dimarts, 27 de novembre del 2007

RAONS PER MANIFESTAR-SE L'1-D




Perquè ens em de manifestar l’1-D?

Cal una mobilització ciutadana com a resposta a les causes, a la mala gestió i als greus incidents a RENFE i FGC, que han provocat l’arribada a Barcelona de l’AVE. Una expressió social, des d’opcions ideològiques i de l’autogovern diverses, en favor del transport públic, de rebuig d’un model ferroviari equivocat, mal planificat i insuficient per a les necessitats reals de la mobilitat a Catalunya i de denúncia de decisions polítiques i econòmiques equivocades, pels governs espanyols i de CiU

Les obres de l’AVE, i la conseqüent suspensió de les línies de tren de Rodalies, ha afectat tota una comunitat i, en especial, la que gent que viu, treballa i estudia, on connecta el sud --i cap a l’interior-- amb la ciutat de Barcelona. Des del 20 d’octubre, aquesta situació ha generat un autèntic caos d’horaris, laboral, de comunicacions i seguretat. Una problemàtica que no afecta ara, ni només, als serveis de rodalies de Barcelona, sinó que implica tot Catalunya, a la xarxa de serveis regionals de Tarragona, Reus, Tortosa, Lleida, Girona, Manresa, Figueres, Ripoll o Puigcerdà.
La reobertura parcial del servei, després de setmanes d’absoluta ineficiència, no pot amagar la dimensió del problema. S’ha generat un trastorn i un impacte brutal en la vida quotidiana de centenars de milers d’usuaris del servei públic. Les obres també han tingut, i tenen, un impacte en la qualitat de vida dels veïns afectats: esquerdes, sorolls, contaminació acústica i partícules de l’aire.
Però la construcció de l’AVE també ha causat treballadors morts. Per als treballadors de les obres, la pressió és màxima i les jornades de treball són extenuants i contínues. De la sinistralitat laboral a Catalunya, que ja ha acabat amb la vida de 87 treballadors des de l’inici de 2007, n’hi ha 13 que han mort a les obres d’aquesta infraestructura.
Tot plegat, representa una situació molt greu i que no és casual. Existeixen decisions polítiques i econòmiques equivocades que han afavorit que es produís, que no han tingut en compte els problemes d’estabilitat en el terreny, que s’havia planificat un calendari de les obres massa ajustat i les afectacions que aquestes podien causar. Una greu situació de manifesta insuficiència i mala qualitat de la xarxa ferroviària de l’àrea de Barcelona, i tot Catalunya, que no només té el seu origen en la manera d’executar les obres d’accés de l’AVE a Barcelona, sinó que és el resultat d’una manera d’entendre el país, la mobilitat i les prioritats de la inversió en l’obra pública, pels governs del PSOE, PP i de CiU.
Cal recordar que entre 1990 i 2003, des de l’Administració de l’Estat i des dels anteriors governs de CiU a la Generalitat, no es va invertir el necessari en noves línies de tren, personal, nou material mòbil, manteniment de les línies de regionals i rodalies i transport públic en general. Ni tant sols es van redactar projectes que permetessin planificar el conjunt d’obres ferroviàries. Des de 1990 i fins 2006, l’increment d’usuaris de rodalies a Barcelona ha estat del 107%, mentre que les inversions en ferrocarril convencional només s’han incrementat el 3%. El total del pressupost que el Ministeri de Foment ha invertit en rodalies, en el millor dels anys, no ha superat el l3% del total, davant el 31% de passatgers. I entre 1990 i 2007, pel que fa al conjunt del pressupost destinat a ferrocarrils de Catalunya, 96’37 euros de cada 100 s’han destinat a l’alta velocitat.
A la present legislatura, el govern espanyol ha introduït certes correccions i millores a les inversions ferroviàries, però la realitat és que fins que no ha explotat la crisi de rodalies a Barcelona el Ministeri de Foment, amb la esperpèntica Magdalena Álvarez al capdavant, ha continuat mantenint un esquema de prioritats basat en autopistes i autovies, en l’AVE i les grans infraestructures portuàries i aeroportuàries –necessàries, però no úniques- mentre que ha posposat les inversions en ferrocarril convencional, tant a rodalies com a regionals i de mercaderies de Catalunya.
Tot plegat posa de manifest la crisi del model. Una concepció antiga d’entendre les necessitats de la gent i del nostre país en matèria d’infraestructures, i que no ha abordat amb serietat la realitat d’un dèficit històric en transport públic. S’ha oblidat que per ser una economia solvent i tenir bones connexions internacionals, és necessari un sistema sòlid de mobilitat interior. Que és necessària una bona xarxa de transport públic, de metro, d’autobusos urbans i interurbans, de ferrocarrils regionals, rodalies i mercaderies.
Ara em viscut un desgavell per decisions equivocades, és per això que els homes i dones d’EUiA el dia 1-D ens manifestarem. La resposta i les alternatives no estan només en la política institucionalitzada i l’opinió publicada, estan també en la gent i la societat organitzada.
Ens manifestarem en favor de ferrocarril: rodalies, regionals i mercaderies i per que Catalunya decideixi en tot allò que afecta la seva gent. Ens manifestarem per que es compensi les persones afectades i per que assumeixin responsabilitats les administracions i empreses responsables. Ens manifestarem per tornar a demanar la dimissió de Magdalena Álvarez. L’1 de desembre la ciutadania, organitzacions socials, plataformes i forces polítiques, ens manifestarem per que hi ha prou motius social i polítics per fer-ho i per que el desgavell, com el de l’AVE, no torni a succeir.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA
Vicepresident parlamentari d’ICV-EUiA





(Publicat a El Mundo, el dia 25 de Novembre de 2007)

dilluns, 26 de novembre del 2007

HOMENATGE A MARCELINO CAMACHO


Us deixo les paraules que he enviat avui a Marcelino Camacho, amb motiu de l'homenatge a la seva figura que es fa avui a Madrid, al qual ha assistit la diputada Mercé Civit en representació d'Esquerra Unida i Alternativa.



Querido Marcelino,

Te mando un fraternal saludo en nombre propio y de Esquerra Unida i Alternativa.

Quiero expresarte nuestra adhesión a este acto de homenaje a tu trayectoria en la defensa de las libertades, de los derechos los trabajadores, y del sindicalismo de clase.

Una lucha que sigue plenamente vigente, y en la cual, el ejemplo de hombres y mujeres como tú, Marcelino, nos muestra el camino. Sobran razones para continuar luchando por los derechos de los trabajadores y trabajadoras, y para seguir en la construcción de una sociedad de hombres y mujeres libres e iguales, en un planeta habitable y en paz.

Recibe un fuerte abrazo,

Jordi Miralles i Conte.
Coordinador General de EUiA.

dilluns, 19 de novembre del 2007

UN HOME VALENT, COHERENT I UNITARI




Un hombre valiente, coherente y unitario.


Ha muerto un comunista, un catalán de Tauste. Desde esta columna las primeras palabras son de conduelo para Teresa, su compañera; y de solidaridad con toda la familia comunista.
Siempre es muy difícil sintetizar una larga vida de 93 años, pero mucho más la vida intensa de un luchador: Gregorio López Raimundo. Él fue un hombre valiente, coherente y unitario. Tres características propias com persona y de los comunistas catalanes, de los psuqueros. Valiente, por que se enfrentó a la dictadura franquista desde la clandestinidad y organizado políticamente. Organizado en unos momentos en que se ponía en riesgo la vida al querer transformar la realidad de una Catalunya y de una España bajo la oscuridad represiva de la dictadura, y compartiendo una compleja y arriesgada dirección clandestina de los comunistas catalanes con personas como Antoni Gutierrez Díaz, Pere Ardiaca y Josep Serradell-Román, que hicieron del Partido (sí, en mayúsculas!) el instrumento más eficaz de lucha contra la dictadura.
Coherente, en seu compromiso con las ideas del socialismo y del comunismo, a pesar de las diversas crisis y de los momentos convulsivos que hemos vivido los comunistas catalanes desde los años 80 y que, lamentablemente, nos han hecho menos decisivos en la vida política.
Unitario, pues para Gregorio era del manual político que para poder avanzar en las libertades democráticas, en los derechos nacionales y en mejorar las condiciones de vida de los trebajadores y las trabajadoras, era necesaria la unidad; una unidad social y de las fuerzas políticas de izquierdas. Es en éste sentido, muy ilustrativo de su pensamiento y de su contribuición a la cultura unitaria del PSUC, el Informe que presentó al Comité Central, en setiembre de 1970, sobre “La situació política i les tasques del PSUC”, una frase del informe lo expresa con claridad: “Fem convergir en un sol torrent totes les forces que s’oposen a la dictadura”.
Otro de los aspectos que quiero destacar de Gregorio, como persona y en sus aportaciones, es la concepción de Catalunya como “un único pueblo”, y en función de las personas llegadas, com él, de otros territorios del Estado español. Es decir, como responder ante los retos de la inmigración de los años sesenta y setanta, y ante la reconstrucción nacional de Catalunya. Una intervención como presidente del PSUC, en unas Jornadas de Estudio sobre la Inmigración en Catalunya, el 18 de noviembre de 1979, es una referencia del momento y de gran actualidad para la Catalunya de hoy de miles de personas llegadas de todo el mundo, “Los catalanes de la inmigración alcanzan cerca del 40%. Éste dato constituye un factor que los partidos, instituciones y cuantos asumimos responsabilidades colectivas hemos de tener presente para evitar que se retrase o dificulte la reconstrucción nacional de Catalunya en una vía de progreso”. Es así, como Gregorio y los comunistas dieron contenido de presente y de futuro a la idea, y a la pràctica, de “catalanes de origen y catalanes de adopción, un único pueblo”, uniendo lo social y lo nacional en una misma esfera de la lucha política en Catalunya.
Hoy es un día triste. Pero el mejor homenaje a Gregorio es continuar siendo valientes, coherentes y unitarios.





(Publicat a La Vanguardia, el 18 de Novembre de 2007, amb motiu de la mort de Gregorio López Raimundo)





Us deixo també l'article que Angels Martínez Castells ha escrit per Público sobre el mateix tema.



dimecres, 14 de novembre del 2007

AMB LLAMAZARES, HA GUANYAT LA PARTICIPACIÓ, EUiA I CATALUNYA

Us deixo la nota de premsa que anuncia la victòria de Gaspar Llamazares:

El coordinador general de la formació ha destacat que aquesta era l’aposta de la gran majoria d’EUiA, que ha contribuït a la victòria a les primàries, per un 62,5%, de l’actual coordinador d’IU de manera decisiva

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha celebrat la victòria de Gaspar Llamazares després que el recompte de vots de les primàries d'IU l'hagi proclamat avui candidat a la presidència del govern central per a les eleccions generals del març. Miralles ha assegurat estar “molt satisfet per la participació, pels resultats obtinguts, per EUiA i per Catalunya”. En aquest sentit, ha dit que “ens felicitem perquè hagi guanyat Llamazares, era l’aposta de la gran majoria d’EUiA, i hem contribuït a la seva victòria d’una manera decisiva”.

El coordinador general, per altra banda, ha destacat que EUiA hagi decidit amb “un alt grau de participació”. Segons ha explicat, EUiA ha ocupat en relació a altres indrets de l’estat, “la quarta posició en nombre de vot absolut, 1.940, i ha comptat amb un percentatge de participació del 54% respecte d’aquells afiliats que tenien dret a vot”. Amb aquestes dades a la mà, ha destacat que “EUiA s’ha situat per davant de les grans federacions d’IU d’Andalusia, Madrid, País Valencià i Astúries”.

Després de conèixer els resultats, Miralles ha afirmat que “ara ens disposem a aconseguir el tercer diputat per Barcelona a les pròximes generals”. També ha explicat que ha felicitat personalment Gaspar Llamazares i li ha traslladat la necessitat que “tot IU es posi a treballar per obtenir un grup parlamentari al Congrés més gran per ser més decisius a l’hora d’impulsar polítiques més d’esquerres”. Finalment, Miralles ha expressat de nou la seva satisfacció assegurant que “és un dia feliç per a EUiA”.

dilluns, 12 de novembre del 2007

ACTUALITAT DE LA SETMANA

Us deixo la nota de la roda de premsa d'avui, repassant l'actualitat de la setmana:


"El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, s’ha mostrat avui convençut que “és viable aconseguir que la manifestació de l’1 de desembre convocada per la Plataforma pel Dret de Decidir pel caos de les infrastructures sigui el més unitària possible, i que s’elabori un manifest per a tothom”. En aquest sentit, Miralles ha explicat que “EUiA, membre de la Plataforma, proposarà aquest vespre a l’assemblea que cal aquesta resposta ciutadana al caos ferroviari, però posarà sobre la taula que la resposta ha de ser unitària. En aquest sentit, EUiA està fent la feina, i està establint contacte amb sindicats, com CC.OO, la Federació d’Associació de Veïns i la CONFAVC, entre altres, per tal de trobar un mínim denominador comú que permeti sumar en aquesta convocatòria”. El coordinador general d’EUiA, que ha reiterat la seva solidaritat amb els usuaris afectats pel caos de Renfe, ha explicat que “és moment d’anar junts, no de partiditzar la convocatòria ni de tenir una visió xata de la manifestació. Farem tots els esforços per tal que hi hagi confluència entre les diverses organitzacions i plataformes”.Sense deixar de banda les mobilitzacions, Miralles ha explicat que EUiA ha decidit participar en la manifestació contra el 4rt Cinturó que tindrà lloc el pròxim diumenge. La delegació estarà encapçalada per la portaveu i diputada Mercè Civit, el responsable d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA, Xavi Nieto, i els regidors de les poblacions del Vallès Occidental i Vallès Oriental.


El diputat, per altra banda, ha fet referència a la celebració de la XVII Cimera Iberoamericana de Caps d’Estat i de Govern, i en concret a l’incident diplomàtic protagonitzat pel Rei Joan Carles i el president de Veneçuela, Hugo Chávez. Miralles ha explicat que “els dirigent de l’esquerra llatinoamericana han decidit no continuar sent dòcils davant els imperis nord-americà i espanyol, i han dit aquest cap de setmana veritats com a punys”. En aquest sentit, ha denunciat que “fa dècades que aquests imperis maltracten i espolien els interessos llatinoamericans. Per això és moment d’escoltar el que diuen els pobles i els dirigents d’aquests països”. Miralles, que ha criticat l’actitud del Rei, també ha posat en entredit el paper de Zapatero “perquè no es pot anar a la cimera a fer d’escolanet i explicar receptes que potser funcionen a Europa, però són inútils per a una Llatinomèrica que pateix pobresa i misèria”.


El coordinador general d’EUiA, finalment, ha traslladat el condol de l’organització a la família del jove mort aquest cap de setmana a Madrid a mans d’un grup feixista. Miralles ha expressat la preocupació d’EUiA davant el fet que “reiteradament les delegacions del govern central permetin trobades i manifestacions a aquest tipus de grups racistes i feixistes. Esperem que no es repeteixin, tampoc el pròxim 20-N”.Miralles, finalment, ha explicat que la Comissió Permanent d’EUiA ha aprovat una resolució sobre aquesta qüestió, a la vegada que ha criticat que “un cop més s’hagi demostrat que en aquest país existeixen morts de primera i de segona. L’assassinat d’aquest noi no ha ocupat gaire portades, un fet que s’hagués capgirat si s’hagués tractat d’un mort a mans d’ETA”. "

dimarts, 6 de novembre del 2007

ENTREVISTA AL DIARI EL TRIANGLE

Us deixo els enllaços de l'entrevista que em va fer el diari El Triangle fa uns dies.

Primera plana.
Segona plana.

divendres, 2 de novembre del 2007

MANIFEST CONTRA EL CÀNCER DE MAMA

Us deixo aquest article meu publicat a La Voz:


El passat 15 d’octubre va celebrar-se al Parlament de Catalunya la Jornada sobre l’estat actual del càncer de mama a Catalunya, organitzada per l’AECC-Catalunya contra el càncer. El càncer de mama constitueix el tumor maligne més freqüent en la dona i representa una de les primeres causes de mort en la població femenina. Des de la segona meitat del segle passat la seva incidència ha anat augmentat, tot i que –des de fa anys- la taxa de mortalitat s’ha reduït. Unes dades mostren la dimensió de la malaltia a Catalunya: 1 de cada 9 dones patirà un càncer de mama al llarg de la seva vida, i en el darrer any se’n van diagnosticar 4.000 nous casos. Malgrat que són innegables els avenços aconseguits en el diagnòstic, els tractaments i el coneixement de la malaltia, així com en els recursos econòmics, les polítiques i els programes impulsats pel govern català (com el cribratge mamogràfic i la detecció precoç), encara queda molt camí per a recórrer.
És una evidència que la prevenció, la investigació i la promoció de la salut, són fonamentals per continuar fent front la malaltia. Però a més el càncer cal enfrontar-lo de cara, visibilitzar que existeix, garantir socialment que les persones afectades no siguin discriminades i promocionar l’ajuda mútua entre les persones afectades i associacions.
Les implicacions físiques, socials i psicològiques que resulten d’un diagnòstic oncològic en general, i del càncer de mama en particular, fan que la persona afectada s’hagi d’afrontar a situacions múltiples i complexes. Les conseqüències derivades de la malaltia constitueixen una important font de problemes que apareixen al llarg de tot el procés, i s’allarguen quan la persona s’ha d’afrontar de nou a la seva vida quotidiana. Un període dur per a les persones afectades (i per a les seves famílies) que els cal --a més dels tractaments-- informació, suport i orientació. I això ho puc afirmar personalment després de superar, ara fa 25 anys, un càncer als conductes limfàtics.
En aquesta Jornada al Parlament l’associació AECC-Catalunya contra el càncer va ser un compromís per a continuar fer front la malaltia i les seves conseqüències. Allà es va presentar el Manifest contra el càncer de mama, un decàleg on es proposen mesures en el terreny sociosanitàri per a continuar fent front a la malaltia. El podeu consultar a barcelona@aecc.es.
Des d’aquest espai d’opinió la meva solidaritat i proximitat amb les dones i les seves famílies que pateixen aquesta cruel malaltia.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat
jordi.miralles@parlament.cat

UN ANY DE LES ELECCIONS DEL 1-N

Us deixo la nota de premsa elaborada en motiu de que fa un any que es van celebrar les eleccions que van possibilitar el Govern d'Entesa:


Quan es compleix, avui, un any de les eleccions al Parlament que van confirmar una majoria d’esquerres i catalanista, el coordinador general d’EUiA ha fet balanç de l’Acord d’Entesa que va portar de nou al govern PSC, ERC i ICV-EUiA. Miralles ha assegurat que “l’acord avança. Les polítiques socials i mediambientals, l’ampliació de l’autogovern i l’increment de la qualitat democràtica són el full de ruta del govern”. En aquest sentit ha recordat que les lleis aprovades i les tramitacions parlamentàries iniciades, com la de Serveis Socials, la del Dret a l’Habitatge, la de l’Agència Tributària de Catalunya, el Memorial Democràtic o la llei de l’eradicació de la Violència Masclista, “confirmen que l’acord d’esquerres s’està desenvolupant, tot i les ‘pataletes’ d’una oposició de dretes desconcertada”.Tot i destacar la feina feta en aquest any, però, el coordinador general d’EUiA ha reivindicat “que encara queda molt per fer. Les forces d’esquerres que formem part del govern tenim el repte de convertir els problemes i les contradiccions en oportunitats per a construir un país més just, més habitable i amb una millor qualitat de vida”. Un any d’oposició en crisi, ‘dura en les formes i radical en els continguts’Miralles ha afirmat que “en aquest any el govern ha governat”, mentre que CiU i PP “han viscut les seves crisis particulars en repetir a l’oposició”. Unes crisis que el coordinador general d’EUiA considera que han gestionat “aplicant una mateixa teràpia, la duresa en les formes i el radicalisme en els continguts. Així és com hem d’entendre els nous lideratges de Daniel Sirera a la dreta espanyolista i d’Oriol Pujol a la dreta nacionalista”.