L'ESQUERRA HA DE RETORNAR AL CARRER

Publicat a "El Mundo", el 13 d'Abril.

En el debat d’investidura Zapatero ha estat retòric, continuista i mirant cap a la dreta. Recentralitzador en política autonòmica i revisionista de les polítiques socials, mediambientals i federalitzants, iniciades a la passada legislatura.

Zapatero ha estat investit en minoria i mirant cap a la dreta. El PSOE va arribar al debat sense cap negociació i proposant l’adhesió a una legislatura de revisió del canvi d’esquerres. Ha estat per les formes i pels continguts que IU/ICV-EUiA no hem donat el suport a la investidura de Zapatero com a president del Govern.

Entrem primer en les formes. Ha estat significatiu que el candidat es presentés sense més suports que els del seu grup parlamentari. El que és lògic en un sistema parlamentari -no presidencialista com volen PSOE i PP- i quan no es te majoria, és que el programa d’investidura fos el fruit de la negociació amb els grups parlamentaris i que, amb pactes d’investidura, legislatura o acords de govern, arribar a una majoria suficient per a governar. Per primer cop no ha estat així.

Quin és l’argument del PSOE? la inestabilitat dels possibles aliats i governar sense hipoteques. Unes raons febles, doncs aliats i transacció política són part essencial del sistema parlamentari. La raó de fons, i perillosa per la democràcia, és que socialistes i populars s’han instal·lat en la deriva bipartidista. Ells aposten per un model a dos. Una duocràcia i no una democràcia. L’objectiu: limitar el pluralisme polític i discriminar electoralment les minories. Les conseqüències: empobriment de la política i la democràcia. M’interessa destacar, i tindrà conseqüències socials i polítiques si no canvien la llei i les campanyes electorals, és que una part molt important de la gent d’esquerres no se sent representada al Congrés (a més dels abstencionistes crítics i qui vota en blanc). Una situació que suposa una crisi de representació i una crisi del consens arribat al Pacte de la Transició.

Entrem en els continguts. IU/ICV-EUiA no coincidim en el programa del PSOE, però si arribem a compromisos per millorar la vida de treballadors i treballadores. Però Zapatero ha estat retòric, continuista i mirant cap a la dreta, recentralitzador en política autonòmica i revisionista de les polítiques socials, mediambientals i federalitzants, iniciades a la passada legislatura.
La investidura es dona en un context de desacceleració econòmica i de signes d’esgotament del model de creixement, i el PSOE proposa una gestió de la crisi incompatible amb els canvis socials, fiscals i ecològics, de fons. La crisi econòmica no és només fruit de la conjuntura internacional i del preu del petroli. És també per l’esgotament d’un model econòmic, laboral i social, fràgil i injust. Abans de la crisi –que són cícliques al capitalisme- ja teníem un sistema econòmic desequilibrat. Injust repartiment de la riquesa, treball precari, baixos salaris i pensions, un Estat del benestar dels més dèbils d’Europa i un model social i fiscal injustos, en un sistema energètic i de mobilitat insostenibles. I ara, amb la crisis, cal afegir l’increment de l’atur.

Per això, les mesures de xoc anunciades per Zapatero són limitades i que res canviï en temes estructurals. Després d’anys d’especulació i d’enriquiment d’uns quants, la crisi no la poden tornar a pagar els de sempre: la gent treballadora. En les propostes del PSOE no hi ha marge pel gir social i ambiental necessari per a la majoria, ja que la política econòmica i fiscal són continuistes. És a dir, no són creïbles les mesures de xoc en un context de crisi, si no canvia la política econòmica i fiscal que s’ha fet fins ara.

Que proposa IU/ICV-EUiA? Mesures per a reduir la precarietat i la sinistralitat laborals, i salari mínim a 1000 euros. Un pla de convergència social que reconegui nous drets i desenvolupi els serveis públics. Una política industrial, energètica i de transport públic, per a un desenvolupament sostenible. Però es evident que, per a garantir aquestes polítiques, és imprescindible un sistema fiscal just, que faci front al frau i a l’evasió fiscals, però també les rebaixes fiscals i la política de txecs.

Tampoc hem donat suport a Zapatero per que han desaparegut del seu full de ruta : el desenvolupament plural i federalista d’Espanya i la necessitat d’avançar en un procés de pau i normalització política al País Basc. I s’han difuminat objectius que ja són part de l’ADN de l’esquerra social: els drets del poble sahrauí; la retirada de tropes a l’Afganistan; una llei de terminis per a la interrupció de l’embaràs; l’avenç del debat sobre la mort digna; el reconeixement del dret de vot dels immigrants; la separació real Església-Estat i el laïcisme; l’aplicació de la Memòria Històrica.

En el programa d’investidura ha faltat un projecte de canvi i el nostre ha estat un vot crític i d’oposició d’esquerres. El 9-M ha donat una composició parlamentària amb menys presència de l’esquerra alternativa, en un moment de canvi econòmic amb repercussions negatives per a la gent treballadora. Per la qual cosa, EUiA i IU, els seus grups institucionals i seus els activistes socials, ens preparem per donar les respostes socials i polítiques a les mesures del PSOE que vaguin en contra dels interessos i drets de la gent treballadora. L’esquerra social i política ha de retornar al carrer.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat