dilluns, 25 de febrer del 2008

L'ESQUERRA ALTERNATIVA AVANÇA A EUROPA



(Nota de premsa extreta de la web d'EUiA):



Miralles ha felicitat al xipriota AKEL i a l´alemanya Die Linke, que comparteixen projecte polític europeu amb EUiA al Partit de l´Esquerra Europea.

El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha valorat amb satisfacció els resultats electorals d´aquest cap de setmana a les presidencials de Xipre i al Land d´Hamburg, a Alemanya, on “l´esquerra alternativa, amb qui compartim projecte europeu al Partit de l´Esquerra Europea, han obtingut uns resultats esplèndids”. Miralles ha destacat que avui “l´esquerra ha avançat a la UE i tenen més força els partits d´esquerres que defensem una Europa social. Els resultats de l´AKEL a Xipre i Die Linke a Alemanya, són magnífics”. Miralles ha destacat els resultats de l´AKEL (Partit Progressista dels Treballadors de Xipre), que ha derrotat el partit conservador i ha col•locat un líder comunista, Demetris Christofias, al capdavant de la presidència del país, així com la confirmació de l´avenç a Alemanya de Die Linke (L´Esquerra), que ha fet història entrant al Parlament d´Hamburg amb 7 diputats, on els conservadors de CDU i els Verds han perdut escons. Uns resultats que, segons Miralles, “són la confirmació que Europa necessita una passada per l´esquerra després de tanta política neoliberal”.El coordinador general d´EUiA, que ja ha felicitat els seus homònims a Xipre i Alemanya, s´ha mostrat convençut que “aquests bons resultats de l´esquerra alternativa a Europa, que irromp amb força, són un precedent esplèndid per aconseguir una majoria plural d´esquerres el 9 de març. ICV-EUiA creixerà, aconseguint el tercer escó per Barcelona, i IU tindrà una major representació parlamentària”.Miralles, per altra banda, s´ha mostrat ´sorprès´ que l´opinió publicada tertuliada a Catalunya, “doni tant espai a Kosovo i tant poc a Xipre”, i s´ha preguntat irònicament “perquè serà?”.

CALÇOTADA A SENTMENAT



Ahir vaig estar a la calçotada organitzada per Esquerra Unida i Alternativa de Sentmenat, en el marc dels actes de campanya que arreu del territori català està fent la coalició ICV-EUiA. Una manera agradable de fer campanya i de parlar de política amb d'altres per explicar i compartir les nostres propostes.

divendres, 22 de febrer del 2008

LA JUNTA ELECTORAL CENTRAL DONA LA RAÓ A IU

(Extret de la nota de premsa d'IU d'ahir):

LA JUNTA ELECTORAL RECONOCE QUE LOS DEBATES "CARA A CARA" PROGRAMADOS NO RESPETAN EL PLURALISMO, DEMANDA A TODAS LAS TELEVISIONES QUE INFORMEN OFICIALMENTE SOBRE SUS EMISIONES Y LAS GARANTÍAS DE COMPENSACIÓN A IU

(Madrid, 21 de febrero de 2008).- La Junta Electoral Central, a instancias de IU, ha resuelto en el documento que se adjunta la petición realizada por nuestra formación política en relación con la vulneración de pluralidad de los debates "cara a cara" programados por diversas cadenas de televisión privadas. En esa resolución se reconoce la ilegalidad del previsto para esta noche por Antena 3 TV y, aunque no impide su emisión ,la cadena deberá comunicar a la Junta las medidas adoptadas para compensar la exclusión de IU en el debate entre los señores Solbes y Pizarro.

Por lo que respecta a los "cara a cara" entre Zapatero y Rajoy la Junta ha demandado con carácter urgente a todas las cadenas para que comuniquen oficialmente que van a emitir el mismo en el plazo de cinco días previos a su emisión y cumplan lo solicitado por IU en su escrito. Del mismo modo obliga a todas las cadenas que los emitan a que comuniquen a la Junta las medidas de compensación por la exclusión de IU.

dijous, 21 de febrer del 2008

CiU TORNA A DONAR LA NOTA, ARA AMB KOSOVO

Al Ple del Parlament, la dreta nacionalista ha tornat a donar la nota. L’oportunisme i la deslleialtat són males pràctiques i sembla que CiU, desconcertada a l’oposició, no se’n assebenta.El Ple del Parlament ha rebutjat incorporar a l’ordre del dia la votació d’una resolució sobre la independència de Kosovo. Anem als fets --de la deslleialtat i de l’ oportunisme de CiU--. ICV-EUiA, PSC, ERC i CiU van acordar una proposta de resolució el passat mes de novembre sobre Kosovo però, ves per on, ara CiU sense parlar-ne amb els altres 3 grups parlamentaris la presenten sols per a que, modificant l’ordre del dia, es voti al Ple (visca la lleialtat convergent!).Una decisió pensant en Kosovo? És clar que no, una decisió oportunista a portes d’unes eleccions i esperant que, de nou, ERC piqui l’ham i les forces de l’Entesa votem diferent. Si vam pactar la resolució al novembre els quatre grups parlamentaris (87% de la cambra) tornava a ser possible fer-ho, des de la negociació i l’acord, després del canvi de situació a Kosovo amb la declaració d’independència del parlament kosovar. Però CiU tira pel dret i es posa a votació l’ampliació de l’ordre del dia per incorporar-la al Ple. La suma del vots de CiU i ERC ho garantien, però diversos diputats i diputades de CiU van arribar tard a la votació! (el Ple comença a les 10 del matí), i no sumen els vots suficients: 57 sí, 62 no. Tinguem cura els catalans i les catalanes d’aquests independentistes de CiU que arriben tard a les votacions. L’oportunisme i la deslleialtat de CiU els ha fet tornar a donar la nota.

Jordi Miralles i Conte
Vicepresident d’ICV-EUiA al Parlament

dimarts, 19 de febrer del 2008

SOBRE L'ANUNCI DE FIDEL CASTRO



(Nota de premsa extreta de la web d'EUiA):

El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha expressat el seu respecte per la decisió de Fidel Castro de no tornar a ser candidat a cap d´estat de Cuba. Miralles considera que, amb el nou paper que desenvoluparà a partir d´ara a la política cubana, “queda l´obra feta que ha liderat en 50 anys a l´illa, un procés revolucionari que té continuïtat”. Miralles ha afegit, a més, que “ara, el poble cubà, com ha fet fins el moment, decidirà el seu present i el seu futur. Un futur que, sense dubte, serà compromès amb la seva sobirania i la seva independència”.El dirigent d´EUiA també ha declarat que “aquest és un bon moment perquè l´administració nord-americana aixequi el bloqueig econòmic a Cuba”.

divendres, 15 de febrer del 2008

BASES DE LA LLEI D'EDUCACIÓ

En el seguent enllaç, us deixo la valoració i proposta d'EUiA sobre les Bases de la Llei d'Educació, que va aprovar la Comissió Nacional d'EUiA per unanimitat.

dijous, 14 de febrer del 2008

DOCUMENTAL "HUMANS A VENTA MICENA"


Us recomano un documental sobre l'amic i company Josep Gibert, mort recentment, que el proper divendres dia 15 de febrer de 2008, s'ha programat dins l'espai 'El documental' del canal 33 de Televisió de Catalunya l'emissió d'Humans a Venta Micena. Aquesta emissió està prevista a les 22:55h i se'n farà, com és habitual, un segon passi la matinada de divendres 15 a dissabte 16 de febrer al voltant de les 2:30h.


dimecres, 13 de febrer del 2008

NUET APOSTATA


(Extret de la web d'EUiA):

El candidat d´ICV-EUiA critica el govern de Zapatero per ser “el que més favors ha fet a la institució”

El senador i candidat d´ICV-EUiA per Barcelona a les generals del 9 de març, Joan Josep Nuet, ha iniciat avui els tràmits per a la seva apostasia, és a dir, per tal de deslligar-se completament de l´Església Catòlica i per demanar que s’anul·lin les seves dades de l’arxiu d’aquesta institució. Una mesura que Nuet ha portat a terme per protestar contra la campanya ultraconservadora que està protagonitzant la jerarquia eclesiàstica contra els drets de ciutadania, especialment en aquesta precampanya electoral.

Acompanyat pel dirigent d´EUiA de Barcelona, Toni Salado, Nuet ha entregat la documentació legal necessària per a demanar l´apostasia al Bisbat de Barcelona. Després de rebre el registre de la seva petició per part de la Vicaria, el candidat ha detallat les raons que l´han portat a fer aquest pas, i ha animat “a tots aquells que diuen prou als privilegis que l´Església Catòlica té al nostre país a fer aquest tràmit i deslligar-se de la institució”. En aquest sentit, ha expressat el seu malestar “per una jerarquia eclesiàstica que demana el vot per a la dreta, que està finançada per tots els espanyols, que manté els seus privilegis”.

Nuet, que ha anunciat que aquests tràmits també els farà a l´Arquebisbat de Tarragona, diòcesi on pertany la parròquia on va ser batejat, ha criticat el govern de Zapatero “per haver estat el que més favors ha fet a l´Església Catòlica, i el que més s´ha doblegat a les seves exigències. Una actitud que ha fet envalentonar la jerarquia eclesiàstica que ara no en té prou de voler controlar-ho tot”. En aquest sentit, ha assegurat que si IU i ICV-EUiA “som claus per al futur govern central, farem que es trenqui el Concordat amb l´Església i exigirem un estat verdaderament aconfessional i laic”.

A més del document legal de sol·licitud d´apostasia, Nuet ha adjuntat un decàleg de les raons per les quals ha decidit deslligar-se totalment de l´Església Catòlica. Us l´adjuntem a continuació:

1.Per l´ofensiva de la Jerarquia Catòlica perquè votem a la dreta. Per un Concordat Església-Estat preconstitucional.

2.Perquè ens costen 5000 milions d’euros anuals que paguem tots i totes.

3.Perquè culpen les dones que per desgracia han d´avortar.

4.Perquè no reconeixen el dret de Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transsexuals a ser com són.

5.Perquè ens volen imposar un sol model de família.

6.Perquè no accepten la lliure utilització de mètodes anticonceptius.

7.Perquè no volen parlar de diàleg com a solució a la violència al País Basc.

8.Perquè volen imposar un model educatiu basat en l´adoctrinament i sense base científica convertint l´escola en centre de culte.

9.Perquè volen frenar la lliure investigació biomèdica que pot curar moltes malalties.

10.Perquè no permeten morir dignament a les persones que així ho sol·liciten.

dimecres, 6 de febrer del 2008

PREGUNTA AL PRESIDENT MONTILLA AVUI AL PARLAMENT

Pregunta que he formulat, en nom del grup parlamentari ICV-EUiA, al President de la Generalitat, a la Sessió de control del Ple del Parlament d'avui:


La jerarquia catòlica, de creuada social i moral, massa sovint dóna la nota. Ara ja s’atreveix treure Déu a fer política: “Dios aprueba nuestras actuaciones”, va dir l’arquebisbe Cañizares.

Aquests bisbes estan exercint, només, el dret a la lliure expressió? Evidentment, no.

Què busca aquest moviment de sotanes, aquí i allà, acompanyat d’importants dirigents polítics, d’allà i d’aquí? Per cert, un dels d’aquí, cap de llista conservador a les generals.

Doncs ensenyar les dents a les institucions, per mantenir privilegis, frenar drets i limitar la democràcia. Això no és nou en ells, no ens sorprèn.

Però ara agiten vells fantasmes i, des de la política divina, volen ser presents en l’agenda política -quan diàriament perden parròquia- per mantenir privilegis intolerables als quals una societat democràtica, basada en drets i deures, ha de posar fi.

És a dir, volen diners i lleis: per a controlar la vida i el cos de les dones; com ens estimem i com han de ser les nostres famílies; com hem de morir i imposar-nos la seva moral carca; què fer amb els diners de l’estat, a qui votar i què s’ha d’ensenyar a les escoles públiques.

Doncs be, els integristes tenen la llibertat per expressar el que creguin, malgrat posin la cara vermella molts creients. Per cert, els que no ho som, trobem tant a faltar cristians com José María Valverde, Alfons Comín o Agustí de Semir.

Ells la seva llibertat, però la societat i les institucions tenim el dret -i la responsabilitat- d’avançar en la llibertat, la igualtat i els drets de les persones.

Què vol dir això?
1) Separació Església/Estat. Després de 30 anys de Constitució cal posar fi a una herència del franquisme, fent que l’Estat sigui realment aconfessional amb canvis legislatius: reforma de la Llei Orgànica 7/1980 sobre llibertat religiosa; revisió dels acords amb la Santa Seu de 1976 i 1979; treure la religió de les escoles, la legislació i els actes institucionals.

2) Posar fi als privilegis de la jerarquia catòlica. En una societat democràtica l’església no pot ser un paradís fiscal de 5.000 milions d’euros, ha de pagar impostos a l’Estat i els tributs locals als ajuntaments (IBI).

Per a ICV-EUiA, aquestes qüestions seran condicions per a noves majories de govern després del 9 de març.

Per a ICV-EUiA, a més integrisme episcopal, més laïcitat.

El laïcisme no és anar en contra de les religions ni les seves pràctiques. És situar la religiositat on correspon en una societat democràtica: com una opció personal.

És per tot això, Sr. President de la Generalitat, que voldríem conèixer les seves opinions sobre aquest moviment de sotanes.

RESOLUCIÓ DE VIENA DEL PEE


Us deixo la resolució de la xarxa de sindicalistes del Partit de l'Esquerra Europea, aprobada a Viena el 3 de Febrer de 2.008.


REFORZAR LOS ESTÁNDARES SOCIALES MÍNIMOS EN EUROPA.

El capitalismo, como sistema, no conoce límites a las rebajas en la retribución del trabajo humano. Paralelamente, ese mismo sistema intenta aumentar infinitamente la jornada laboral de los trabajadores por cuenta ajena.
Las relaciones industriales se precarizan cada vez en mayor medida en casi todos los países Europeos.
Algunos colectivos, como las mujeres y los trabajadores inmigrantes, se ven especialmente perjudicados por el empeoramiento de las condiciones sociales y salariales.
Por ese motivo, la red de sindicalistas del PEE, consideramos absolutamente necesario que, como primer paso, alcanzar unos mínimos estándares sociales.
Hacemos un llamamiento al GUE y al PEE para que apoyen estas demandas. Nosotros / as, por nuestra parte, trabajaremos en nuestros países y sindicatos para asegurar la puesta en marcha de estas posiciones.

Salarios mínimos
Planteamos la introducción de salarios mínimos, mediante su regulación legal o la aplicación general de las cláusulas salariales de los convenios colectivos, en todos los países europeos. Estos salarios deberán ascender como mínimo, conforme a la Carta Social Europea, al 60% de la media salarial pactada en convenio colectivo, para todos / as los / as trabajadores / as, incluyendo los colectivos de inmigrantes.
Luchamos para conseguir unos salarios mínimos que estén significativamente por encima del nivel de pobreza de cada país de la UE.
Los salarios mínimos constituyen una garantía de vida digna para todos los trabajadores y trabajadoras, y tienen un fuerte contenido de política social, de salvaguarda del derecho a una educación pública de alta calidad, sanidad pública y otros servicios sociales.

Jornada laboral
La jornada de trabajo máxima permitida por ley no deberá exceder de 40 horas de media. Tanto la normativa comunitaria como la legislación nacional deberán ser adaptadas a esta nueva jornada. Trabajaremos para conseguir una jornada seminal europea de 35 horas, en línea con el programa de la CES y de los sindicatos nacionales que la integran.

Jubilación
En general, somos partidarios de una jubilación obligatoria a los 60 años. La legislación nacional que permita una jubilación a edad más temprana tiene que ser objeto de protección.
Nos oponemos estrictamente a normativa de cualquier tipo que establezca la prolongación de la vida laboral. Trabajaremos por conseguir un sistema público de pensiones adecuado, que permita vivir por encima del umbral de pobreza en cada estado miembro.

Representación Industrial de los trabajadores por cuenta ajena.
El capital opera en toda Europa. No hay fronteras para las estrategias empresariales. Por este motivo, la representación de los intereses de los trabajadores por cuenta ajena tiene que adquirir una dimensión europea. Los Comités de Empresa Europeos constituyen los medios más adecuados para garantizarlo.

Derecho a la huelga
Se debe garantizar en todos los países de Europa el derecho de huelga, incluyendo la huelga general y el libre desarrollo de las organizaciones sindicales. El derecho a desarrollar huelgas a nivel europeo, permitiría afrontar los efectos negativos que la globalización tiene sobre una base común de trabajadores y desempleados, sin distinción de edad, género y procedencia.

Futuro para la juventud
Los jóvenes que viven en Europa tienen derecho a un empleo que les permita asegurar unas condiciones dignas de existencia, así como una participación adecuada en la vida cultural y social. Para alcanzar este propósito, los jóvenes necesitan acceder a una educación pública de calidad, una formación integral que no consista sólo en un entrenamiento laboral. Para las jóvenes generaciones, la precariedad incluye todas las facetas de la vida.

Salud y Seguridad
Hacemos nuestras las propuestas adoptadas por el PEE en su Congreso de Praga en material de Precariedad y Salud. Es necesario que describamos nuestras propuestas y plan de trabajo para la campaña Europea del PEE sobre precariedad (caravana europea), inestabilidad laboral y Flexiseguridad. Recomendamos asimismo la preparación de seminarios en el próximo foro social europeo de Suecia.

dilluns, 4 de febrer del 2008

ALBERTO SAN JUAN: "SIEMPRE HE VOTADO Y SEGUIRÉ VOTANDO IZQUIERDA UNIDA"

Us deixo una entrevista de "Madrid Sindical" a l'actor i escriptor teatral Alberto San Juan, Goya 2008 al millor actor, i votant d'Izquierda Unida:


¿El 9 de marzo hay que ir a votar, por qué? «Para que no gane el PP. Me parecería muy grave que esta derecha recuperase el poder». Lo dice el último premio Goya 2008 al mejor actor, Alberto San Juan, por su interpretación de músico de jazz fracasado en Bajo las estrellas, de David Viscarret. Actor, sí, y, ocasionalmente, escritor de teatro. Suyo es el texto El fin de los sueños (1999), ganador de un Premio Max de Teatro, al que vuelve a optar este año por su participación en Marat Sade, donde recrea al excéntrico marqués. Madrileño, 40 años e hijo del dibujante Máximo, cuyas viñetas de El País se las tragó la noche sin más. A Alberto San Juan se le ha visto en cine en comedias taquilleras como Días de fútbol o Los dos lados de la cama, inspiradas en la original, y memorable, El otro lado de la cama. Este tipo introvertido, de mirada dos metros para adentro, no se muerde la lengua. «La iglesia es una catástrofe que insiste en jodernos la vida» o «¿Qué estamos haciendo en Afganistán? ¿Por qué esa guerra sí es justa?», son algunas de las respuestas que concede en esta entrevista realizada unos días antes de recibir el Goya. San Juan es uno de los fundadores de Animalario, compañía referente de la escena actual española. Con Alejandro y Ana, una parodia de la boda de la hija de Aznar, y Hamelin (Premio Nacional de Teatro 2005), consiguieron dos y cuatro Max, respectivamente.

PREGUNTA. Dicen que las ideologías han muerto, ¿qué significa ser hoy una persona de izquierdas?

RESPUESTA. Para mí, ser de izquierdas es creer en la posibilidad de alcanzar la fraternidad universal sin necesidad de ninguna forma de control, imposición o represión estructural. Sólo creo en dichas actitudes cuando son tomadas libre y conscientemente por un individuo para aplicárselas él mismo. Es creer que no hay seres malos y seres buenos, sino situaciones malas y situaciones buenas. La desigualdad social, un mundo dividido en ricos y pobres, es una situación mala que, inevitablemente, genera malos comportamientos. Es creer en una sociedad donde lo humano sea prioritario y, por tanto, no existan clases sociales ni bandos enfrentados. Es creer en una sola humanidad de mil colores, en la vida como una celebración, con sus pérdidas y dolores.

P. Del Gobierno de Aznar dijiste: «Parece que sólo trabaja por la infelicidad de sus ciudadanos, toda su política se basa en la violencia: inmigración, guerra de Irak...». Finaliza ahora otra legislatura. ¿Para quién ha trabajado el Gobierno socialista?

R. El PSOE gobierna una sociedad construida sobre principios capitalistas, donde lo humano está sometido a la productividad y donde los beneficios no se reparten de una forma equitativa. El actual gobierno no es revolucionario, evidentemente, no pretende cambiar las bases de las actuales relaciones entre los hombres, pero tiene una sensibilidad social infinitamente mayor que el PP y, de alguna manera, probablemente participa de la utopía del humanismo. En cualquier caso, siempre he votado y seguiré votando a Izquierda Unida.

P. A pesar de los avances sociales, ¿ha faltado valentía en el Gobierno para abordar temas como la laicidad total del sistema educativo, el aborto o la eutanasia?

R. Totalmente de acuerdo. Lo ha tenido muy difícil con una oposición marcada por un espíritu previo al siglo de las luces, pero podría y debería haber ido más lejos. Y añadiría otra gran discusión pendiente: ¿qué estamos haciendo en Afganistán? ¿Por qué esa guerra sí es justa?

P. El próximo 9 de marzo, ¿hay que ir a votar? ¿Por qué?

R. Para que no gane el PP. Me parecería muy grave que esta derecha recuperase el poder.

P. Hace cuatro años la calle clamó contra la guerra de Irak. Ahora son los obispos los que pasean sus sotanas. Menudo cambio.

R. La iglesia es una catástrofe que insiste en jodernos la vida.

P. Labordeta nos dijo que España es «una gran federación pero que, como proyecto integrador, ha resultado un fracaso». ¿Qué es para ti España?

R. Un lugar. Sin más. Todo lo que tenga que ver con la idea de patria me repugna profundamente.

P. Teatro, ¿para qué?

R. En mi caso personal, para sobrevivir. Tuve la mala suerte de no expresar más que una ínfima parte de lo que sentía en la infancia, en la adolescencia y en buena parte de la primera juventud. Como ya explicó Lorca con bastante claridad, todo lo que no se expresa se vuelve veneno, nos destruye. En el teatro empecé a aprender a expresar, motivo por el cual sigo vivo. Más allá de las razones personales, creo que el teatro responde a una necesidad profunda del ser humano, que tiene que ver con indagar, a través del rito y del juego, acerca de sí mismo, de los vínculos que le definen -con el otro, con la vida-, de la necesidad de amar, de la trampa de la violencia que impide amar. Nos reunimos en un lugar para contar y escuchar historias que nos ayuden a comprendernos, con el fin último, creo yo, de vivir mejor.

P. ¿Qué es Animalario?

R. Una compañía de teatro independiente creada en 1995 y desde entonces trabaja de forma continua, habiendo estrenado diez espectáculos hasta el momento. Como compañía, nos interesa hablar de lo que nos pasa y de lo que pasa en la sociedad en la que vivimos, de lo que nos preocupa o conmueve. Los diferentes temas se podrían resumir en uno: ¿por qué resulta tan difícil para el ser humano despojar sus relaciones de violencia y convivir a través de la fraternidad? Todos los textos que hemos hecho han salido del grupo o de gente muy cercana, salvo Marat Sade, de Peter Weiss, y Argelino, versión libre del Arlequino de Carlo Goldoni.

P. La Real Academia de la Lengua Española define «animalario» como «edificio donde se tienen a los animales destinados a experimentos de laboratorio». El nombre del grupo, ¿es más por lo animal o por lo experimental?

R. De la palabra animalario nos gustó tanto la sonoridad como el significado que mencionas. Para nosotros, el teatro es un espacio ritual donde representar el comportamiento humano, con la esperanza de que algo que pueda contribuir a la fraternidad nos sea revelado. Un primer paso, como diría el Marqués de Sade, es representar nuestro poder de destrucción, nuestra tendencia a la violencia, algo puramente animal.

GASPAR LLAMAZARES, A BARCELONA