millor política no és rebaixar els impostos i aprimar els serveis públics, sinó solucionar les mancances estructurals i conjunturals del nostre país mitjançant la millora de l’eficiència i el control de la despesa pública i una reforma del sistema impositiu en la direcció expressada en aquest manifest.



-Augmentar la fiscalitat del capital i aproximar-la a la del treball:
 
- Incrementar la tributació de les rendes del capital.
- Modificar la Llei d’institucions d’inversió col·lectiva, per incloure un nou requisit que estableixi un límit màxim de participació en una SICAV per evitar els abusos dels patrimonis familiars.
- Restablir l’Impost sobre el Patrimoni per a les grans fortunes d’aquells contribuents que declaren un patrimoni individual net de deutes superiors a 1,5 milions d’euros, exclosa la residència habitual i el negoci familiar.
- Mantenir l’Impost de Successions i Donacions, que ja va patir una retallada el 2007 en donacions i una modificació en la tributació de l’habitatge habitual el 2008.
- Promoure un impost a les transaccions financeres internacionals.
 
-Lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida, així com millorar el control de la despesa pública, amb més voluntat política, potenciar els recursos materials i humans, per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència en aquestes tasques, millorar els controls duaners, equiparar la prescripció administrativa al penal, desenvolupar les mesures cautelars i els procediments per assegurar el cobrament dels deutes tributaris, iniciar la col·laboració amb la Inspecció de Treball, posar en funcionament el Consorci Tributari a Catalunya entre les agències tributàries estatal i catalana, millorar la tipificació del règim sancionador davant els defraudadors i prendre mesures contra els paradisos fiscals per evitar l’evasió fiscal.


Informes del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) quantifiquen el frau fiscal a Espanya entre el 20% i el 25% del PIB (una quarta part de la riquesa que es genera no paga impostos, i qui fonamentalment eludeix pagar-los acostuma a ser qui obté rendes altes), el doble de la mitjana dels països europeus del nostre entorn. Per tant, es calcula que l’Estat deixa d’ingressar uns 38.000 milions d’euros l’any (25.000 milions corresponents a impostos i 13.000 milions a quotes de la Seguretat Social).


-Introduir el concepte de fiscalitat ambiental o ecològica, per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores de recursos escassos. Fa molt temps que la Unió Europea ha proclamat que el principi "qui contamina paga" ha d’orientar la política ambiental, i cal entendre això en un sentit no només reparador, sinó preventiu i d’internalització de costos ambientals associats a les activitats i als serveis. Som massa lluny de l’aplicació generalitzada d’aquest principi. Exceptuant els àmbits de l’aigua i dels residus municipals, en què Catalunya sí que ha avançat –tot i que tímidament– en matèria de fiscalitat ambiental, en la resta d’àmbits ens trobem per darrere de diverses comunitats autònomes, que disposen d’impostos ambientals que graven la contaminació atmosfèrica, l’abocament de residus industrials o la producció d’electricitat i residus nuclears, entre altres aspectes.
 
- Demanar una discussió serena i amb rigor sobre l’Impost de Successions i Donacions. És un tribut previst per afavorir la redistribució de la riquesa i que avui es paga a la gran majoria dels països europeus.
Els interessos que s’amaguen darrere la voluntat de la seva desaparició són molt concrets: si l’Impost de Successions desapareix o pateix una forta reducció, els titulars de les grans propietats i valors mobiliaris ja no seran gravats en la tinença, ni en la successió. De fet, el 2008 ja es va suprimir l’Impost de Patrimoni que gravava les grans fortunes. Amb el frau en l’Impost de la Renda i l’eliminació de l’Impost de Successions, no només no pagarien els propietaris que han generat (o acumulat) la fortuna, sinó que s’aconseguiria que els hereus tampoc no paguessin per l’augment del seu patrimoni.



La majoria d’arguments que se senten a favor de l’eliminació d’aquest impost són imprecisos o falsos:
1. No és cert que l’impost afecti tothom de la mateixa manera, sinó que paga més qui té un patrimoni preexistent més gran o hereta una fortuna més gran. A la pràctica, la residència habitual queda exempta de tributació, per la qual cosa la majoria dels ciutadans (el 56,6%) no estan afectats per aquest impost. Si les grans fortunes utilitzen escletxes legals per eludir el pagament de l’impost, l’opció correcta és millorar la normativa i l’eficàcia contra el frau, però no suprimir l’impost.
 
2. No hi ha doble imposició, un mateix euro tributa de tantes maneres com es faci servir: per cobrar-lo a la feina, després per invertir-lo, més tard per comprar i finalment per ser heretat.
 
3. No podem compartir aquesta carrera fiscal a la baixa en l’Impost de Successions iniciada per algunes comunitats autònomes, ja que beneficia en exclusiva a qui disposa d’una capacitat econòmica i d’un patrimoni més gran. Les comunitats autònomes que han reduït la seva tributació, tant forals com de règim comú, han generat polítiques fiscals de competència entre elles i han afavorit la deslocalització de patrimonis i d’activitats productives.
 
4. Si l’impost s’aplica sense tenir en compte suficientment les circumstàncies personals del subjecte passiu i la tributació prèviament suportada sobre els béns que conformen l’herència, l’opció correcta és millorar la normativa, en particular per a les petites herències, però no suprimir l’impost.
 
5. D’altra banda, eliminar l’Impost de Successions i Donacions comportaria perdre una quarta part dels ingressos que s’han obtingut amb el nou model de finançament. Amb la forta caiguda d’ingressos que sofreix el pressupost de la Generalitat i el dèficit existent, no és raonable aprovar una baixada d’ingressos com la que s’anuncia.



Les entitats i organitzacions que conformem la plataforma son:

· CONFAVC
· CUS
· ECAS
· ECOLOGISTES EN ACCIÓ
· FETS, Finançament ètic i solidari.
· GESTHA
· MLP/FFFG
· L'OCUC
· Projecte FIARE
· SOS RACISME
· Unió de Consumidors de Catalunya
· CCOO de Catalunya
· UGT de Catalunya

dimecres, 2 de desembre del 2009

ICV-EUiA defensa una reforma de Llei de Successions que garanteixi l´equitat, i la justícia i progressivitat fiscals



Us deixo la nota de premsa amb les meves declaracions d'avui en roda de premsa al Parlament, i un enllaç a un video de TV3 (minut 11'19) que recull algunes imatges i declaracions de l'acte que ICV-EUiA vam fer ahir per celebrar el 3 anys del Govern d'Entesa.


El vicepresident del grup d´ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha declarat aquest matí, en roda de premsa al faristol del Parlament, que “la proposta d´ICV-EUiA de reforma de la Llei de Successions es sustenta en els compromisos de la coalició, concretament en la pàgina 36 de l´Acord d´Entesa, la qual estableix que l´Impost de Successions es reformarà, i en la Resolució aprovada pels membres del Govern en el darrer Debat de Política General que diu que l´Impost es reformarà per aconseguir més justícia, equitat i progressivitat fiscal.” “Nosaltres plantegem una reforma amb la que quedaria exempta de pagar l´impost entre un 85 i un 90% de la societat, i amb la que s´assegura que els que tenen més paguin més”, ha apuntat el diputat d´ICV-EUiA, i ha afegit que “la seva formació no dóna suport, en cap cas, a una proposta que obra la porta a la supressió de l´Impost, que és el que faria la de PSC i ERC, la qual deixaria exempt el 98% de persones i permetria a aquells que hereten patrimonis valorats en un milió d´euros deixar de tributar.”

Miralles ha explicat que avui es reuneixen els tres grups parlamentaris que donen suport al Govern i ha manifestat que ICV-EUIA espera que s´arribi a un acord a tres. “ICV-EUiA va a la reunió amb voluntat de què l´impost es reformi ja que és cert que amb l´impost sense reformar s´han produït situacions injustes. “Volem que la reforma del tribut, la qual s´efectuarà en forma d´esmena a la Llei de mesures fiscals i financeres, es faci a tres, però si la proposta és l´actual d´ERC i PSC hauran de buscar altres grups parlamentaris per aprovar la reforma.

Nosaltres ens mantindrem al costat d´organitzacions com Càritas, entitat que quan es parla de pobresa a tothom li agrada esmentar i que està en contra de la reforma ERC-PSC, i de les organitzacions sindicals i veïnals. “El secretari general d´UGT a Catalunya, Josep M. Álvarez, ha dit que la proposta de PSC i ERC és una agressió a la classe treballadora”, ha recordat Miralles, “ERC i PSC diuen que la seva proposta vol afavorir els treballadors però els representants d´aquests diuen que més que afavorir la seva proposta els agredeix”, ha afirmat el diputat i ha afegit que “la proposta d´ERC i del PSC s´acosta més a la filosofia del Majestic que la del Pacte del Tinell.”

En referència a declaracions de la diputada d´ERC, Patrícia Gomà, en les que ha dit que “ICV-EUiA actua com a representant del lobby sindical”, Miralles ha dit que per aprovar la seva proposta de reforma de l´Impost, ERC i PSC hauran de cercar el “lobby de l´oposició: PP i CiU que el volen eliminar”. Miralles ha manifestat que quan ICV-EUiA presenta una proposta de reforma de la llei de successions no és ni per ser lobbies de ningú ni per marcar perfil electoral, ni per dogmatisme, sinó que ho fa per coherència, per convicció i per a complir els pactes, i si defensa el mateix que els sindicats és per coincidència de principis “de qui volen representar: la gent treballadora. Nosaltres tenim un peu a la institució i un altre al carrer”. En aquest sentit, Miralles ha posat com a exemples la vegada en què, en l´anterior legislatura, ICV-EUiA es va abstenir en la votació d´una esmena a l´actual Estatut d´Autonomia per la que es retrocedia en quant a la laïcitat de Catalunya, la vegada en què es va votar en contra d´articles de la nova Llei d´Educació que promovien la segregació a les escoles i quan es va votar en contra de donar recursos públics per a la compra de cotxes de gama alta més contaminants.

Llei electoral

En quant a l´aprovació d´una nova llei electoral a Catalunya, Miralles ha dit que ICV-EUiA recolzarà una proposta que promogui la igualtat de vot, la proporcionalitat la representació territorial, la transparència i la participació.

ICV-EUiA lamenta que el Govern espanyol enviï més efectius a l´Afganistan

El diputat d´ICV-EUiA ha expressat que el seu grup lamenta profundament que el Govern de Zapatero “faci seguidisme de l´Administració nord-americana, la qual té una actitud de promocionar la guerra ampliant els instruments d´ocupació a l´Afganistan.”“Abans de recollir el Premi Nobel de la Pau, el president dels EUA, Barack Obama, ha dut a terme dues accions que tenen poc de pacifista la primera és allargar el període d´ocupació a l´Afganistan, i la segona és reconèixer el cop d´Estat d´Hondures.” Segons Miralles, “els objectius que es perseguien amb l´ocupació a l´Afganistan no s´han complert ja que ni s´ha trobat a Bin Laden, ni s´ha aconseguit defensar els drets de les dones al país ni s´ha aturat la producció i tràfic d´opi.

Solidaritat amb els segrestats

Jordi Miralles ha transmès la solidaritat del seu grup parlamentari a les persones segrestades i als seus familiars i ha dit que cal deixar treballar a l´Administració per a què s´aconsegueixi, el més aviat possible, el seu retorn.”