ACTUALITAT DE LA SETMANA

Us deixo la nota de premsa del contacte informatiu d'aquest dilluns:

En la roda de premsa d’avui, el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha valorat de “necessària” la compareixença dels consellers Castells i Saura al Parlament de Catalunya per fer la valoració política, en nom del Govern, de l’apagada de Barcelona. Miralles, que ha titllat de “fet molt greu” l’averia i ha mostrat comprensió per la indignació ciutadana, n’ha responsabilitzat les companyies elèctriques i ha afirmat que el Govern de la Generalitat, “que ha actuat des d’un primer moment”, serà “exigent” amb aquestes perquè compleixin amb les seves responsabilitats. Miralles també ha volgut denunciar “la hipocresia i el cinisme de bona part de l’oposició, dels que són avaladors del mercat i les privatitzacions”. El líder d’EUiA ha recordat que són els mateixos “que volien donar recursos públics per privatitzar serveis bàsics” els que ara apunten al Govern quan la responsabilitat de l’averia és de les empreses elèctriques FECSA-ENDESA i Red Eléctrica Espanyola. En aquest sentit, Miralles ha saludat la clarificadora intervenció de Salvador Milà, en nom del grup parlamentari d’ICV-EUiA, que s’ha centrat en els protocols incomplerts per les elèctriques. També ha recordat que el portaveu del grup al Parlament espanyol, Joan Herrera, presentarà una Proposició No de Llei amb 8 mesures per a que no es repeteixi una situació tan greu. Però a més, Miralles ha anunciat que, com a força política, EUiA respondrà “políticament i socialment si les companyies pretenen incrementar el rebut de la llum, perquè els ciutadans no n’han de pagar les conseqüències”.

Davant l’incompliment de les companyies pel que fa a les seves obligacions d’inversió, manteniment de la xarxa i servei als usuaris, el coordinador general d’EUiA ha estat contundent en afirmar que “cal recuperar la titularitat pública d’un servei bàsic com l’energètic, i això ho empara l’article 128 de la Constitució espanyola” (que diu el següent: "1. Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l'interès general. 2. Es reconeix la iniciativa pública en l'activitat econòmica. mitjançant una llei, determinats recursos o serveis essencials podran ser reservats al sector públic, especialment en cas de monopoli; podrà ser acordada, també, la intervenció d'empreses quan ho exigeixi l'interès general.")

D’altra banda, Miralles s’ha referit a la visita de Zapatero a Catalunya i ha declarat que espera que “vingui amb una actitud més humil que la que ha mostrat aquest cap de setmana la ministra de Foment, Magdalena Álvarez”, -en referència a l’entrevista publicada a El Periódico de Catalunya on afirmava que Catalunya és l’autonomia que més inversions ha rebut aquesta legislatura-, Miralles creu que aquestes afirmacions “no responen a la realitat ni en el tracte rebut ni en les inversions en infrastructures”. Així, Miralles demana ZP “que no vingui amb el talant, sinó amb solucions i compromisos concrets” pel que fa al desplegament estatutari.

D’altra banda, el coordinador general d’EUiA ha anunciat que, entre setembre i desembre, EUiA celebrarà un seguit de conferències territorials i sectorials per adaptar l’organització a la seva nova realitat, marcada per la incorporació de quadres de la formació política a les institucions (ajuntaments, Diputació, Govern, Senat) i a la del conjunt del territori, en portes de la reordenació per vegueries.

APUNTS D'ACTUALITAT

Us deixo la nota sobre la roda de premsa que vaig fer ahir repassant l'actualitat política de la setmana:

El coordinador general d’EUiA diu que la bronca i la crispació caracteritzaran al nou president del PP català

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, en la seva compareixença davant els mitjans per a valorar l’actualitat política, ha començat pel tema del dia: l’apagada elèctrica que ha patit gran part de la ciutat de Barcelona i la comarca del Baix Llobregat. Miralles ha dit que “el que correspon és demanar responsabilitats a la companyia Fecsa-Endesa i a Red Eléctrica Española”, propietària de la xarxa d’alta tensió. Tot i que “el que cal ara és que accelerin les feines per portar la normalitat als afectats”, ha afegit. Quant a la decisió del govern de la Generalitat, anunciada pel conseller Castells, d’obrir un expedient informatiu per aclarir les raons de l’averia, el líder d’EUiA l’ha considerat “encertada”. Tot i així, Miralles ha advertit que no s’utilitzi el que ha succeït avui per barrejar-ho amb “debats interessats sobre la interconnexió de xarxes elèctriques al nostre país”, perquè aquesta apagada “no té a veure amb altres debats sobre el tema elèctric i energètic”, en referència a la polèmica línia MAT entre Girona i el Llenguadoc-Rosselló.D’altra banda, el líder d’EUiA ha aprofitat per carregar contra el nou president del Partit Popular català, Daniel Sirera, perquè “s’ha estrenat dient la primera tonteria en públic”, en referència a les seves declaracions sobre l’averia elèctrica i l’actuació del Govern de la Generalitat, del qual Sirera ha afirmat que ‘està de vacances’. Miralles ha aclarit que aquest matí el conseller Joan Saura estava reunit amb el ministre Joan Clos i amb responsables de l’Ajuntament de Barcelona precisament per abordar el problema.El coordinador general d’EUiA ha advertit que “la bronca i la crispació, a vegades acompanyades de la mentida”, són el que caracteritzarà al nou president del PPC. I ha anat més enllà en sentenciar: “Acebes i Zaplana ja tenen clons a Catalunya: Sirera i García Albiol”, als quals ha acusat de “negar la diversitat a Catalunya i el que representa com a nació” i llançar “missatges xenòfobs per esgarrapar vots”, recordant el vídeo electoral del PP català de les passades municipals. Miralles ha titllat aquesta tàctica del PP “d’utilització partidista i irresponsable de la immigració i la llengua” que arrabassa el missatge de Plataforma x Catalunya i Ciutadans, perquè “part del seu electorat se’ls ha fugat per la dreta i l’extrema dreta”. La conclusió que en treu el coordinador general d’EUiA és que “les forces polítiques catalanes hem de prendre bona nota: fer-hi front amb propostes, missatge i alternatives”. Miralles s’ha adreçat també al PSOE demanant que “no serveixi en safata el govern de Navarra al nacionalisme ranci” i tingui en compte que la majoria dels navarresos han triat “un canvi cap a l’esquerra, no l’integrisme que defensen els Aznar, Rajoy, Zaplana, Acebes, Sirera...”.

El segrest de 'El Jueves' i la monarquia com a institució ancorada en el passat

L’altra tema candent d’aquest dies ha estat l’ordre judicial de retirar el darrer número de la revista satírica ‘El Jueves’. Miralles ha dit que EUiA coincideix amb la seva organització juvenil en que “el segrest de la revista és un atac a la llibertat d’expressió i ens solidaritzem amb els professionals que la fan”. Així mateix, ha felicitat a la vicepresidenta del govern espanyol, Fernández de la Vega, per declarar avui que la figura del segrest de publicacions és una mesura ancorada en el passat. “Nosaltres afegim que també ho és la monarquia. Tot i que el dibuix pugui ser de mal gust, bona part de la ciutadania sent que la monarquia és una institució del passat i amb masses privilegis”, ha acabat dient Miralles.

LLEI SOBRE EL SERVEI PÚBLIC D’ATENCIÓ DE TRUCADES D’URGÈNCIES

Ahir, el Parlament de Catalunya va aprovar les lleis de l’Institut de Seguretat de Catalunya, de regulació del servei públic d’atenció de trucades d’urgència i de creació de l’entitat de dret públic Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència 112 de Catalunya, i de reforma de l’Institut Català de la Salut (ICS).

Vaig ser designat com a relator per presentar els treballs de la comissió, i a continuació, us deixo la meva intervenció d'ahir per presentar aquesta nova normativa.

"Aprovarem una llei en la qual jo estic convençut, estem convençuts al nostre grup, que donarem un pas que si bé la ciutadania relaciona urgències amb assistència, doncs, aquest cop donarem un pas a universalitzar més aquesta idea de l’emergència com a resposta immediata, i, en aquest sentit crec que tot allò que aprovi el Parlament, les lleis que impulsin a donar garantia i seguretat a les persones, donar rapidesa, donar sortida a allò que els professionals també del món de la seguretat en diuen que una llei com aquesta, un servei com aquest és una contribució, és un fet, és una cadena per la supervivència, és a dir, una cadena de diverses actuacions per salvar vides.

I això és molt important perquè al nostre país puguem tenir un seguit d’infraestructures que abordin les assistències davant d’una urgència, però és tan important aquests serveis com saber qui truca, per què es truca i qui actua. Podem tenir els millors hospitals del món, però també és imprescindible aquesta cadena d’actuacions per poder, en definitiva, garantir allò que vulguem davant d’una emergència salvavides.

És veritat que hi ha directives europees, és cert que això ens implica abordar i donar sortides a lleis com aquesta, però era una oportunitat, ens donat una oportunitat per modernitzar, per actualitzar, una part molt important del sistema públic de seguretat, i, en aquest sentit crec que és bo això, transmetre-ho des del punt de vista polític a la ciutadania perquè allò que comparteixi coses que decidim aquí, que li millora les seves condicions de vida és fonamental.

Aquí podíem entrar, en aquest moment, a explicar quins són els objectius, els punts, els apartats, com funcionarà, jo ho evitaré, perquè crec que és important que si hi ha ciutadans i ciutadanes que ens estan seguint que puguin percebre que això que avui aprovem què li canvia a ells, què millora les seves possibilitats de donar resposta ràpida quan es produeixi una emergència.

I, en concret, destacaré sis coses, senzilles: una primer és que funcionarà les vint-i-quatre hores del dia i tots els dies de l’any; la segona, que és un número més fàcil per recordar, la nostra vida i més està plegat de sigles, nombres, xifres, codis i tots tenim en el nostre imaginari, doncs, el 061 o 092 o el 091, el 088, bé, un número, el 112, i, per tant, més fàcil de recordar; no necessita cap prefix en lloc d’Europa, tercera qüestió; quart, és gratuït pels ciutadans i ciutadanes. Cinquè, és el mateix número per a tota la Unió Europea. I, sisè, és tan important tenir el lloc on s’atén com saber quan es truca i on es truca.

Algunes curiositats, que a vegades no es coneixen. Amb aquest número del 112, doncs, encara que no tinguis tarjeta o telèfon mòbil es pot utilitzar, es pot utilitzar sense diners des de cabines públiques, té cobertura a tot el territori, i es pot localitzar, sigui directament des d’un telèfon fix o un mòbil des d’on es truca. Per tant, estem decidint una cosa molt important per a la gent del nostre país, i quan decidim coses importants per a la gent i per al país és comprensible que més enllà d’uns matisos o algunes esmenes que es puguin entendre que milloren o ampliïn alguns aspectes ens posarem d’acord. Qui no es posarà d’acord perquè sigui un servei gratuït per a tota la ciutadania, que sigui més senzill, que pugui facilitar aquesta resposta si es produeixen emergències al nostre país? Per tant, és imprescindible que ens posem d’acord amb aquestes matèries. I deia la senyora Ribera, benvinguda al club, benvinguda al club tots, perquè quan ens movem arribem a acords. I no posem l’AVE al mig perquè jo no posaré sagrades famílies i túnels perquè si no, sens dubte, estaríem discutint d’altres coses.

Estem discutint de serveis útils a la gent, de respostes a necessitats que ens pot permetre simplificar rapidesa i donar una cobertura universal d’un sistema públic imprescindible que millora amb aquesta llei, i crec que les esmenes les puc entendre, així va estar a la comissió i a la ponència que es van plantejar, que són algunes qüestions que estan reflectides, algunes qüestions que es volen posar més de detall per banda del Partit Popular i per banda del Grup de Ciutadans, però és cert que, com ells tots dos han dit en la seva explicació, que per la feina feta, pel que té a veure com sortirà la llei, doncs, és una llei que tindrà la unanimitat d’aquesta cambra. I això no és bo només entre nosaltres, que és un valor afegit, sinó, sobretot, és bo per a la ciutadania. Moltes gràcies."

JUSTÍCIA I DRETS PEL SÀHARA

(Article publicat a La Voz)

En aquest dies, com des de fa ja 11 anys, nens i nenes sahrauís comparteixen uns mesos amb famílies acollidores a Castelldefels i, també, a molts altres municipis de Catalunya. La Plataforma Castelldefels amb el Sàhara i el Consell Municipal de Pau i Solidaritat garanteixen la seva estada a la nostra ciutat, una estada que va més enllà d’allò que es pot fer i oferir a aquests nens i nenes sahrauís.

A la nostra ciutat els podem trobar a la Plaça de l’Església, jugant amb d’altres nens als casals d’estiu, a l’ambulatori, a les festes solidàries, viatjant amb el trenet... És a dir, compartint temps i espai amb nosaltres, però lluny de la seva terra.

L’objectiu de la seva estada no és tranquil.litzar algunes males consciències que obliden la resta de l’any. Ha de servir, a més de per a garantir una estada feliç a les criatures, per a continuar demanant justícia i drets per al poble sahrauí.

Em preocupa molt que, des de fa alguns mesos, la diplomàcia espanyola ha fet un gir perillós en relació amb el conflicte del Sàhara Occidental. En primer lloc, han canviat de llenguatge i, com sabem, el llenguatge no és neutre: el que fins fa poc era un moviment legítim, el Front Polisari, avui és un ‘moviment independentista’; el que abans era innegociable, el referèndum, avui només és una ‘opció entre d’altres’; i el que abans era la potència ocupant, el regne del Marroc, avui sembla ser la ‘potència administradora’. També l’abstenció en l’Assemblea General de l’ONU, per no donar suport al ‘Pla Baker 2’; més tard la venda d’armament a l’exèrcit marroquí per valor de 200 milions d’euros, que podria ser utilitzat en la repressió contra el poble sahrauí; i, recentment, la reunió d'alt nivell entre ambdós governs amb la valoració positiva realitzada pel president Zapatero al Pla d'Autonomia proposat pel regne del Marroc.

El que cal és una solució urgent, justa i definitiva al conflicte del Sàhara Occidental, en el marc del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, d'acord amb la legalitat internacional, que permeti resoldre el drama humanitari que viu el poble sahrauí des de fa més de 30 anys i que aquest pugui exercir el legítim dret a la lliure determinació, d'acord amb la Carta de les Nacions Unides i les resolucions del Consell de Seguretat. Els nens i les nenes sahrauís no han vingut a passar uns mesos amb nosaltres per a fer turisme. Castelldefels i la seva gent, com a ciutat solidària que és, els garantirà una bona estada a aquests nens i nenes sahrauís. Però cal tenir present que el seu poble viu una ocupació i un conflicte fa més de 30 anys, i la seva estada n’és una de les conseqüències.

ÉS DIFÍCIL ARRIBAR A FI DE MES

Article publicat a El Mundo, el 8 de Juliol del 2007

La creació de riquesa en els darrers anys no ha anat acompanyada d’una redistribució basada en criteris de justícia social. Això és una realitat, no pas un supòsit o una opinió. Mentre el PIB creix al 4 per cent, la renda per càpita a Catalunya només s’incrementa un 1’9 per cent. Els salaris no avancen, però sí ho fan els excedents empresarials. La fiscalitat és cada vegada més regressiva i no compleix la seva funció de redistribució de la riquesa. I el creixement de l’ocupació, la gran excusa per emmascarar aquest benefici desigual, ho fa en aquells sectors més colpejats per la precarietat laboral i salarial.

Més dades. Entre 1997 i 2006, l’IPC s’ha incrementat un 32’5%, però els treballadors i treballadores només han vist incrementar els seus sous en un 29,78%. Una pèrdua de poder adquisitiu dels salaris que s’ha endurit en els darrers cinc anys amb un diferencial encara més acusat de 5’32 punts més d’increment dels preus respecte dels sous.
El creixement dels indicadors econòmics no repercuteix en una millora en les condicions salarials i la qualitat de vida de molts treballadors i treballadores. Tampoc que es creï ocupació perquè, com recorda un informe de CCOO, aquesta incrementa a costa de pitjors condicions laborals i salarials. És a dir, disparant la precarietat en el treball.

El fenomen de la precarietat laboral és cada cop més estructural. Ho és a causa d’un model de creixement econòmic punitiu en drets i en condicions laborals per a la gent treballadora. No és un nou modisme per explicar sous més baixos o tipus de contractes, o no és només això. La precarietat laboral va associada a un model social que també retalla de drets, contribueix als accidents laborals i malalties professionals, i dificulta conciliar feina i vida personal. I com a conseqüència, genera incerteses i inseguretats personals, cristal·litza dependències familiars i desigualtats socials, fomenta pors a les persones i dificulta organitzar-se sindicalment.

La precarietat es dóna, a més, en un context social i econòmic difícil per a moltes persones i famílies. El difícil accés a l’habitatge es converteix sovint en una necessitat frustrada i un dret que no s’exerceix, especialment entre la gent jove. Els joves catalans s’independitzen vuit anys més tard que la mitja dels joves europeus. Aquesta generació millor formada que les anteriors, i que és el present i el futur de la nostra societat, ha de fer front a la inestabilitat laboral i la incapacitat per a accedir a un habitatge. Els joves, per tant, veuen limitat el desenvolupament d’un projecte personal de vida complet, la qual cosa fa que allarguin la dependència de les seves famílies.
Una de les preocupacions més repetides per la gent en tota enquesta d’opinió és l’accés a l’habitatge, acompanyat del preu de la vivenda. És a dir, aquells que amb un esforç econòmic, altra volta, superior a la mitjana europea han aconseguit adquirir una vivenda, viuen en constant alerta per l’increment del preu de la hipoteca. El passat mes de juny les hipoteques pujaven un 4’5% després de 21 augments consecutius. Un tipus d’interès que s’acosta a situacions insostenibles per a moltes persones i famílies, i que pot provocar un col·lapse en el desenvolupament econòmic del país. Els més afectats, els joves, les persones aturades i els col·lectius amb rendes baixes, tornen a rebre l’assot de la concepció més liberal d’un mercat que limita drets --i un dels més evidents el de l’habitatge-- i que fomenta la dependència de les entitats financeres.

Condicions laborals, pèrdua del poder adquisitiu dels salaris, accés i preus de l’habitatge i un nivell de polítiques públiques encara per sota de les necessitats de la gent provoquen un grau de deteriorament de la qualitat de vida de moltes persones.
Aquesta situació, com és evident, té unes causes. Tot plegat, és el resultat d’unes polítiques i reformes que els governs del PP i el PSOE han aplicat (amb la complicitat de CiU), fent prevaler una redistribució de la riquesa sense criteris d’equitat i de justícia social. No han controlat l’augment dels preus per l’arribada de l’euro, han facilitat una fiscalitat que beneficia innecessàriament les classes més benestants i a les rendes del capital, han desplegat unes polítiques socials i de pensions limitades a unes demandes creixents (darrerament s’han produït algunes millores per les esmenes d’IU-ICV a les polítiques econòmiques i socials del govern Zapatero) i han impulsat reformes laborals que han empitjorat les condicions laborals dels treballadors i treballadores.

Després d’exposar aquesta realitat, encara hi ha algú que dubti de que és difícil per a moltes persones i famílies arribar a fi de mes? I de quines són les causes per a moltes d’aquestes persones per veure la política allunyada de les seves necessitats més quotidianes?
Les condicions econòmiques favorables s’han d’aprofitar per tirar endavant polítiques que pensin en les persones, els seus drets i el seu benestar. Les nostres societats han canviat, hi ha noves necessitats a les que cal donar resposta des de la política. La política pensant en les persones és la que ha d’orientar l’economia, i no al revés. Dignificar la política i el concepte que en tenen els ciutadans passa per donar respostes a les seves necessitats. Millors salaris, redistribució de la riquesa i polítiques públiques i socials potents, són el millor camí per aconseguir una societat saludable i començar a canviar la tendència d’una percepció decebedora de la política que es pot instal·lar al nostre país.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i vicepresident d’ICV-EUiA

CARTA DE BARCELONA

Fa uns dies, Esquerra Unida i Alternativa, conjuntament amb el Partit de l'Esquerra Europea i amb la Fundació L'Alternativa, va celebrar a Barcelona unes jornades d'àmbit europeu per abordar, des de diferents óptiques, les relacions entre la precarietat laboral i la salut. El resultat de les jornades és una declaració política, amb conclusions i propostes, que hem denominat Carta de Barcelona, de la qual us reprodueixo més abaix els continguts. En relació a aquest tema també podeu consultar l'article que vaig escriure per a El Periòdico sobre les jornades, i també l'article que l'economista Fabià Estapé va escriure per a La Vanguardia sobre les jornades.

CARTA DE BARCELONA SOBRE PRECARIETAT I SALUT

El treball, la seva absència, naturalesa i condicions són elements determinants per les condicions socials, drets i l’estat de salut de la població. El treball mai és neutral en salut: genera malaltia o genera salut.La manera que la nostra societat globalitzada organitza el treball no contribueix a la creació d’una societat saludable. Per davant de l’objectiu de la salut que hauria de generar condicions de treball i de vida gratificadores, segures i estimulants, ens trobem en un món laboral i uns treballs no mercantils que incrementen considerablement el grau de risc, incertesa, precarietat, sinistralitat i explotació de les persones. Reformulant la Carta d’Ottawa, nosaltres afirmem que “les condicions i requisits per a la salut són: la pau, l’ensenyament, l’habitatge, l’alimentació, la renda, un ecosistema estable, la justícia social i la equitat”, més el treball digne.

DENUNCIAR LA PRECARIETAT

El treball precari es defineix en relació als altres treballs en termes d’una major inseguretat i la desaparició de la relació empresari-persona treballadora tal com succeeix en el treball externalitzat o en el submergit, cosa que col·loca la responsabilitat de l’exposició als seus riscos o les mesures bàsiques per a la seva correcció sota la responsabilitat de les treballadores i els treballadors, que també han d’assumir-ne gairebé en solitari els seus efectes sobre la seva salut. Precarietat i salut són, a la nostra societat, elements contradictoris.En els darrers anys, des del món empresarial i també en el Llibre Verd de la U.E, s’impulsa la flexibilitat laboral com un element necessari per millorar el rendiment de la població treballadora i facilitar l’adaptació als canvis tecnològics i a un món cada vegada més globalitzat, sense tenir en compte l’impacte negatiu d’aquesta flexibilitat sobre la societat, la salut i el benestar de la població treballadora. Es tracta de reflexionar quin és l’element essencial que ha de guiar la nostra societat: les persones i el seu benestar o l’enriquiment econòmic que cada dia es reparteix de manera més desigual. La precarietat no és un efecte secundari, un preu col·lateral que cal pagar pel creixement econòmic sinó un caràcter definidor i condicionant del mateix tipus de creixement. Té caràcter estructural, crònic, i és causa determinant de desregulació i deteriorament laboral i de descohesió social. La precarietat laboral generalitzada estableix la cultura general de la por, que genera noves formes d’exclusió i de violència social. Així, la precarietat s’estén des de l’ àmbit del treball a la resta d’ àmbits de les nostres vides i s’ ha transformat en precarietat social com una nova forma d’opressió del sistema capitalista, constituint a més una forma d’exclusió poc visible des de respostes individuals. La precarietat es viu com inestabilitat laboral, incertesa de futur, manca d’autonomia i capacitat de planificació de la pròpia vida, causa de sinistralitat laboral, morbiditat emocional, dependència de la família, pèrdua de drets i manca de recursos estables.Per als joves, hi ha a més la frustració per la probable inadecuació dels estudis fets i un accés tardà al mercat de treball, una clara consciència del risc d’atur i de les dificultats d’inserció laboral que limiten la seva emancipació. Els joves veuen el seu propi projecte vital en precari en un primer món de benestar i suposadament opulent que tolera les empreses de treball temporal, els treballs desregulats i el mercat negre de treball.Les persones adultes a l’atur de més de quaranta-cinc anys veuen com la seva experiència i coneixements es devaluen i queden en les mateixes condicions inestables que les persones joves, en una competència obligada però totalment desigual... La rotació de contractes, la pluriocupació, el mercat negre del treball, les jornades excessives, els increments de sinistralitat, la baixa sindicació, són altres tantes cares de la precarietat, especialment agreujades per a les dones a partir dels quaranta anys, sense ni tan sols possibilitats adients de formació per a poder seguir actives en llocs de treball de qualitat i salaris dignes. La precarietat esdevé particularment agressiva en certs col·lectius com el de les persones amb discapacitats i les persones immigrants. Cal dedicar especial esment a la precarietat que és ja de fet el sistema regular de vida i treball de les persones immigrades que són part indestriable de la classe obrera de cada país i d’Europa en el seu conjunt. Les lleis d’immigració son insuficients i massa tímides per garantir drets i deures i en canvi la permissivitat front els brots de xenofòbia, l’aprofitament fins i tot electoralista de la immigració, la gasiveria amb la que es contempla el seu accés als drets de ciutadania i la dificultat d’implementar les lleis de reagrupament familiar de forma equitativa per a dones i homes formen part del nucli central de la precarietat.Pel que fa a les persones que perceben com a renda principal un subsidi de jubilació es veuen explícitament abocades a condicions de precarietat si continuen els intents de privatització dels fons de pensions públics i la seva substitució per fons privats, subjectes a la inestabilitat, l’especulació i els interessos dels grans capitals financers.En aquest sentit, les actuals directrius i el desenvolupament legislatiu de la Comissió i el Consell europeus (Bolkestein reformulat, temps de treball, llibre verd sobre “flexicurity”, etc) són amenaces supranacionals molt serioses a la regulació del treball en positiu, i van en el sentit d’agreujar encara més la precarietat actual ja insostenible.

PROPORCIONAR ELS MITJANS

Tradicionalment la salut laboral ha analitzat el treball com a possible font d’exposició a riscos laborals de diferent naturalesa (de seguretat, higiènics, ergonòmics i psicosocials) i ha centrat la prevenció en l’àmbit de l’empresa. Des del punt de vista de la salut, però, és important la consideració del treball en una perspectiva estructural com determinant de desigualtats socials en la salut, on la precarietat ocupa un lloc central. Bona part de la prevenció i promoció de la salut es centra en l’equitat sanitària, però també en una organització laboral i de desenvolupament de tots els treballs necessaris per a la vida que posi la seguretat de les persones i la salvaguarda de l’estat físic, emocional i psicològic en el centre de les seves actuacions.

ACTUAR COM MEDIADOR

Inclosa la perspectiva laboral i la resta de treballs necessaris per a la vida, la prevenció i promoció de la salut exigeix una acció coordinada molt ampla: governs, sectors sanitaris, sindicats, empreses, autoritats locals, organitzacions de la societat civil i mitjans de comunicació. Les estratègies i programes de promoció de la salut s’han d’adaptar a les necessitats locals i a les possibilitats específiques de cada país i regió, i han de vetllar també perquè el món empresarial no sigui un factor desestructurador i desequilibrador de les condicions del medi i la salut de les persones.

LA PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA PROMOCIÓ DE LA SALUT IMPLICA:

-L’estabilitat a l’ocupació, una salaris mínims adequats i unes condicions de treball dignes;

-El foment de la salut laboral, l’avaluació dels riscos laborals i la seva prevenció.

-Disposar d’ajuda psicològica publica, gratuïta i “amiga” en els moments de crisi laboral o personal.

-Prohibir tot tipus de subcontractació que suposi la desatenció de riscos,

-Garantir el compliment de que els empresaris siguin responsables de vetllar per la salut laboral.

Estem d’acord amb la carta d’Ottawa que “La salut ha de formar part de l’ordre del dia de les persones responsables de l’elaboració dels programes polítics, en tots els sectors i a tots els nivells”. La prevenció i promoció de la salut laboral ha de combinar diversos enfocaments, tots ells complementaris, entre els que hi ha la legislació i el seu compliment, les mesures fiscals adients, el sistema tributari i els canvis organitzatius.” Nosaltres hi afegim, de manera especial, la política laboral per una ocupació digna i una especial dedicació de la Inspecció de Treball i dels Sindicats.

IRROMPRE EN EL FUTUR

Assumim com a pròpia l’afirmació que “La salut es crea i es viu en el marc de la vida quotidiana; en els centres d’ensenyament, de treball i de lleure” . Per aquest motiu els responsables de la posada en pràctica i valoració de les activitats de promoció de la salut han de tenir present el principi de la igualtat dels sexes i de les persones en cadascuna de les fases de la seva planificació. Tanmateix, valorem que malgrat hi ha encara pocs estudis fets sobre la interacció negativa entre precarietat i salut, les tendències observades no són gens optimistes, en especial des d’un punt de vista de gènere. Estem avançant cap a un futur de precarietat, enemic de la salut de les persones i d’una bona salut social, i per això cal reaccionar i prendre compromisos de canvi i millora. Cal pensar contínuament i de nou en mesures a tots els nivells de govern perquè sigui un objectiu prioritari de l’acció de tots els governs –locals, nacionals, estatals i supranacionals -- l’aconseguiment d’uns bons nivells de salut per a totes les persones. En aquest sentit, reclamem l’acció positiva que pot desenvolupar i guiar el Parlament Europeu.

EL COMPROMIS A FAVOR DE LA SALUT I CONTRA LA PRECARIETAT

Els i les participants a aquesta conferència es comprometen:

1) A intervenir en el terreny de la política de la salut laboral i pública i advocar en favor d’actuacions sindicals i polítiques;

2) A oposar-se a les pressions que es facin per desregular encara més les condicions i el mercat de treball, els riscs laborals, utilitzar productes poc fiables o perjudicials, treballar (de forma remunerada o no) en mitjans i condicions insans, combatre, inspeccionar i denunciar quan i allí on s’observi la desnutrició, el maltractament, el treball infantil, el mobbing empresarial, l’assetjament i la violència de gènere;

3) a vigilar la contaminació, les condicions de l’habitatge, i combatre les diferències “entre les distintes societats i a l’interior de les mateixes i a prendre mesures contra les desigualtats, en termes de salut, que resulten de les normes y pràctiques d’aquestes societats;”

Per tot això caldrà:

1) Exigir l’ADOPCIÓ DE MESURES D’IMPACTE SOBRE LA SALUT I EL MEDI abans d’emprendre projectes i politiques,

2) L’impuls de la recerca sobre precarietat i la creació d’uns INDICADORS DE PRECARIETAT I SALUT, elaborats a partir de l’experiència i els coneixements de professionals, agents socials i els propis treballadors i treballadores per controlar i monitoritzar els avenços fets a fi d’anar eradicant la precarietat i els seus efectes nocius i potenciar la salut entesa com quelcom més que l’absència de malaltia,

i 3) POSAR EN COMÚ LES EXPERIÈNCIES DE CADASCUN DELS PAISOS DE LA U.E. per conèixer les característiques concretes de precarietat de cada país i mobilitzar a partir de l’experiència comuna per eradicar la precarietat d’ Europa. Des de d’aquestes Jornades fem UNA CRIDA a la coordinació i acció de les forces d’esquerra, a les organitzacions sindicals i socials per donar suport a les idees i projectes que expressem mitjançant aquesta Carta de Barcelona i demanem que s’organitzin els debats i es prenguin les mesures necessàries a fi de que prevalgui el TREBALL DIGNE, i que prevalgui la SALUT per sobre la PRECARIETAT. Proposem també al Parlament Europeu, a organismes internacionals com la OMS i la OIT, que facin seves les propostes d’aquesta Carta. Finalment, demanem que la societat en el seu conjunt sigui conscient que ha de prendre la paraula i defensar i fomentar els valors de la salut, la convivència, la igualtat i el respecte entre tots els éssers humans.

NOTA: La primera Conferencia Internacional sobre la Promoció de la Salut reunida a Ottawa el dia 21 de novembre de 1986 va fer la CARTA dirigida a aconseguir l’objectiu "Salut per a tothom a l’any 2000." Aquesta conferència responia a la creixent demanda per una nova concepció de la salut pública a tot el món