dimecres, 30 d’abril del 2008

PRIMER DE MAIG 2008

En l'enllaç us deixo el manifest del Primer de Maig, que la coalició ICV-EUiA hem elaborat.
Així mateix, aprofito per convocar-vos a la manifestació de Barcelona del Primer de Maig, que serà a les 11:30 a la cruïlla de Passeig de Gràcia amb Ronda Sant Pere.
En un altre ordre de coses, però amb la mateixa actualitat política i informativa, us enllaço la resolució que la Comissió Permanent d'EUiA ha aprovat sobre la sequera.

dilluns, 14 d’abril del 2008

diumenge, 13 d’abril del 2008

L'ESQUERRA HA DE RETORNAR AL CARRER

Publicat a "El Mundo", el 13 d'Abril.

En el debat d’investidura Zapatero ha estat retòric, continuista i mirant cap a la dreta. Recentralitzador en política autonòmica i revisionista de les polítiques socials, mediambientals i federalitzants, iniciades a la passada legislatura.

Zapatero ha estat investit en minoria i mirant cap a la dreta. El PSOE va arribar al debat sense cap negociació i proposant l’adhesió a una legislatura de revisió del canvi d’esquerres. Ha estat per les formes i pels continguts que IU/ICV-EUiA no hem donat el suport a la investidura de Zapatero com a president del Govern.

Entrem primer en les formes. Ha estat significatiu que el candidat es presentés sense més suports que els del seu grup parlamentari. El que és lògic en un sistema parlamentari -no presidencialista com volen PSOE i PP- i quan no es te majoria, és que el programa d’investidura fos el fruit de la negociació amb els grups parlamentaris i que, amb pactes d’investidura, legislatura o acords de govern, arribar a una majoria suficient per a governar. Per primer cop no ha estat així.

Quin és l’argument del PSOE? la inestabilitat dels possibles aliats i governar sense hipoteques. Unes raons febles, doncs aliats i transacció política són part essencial del sistema parlamentari. La raó de fons, i perillosa per la democràcia, és que socialistes i populars s’han instal·lat en la deriva bipartidista. Ells aposten per un model a dos. Una duocràcia i no una democràcia. L’objectiu: limitar el pluralisme polític i discriminar electoralment les minories. Les conseqüències: empobriment de la política i la democràcia. M’interessa destacar, i tindrà conseqüències socials i polítiques si no canvien la llei i les campanyes electorals, és que una part molt important de la gent d’esquerres no se sent representada al Congrés (a més dels abstencionistes crítics i qui vota en blanc). Una situació que suposa una crisi de representació i una crisi del consens arribat al Pacte de la Transició.

Entrem en els continguts. IU/ICV-EUiA no coincidim en el programa del PSOE, però si arribem a compromisos per millorar la vida de treballadors i treballadores. Però Zapatero ha estat retòric, continuista i mirant cap a la dreta, recentralitzador en política autonòmica i revisionista de les polítiques socials, mediambientals i federalitzants, iniciades a la passada legislatura.
La investidura es dona en un context de desacceleració econòmica i de signes d’esgotament del model de creixement, i el PSOE proposa una gestió de la crisi incompatible amb els canvis socials, fiscals i ecològics, de fons. La crisi econòmica no és només fruit de la conjuntura internacional i del preu del petroli. És també per l’esgotament d’un model econòmic, laboral i social, fràgil i injust. Abans de la crisi –que són cícliques al capitalisme- ja teníem un sistema econòmic desequilibrat. Injust repartiment de la riquesa, treball precari, baixos salaris i pensions, un Estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos, en un sistema energètic i de mobilitat insostenibles. I ara, amb la crisis, cal afegir l’increment de l’atur.

Per això, les mesures de xoc anunciades per Zapatero són limitades i que res canviï en temes estructurals. Després d’anys d’especulació i d’enriquiment d’uns quants, la crisi no la poden tornar a pagar els de sempre: la gent treballadora. En les propostes del PSOE no hi ha marge pel gir social i ambiental necessari per a la majoria, ja que la política econòmica i fiscal són continuistes. És a dir, no són creïbles les mesures de xoc en un context de crisi, si no canvia la política econòmica i fiscal que s’ha fet fins ara.

Que proposa IU/ICV-EUiA? Mesures per a reduir la precarietat i la sinistralitat laborals, i salari mínim a 1000 euros. Un pla de convergència social que reconegui nous drets i desenvolupi els serveis públics. Una política industrial, energètica i de transport públic, per a un desenvolupament sostenible. Però es evident que, per a garantir aquestes polítiques, és imprescindible un sistema fiscal just, que faci front al frau i a l’evasió fiscals, però també les rebaixes fiscals i la política de txecs.

Tampoc hem donat suport a Zapatero per que han desaparegut del seu full de ruta : el desenvolupament plural i federalista d’Espanya i la necessitat d’avançar en un procés de pau i normalització política al País Basc. I s’han difuminat objectius que ja són part de l’ADN de l’esquerra social: els drets del poble sahrauí; la retirada de tropes a l’Afganistan; una llei de terminis per a la interrupció de l’embaràs; l’avenç del debat sobre la mort digna; el reconeixement del dret de vot dels immigrants; la separació real Església-Estat i el laïcisme; l’aplicació de la Memòria Històrica.

En el programa d’investidura ha faltat un projecte de canvi i el nostre ha estat un vot crític i d’oposició d’esquerres. El 9-M ha donat una composició parlamentària amb menys presència de l’esquerra alternativa, en un moment de canvi econòmic amb repercussions negatives per a la gent treballadora. Per la qual cosa, EUiA i IU, els seus grups institucionals i seus els activistes socials, ens preparem per donar les respostes socials i polítiques a les mesures del PSOE que vaguin en contra dels interessos i drets de la gent treballadora. L’esquerra social i política ha de retornar al carrer.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat

dijous, 3 d’abril del 2008

INFORMACIONS SOBRE LA SITUACIÓ A ARGENTINA

ORGANISMOS DE DD.HH. SE PRONUNCIAN.

Sobre el lock-out patronal .



Los Organismos de Derechos Humanos abajo firmantes reafirmamos nuestro compromiso con el camino institucional elegido por el pueblo argentino y rechazamos los intentos de desestabilización política y golpista de algunas instituciones representantes de los sectores económicos, políticos y sociales que propiciaron, sostuvieron y participaron en todos los golpes dados en nuestro país a partir de 1930 y que en 1976 impusieron, mediante el terrorismo de Estado, un modelo económico neoliberal que conlleva la violación sistemática de los derechos de la población de menores ingresos y cuyas consecuencias aún estamos padeciendo.

Detrás de los legítimos reclamos de los campesinos y pequeños productores, a los que apoyamos, se presentan como defensores del campo los mismos actores que para imponer sus políticas económicas, fueron ideólogos y cómplices del terrorismo de Estado y de sus métodos: asesinatos, desapariciones, torturas, prisión, exilio, violaciones, robo de niños.

Estas instituciones NO SON EL CAMPO. Representan la ambición egoísta de los capitalistas del agro y los pool de siembra en los que participan grandes grupos financieros no necesariamente agropecuarios. Representan a los 936 terratenientes que – según el Censo Agropecuario de 2002– poseen un promedio de 38 000 has. Cada uno, mientras 140 mil agricultores poseen un promedio de 16,7 has. y que en los `90 mantuvieron silencio mientras 300 mil pequeños productores eran expulsados de sus campos. Representan a los Cargill y los Monsanto, que manejan el negocio de los agroquímicos y las semillas transgénicas. Representan el modelo que no admite que el Estado controle la renta agraria lograda con el sostén de un dólar alto y subsidios en combustibles a costa del esfuerzo de toda la Nación. Mientras emplean al 75% de los trabajadores rurales en negro y pagan sueldos miserables a los trabajadores en blanco.

El Estado tiene el deber de llevar a cabo una justa distribución de la riqueza y para tal fin consideramos que deben utilizarse las atribuciones que las leyes le otorgan como las retenciones a las exportaciones que generan enormes ingresos a los “dueños” de la tierra y a grupos exportadores. Estas retenciones no les impiden ganar sumas fabulosas, simplemente les producen una disminución de sus ganancias. Los fondos recaudados de las retenciones a las exportaciones agrarias, y todo el superávit que genera el comercio exterior de alimentos, energía, minería y otros deberían destinarse a revertir una situación de polarización social. De esa manera, a la legalidad de las medidas se sumaría la legitimidad del cometido.

Las entidades rurales que protagonizan el lock-out patronal no representan -según sus propias declaraciones- a las miles de familias agrupadas en Movimientos de Campesinos y de indígenas existentes en Santiago del Estero, Córdoba, Formosa, que no se dedican al cultivo de la soja transgénica –que ha devastado bosques, contaminado suelos y aguas, envenenado el ambiente y eliminado mano de obra– sino que se dedican a la producción de alimentos.
Hoy esas entidades utilizan para expresar su rechazo a las retenciones los mismos métodos que critican defendiendo “el derecho a la circulación” cuando los usan desocupados, trabajadores mal pagos o familias con hambre. Y no sólo cortan las rutas sino que impiden -obligando a derramarlos en un derroche ofensivo- que los alimentos lleguen a los que tienen derecho a alimentarse.

Las retenciones son medidas necesarias pero insuficientes. Se requiere contemplar la modificación estructural del sistema impositivo, ineficaz, injusto e inequitativo. Los movimientos de campesinos, actores fundamentales, no pueden estar ausentes de una mesa de diálogo donde, además de la política de retenciones graduales y el destino de esos fondos, se discuta el modelo de producción agropecuario, y se contemplen créditos y subsidios amplios para las actividades perjudicadas por el monocultivo sojero.

Convencidos de que es deber del Estado intervenir en la actividad económica para garantizar una justa distribución de las riquezas, los organismos de derechos humanos abajo firmantes reiteramos nuestro compromiso con las políticas que tiendan a la participación democrática en un proyecto de liberación nacional, dirigidas a construir un país solidario, con plena vigencia del Estado de Derecho y que priorice a los sectores más vulnerables y desposeídos.
Rechazamos el lock-out patronal y los proyectos monopólicos y desestabilizantes de la Sociedad Rural y sectores afines, avalamos las retenciones a los grandes propietarios y exportadores y apoyamos los reclamos de campesinos y pequeños productores.


Buenos Aires, 30 de marzo de 2008


Abuelas de Plaza de Mayo
Asamblea Permanente por los Derechos Humanos
Buena Memoria
Familiares de Desaparecidos y Detenidos por Razones
Políticas
Hermanos/as por la Verdad y la Justicia
H.I.J.O.S.
Liga Argentina por los Derechos del Hombre
Madres de Plaza de Mayo Línea Fundadora
Movimiento Ecuménico por los Derechos Humanos
Servicio Paz y Justicia

dimarts, 1 d’abril del 2008

INVOLUCIÓ DEMOCRÀTICA AL CAMP DE TARRAGONA

Us deixo un retall de la nota de premsa que resumeix els continguts de la roda de premsa d'ahir, i dos documents d'EUiA que responen als temes tractats.


"Miralles, per altra banda, ha assegurat que la formació es fixa aquests dies en el Camp de Tarragona, on segons el coordinador general d´EUiA “s'està produint una involució”. Ho ha dit després que PSC, PPC i tres grups independents “que representen interessos immobiliaris” hagin planejat una moció de censura a l'Ajuntament d'Altafulla contra un govern de progrés encapçalat per ABG-EPM, on existeix una forta representació d´EUiA. La moció, que Miralles ha titllat d'impresentable per estar propiciada per un trànsfuga, es farà efectiva el pròxim dilluns 7 d´abril. El coordinador general d´EUiA, que hi assistirà per donar suport a l'actual alcalde Francesc Farré, ha exigit el retorn de l´acta de regidor al trànsfuga, ha apel•lat al Pacte Antitransfuguisme signat per la majoria de partits polítics i ha instat el secretari d'organització del PSC, José Zaragoza, a posicionar-se davant aquesta moció. Miralles també s'ha referit a les citacions judicials que han rebut algunes de les persones que al Camp de Tarragona van signar fa unes setmanes les autoinculpacions solidàries en favor de l'avortament lliure i gratuït. Entre aquestes, la coordinadora d´EUiA de Tarragona, Teresa Fortuny, i el que fou candidat número 2 d´ICV-EUiA i membre de la direcció al Camp, Juan Manuel Patón. El coordinador general de la formació, que ha anunciat una campanya de mobilitzacions i contactes amb organitzacions sindicals, pacifistes i feministes per portar-la a terme, ha qualificat les citacions d'una “nova expressió de la persecució que pateixen les dones que han d'avortar”.