dilluns, 29 de desembre del 2008

CARTA A CAROD-ROVIRA SOBRE ISRAEL I GAZA

A l’atenció de Josep-Lluís Carod-Rovira.
Vicepresident de la Generalitat de Catalunya.




Barcelona, 29 de Desembre de 2008


Benvolgut Josep-Lluís,


Aquest dies, l’opinió pública catalana i mundial està commocionada davant dels atacs militars de l’Estat d’Israel a la població palestina del territori de Gaza que, a dia d’avui, ja han causat més de 300 víctimes mortals palestines i milers de persones ferides, en una nova vulneració d’Israel dels drets humans.

A la situació impossible que viu cada dia el poble palestí de Gaza, atrapat dins un veritable camp de concentració, sense recursos, sense accés a queviures elementals, sense possibilitat de mobilitat, envoltats per Israel --i amb les fronteres d’Egipte tancades-- s’afegeix ara aquest darrer episodi genocida que tota la comunitat internacional ha de denunciar i exigir-ne l’aturada immediata.

En funció d’aquesta nova agressió d’Israel al poble palestí i de la nova vulneració dels drets humans, Esquerra Unida i Alternativa demana, en primer lloc, que el Govern de la Generalitat de Catalunya condemni els atacs d’Israel en territori palestí, i que en demani el seva aturada immediata.

Així mateix, EUiA demana que la Generalitat de Catalunya congeli els acords de col·laboració amb Israel en els àmbits de les noves tecnologies de la comunicació (TIC) i de les tecnologies de gestió de l’aigua.

Per últim, demanem que es suspengui la reunió que una delegació del Govern i d’empresaris catalans tenien prevista fer a Israel en les properes dates per aprofundir en els acords anteriorment esmentats.

Catalunya ha estat sempre un poble en favor de la Pau i el diàleg, i en aquest sentit, pensem que el Govern de Catalunya, al qual vostè representa institucionalment, ha d’estar al capdavant d’aquesta voluntat majoritària.


Rep una salutació cordial,



Jordi Miralles i Conte
Coordinador General d’EUiA

SOLIDARITAT AMB PALESTINA

La tarda de dissabte, 27 de desembre, EUiA va participar en la convocatòria urgent feta des de la plataforma Aturem la Guerra per a denunciar i mostrar el nostre rebuig davant els atacs d´Israel contra la població de Gaza, on han mort fins ara 205 persones i n´hi ha 500 de ferides. La concentració va tenir lloc a la barcelonina plaça de Sant Jaume.EUiA també donem suport a la concentració convocada per diverses entitats per dilluns, 29 de desembre, a les 19 hores, davant la Cambra de Comerç espanyola-israeliana (Travessera de Gràcia, 21. Barcelona). Es farà una cadena humana amb espelmes.Reproduïm a continuació el comunicat de denúncia emès per l´Àrea d´Internacional d´EUiA:

EUiA DENUNCIA I REBUTJA LA CRIMINAL AGRESSIÓ ISRAELIANA A GAZA

Ens arriba la brutal notícia de la matança perpetrada pel govern d´Israel contra la població palestina a la franja de Gaza. Aquesta acció terrorista realitzada per l´exèrcit sionista es produeix just en plenes dates de celebració nadalenques i del cap d´any. La fràgil treva preexistent ha estat violada i liquidada per una acció militar criminal i d´una violència letal i indiscriminada, que ha ocasionat ja prop de 300 víctimes mortals i un miler de persones ferides. El bombardeig de zones urbanes fa inevitable i inexcusable el caràcter civil de la població atacada. Així, són ancians, dones, famílies senceres i criatures les qui han rebut els impactes assassins que Israel els ha disparat.El pretext argumentat pel govern israelià és el “càstig” a l´enviament previ de míssils llençats per Hamàs fins al seu territori. La desproporció és tan brutal que obvia comentaris. Es fa pagar amb centenars de morts innocents les accions puntuals d´atiament comeses per part d´aquest grup armat palestí. És una lògica inadmissible que, inevitablement, ens recorda i ens acosta a la història viscuda i a episodis tan tràgics com el de Guernica.A la situació impossible que viu cada dia el poble palestí de Gaza, atrapat dins un veritable camp de concentració, sense recursos, sense accés a queviures elementals, sense possibilitat de mobilitat, envoltats per Israel i amb les fronteres d´Egipte tancades, s´afegeix ara aquest darrer episodi de genocidi que tota la comunitat internacional ha de denunciar i exigir-ne l´aturada immediata. És el cas que aquests dies són a la zona paletina de Cisjordània una nombrosa delegació espanyola de dones artistes per la pau, entre elles algunes companyes d´EUiA. Les notícies que ens han pogut fer arribar no ens poden deixar expectants. Elles han realitzat ja donacions massives de sang, protestes i manifestacions contra el govern terrorista israelià. Som amb elles i al seu costat amb totes les nostres forces, en la denúncia i en la reivindicació de la pau i de tots els drets del poble palestí.

És per això que ens sumem a la convocatòria de boicot als productes israelians i a la manifestació convocada per “PAZ AHORA”, a tota Espanya, i en concret a Barcelona dilluns 29 a les 19 hores a Travessera de Gràcia 21, front la Cambra de Comerç Espanya-Israel.

NO HI POT HAVER PAU AL MÓN MENTRE PERDURI L´OCUPACIÓ I EL GENOCIDI D´ISRAEL CONTRA EL POBLE PALESTÍ.

PAU A PALESTINA, JA !

dilluns, 22 de desembre del 2008

ZAPATERO HA DE COMPLIR ELS SEUS COMPROMISOS AMB CATALUNYA

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha declarat avui que “ja era hora que Zapatero s’hi posés per arribar a un acord en matèria de finançament, perquè la fase en què estem ja no és tècnica, sinó política”. Miralles ha insistit que tant Catalunya com el president del govern espanyol “ens hi juguem molt” en funció de com vagi aquesta “fase final” de negociació.

Tot i considerar “útil” la darrera trobada entre Montilla i Zapatero, el dirigent d’EUiA creu que “encara estem molt lluny de l’acord” perquè “les diferències són grans”. Miralles ha defensat que el model es basi en la població, l’esforç fiscal i l’anivellament. En aquest sentit, ha resumit el posicionament d’EUiA en 5 punts:

1) No s’ha d’acceptar un mal acord.
2) La data del 31 de desembre segueix sent important, de no haver-hi acord en la mateixa, “serà una presa de pèl al poble i a les institucions de Catalunya” per part del govern espanyol.
3) Zapatero ha de complir els compromisos que va prendre en negociar i acceptar l’Estatut, “i no guiar-se per la ‘baronia’ del PSOE” que des d’abans del 9 d’agost ha incrementat la pressió.
4) Qui negocia és el govern català, no CiU, que “amb la seva actitud s’acosta al PP i als barons del PSOE, interessats en què no s’arribi a un acord”. Miralles ha estat contundent: “Segur que el govern català ho farà millor que CiU amb el pacte del Majestic o l’acte de traïdoria de Mas a Catalunya quan va reunir-se sol amb Zapatero”.
5) Si hi ha una proposta acceptable per Catalunya, també serà positiva pel conjunt de les comunitats autònomes.

EUiA vol contribuir a apropar els sindicats i les forces d’esquerres

D’altra banda, el coordinador general d’EUiA ha dit que la formació té la voluntat de contribuir, en aquest 2009, a la col.laboració entre sindicats i forces polítiques d’esquerres. Miralles, que ha felicitat els nous secretaris de la CONC i CCOO Confederal, Gallego i Toxo, ha afirmat: “Junts podem millorar les condicions de vida i laborals de la gent treballadora i fer moure els governs cap a les esquerres”.

Pacte Nacional per a la Immigració i Llei d’Estrangeria, res a veure

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha titllat de “decisió de mal gust” el fet que el govern espanyol hagi modificat alguns continguts de la Llei d’Estrangeria coincidint amb la signatura del Pacte Nacional per a la Immigració a Catalunya. Miralles ha criticat que es limitin les possibilitats de reagrupament familiar “només a partir dels 65 anys” dels progenitors i s’ha preguntat quin criteri ha tingut en compte l’executiu de Zapatero i, en concret, el ministre Corbacho: “Hi ha pares i mares diferents en funció de l’edat?”, ha reflexionat el dirigent d’EUiA qui, precisament, ha participat activament en la consecució del Pacte per a la Immigració en representació del grup parlamentari d’ICV-EUiA. Miralles ha acusat el ministeri de Treball i Immigració de concebre els nouvinguts exclusivament com a “mà d’obra”, enlloc de fer avançar els drets de ciutadania. “Són persones i se’ls ha de garantir el dret a reagrupar-se amb la família”, ha declarat.

L’altre punt de la Llei d’Estrangeria que ha suscitat el rebuig d’EUiA és el manteniment dels centres d’internament: “Nosaltres estem pel seu tancament”, ha deixat clar el coordinador general de la formació. Així, ha anunciat que ha enviat una carta en nom d’EUiA a CCOO i SOS Racisme proposant una trobada el proper gener per tractar aquest tema i seguir treballant plegats.


(Extret web EUiA)

BONES FESTES!



Us desitjo unes bones festes, i un feliç any 2009.


De pas, us deixo un petit joc per entretenir-se aquestes vacances, i que podeu trobar aquí.

dissabte, 20 de desembre del 2008

SIGNAT EL PACTE NACIONAL PER A LA IMMIGRACIO

El vicepresident d´Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa (ICV-EUiA), Jordi Miralles, ha declarat, un cop realitzada la signatura del Pacte Nacional per a la Immigració (PNI), que “l´acord suposa una bona notícia per a Catalunya”. En aquest sentit, Miralles ha afirmat que el PNI podria tenir una altre nom com ara “Pacte Nacional per a la Catalunya d´avui” ja que, segons Miralles, suposa “un compromís i un punt de trobada per a garantir els drets i deures del 7´5 milions de catalans i catalanes”.

Segons el dirigent d´ICV-EUiA “aquest no és un Pacte pels immigrants, sinó que és un acord per a garantir els drets i deures del conjunt dels homes i dones que viuen a Catalunya, independentment d´on hagin nascut”.

Jordi Miralles, que ha participat com a negociador d´ICV-EUiA en aquest Pacte, junt amb membres d´altres forces polítiques, ha destacat que “per a fer realitat les mesures que integren el Pacte calen recursos” i que “els 3.800 milions d´euros previstos en les diverses actuacions són la base per aconseguir que en l´àmbit de les polítiques socials no es faci diferències entre autòctons i nouvinguts, ja que les necessitats socials són moltes i cal atendre el conjunt de la ciutadania de Catalunya”

El coordinador general d´EUiA també ha dit que les propostes per a “l´acollida i la integració són oportunitats per a millorar l´autonomia personal, i que en cap cas la integració està subjecta al gaudiment de drets social”.

Miralles ha destacat especialment que el PNI “suposa una avenç en la democràcia” perquè “després de cinc anys de residència permanent, les persones immigrades podran votar a les eleccions municipals” i perquè “es redueix el temps per aconseguir la nacionalitat”.

Miralles ha volgut destacar també que “cal treballar al Parlament per avançar en allò en que la Generalitat té competències, al Congrés dels Diputats per a realitzar els canvis legislatius necessaris per a complir el PNI i amb CC.OO i SOS- Racisme, organitzacions que no han signat el pacte”. Pel fet que aquestes dues organitzacions no hagin signat el Pacte, ICV-EUiA considera que “el PNI no està complert”. Miralles ha declarat que CC.OO coincideix amb gran part del contingut del Pacte però que SOS Racisme té reserves en diversos punts rellevants. El dirigent d´EUiA ha apuntat que ICV-EUiA continuarà treballant amb aquestes organitzacions per avançar en les polítiques a favor de tots el drets i deures de les persones immigrades”

dijous, 18 de desembre del 2008

ENS HA DEIXAT ANTONIO MITADIEL

Aquestes són les paraules que va llegir Juan Manuel Patón al comiat d’ahir del company i amic Antonio Mitadiel, de Castelldefels. Ha mort un bon amic i un bon comunista.

Amigos y amigas,


La intención de mis palabras es contribuir a que nos quede de Antonio un recuerdo completo, de todas las facetas de su identidad, de lo que él ha sido, tal como creo que a él le gustaría que le recordáramos: además de sus aspectos familiares y profesionales, los de carácter social y político. Porque Antonio, además de miembro de su familia y de sus amistades, además de su ámbito profesional, se sentía un trabajador, un vecino de su barrio y de su ciudad, un ciudadano de su país. Y ha actuado siempre como tal. Las cosas que ha hecho en esos aspectos expresan también su personalidad y su identidad. Creo que a Antonio le habría gustado saber que quedará en nuestro recuerdo todo lo que él ha sido, es decir, todo lo que ha hecho, no sólo en su vida privada sino también en su actividad social y política. Permitidme que dé sólo unas pinceladas en esos aspectos al retrato de Antonio que guardaremos en nuestra memoria.

Antonio fue, desde muy joven, una persona consciente de su condición de miembro de diversos colectivos y se implicó en ellos. Como vecino y ciudadano, en la AA.VV. del Castillo-Pueblo Viejo que contribuyó a impulsar en los años 70 desde la Vocalía de Jóvenes, que –entre otras cosas- editó el primer boletín vecinal de Castelldefels. En estos últimos años ha trabajado en la reactivación del barrio con la AA.VV. de Can Vinader, a la que ha representado en la Federación de AA.VV. de Castelldefels, que presidió durante un tiempo. Ligado a su barrio, ha contribuido de manera relevante a la decisión de trasladar la Planta de Compostaje de Can Vinader fuera de la ciudad. Eso y otras implicaciones en la mejora de la vida de la gente de Castelldefels y más allá respondieron al mismo impulso ético que le llevó a organizarse políticamente con los comunistas y otra gente de izquierdas ya desde la transición política. Antonio sentía suyas dos banderas: la roja y la tricolor, la de la lucha por los derechos de los trabajadores y el cambio a una sociedad más justa, y la de la lucha por un estado más democrático y moderno.

Antonio siempre defendió públicamente sus ideas sin pelos en la lengua. Pero, sobre todo, además de hablar y escribir, ha actuado, ha trabajado codo con codo con sus compañeros. No ha sido de los que dicen mucho y hacen poco o nada. Son sus acciones las que le definen y marcan su personalidad de un rojo intenso.

Hasta siempre, compañero.

dimecres, 17 de desembre del 2008

PREGUNTA PARLAMENTARIA A JOSÉ MONTILLA

Gracies senyor president.

President Montilla, volem preguntar sobre el finançament i la crisi, dues qüestions que estan profundament relacionades.

La crisi afecta totes les comarques i sectors socials, especialment a la gent treballadora: 404.000 persones aturades. Hipoteques, preus i sous que retallen poder adquisitiu. Més problemes per emancipar-se la gent jove.

Acomiadaments, tancaments i expedients en els serveis i la construcció, en l’economia social i autònoms i, clar, a la industria. Vull mostrar la solidaritat amb els treballadors/es en general i els de SONY en particular, amb la crítica cap a la multinacional i expressar que, davant la flexibilitat que l’empresa demana, compartim la fermesa dels treballadors.

President Montilla, hi ha una gran coincidència social i política que calen més recursos per fer front a la crisi i posar l’economia als servei de les persones, i d’aquí la importància del finançament.

Vostè va dir, fa uns dies, que “estàvem en temps de descompte”, doncs s’acaba el partit i el govern espanyol: vulnera repetidament el reglament; ens dona puntades als turmells i juga brut.

Però més enllà del símil esportiu:

Políticament és intolerable que el govern espanyol vulneri la llei.

Políticament és irresponsable l’actitud del govern espanyol vers el govern català i el Parlament.

Políticament és temerari que el govern espanyol segueixi tensionant les relacions Catalunya – Espanya, amb conseqüències també pels partits, com va mostrar l’executiva del seu.

I sobre tot, socialment i políticament és injust que, amb l’incompliment, el govern del senyor Zapatero s’està castigant els catalans i les catalanes al posar dificultats a les seves necessitats d’avui, a nous drets per demà i a la recuperació econòmica per demà passat..

Senyor Montilla, el 31 de desembre està a prop.

És per això, que volem conèixer les actuacions del Govern català per aconseguir un bon acord, aplicable l’1 de gener, per incrementar les partides aprovades ahir i contribuir a fer front la crisi.


Sessió de control. Ple del Parlament del 17 desembre de 2008.

dimarts, 9 de desembre del 2008

CONSTITUCIÓ I CRISI ECONÒMICA

El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, coincidint amb el 30è aniversari de la Constitució Espanyola, ha defensat “la utilització de la Constitució per fer front a la crisi econòmica”. Miralles ha recordat al govern del PSOE el que diu l´article 128 de la norma magna: “Tota la riquesa del país en les seves diverses formes, i sigui quina sigui la titularitat, resta subordinada a l´interès general”, i que segons EUiA, “l´interès general suposa que l´economia resti al servei de les persones, i no al servei dels qui han generat la crisi.” El vicepresident del grup parlamentari d´ICV-EUiA ha destacat que aquest article de la Constitució diu que “es reconeix la iniciativa pública en l´activitat econòmica” i que “podrà ser acordada, també, la intervenció d´empreses quan ho exigeixi l´interès general.” En aquest sentit, Miralles ha apuntat que “si la Constitució ho permet, en un moment en què empreses i bancs volen recursos públics i que es debat el futur de Repsol, només cal la voluntat política de Zapatero per utilitzar la Constitució i aconseguir una sortida a la crisi pensant en l´interès general”.En el 30è aniversari de la Constitució, el coordinador general d´EUiA defensa també una reforma de la norma per a què “s´adeqüi a la realitat plurinacional d´Espanya”. En la seva opinió, actualment la Constitució Espanyola “limita aspectes com el dret de decidir i l´avançament cap a un estat federal”. És per això que Miralles reclama una “reforma constitucional que aprofundeixi en un model d´estat federal, plurinacional, plurilingüístic, democràtic i solidari”. Miralles ha deixat clar que això només es pot assolir “si s´avança en el terreny autonòmic, social i democràtic que marca l´actual text” i ha assenyalat com a assignatures pendents “que el Senat esdevingui una cambra de representació territorial, que es reconegui el dret d´autodeterminació dels pobles i que el català, el gallec i l´euskera també siguin llengües oficials a tot el territori espanyol”.
(Extret de la web d'EUiA)

divendres, 28 de novembre del 2008

REUNIÓ AMB JOAN SAURA

El coordinador general d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Jordi Miralles, i el president d’Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Saura, s’han reunit aquest matí al Parlament per posar en comú els acords polítics presos a les respectives assemblees i per debatre qüestions que fan referència a la coalició d’ICV-EUiA.Un cop finalitzada la reunió, Miralles ha explicat que els dos dirigents polítics han “valorat positivament” els resultats de les dues assemblees nacionals “ja que aquestes han apostat per polítiques d’esquerres, per la coalició d’ICV-EUiA i pel Govern d’Entesa”, i per què “n’han sortit enfortides ambdues formacions”. Miralles també ha dit que a la reunió, Saura i ell han acordat “que a primers de gener es reunirà el Consell de Govern d’ICV-EUiA” per tal de “recuperar la seva regularitat i millorar la situació entre les organitzacions locals respectives a diversos municipis”. Segons Miralles, aquesta “reunió servirà per enfortir més la coalició d’ICV-EUiA”.
(Extret de la web d'EUiA)

dimecres, 26 de novembre del 2008

30-N: CONCENTRACIÓ PER UNA MILLOR LEC

El 30 de Novembre, a les 11 hores, al Parc de la Ciutadella, la Comunitat Educativa i altres sectors socials es concentraran per demanar una millor Llei d'Educació de Catalunya.
EUiA hi donarà suport i participarà d'aquesta iniciativa que pretén posar de manifest la necessitat de modificar l'actual proposta de LEC, per assegurar un ensenyament públic, gratuït, laïc, coeducatiu i de qualitat a Catalunya.
Aquí podeu consultar el posicionament d'EUiA sobre la LEC.

60 ANIVERSARI DE LA DECLARACIO UNIVERSAL DE DRETS HUMANS


Us deixo el text de la Declaració del Parlament de Catalunya amb motiu del 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, que avui he llegit al Ple, com a membre de la Mesa:


El Parlament de Catalunya, amb motiu del 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, assumeix el manifest «Tots els drets per a totes les persones: renovar el compromís», promogut per Amnistia Internacional.


Fa seixanta anys, els estats van recordar llur compromís de «promoure el progrés social i elevar el nivell de vida dins d'un concepte més ampli de la llibertat» i van reconèixer que «els éssers humans només es poden alliberar del temor i de la misèria si es creen les condicions perquè totes les persones puguin gaudir de tots els drets humans».


En adoptar la Declaració universal dels drets humans el 10 de desembre de 1948, els estats es van comprometre a respectar i fer complir el conjunt de drets humans, civils, econòmics, polítics, socials i culturals, i van proclamar així el dret a un nivell de vida digne. Tots els drets humans són universals, indivisibles i interdependents, i cap no té prioritat sobre cap altre. Per tant, la comunitat internacional ha de tractar el conjunt de drets de manera global, justa i equitativa, en peu d'igualtat i donant a tots la mateixa importància. Per al ple gaudi del dret a la llibertat d'expressió cal concretar esforços en favor del dret a l'educació. Per al gaudi del dret a la vida cal reduir la mortalitat infantil, les epidèmies i la malnutrició.


Tanmateix, malgrat la promesa de la Declaració universal dels drets humans, en un sol any, el 2007, 1.252 persones van ésser executades pels seus estats respectius en vint-i-quatre països diferents i es van documentar casos de tortura i maltractaments en més de vuitanta-un països. Quaranta-cinc països tenen presos de consciència detinguts. 854 milions de persones pateixen la tortura de la fam i 1.100 milions de persones, de les quals més de la meitat són dones, no tenen accés a un habitatge digne. Seixanta anys després, encara no s'ha complert la promesa d'uns drets humans universals i indivisibles per a totes les persones, que permetin fer efectius el dret universal a un nivell de vida digne i l'ideal de l'ésser humà lliure.


Per això, en el 60è aniversari de la Declaració universal dels drets humans, el Parlament de Catalunya es compromet a renovar el compromís amb els drets humans i a defensar-ne la universalitat, la indivisibilitat i la interdependència, tal com figuren en la dita declaració. Aquesta defensa serà part del treball institucional diari del Parlament, que establirà els instruments necessaris i donarà suport a les víctimes de les vulneracions dels drets humans i als defensors d'aquests drets que treballen arreu del món per fer real la Declaració universal dels drets humans.


Palau del Parlament, 26 de novembre de 2008

dimecres, 19 de novembre del 2008

SOLIDARITAT AMB EL POBLE AFGANÈS. OTAN NO, TROPES FORA!


MANIFESTACIÓ "SOLIDARITAT AMB EL POBLE AFGANÈS. OTAN NO, TROPES FORA!"
LLOC: Plaça Universitat.

DIA: 22 de Novembre.

HORA: 17 hores.

CONVOCA: PLATAFORMA ATUREM LA GUERRA.

dilluns, 17 de novembre del 2008

EUiA VETARA ELS PRESSUPOSTOS DE L'ESTAT AL SENAT

El coordinador general d’EUiA, ha dit avui que després de mantenir una conversa amb el senador d’EUiA, Joan Josep Nuet, han pres la decisió de “vetar” els pressupostos de l’Estat al Senat “pels seus continguts”, ja que segons el dirigent d’EUiA “no responen a la crisi”, i per pràctiques “mentideres”, en referència al no compliment dels compromisos per part de l’Estat amb el finançament per a Catalunya.

Miralles ha dit que “a un govern amic se’l vota, però que a un govern mentider se’l veta”

Miralles ha dit que la reunió de Washington “no ha donat solucions a la crisi del capitalisme, ni s’ha refundat, sinó que els assistents han posat pedaços a la situació econòmica actual”. Miralles ha dit que “la filosofia dels EEUU ha barrat el pas a l’establiment de mecanismes de control i de regulació”, substituint aquests per recomanacions d’autoregulació i supervisió.

La crisi no està ben diagnosticada a la cimera, i si la “diagnosi no està ben feta, no es poden trobar els remeis adequats”, ha dit Miralles. El dirigent d’EUiA ha criticat que s’encarreguin solucions al Fons Monetari Internacional (FMI) i al Banc Mundial (BM), segons Miralles, “l’origen i la difusió de la crisi” . “És un gran exercici d’hipocresia” ha dit.

El dirigent d’EUIA ha afirmat que “al G- 20 ha agafat de nou protagonisme la proposta del Fons d’Estabilitat Financera, “la qual s’arrossega des del 2001, però, ha afegit que aquí tampoc es concreta”. Miralles ha destacat que al G-20 es demana millorar la transparència, però “sense parlar de què fer amb els paradisos fiscals” i es diu que és important que la crisi no repercuteixi en els països emergents, “però s’encomana al FMI i al BM que són els grans desestabilitzadors”

“No s’ha tingut ni la pretensió de refundar el capitalisme: s’han intentat posar pedaços a les goteres”, ha dit Miralles. “El triomf ha estat de Bush, al que han salvat la cara, i el fracàs de la Unió Europea ”, que una vegada més ha demostrat no tenir política comuna i saber-la defensar en temes tan urgents i importants, ha afegit el dirigent d’EUiA. Miralles ha destacat que “la reunió de veritat serà la del 30 d’abril de 2009” , en la que Obama ja serà president dels Estat Units.

(Extret de la web d'EUiA)

A L'ASSEMBLEA D'IU S'HA ACORDAT LA POLITICA, ARA TOCA ACORDAR LA DIRECCIÓ

Això és el que ha dit avui el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, en fer referència als resultat de l’Assemblea Federal d’IU.

Pel que fa al debat que s’ha realitzat a l’Assemblea Federal d’IU sobre el programa polític, Miralles ha explicat que s’han acordat, resolucions, tesis i estatuts “per a què IU tingui capacitat, com a formació d’esquerres, d’actuar davant els problemes i contradiccions que viu l’Estat Espanyol, a Europa i al món”.

Miralles també ha destacat que “IU ha decidit que vol refundar-se en un termini de18 mesos”. Miralles ha dit que “IU vol canviar, i que “no serà la mateixa d’aquí a un temps”. Segons Miralles, IU “ha aprés dels errors” i s’ha posat d’acord en la feina a fer, en les pràctiques internes i en la definició de l’organització. Per al dirigent d’EUiA, aquesta refundació tindrà una primera prova de foc a les eleccions municipals de 2011.

El coordinador general d’EUiA també ha destacat que a l’Assemblea Federal d’IU s’ha arribat a un acord sobre la composició dels òrgans d’IU. La composició d’aquests anirà en funció de la “proporcionalitat” pel suport que han rebut les 5 candidatures. Amb la proporcionalitat a la permanent i a la presidència “s’acaba la lògica govern-oposició” que tant ha desgastat a IU.

Miralles ha dit que els objectius d’EUiA a l’Assemblea Federal d’IU eren tres: acord en la política, “que s’ha aconseguit”, candidatura unitària “que no s’ha pogut assolir” al presentar-se 5 llistes, i una Direcció compartida, “assolida en acordar la proporcionalitat als òrgans”.

Sobre la no elecció encara del coordinador/a Miralles ha dit “que és comprensible ja que si tot s’ha aconseguit per amplíssims acords, era molt important que el nou coordidador/a també tingués un suport molt majoritari, cosa que no es donava”.

És per això que, a la reunió del Consejo Político Federal d’IU, IU va defensar la proposta de “no escollir en aquell moment” el nou coordinador de la formació i “donar-se un temps prudencial des del consens i ampli acord”, fins a la propera reunió del Consejo Político al complert, amb 180 membres.

“IU no es mereix un coordinador o coordinadora amb un suport feble”, ha defensat Miralles. El dirigent d’EUiA ha dit que “EUiA ha treballat i continuarà treballant per assolir un suport majoritari.

Miralles ha anunciat que, abans del 15 de desembre, EUiA decidirà els membres que formaran part del Consejo Político Federal d’IU.

(Extret de la web d'EUiA)

ENTREVISTA AL PROGRAMA "59 SEGONS"


Us deixo l'enllac al video que recull l'entrevista del passat dimarts al programa de TVE de Catalunya 59 Segons. Cliqueu aquí.

dimecres, 12 de novembre del 2008

ADEU, COMPANY MIGUEL NUÑEZ

Ha mort avui Miguel Núñez, un històric dirigent del PSUC, destacat lluitador contra la dictadura franquista i defensor de les llibertats democràtiques al nostre país, mèrits pels quals va ser distingit amb la Creu de Sant Jordi. Núñez va ser torturat i empresonat pel franquisme, com va explicar a les seves memòries en el llibre "La revolución y el deseo". Figures com la d'ell o la d'altres comunistes, com el també desaparegut Gregorio López Raimundo, han estat fonamentals per a recuperar la memòria democràtica al nostre país. En nom d'EUiA vull transmetre als seus familiars, amics, i companys el nostre condol.

dilluns, 10 de novembre del 2008

5a ASSEMBLEA NACIONAL D'EUiA, TOT UN ÉXIT

Aquest cap de setmana s'ha celebrat la 5a Assemblea Nacional d'EUiA, amb un resultats magnífics, gràcies al bon treball de molts homes i dones de diferents edats, activitats, territoris, i sensibilitats que han sabut trobar amplíssimes coincidències en les polítiques i en les persones.

Algunes dades ho il·lustren: els documents estratègics de l'organització han rebut el suport de gairebé el 87%. Les candidatures úniques del Consell Nacional i de la delegació d'EUiA que assistirà a la IX Assemblea d'IU han estat pràcticament votades per unanimitat. Les resolucions sobre la crisi econòmica, per la Pau i contra l'OTAN, i sobre el procès assembleari d'IU han rebut suports superiors al 90%. I per últim, com sabeu, he estat escollit novament Coordinador General d'EUiA, sense cap vot en contra.

Us deixo l'enllaç a l'espai multimedia de l'Assemblea, on trobareu fotos de l'Assemblea, entrevistes que m'han fet a la televisió, el tractament informatiu de l'Assemblea en els diferents mitjans de comunicació, etc. Aquí poso el video que recull les fotos de la primera jornada de l'Assemblea. Espero que us agradi.


dijous, 6 de novembre del 2008

EUiA ESPERA QUE OBAMA PORTI A TERME EL CANVI PROMÈS

Amb motiu de la victòria dels demòcrates a les eleccions als Estats Units, el coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha declarat avui que “esperem que el nou president, Barack Obama, porti realment a terme el canvi anunciat en la seva campanya electoral”.
Segons Miralles, per a què aquest canvi als EUA sigui “realitat”, Obama s´haurà d´atrevir a fer noves polítiques econòmiques en favor de les persones, posant fi a dècades d´especulacions i desigualtats internes i al món”, a més d´emprendre polítiques mediambientals, “per combatre el canvi climàtic”, així com “apostar per les energies renovables”.
El dirigent d´EUiA també considera vital que el nou govern demòcrata, encapçalat per Obama, doni un gir en la seva política internacional “en favor de la pau, de la reducció de les despeses militars, de la retirada de les tropes d´Iraq, del tancament de la presó de Guantànamo”, i reclama “una actitud de respecte a les decisions dels governs legítims d´Amèrica Llatina”.
Així mateix, Miralles ha volgut reiterar en nom de la formació la necessitat que els Estats Units “aixequin el bloqueig a Cuba i posin en llibertat als 5 ciutadans cubans empresonats a Estats Units”.
(Extret de la web d'EUiA).

dilluns, 3 de novembre del 2008

LA CORRUPCIO DEL PP A LES BALEARS

Els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears cada matí esmorzen llegint al diari un nou cas de corrupció, que tenen origen en la passada legislatura de majoria absoluta del Partit Popular (PP). El darrer, més públic i vergonyós, es va destapar fa un mes: el cas de cobrament de comissions il·legals i manipulació de factures per part de la gerent del Consorci per al Desenvolupament Econòmic, Antònia Ordinas.

Les imatges de la policia desenterrant una capsa de Cola-Cao del jardí de l’acusada, on s’hi van trobar 200.000 euros, semblaven d’una pel.lícula d’estafadors de sèrie B. Els diners provenien del pagaments il·legals de comissions, que s’exigien a determinades empreses per ésser contractades. També es van trobar tiquets de taxis amb un zero escrit a mà a la dreta per augmentar la seva quantia, així com rebuts de canvi de moneda inclosos com a despesa.

Tot plegat serviria com argument d’una mala pel·lícula, si no estiguéssim parlant d’una desena d’imputats, tres persones a la presó (entre elles un ex-director general del Govern Matas), la imputació de l’ex-conseller de Comerç i Indústria i més de dos milions d’euros de fons públics embutxacats per dirigents del Partit Popular.
Però, evidentment, aquest no ha estat un cas aïllat. Quatre anys de majoria absoluta del PP donen per a molt. Recordem l’anomenat ‘cas Rasputin’, quan el gerent d’IBATUR carregà a la hisenda del govern autonòmic les despeses d’un puticlub de Moscou.

El canvi de govern ha permès mirar sota les catifes i ha tret a la superfície molts casos de corrupció política i econòmica, com per exemple el cas Bitel. El gerent d’aquesta empresa pública del govern balear està acusat de malversar 700.000 euros amb contractes ficticis i despeses injustificades. En el cas ‘Turisme Jove’, 800.000 euros en factures falses i comissions, i un gerent que es pensava que anar a dinar de llagosta i pagar amb diners públics era el normal. I tenim també el cas ‘Palma Arena’, un equipament esportiu que ha costat 100 milions d’euros més del que estava pressupostat i que s’està investigant per part de la Fiscalia anti-corrupció.

D’altra banda, la fiscalia investiga el cas del Metro de Palma, que s’inundava quan queien quatre gotes i que va costar 536 milions d’euros per fer set quilòmetres! O les autopistes d’Eivissa, que dels 13 milions d’euros calculats en el projecte inicial va passar a 150 milions de cost d’execució. Per això, l’ex-consellera de Vies i Obres del Consell d’Eivissa va haver de declarar per tràfic d’influències i maneig d’informació privilegiada.

La llista dels casos de corrupció a nivell municipal també és prou llarga. Només alguns exemples. El cas Rodrigo de Santos: el regidor del PP a l’Ajuntament de Palma carregà a la Hisenda municipal les seves “farres” sexuals i va cometre possible prevaricació en la compra d'un joc infantil per un import d'1,5 milions d'euros! El cas Andratx, on l’alcalde del PP, amb el suport polític del Govern Balear i la complicitat d'un director general del mateix govern, va cometre tot tipus d’irregularitats al seu municipi. El cas Santa Margalida, on l’alcalde del PP feia negocis amb les concessions municipals. El cas Cavallistes, on hi ha setze alcaldes del PP imputats per falsificar certificats municipals per a cobrir les irregularitats urbanístiques d'un d'ells.

Quins són els motius i les circumstàncies que han portat a aquestes pràctiques corruptes i gangsterils? Intents d’explicació n’hi ha per a tots els gustos. Que els conservadors no es pensaven perdre mai el Govern de les Illes Balears. Que els polítics del PP actuaven amb total impunitat amb la seguretat que històricament la Fiscalia anti-corrupció havia mirat cap a un altre costat. La poca consideració que tenen els ‘populars’ per tot allò públic. El silenci còmplice de certs mitjans de comunicació (amb seu a Madrid) que van acompanyar el règim d’Aznar i la creuada contra tota expressió d’avenç en polítiques socials, democràtiques i nacionals.

Sigui com sigui, el que hem de combatre és la idea que a totes les famílies hi ha pomes podrides. Si repassem la llista de casos és ben evident que el que fa pudor és el paner. Ja no podem parlar de casos individuals, sinó d’una concepció de la política i la vida pública per part de la dreta, totalment al marge dels interessos generals.
El problema de fons és que totes aquestes històries per no dormir no fan més que afegir llenya a la foguera del descrèdit de la política i la desafecció de la ciutadania. No fan més que alimentar una expressió que no és veritat, el “tots els polítics són iguals”, i contribuir a la crisi de confiança d’una part de la ciutadania i en els seus representants públics.

La degradació de la democràcia que suposen les corrupteles peperes a Balears, País Valencià, Canàries o Andalusia, fomenta la no participació política i el menor compromís comunitari, un binomi que sempre beneficia a la dreta i el populisme.

(Publicat el Diumenge 2 de Novembre a El Mundo).

PROVOCACIONS DE LES PATRONALS SANITÀRIES

El coordinador general d´EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha manifestat avui que les declaracions de les patronals del sector sanitari “són pròpies d´uns provocadors, que el que volen és sagnar a les persones més febles”. Segons Miralles, “voler cobrar als malalts per menjar i retallar serveis és la recepta dels que volen continuar fent més negoci d´un servei públic imprescindible”. Així mateix, ha mostrat el seu desacord respecte a la proposta de “repagament, que no copagament” que va presentar recentment la consellera Geli.En opinió de Miralles, “el que cal en temps de crisi és invertir en serveis públics”, no pas llançar “propostes neoliberals que atempten contra el sentit comú” i que ha qualificat com “una mostra d´insolidaritat d´aquells interessats en desviar l´atenció de la ciutadania, per a què ningú es pregunti què han fet en els anys de bonança amb els diners de tots”. Miralles ha estat contundent amb la patronal del sector: “aquestes empreses mercantils amb desmesurat afany de lucre s´atreveixen a culpar als malalts de la seva pròpia malaltia, mentre es nodreixen dels pressupostos públics via concertacions, externalitzacions, privatitzacions...”. El coordinador general d´EUiA ha deixat clar que “la gent treballadora i la que té pocs recursos, la gent gran, els aturats, els immigrants, quan van a la xarxa assistencial i als hospitals públics és per absoluta necessitat, no amb la premeditació de rebre alimentació i tractament per estalviar”.Segons el coordinador general d´EUiA, “l´assistència a la salut és un dret inalienable conquerit per la lluita dels treballadors i treballadores”, per aquest motiu ha assegurat que la seva formació continuarà defensant, com sempre ha fet, “aquest dret, que ja hem pagat, i que ha de ser gratuït, universal, integral, igualitari i de qualitat”. La 5a Assemblea Nacional d´EUiA, que se celebra els propers dies 8 i 9 de novembre a Barcelona, “serà un fòrum per aprofundir en el debat i les propostes concretes”, ha conclòs Miralles.
(Extret de la web d'EUiA)

dimarts, 28 d’octubre del 2008

5-N: AL CARRER EN DEFENSA DELS LLOCS DE TREBALL


La setmana passada, com podeu veure a la foto, ens vam manifestar amb els treballadors de Nissan, i la propera setmana tornarem a sortir al carrer a defensar els llocs de treball de Nissan i d'altres empreses del sector industrial afectades per la crisi.
Manifestació en defensa de l'Ocupació i la Indústria.
5 de Novembre.
18:00 hores.
Barcelona. Plaça Urquinaona.

ACTE DE SOLIDARITAT AMB CUBA

Conferència:

"Sobre els desastres dels Huracans Gustav i Ike"A càrrec de Carlos Castillo, Cònsol de Cuba

Actuacions musicals:

Amb la col·laboració desinteressada de diversos grups i cantautors

Venda de Mojitos i cafè de Cuba

Entrada lliure (bo d´ajut solidari a 5€)

Ingressos x Cuba:
DEFENSEM CUBA c/c. 2100-3318-60-2200054246 ref.huracà

Hora i lloc:
31 d´octubre de 2008 a partir de les 19 hores
Centre Cívic Casa Groga, avinguda Jordà, 27 BCN

Organitza:
Treballem per Cuba
Associació Catalana per la Pau
Associació de Cubans a Catalunya "José Martí"
Casal d´amistat català-cubà de Barcelona

dimecres, 22 d’octubre del 2008

PER LA LLEI DE DEPENDÈNCIA CALEN MÉS RECURSOS

Jordi Miralles, portaveu d’ICV-EUiA a la Comissió de Benestar i Immigració, ha manifestat “la seva sorpresa i profund desacord” amb les declaracions de Carme Figueres (PSC) sobre l’endarreriment de prestacions per a la Llei de la Dependència.

“Sorpresa”-ha dit- per què els grups parlamentaris que donen suport al Govern, en la compareixença de la Consellera Carme Capdevila, “van anunciar ahir una proposta conjunta per a millorar el finançament per a la Llei”. Per Miralles les declaracions de Figueres “són una mostra de feblesa davant el Govern espanyol i pot ser una nova frustració per moltes persones que necessiten els recursos per a la seva autonomia personal”.

El diputat d’esquerres ha manifestat el seu profund desacord, “per que ningú entén que hi ha diners per salvar bancs i no per garantir l’autonomia de més persones”.
“No és just”, ha manifestat, que no estigui ben dotada la llei i que als pressupostos generals es vulgui “liquidar l’impost de patrimoni” i que “és una presa de pel la política de xecs de Zapatero i la contenció del gasto per atendre la dependència”.

Miralles ha demanat “unitat i coherència” de les forces polítiques catalanes d’esquerres per aconseguir un millor finançament de l’Estat per aquesta llei, que ha definit com “una llei d’interès general” i ha defensat que, en moments de crisis, “cal estar al costat dels sectors socials més necessitats, i no fent pagr la crisi a qui no l’han generat”.

El vicepresident d’ICV-EUiA ha anunciat també, que en la tramitació parlamentaria el seu Grup al Congrés presentarà esmenes a la Llei de Pressupostos “que seran la prova del cotó” per veure quins dels diputats votaran en favor de més recursos per a la Llei.

dilluns, 6 d’octubre del 2008

LA FESTA D'EUiA 2008 HA ESTAT UN ÈXIT

La Festa d'EUiA 2008 ens ha deixat un molt bon sabor de boca, i per això vull agraïr a tots i totes la vostra assistència, i l'esforç de les persones que l'han organitzat. Us deixo algunes fotos de les activitats de la Festa. Fins l'any que ve!




JORNADA MUNDIAL PEL TREBALL DIGNE


Aquest dimarts 7 d'Octubre, a les 18:30 hores a la cruïlla de Via Laietana amb Jonqueres, els sindicats CCOO, UGT i USOC han convocat una manifestació pel Treball Digne, enmarcada en una iniciativa sindical internacional sobre aquest tema de la que podeu trobar més informació en aquesta web.


Esquerra Unida i Alternativa celebra aquesta iniciativa i fa una crida a participar-hi.


Us deixo, el video de la lectura que vaig fer al Ple del dia 2, en nom de la Mesa, de la Declaració del Parlament de Catalunya amb motiu de la Jornada Mundial pel Treball Digne.


Per últim, aprofito aquesta entrada per enllaçar el video de la meva intervenció en nom del Grup ICV-EUiA en les resolucions del Debat de Política General.

divendres, 26 de setembre del 2008

ENTREVISTA A MINORIA ABSOLUTA


Us deixo l'enllaç per a que pogueu escoltar l'entrevista que m'han fet avui al programa d'humor i política Minoria Absoluta de l'emissora RAC 1.

divendres, 19 de setembre del 2008

BOLIVIA AVUI, XILE FA 35 ANYS

L’11 de setembre es complien 35 anys del cop d’Estat feixista a Xile. Un cop militar que, amb Pinochet al cap davant, van promoure els poderosos amb la participació dels Estats Units (EEUU), contra la voluntat d’un poble que havia decidit una via socialista, amb Salvador Allende com a president. Ara Bush continua amb les mateixes ingerències als països llatinoamericans que, com Bolívia, han decidit assumir en les seves mans el futur de la seva gent i del seu país.
Bolívia viu un cop d’estat cívic permanent dirigit per l’oposició i l’Ambaixada nord-americana. Qui promou els constants incidents són els grups de major poder econòmic i grans propietaris de terres, que s’oposen a les polítiques de redistribució dels recursos i de justícia social del govern d’Evo Morales.
Jo vaig visitar Bolívia l'any 1997 i vaig aprendre, com passa durant els viatges si hi poses atenció, que, de vegades, es feien servir la paraula "cambas" per a referir-se als habitants de la zona oriental i la paraula “collas” per a referir-se a les persones de l’altiplà. Sovint, aquestes paraules podien anar carregades de menyspreu, segons qui les fes servir. També vaig poder sentir com els grans propietaris “blancs" de la regió del Beni feien servir la paraula comunista com un insult a tota persona que parles dels drets del "collas" o dels "cambas". Pels propietaris eren comunistes els jesuïtes i les monges compromeses amb els indígenes, també els voluntaris d’ongs estrangeres, els membres de l’església evangèlica i les ongs de desenvolupament local. Tots érem comunistes, per tant dimonis que preteníem que els indígenes estudiessin, entenguessin les lleis, cobressin justament i no fossin objecte de la compra d'un vot per un quilo d’arròs i una ampolla de licor.
Llavors, com ara, Bolívia arrossega una estructura pràcticament feudal-capitalista, en molta part del seu territori, que fa que molt pocs ho tinguin pràcticament tot i una pressió de les multinacionals per a controlar les matèries primeres. Evo Morales, sorgit com Allende de les urnes, vol que els recursos bolivians millorin la vida de la gent i intenta llançar el missatge i la política que es igual si un bolivià es oriental o occidental, parli quetxua, aimara, trinitari o castellà, el que importa es que tots accedeixin a la escola i la salut públiques, el transport, la terra i la casa sense "mal de chagas" i la selva sense febre groga. Però sempre hi ha qui malignament sap barrejar naps amb cols i vol convertit d'una guerra d’interessos econòmics controlats des dels EEUU, en una batalla entre la gent originaria de les belles muntanyes de l’altiplà i l’exuberant selva i les terres amazòniques.
Els incidents a Bolívia no són entre collas i cambas. Els rics no volen perdre privilegis i, per això, la llarga ma dels EEUU els promou i els ajuda, com va fer a Xile fa 35 anys, no ho oblidem.


PS: aprofito per recordar-vos que avui a Barcelona es farà un concentració solidària amb el poble de Bolivia, a les 20 hores, davant del consulat bolivià (C/Comte Borrell, 62).

dimarts, 16 de setembre del 2008

ÉS UNA BARBARITAT CONTINUAR IL·LEGALITZANT IDEES I FORCES POLÍTIQUES

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha fet una primera valoració en tenir coneixement de l’acord del Tribunal Suprem que estableix la il·legalització i disolució d’ Acció Nacionalista Vasca (ANV). Miralles ha dit que li sembla “una barbaritat continuar il·legalitzant idees i forces polítiques”. El màxim dirigent d’ EUiA ha proposat que el que cal és “reobrir el diàleg, i tendir ponts per donar una sortida a la normalització política al País Basc”.
(Extret de la web d'EUiA).

dilluns, 15 de setembre del 2008

L'ELIMINACIÓ D'IMPOSTOS ÉS REGRESSIVA


Us deixo l'enllaç a un article de Joan Poyano, publicat avui al diari El Punt, que desglossa com la supressió del Impost sobre el Patrimoni afavoreix a les rendes més altes, reduint la progressivitat del sistema, ja prou mermada amb les continuades retallades del IRPF, com ja havia denunciat ICV-EUiA i IU en repetides ocasions.

dimarts, 9 de setembre del 2008

AIXÒ HA SORTIT AVUI PUBLICAT A "EL PERIÓDICO"

EUiA lamenta que ICV actúe "a la defensiva" en la coalición

M. A. BARCELONA
El debate interno que viven en paralelo EUiA e ICV con vistas a sus asambleas, respectivamente, del 8 y 9 de noviembre y del 21 al 23 del mismo mes, puso en evidencia ayer algunas fricciones dentro de la coalición rojiverde.Tras conocer, tal y como avanzó EL PERIÓDICO el sábado, que la ponencia de ICV, además de hacer autocrítica y querer anclar el Govern en la izquierda, defiende como "prudente y aconsejable" dejar su relación con EUiA en la "fórmula actual", el referente catalán de IU, que propone profundizar la coalición e incluso a "consensuar" un nuevo nombre, criticó que la fuerza de Joan Saura actúe "a la defensiva".Aun asumiendo que EUiA e ICV blinden sus asambleas del incierto resultado de la de IU (15 y 16 de noviembre), el coordinador de EUiA, Jordi Miralles, lamentó que los ecosocialistas, que ayer hicieron público que tienen 3.447 afiliados y 2.017 simpatizantes censados, no cuenten más con "los 4.000 afiliados" de EUiA.

ZP SUSPÈN EN ECONOMIA I ESTATUT

La coincidència de l’agreujament de la crisi econòmica amb les negociacions del nou model de finançament, fan que els propers mesos siguin crucials per Catalunya. Zapatero no ha complert i la unitat de les forces polítiques i socials serà fonamental per avançar en l’autogovern i la qualitat de vida dels catalans.

Estatut i economia són dos de les assignatures en què ha suspès Zapatero. Respecte a la primera, el govern del PSOE no està complint amb la llei -l’Estatut-, doncs ha impossibilitat que el 9 d’agost estigués pactat el nou model de finançament. I Catalunya el necessita per posar fi a la injusta i ineficient distribució de recursos. Del nou model de finançament en depèn comptar amb els recursos suficients per fer front a les necessitats socials, especialment en un moment de crisi econòmica.

D’altra banda, el govern del PSOE ha aplicat dogmàticament en el terreny econòmic directrius neoliberals. Vivim una crisi econòmica i un esgotament del model de creixement. I el govern del PSOE proposa una gestió de la crisi incompatible amb els necessaris canvis socials, fiscals i ecològics. La crisi no és deu només a la conjuntura internacional i el preu del petroli. També és la conseqüència de l’esgotament d’un model, econòmic, laboral i social, fràgil i injust. Abans de la crisi ja teníem un sistema econòmic desequilibrat: desigual repartiment de la riquesa; treball precari, baixos salaris i pensions; un Estat del benestar dels més dèbils d’Europa i uns models social i fiscal injustos, en un sistema energètic i de mobilitat insostenible. I ara, s’hi afegeix més atur.

Després d’anys d’especulació i enriquiment d’uns quants, ara la crisi no l’han de pagar els de sempre: la gent treballadora. Però en les propostes del PSOE no hi ha marge pel gir social i ambiental necessari per a la majoria, perquè les seves polítiques econòmica i fiscal són continuistes.

El comportament de la inflació mostra clarament les pertorbacions generades per les pràctiques especulatives, tot i així el govern no es decideix a intervenir en favor dels sectors més febles: treballadors joves, dones i persones immigrades. Els avenços en drets civils en la passada legislatura no poden fer oblidar ni l’aplicació del Pacte d’Estabilitat, que carrega els costos de l’ajust econòmic sobre les condicions de vida dels treballadors, ni l’acatament del Consens de Washington amb l’assalt privatitzador a sectors de la salut, l’ensenyament i altres serveis públics (ara li toca a RENFE i AENA).

En els darrers anys, els treballadors han perdut poder adquisitiu mentre que empreses i sectors financers han incrementat els seus beneficis. Tot i la pujada de l’import del salari i de les pensions mínimes, les polítiques fiscals fetes (devolució de 400 euros, eliminació de l’Impost de Patrimoni i el ‘xec nadó’) confonen interessadament la política de drets socials amb el repartiment de xecs, aplicant mesures més pròpies del populisme que de la socialdemocràcia. La renda per càpita espanyola ha crescut per sobre de la mitjana europea, però en la distribució factorial de la mateixa disminueixen les retribucions de les persones assalariades en favor de les remuneracions del capital.

En termes reals, el salari mitjà a l’Estat espanyol ha retrocedit un 4% en l’última dècada. No hi cap altre país de la UE-15 on els salaris reals hagin disminuït. Així, s’observa una pèrdua de poder adquisitiu total que oscil·la entre el 8,9% i el 20,8%, registres que es mengen l’1,2% de guany del poder adquisitiu via salarial.
Mentrestant, fins i tot en aquest any de crisi, el benefici net de les empreses financeres i d’altres no financeres a Espanya ha seguit augmentant, tot i les fluctuacions borsàries. Els grans valors que cotitzen en borsa i s’inclouen a l’IBEX-35 van incrementar els seus guanys un 44% (la banca va assolir un 58,8%). A més, segueix l’escandalós frau fiscal: 50.000 milions d’euros (un 5% del PIB). Una xifra superior al que s’inverteix en educació a l’Estat espanyol (el 4,3%) i comparable a la que es destina a salut (5,5%).

L’altra cara de la moneda és que les hipoteques han augmentat una mitjana del 45% el darrer any, condemnant les rendes més baixes a l’exclusió social residencial, doncs el 32% de la població guanya menys de 1.000 euros al mes.

Al mateix temps, ens allunyem encara més de la mitjana europea en despesa social i les persones immigrades, tot i que han contribuït a bona part del creixement econòmic dels darrers anys, ara es veuen amenaçades per l’atur i les polítiques populistes d’immigració del ministre Corbacho.

Què fer? Front la crisi, calen canvis estratègics per posar l’economia al servei de les persones: reduir precarietat i accidents laborals; millorar els sous, incrementar les pensions mínimes i equiparar-les al salari mínim de 1.000 euros; convergència social amb Europa amb nous drets i foment dels serveis públics; política industrial, energètica i de transport públic per un desenvolupament sostenible; un sistema fiscal just i progressiu, i una política d’immigració de drets i deures.

(Publicat a EL MUNDO)

DOS LLUITADORS PER LA JUSTICIA SOCIAL, LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA

En els darrers mesos ens han deixat dues persones que, de manera diferent, han dedicat bona part de les seves vides a la lluita pels drets dels treballadors, la justícia social, la democràcia, la llibertat i per un millor Castelldefels: Salvador Ríos i Joaquim Grané. Quan ens deixen persones com ells, tan necessaris! el millor homenatge és continuar la seva lluita. Perquè no es quedi en paraules cal recordar qui i com eren:

Joaquim Grané i Munné. Nascut el 1916, va ingressar molt jove al PSUC i va lluitar a la guerra civil defensant la República front el feixisme. El febrer de 1939, amb 22 anys, va creuar la frontera francesa entre Camprodon i Prats de Molló per anar a l’exili. Amagatalls, camp de concentració de Septfonds, camps de treball militars, recomposició de la seva vida a Bessiers i formació d’una família amb la seva esposa Paulette, refugiada del Nord de la França ocupada pels nazis. Va treballar amb les Forces Françaises de l’Interieur, integrant-se a la resistència i va participar en l’alliberament de la ciutat d’Albi. Posteriorment va formar part d’un grup d’uns 300 maquis que van entrar des de Luchon a la Vall d’Aran. Al seu retorn a Catalunya es va establir a Castelldefels i va continuar la seva militància al PSUC i després al PCC i a EUiA fins la seva mort el passat mes de Juliol.

Salvador Ríos Cobos. Nacido en Antequera, donde pasó su juventud, formó parte de la migración a Catalunya en los 60 y en Castelldefels formó su familia. La discapacidad física que padecía, consecuencia de dos accidentes, no le apartó ni del trabajo ni del activismo social y político. Conocido en la ciudad como una persona solidaria, participó en la creación y organización de CCOO en Castelldefels, durante la transición e inicios de la democracia, y en el movimiento en favor de las personas discapacitadas en la ciudad. Sin afiliarse nunca a un partido, colaboró con un alto nivel de compromiso primero con el PSUC, luego con el PCC y con EUiA. Fue el primer candidato a la Alcaldía de Castelldefels por el PSUC en 1979, obteniendo 5 concejales, y desempeñó los cargos de primer teniente de Alcalde y responsable del Área de Sanidad y Servicios Sociales. Como tal, inauguró el primer Casal de Tercera Edad Rafael de Casanova y firmó la moción presentada por su Grupo Municipal –que fue aprobada- para la creación de una “guardería infantil municipal” (hecha realidad en 1995 cuando Educación fue asumida por EUiA).Aquestes línies són per una banda de solidaritat amb les seves famílies i, per l’altra, d’exemplificació i de compromís, ja que ambdós romandran en el record i la gratitud dels seus companys i de molts treballadors i ciutadans de Castelldefels. Fins a la victòria, sempre!


(Article publicat a La Voz)

dijous, 4 de setembre del 2008

REUNIO AMB JOAN PUIGCERCÒS


El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha mantingut avui a la seu de la formació una reunió amb el president d´ERC, Joan Puigcercós. En declaracions posteriors, Miralles ha explicat que han acordat amb Puigcercós “mantenir trobades periòdiques per intercanviar opinions i coincidències, més enllà de les reunions de Govern i de treball parlamentari, per a reflexionar sobre la situació política actual, donar un nou impuls a les polítiques socials en l´actual context de crisi econòmica, i buscar instruments per donar-hi resposta”. En aquest sentit, Miralles ha expressat el compromís per part d´EUiA i d´ERC, com a forces del Govern català, en seguir treballant per impulsar en aquesta segona part de legislatura les polítiques socials, en la línia que marca l´Acord d´Entesa.

D´altra banda, el màxim dirigent d´EUiA, ha qualificat d´imprescindible “aconseguir un bon finançament per Catalunya” i ha apel.lat a la unitat de les forces polítiques per a què això sigui possible. Miralles ha afegit que més enllà de determinar una xifra, aquest front comú dels partits catalans ha de definir el model de finançament, “el que marcarà la possibilitat de què els catalans i les catalanes puguin viure millor, tal i com està fixat a l´Estatut”. En aquesta línia, el coordinador general d´EUiA i diputat ha senyalat el Govern espanyol com “l´únic responsable” de què no s´hagi complert el termini establert i per això ha tornat a reclamar que aquest apliqui la llei. Per acabar, Miralles ha defensat per enguany “un 11 de setembre amb un caràcter unitari i més reivindicatiu”, fent una crida a “la mobilització ciutadana pels drets de Catalunya”.

Per la seva banda, el president d´ERC, Joan Puigcercós, ha declarat que "aquest és un moment per a què els polítics catalans estiguin units i parlin de partit a partit", ja que, segons el dirigent d´ERC, "cal unitat davant la proposta catalana de finançament", una proposta que Puigcercós ha dit que s´hauria d´aprovar entre setembre i octubre.
(nota de premsa extreta de la web d'EUiA)

dimarts, 2 de setembre del 2008

MÉS SOBRE L'INCIDENT DE VANDELLOS II


Us deixo l'enllaç al video de les declaracions que vaig fer a l'Agència Catalana de Notícies ahir dilluns, sobre el tema de l'incident de Vandellòs II.

divendres, 29 d’agost del 2008

ENTREVISTA MUSICAL AL DIARI AVUI (29/08/2008)


Us deixo l'enllaç de l'entrevista que un periodista de l'Avui, Xavi Tedó, em va fer sobre les meves preferències musicals, i que surt publicada avui.

Clicant aquí hi podeu accedir.

dijous, 28 d’agost del 2008

SOBRE L'INCIDENT DE LA NUCLEAR VANDELLOS II

L´incident succeït a Vandellós situa Catalunya en la posició de “territori perillós capdavanter en problemes nuclears”, malgrat l´interès del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), de l´ANAV i de bona part de les línies editorials, en dir que l´incident a la central “no ha afectat a la zona nuclear”,“no ha generat conseqüències radiològiques a l´exterior” i “no ha suposat risc pels treballadors, el públic, ni el medi ambient”.
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) denuncia que la deflagració posterior a l´incendi a la central nuclear de Vandellós II va posar en perill la vida de treballadors de la central després de mantenir converses amb treballadors del sector nuclear. A l´espera de que les darreres verificacions confirmin les causes exactes de l´incident, EUiA ha pogut constatar que l´accident ha estat molt més greu del que les primeres informacions van posar de manifest. Dos treballadors de la central van patir una situació d´alt risc al ser requerits quan es va detectar la incidència , la qual es va percebre des de la sala de control, per arrencament de la bomba del sistema contra incendis. Quan els dos treballadors, un auxiliar d´operació i un bomber de la central, es trobaven en el replà de l´edifici de les turbines, es va produir una deflagració que podria haver tingut un impacte tràgic sobre aquests treballadors de la central. Segons l´informe fet per la mateixa empresa gestora de la central (ANAV), l´incendi el van provocar un defecte a la fase "S" de l´interruptor, situat entre el generador i el transformador principal de sortida de corrent, i danys a la caixa de connexions de sortida del neutre del generador principal. Segons ANAV, l´incident operatiu descrit va provocar un incendi localitzat que va afectar equips d´una zona molt restringida de l´edifici de turbines.
EUiA constata que hi ha tres hipòtesis, cada una d´elles molt preocupant, sobre quines han pogut ser les causes de l´incident produït a Vandellós II:
1. La primera de les hipòtesis fa referència a unes vibracions no excessives de l´alternador, que es produïen des del mes de maig. Mai es van saber les causes d´aquestes vibracions, tot i que s´havia observat que si la producció baixava del 100% al 90 % aquestes vibracions a les turbines desapareixien. En un informe demanat als fabricants es restava importància a les vibracions tot i que sí que es van prendre mesures al conèixer-se aquestes, enlloc de tancar la vàlvula de subministrament d´hidrogen al sistema de refrigeració cada mes, es va començar a tancar de forma diària.
2. La segona hipòtesi apunta com a causa de l´incident de Vandellós II una possible fuita a l´edifici on hi ha el generador. Fa aproximadament un any que l´edifici de les turbines, on hi ha el generador, es tenia que ventilar periòdicament ja que hi havia fundades sospites d´una petita fuita d´hidrogen. Fins a l´incident, aquesta fuita encara no s´havia localitzat. Recordem que l´hidrogen és un gas altament inflamable que en quantitats suficients i en contacte amb l´aire (per exemple) s´incendia.
3. La tercera hipòtesi apunta a que la deflagració es pot haver produït pel trencament d´una canonada de conducció d´hidrogen a causa de l´incendi. Aquesta hipòtesi, en un principi, és la menys consistent ja que si hagués estat així, possiblement, la deflagració hagués estat més forta.
EUiA recorda que mai s´ha d´oblidar que una central nuclear constitueix un sistema complex plenament interrelacionat i que l´afectació a una de les parts té conseqüències importants sobre les altres (radiològiques o no), existint així la possibilitat de que es produeixi una cadena d´esdeveniments que poden acabar en un accident més important, tal i com s´ha comprovat al llarg de la història negra de les centrals. Al contrari del que afirmen certs mitjans de comunicació, i tàcitament accepta el Consell de Seguretat Nuclear, (CSN, organisme regulador estatal), els accidents molt greus a les centrals nuclears són possibles. En el cas de seguir tots els procediments de seguretat establerts i sempre confiant amb una baixa fal·libilitat pròpia de l´errada humana i de l´envelliment de les instal·lacions, aquest accidents d´alta puntuació serien poc probables, tot i que si seguim tirant els daus de la dissort, com darrerament s´està fent de manera compulsiva, EUiA no dubta que podríem tenir un gran ensurt. Desgraciadament, els successos esdevinguts no són nous, ja que es repeteixen reiteradament com a resultat d´un element fonamental: assumir un model de gestió empresarial que només té com a objectiu el major benefici possible i que es basa en una retallada de costos fixos i amb una preocupant disminució de recursos laborals i d´inversions en manteniment.
Les administracions no són coneixedores d´una gestió que pot ser generadora de greus riscos pels treballadors, el medi ambient i la població en general. Darrerament, s´ha produït una externalització creixent de les activitats pròpies de l´Administració (radiològiques, de control, de supervisió...) amb la inherent precarietat de qui les realitzen -d´una plantilla de prop de 1700 treballadors que operen de forma fixa en el complex nuclear d´Ascó/Vandellós prop de 1100 són subcontractats-. En període de recarrega, l´externalització es triplica i la precarietat es manifesta en llargues jornades de treball i salaris irrisoris.
És per tot això que EUiA defensa que se s´arribi fins el final en la investigació sobre el que realment va succeir a Vandellós II. Si es demostra que la situació generada a aquesta central nuclear va posar en perill la integritat dels treballadors i la ciutadania, EUiA demanarà la multa més elevada possible i la possibilitat d´actuar penalment contra els responsables, la constitució d´una Comissió de Supervisió i Control amb la presència de les empreses, de l´Administració, de representants dels treballadors i de la societat, i la remodelació amb criteris de major independència de l´equip directiu del CSN.

dimecres, 23 de juliol del 2008

UN ANY DE LA GRAN APAGADA DE BARCELONA



Us deixo el video de la meva intervenció responent a Manuel Pizarro, en aquell moment President de Fecsa-Endesa.
Un any després s’han demostrat les responsabilitats directes de les companyies elèctriques en el manteniment deficient de l’infraestructura de subministrament i distribució urbanes, per no complir amb la potència contractada i pagada pels usuaris i per la manca d’inversions, d’estacions i d’interconnexions entre les mateixes.
En aquest sentit, saludo que s’hagi fet justícia, doncs les companyies elèctriques han estat sancionades econòmicament de manera exemplar, tal i com reclamàvem la coalició ICV-EUiA.

dimarts, 22 de juliol del 2008

VISITA DE LA MESA DEL PARLAMENT A BULGÀRIA

Una delegació de la Mesa, encapçalada pel president, Ernest Benach, i de què també formen part el vicepresident segon, Ramon Camp, i els secretaris tercer i quart, Jordi Miralles i Rafael Luna, és de viatge oficial a Bulgària, convidada per l'Assemblea Nacional de la República, amb l'objectiu de refermar la cooperació entre totes dues cambres.La delegació s'ha reunit aquesta tarda amb el primer ministre, Sergei Stanishev, a qui Benach ha demanat formalment "que Bulgària doni suport a la candidatura de Barcelona perquè sigui reconeguda com a seu permanent de la Secretaria General de la Unió pel Mediterrani". Així mateix, el president ha expressat a Stanishev el seu parer sobre "la importància del paper de les regions més enllà de la lògica dels estats". En relació amb aquesta qüestió, tots dos han compartit opinions sobre el procés de ratificació del Tractat de Lisboa. Per la seva banda, Stanishev s'ha mostrat interessat en la creació de zones industrials adreçades a captar inversió estrangera, i ha comentat la necessitat que la Unió Europea actuï pel que fa als projectes energètics relacionats amb el gas que Bulgària du a terme, que podrien constituir una font important de subministrament energètic cap al centre d'Europa.


La trobada ha durat gairebé una hora i ha tingut lloc a la seu del Consell de Ministres. L'ambaixador d'Espanya a Bulgària, Fernando Arias, ha acompanyat la delegació.La visita oficial, però, ha començat al matí amb una reunió de treball amb el president de l'Assemblea Nacional, Georgi Pirinski, i el vicepresident del Govern, Anguel Marin, per tractar de diferents temes relacionats amb la política europea, l'economia i la cultura. A la seu de l'Assemblea la delegació ha estat rebuda amb la senyera onejant a la façana de l'edifici. Pirinski ha rebut Benach i la resta de membres de la Mesa acompanyat del president del Grup d'Amistat Bulgària-Espanya i president del grup majoritari de la cambra i del govern tripartit, Coalició per Bulgària, Anguel Naidenov, i la vicepresidenta del Grup Parlamentari de Forces Democràtiques Unides, Asia Mijailova. A la reunió també hi ha assistit la cònsol honorària de Bulgària a Barcelona, Adela Clemente.La política europea ha centrat bona part de la reunió, durant la qual Benach ha destacat "la importància de la cooperació entre les regions europees i la vocació europeista de Catalunya, amb el Mediterrani com a eix vertebrador". Així mateix, el president ha destacat el gran nombre de búlgars que viuen a Catalunya, gairebé dotze mil, i ha afirmat que és "indispensable aprofitar qualsevol possibilitat d'intercanvi en els àmbits econòmic i polític entre Catalunya i Bulgària".Per la seva banda, Pirinski ha expressat "el gran desafiament que suposa per a Bulgària dur a terme un ràpid i bon desenvolupament regional i d'infraestructures". En aquest sentit, s'ha interessat per com Catalunya gestiona els fons europeus, i ha afirmat que "l'experiència d'Espanya i Catalunya constitueixen un exemple per a Bulgària". Marin també s'ha interessat per aquesta qüestió, i a més ha tractat de temes relacionats amb la política de l'aigua i la immigració. Amb relació a aquest últim punt, ha argumentat que, tal com va fer Espanya amb els emigrants, "Bulgària també voldria que alguns dels qui han marxat tornin, perquè hi ha una manca evident de mà d'obra de qualificació mitjana i bona part del nostre potencial en aquest sentit ha emigrat, i això ens col·loca en una situació econòmica i social difícil".Benach també ha informat Marin de l'acord que el Ple va adoptar la darrera sessió abans de l'estiu amb relació a la candidatura de Barcelona per ser la seu de la Secretaria General de la Unió pel Mediterrani, i li ha demanat que Bulgària hi doni suport. La delegació acabarà el viatge demà. Abans visitarà la segona ciutat de Bulgària, Plovdiv, i la seva regió. A Plovdiv els membres de la Mesa seran rebuts pel governador, Todor Petkov. Una delegació búlgara, encapçalada per Pirinski, ja va visitar Barcelona el maig del 2007.
(Extret de la web del Parlament de Catalunya).

diumenge, 20 de juliol del 2008

NOTA DE PREMSA SOBRE EL CONSELL NACIONAL D'EUiA

El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha assegurat avui, en el marc de la reunió del Consell Nacional de la formació, que aquesta “gaudeix de bona salut”, organitzativament parlant: “hem crescut, ens hem estès en territoris i sectors”, ha dit Miralles, qui ha pronosticat que EUiA encara “millorarà més” en els propers tres anys, a partir de les “propostes organitzatives i les polítiques per l´acció de l´esquerra transformadora” que avui s´han aprovat i que centraran la 5a Assemblea nacional, que se celebrarà els dies 8 i 9 de novembre.
Segons ha explicat en roda de premsa el màxim dirigent d´EUiA, els documents conformen 5 grans blocs: el primer és la proposta política de la formació, el segon té a veure amb cóm organitzar la base social de l´esquerra, el tercer, fa balanç de la gestió del Govern d´Entesa, el quart analitza les relacions amb ICV, amb qui forma coalició, i el cinquè, aporta fórmules per obrir més EUiA als moviments socials.
Miralles ha detallat que EUiA vol impulsar les seves propostes polítiques per donar “una resposta d´esquerres a la crisi”, de la qual ha responsabilitzat a la política econòmica del Govern del PSOE en l´anterior legislatura: “La crisi té causes i efectes i no volem que la paguin els treballadors”, per aquest motiu EUiA defensa “millorar els salaris, l´accés a l´habitatge, la feina segura i saludable, un sistema fiscal progressista, millors serveis públics...” i el document ho recull en 50 mesures concretes.
D´altra banda, el coordinador general d´EUiA ha situat com a temes estratègics per a la formació a abordar de manera més immediata: la política immigració de drets i deures, no d´estrangeria seguir treballant per a que es compleixi l´Estatut i “tramar amb altres forces una resposta federalista a Catalunya, perquè el fet que un 70% dels catalans es declari federalista és una realitat social que ha de tenir projecció”, ha dit.
A més, Miralles ha advocat per la defensa d´una Europa social, per promoure l´ensenyament i la salut públics, i la lluita per la pau, fent incís en el paper que Catalunya pot jugar en la resolució de conflictes internacionals.Respecte al tercer bloc, Miralles ha reiterat el compromís d´EUiA amb el Govern d´Entesa i ha dit que en el document es planteja la reunió de la comissió de seguiment del pacte. El que ha volgut deixar molt clar, davant la pretesa aposta per la sociovergència´ que darrerament s´atribueix al conseller Castells, és que “no comptin en cap cas amb EUiA” per governar amb CiU, perquè “nosaltres estem per la Causa Comuna del Govern d´Entesa, no per la Casa Gran del Conservadorisme”.
En el quart bloc, EUiA aposta per fer “més coalició”. Després de 5 anys de concórrer a les eleccions amb ICV, Miralles ha afirmat que la seva formació vol que la coalició tingui més pes polític: “El més important és que la coalició té futur i volem trobar punts amb ICV que ens permetin avançar, passant de ser una coalició electoral a una coalició política, per tant, més participativa, oberta a la participació del nostre electorat”. El coordinador general d´EUiA i vicepresident del grup parlamentari de la coalició, ha anunciat que en el document assambleari es demana que els candidats i les decisions de la coalició es decideixin per primàries, i que també es proposa estudiar el canvi de nom de la coalició “perquè no sigui tan llarg i representi la nostra essència roig i verda i nacional”.
Finalment, en el cinquè bloc es planteja que EUiA sigui més oberta i arrelada a la societat, es fa una aposta seriosa per la sectorialització (fer crèixer l´organització als centres de treball, d´estudi...), però Miralles ha reconegut que per aconseguir-ho “cal canviar coses internes”, i així, per exemple, es planteja que els coordinadors territorials no siguin càrrecs públics, “perquè volem que les nostres millors persones es dediquin a organitzar la societat”, ha aclarit el dirigent d´EUiA.
Els documents de la 5a Assemblea s´enviaran a l´afiliació a finals d´agost, i a partir del 20 de setembre i fins a finals d´octubre es discutiran a les assemblees de base. Miralles ha anunciat, per acabar, que hi haurà un debat paral.lel amb el món sindical, associatiu, universitari “per a recollir les opinions de la gent d´esquerres del nostre país, i així millorar les nostres propostes”.

dimecres, 16 de juliol del 2008

PREGUNTA AL PRESIDENT MONTILLA AVUI AL PARLAMENT

Sessió de control. Ple del Parlament del 16 de juliol de 2008


President Montilla, preguntem sobre les reunions de la Comissió Mixta de Transferències i de la Comissió Bilateral. El seu ajornament és una prova de que les coses, pel que fa a l’Estatut, no van bé.

El 9 d’agost es compleixen 2 anys de l’entrada en vigor de l’Estatut. En aquests 2 anys el Parlament i el Govern català han treballat per desplegar-lo. Però pel que fa al seu desplegament amb aquells que el vam pactar, l’Estat i el Govern del PSOE, el balanç és molt insuficient.
No compleixen el que suposa el pacte a dos, que és l’Estatut. S’està molt per sota de les necessitats de la gent i de l’autogovern, que pot donar resposta l’Estatut, com ha quedar clar en el debat d’aquets matí. Queden temes importants pendents com el finançament, amb criteris objectius i recursos suficients; la modificació de lleis per a complir les previsions de l’Estatut; o els traspassos anunciats -fa més d’un any- com el de rodalies.

L’Estatut del 79, en 27 anys, no es va desplegar plenament. L’Estatut de 2006 no es pot desplegar en dos anys, és evident. Ara bé, el desplegament de l’Estatut no es pot eternitzar, perquè dels seus preceptes se’n desprenen millores per a les condicions de vida de la gent: millores en serveis públics, en la gestió de la immigració, en la inspecció de treball, en beques o en la gestió del transport ferroviari o dels aeroports.

Aquestes qüestions no poden esperar més, s’han de complir. Perquè lleis i pactes, es fan per a complir-se. Però també perquè les posicions que manté l’anomenat ‘govern amic’ espanyol, ens estan produint averies socials, polítiques i institucionals a Catalunya.

ICV-EUiA va coincidir amb la decisió del Govern català d’ajornar les reunions. Són moments de què ells compleixin el pacte, no de més fotos. Són moments de fets. Són moments de traspassos i transparència, com les balances fiscals, que posen fi al tòpic dels catalans insolidaris, promogut per certs polítics i periodistes intoxicadors.

És per això que volem conèixer la valoració que fa de l’ajornament de les reunions i de les perspectives del desplegament de l’Estatut.

dimarts, 15 de juliol del 2008

ELS CATALANS HEM ESTAT MALTRACTATS, NO INSOLIDARIS

El vicepresident del grup parlamentari d´ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha valorat avui al faristol del Parlament la compareixença en el Ple de demà del president Montilla com “un encert una necessitat”, a fi de poder tractar la crisi econòmica i proposar mesures concretes per a fer-hi front. Miralles ha avançat que el seu grup “parlarem de la pre-crisi, és a dir, de les raons de la mateixa, dels errors que s´han comés i de les seves conseqüències”.
En la seva opinió, en els darrers anys hi ha hagut “un excés de dogmatisme economicista: l´economia s´ha posat al servei de les finances i de l´especulació”, contràriament al que defensa la coalició ICV-EUiA, “nosaltres pensem que l´economia ha d´estar al servei de la política i de les persones”. Així, Miralles ha defensat que el Govern català “prengui decisions a favor de la ciutadania”, en referència al decret de mesures econòmiques que es presentarà demà al Ple i que el diputat d´ICV-EUiA ha anunciat que el seu grup votarà a favor. Tot i que això no treu que els parlamentaris d´ICV-EUiA facin “una intervenció crítica vers la política econòmica portada a terme pel govern del PSOE durant l´anterior legislatura”, a la que Miralles, en bona part, ha responsabilitzat de l´actual situació de crisi.
D´altra banda, el vicepresident d´ICV-EUiA al Parlament ha explicat que faran una pregunta a la comissió de control demanant al president Montilla que valori l´ajornament de la comissió mixta de transferències i de la comissió bilateral, posant per endavant que la coalició comparteix la decisió del Govern català, perquè “no estem amb l´Estatut de la foto, sinó amb l´Estatut que es compleix”, ha dit Miralles. Per tant, el sentit de la pregunta és “saber què farà el govern per a donar continuïtat a la negociació pel compliments dels acords”, ha afegit el diputat.I pel que fa al tema polític del dia, la presentació de les balances fiscals per part del govern espanyol, Miralles ha resumit la valoració positiva que en fa el seu grup parlamentari en quatre punts: primer, ICV-EUiA celebra que es doni aquesta informació per primera vegada, “una mostra de normalitat democràtica i de col.laboració i confiança institucional” segon, amb aquest “pas cap a la transparència es confirmen els desequilibris en el sistema de finançament” i cóm afecten Catalunya tercer, “dóna nous motius per impulsar un nou sistema de finançament, basat en criteris objectius, és a dir, amb recursos suficients i que corregeixi el dèficit fiscal que patim des de fa anys” i quart, la coalició espera que a partir d´ara “s´acabi amb els tòpics de què els catalans i les seves institucions són insolidaris”, ha dit Miralles, qui els ha atribuït als “intoxicadors de la política i els mitjans de comunicació, que han fet política incendiària o simplement han mentit”, i als que ha instat a corregir, doncs “es demostra que els catalans hem estat maltractats, no insolidaris”.
Respecte a les darreres declaracions del conseller Castells -aconsellant als socialistes que no es deixin influir per les posicions “radicals” dels socis de govern i que semblen recomanar un acord amb CiU-, Miralles simplement s´ha mostrat “sorprès” perquè “donen aire a l´oposició”. El diputat d´ICV-EUiA ha reiterat el compromís de la coalició amb l´acord d´Entesa: “Nosaltres som coherents i lleials amb el que signem”, ha deixat ben clar Miralles, i ha acabat amb una afirmació contundent: “La nostra coalició no estaria disposada a governar amb CiU”.
(Nota de premsa extreta de la web d'EUiA).

divendres, 11 de juliol del 2008

CINISME A LA CENTRAL D'ASCÓ


Us deixo l'enllaç al meu article sobre les fuites d'Ascó, publicat el dissabte passat al diari El Periódico.

dimecres, 9 de juliol del 2008

INTERVENCIONS AL CPF D'IU

Us reprodueixo les intervencions d'Angel Pérez, Adolfo Barrena, i jo mateix, al Consejo Político Federal d'Izquierda Unida del 14 de Juny passat.


ÁNGEL PÉREZ

Muchas gracias, buenos días compañeros y compañeras.
Yo quiero comenzar esta intervención, saludando el trabajo de la Comisión Unitaria Federal que elegimos en los órganos de IU, porque creo que ha hecho el trabajo que eraposible hacer, y porque quiero reivindicar también esa comisión para responder alcompañero Javier, y para responder al compañero Enrique que dicen que es posible llegar al acuerdo.
Que es posible llegar a un acuerdo troncal de mínimos que permita que este Consejotenga un documento propio suyo y no de sus partes y por lo tanto yo lo que plantearía es que este Consejo mandate a la Comisión Unitaria Federal, para que trabaje en la elaboración de ese documento troncal partiendo de lo que es común a todas las partesde este Consejo y no partiendo de ninguno de los documentos preexistentes. Por lo tanto nosotros si respondemos a ese espíritu del compañero Enrique, y a ese espíritu del compañero Javier Alcázar.
Y quiero decir, que nuestra experiencia seguramente la de todas y todos nosotros queestamos aquí, en órganos de IU y asambleas, es que cuando debatimos sobre lo que nospuede poner en común, que además suele tener que ver con la acción política real, notenemos grandes discrepancias en las asambleas de base y en los órganos, hoy ha habido una intervención de Gaspar Llamazares a la que ninguno le hemos puesto ni una sola coma. Una intervención sobre economía, sobre fiscalidad, sobre Europa el Tratadode Lisboa, sobre todo eso estamos de acuerdo. La cuestión es como se gestiona todo eso, porque yo creo que tampoco es justo plantear estas cuestiones y decir que todo está en que nos pongamos de acuerdo en lo troncal y ya está todo resuelto. No, luego hay que gestionar lo porque luego hay que hacer política, yo nunca estuve de acuerdo con aquello de que la política es solo programa, programa, la política es poner el programa en contraste con la sociedad en relación con los demás que también juegan también tienen opiniones, y también influyen, los sindicatos, las organizaciones sociales, el PP,el PSOE, el clero el ejercito y la madre que nos parió a todos.
La política tiene que ver con todo eso y por lo tanto la política no es solo lo que uno dice, o lo que uno quiere hacer sino también lo que puede hacer. Y yo creo que el balance nuestro es negativo, tenemos un diputado, la cuarta parte de lo que tuvimos en la peor crisis de nuestra realidad preexistente como Partido Comunista de España, en aquella izquierda que generó la dimisión de toda una dirección y el nacimiento entre otras cosas de IU.
Por lo tanto el balance no es positivo, y no se puede seguir ni gobernando de la mismaforma, ni pueden ni podemos seguir haciéndolo de la misma forma, los compañeros y compañeras que hemos venido haciéndolo. Por lo tanto hay que cambiar, ahora llamo la atención sobre el concepto de cambio, cambiar no es hacer lo mismo en sentido contrario. Porque cambiar para hacer lo mismo en sentido contrario no se deja de ver el mismo paisaje sencillamente se ve a la otra mano, pero el paisaje es el mismo. Cambiar realmente significa cambiar la cultura organizativa, la cultura de relación entre nosotros, la cultura de la dirección, significa cambiar todo lo que hay que cambiar para que verdaderamente IU recupere lo que fue su impulso fundacional. Y nuestro lastre no esde tres años, o de cuatro o de cinco o de seis, viene de más atrás, viene de más de diezaños, ese es nuestro lastre. Y la primera decisión que tenemos que tomar, es si queremos estar juntos, y es legítimo querer estar juntos y es legítimo no querer, no pasa nada, en política cabe. Pero evidentemente para estar juntos tenemos que buscar lo troncal, lo mínimo que nosponga de acuerdo para poder estar. Yo os propongo un método sencillo en dos puntos, sencillo que puede entender cualquier ciudadano y que incluso entiendo hasta yomismo, y os lo voy a proponer:
1.- que escribamos realmente sobre lo que podemos hacer, que no escribamos delo que no podemos hacer, que escribamos de lo que podemos hacer.
2.- que debatamos solo de lo que queremos hacer y de lo que hacemos, no de lo que decimos, no de lo que nos decimos los unos a los otros, sino que realmentehacemos para que todo sea evaluable. Es decir lo que proponemos es rescatar el sentido fundacional de IU. IU es una alianzapolítica, es un frente político y no quisimos que fuera un partido político. Y por lo tanto no quisimos definirlo ideológicamente y buscamos definiciones sencillas que nosenglobaran a todos, dijimos que éramos de izquierdas eso es decir mucho, porque sepuede impulsar un modelo federal y ser de derechas, se puede ser republicano dederechas también y se puede ser incluso anticapitalista y de derechas, ahora, no sepuede ser de derechas y de izquierdas.Por lo tanto esta fuerza política es de izquierdas, y además de una izquierda no contemplativa, no, una izquierda transformadora y por ello tiene que ser democrática, y por ello, tiene que ser soberana y tiene que ser independiente, independiente en todo, nose trata de cambiar las dependencias positivas por las negativas, se trata de alcanzar laindependencia que es un concepto diferente de la dependencia positiva, y ladependencia negativa, y tiene que ser una fuerza plural porque ideológicamente lo es ytiene que ser una fuerza unitaria porque tiene que hacer una propuesta a la sociedad. Pues bien, nuestra base militante, nuestra base social, nuestra base electoral, no estáinquieta por si somos más eco socialistas o menos, más anticapitalistas o menos. Lo quenuestra base social quiere saber es si nosotros les vamos a decir algo del problema de las hipotecas, de los precios, de los salarios del empleo estable o no, de la defensa de laspolíticas públicas de la sanidad de la educación, de la seguridad y de la dignidad de los mayores, de la esperanza de los jóvenes en esta sociedad, de la igualdad de hombres o mujeres, de una cultura creativa crítica, de una cultura no casposa, sencillamente si vamos a ser capaces de hacer todo esto, y si vamos a ser capaces de explicar que defendemos un modelo productivo diferente, que requiere más democracia económica, más democracia política y más democracia social y que no necesita para nada ni ladestrucción del planeta, ni la guerra, ni la explotación, ni la desigualdad. Desde ese modelo productivo y por eso nosotros ponemos la centralidad, en el mundode la economía y en lo que tiene que ver con los intereses materiales de la gente. Por eso marcamos esa centralidad y no estamos de acuerdo con otros discursos de carácter multicentral.
Para definir IU es necesario alcanzar aquello en lo que todos estemos de acuerdo yhacer que a los que están fuera y no impida a nadie que pueda estar de acuerdo connuestra propuesta política estar con nosotros. Por lo tanto banderas e insignias si, porque son símbolos que hacen falta, pero no son la realidad misma, cuando las banderas, las insignias y los símbolos se convierten en la realidad misma, fabricamos una religión, y uno es ateo porque no cree en los dioses del cielo y mucho menos en losde la tierra como podéis comprender. Y necesitamos una organización seria, nosotrosno somos asamblearios, y una organización seria quiere decir respetarnos entre nosotrosy evaluar sobre lo que hacemos no sobre lo que decimos. Basta ya de que nadie se subaaquí para decir que es más de izquierdas que todos los demás, hay que preguntarle ¿porqué? que ha hecho esta semana para ser más de izquierdas que los demás. No basta consubir aquí para decir que uno es muy de izquierdas, no, ¿que hace uno que demuestre que es más de izquierdas, más de derechas, más avanzado, más progresistas, más revolucionario o menos revolucionario?, porque si no yo recordaré las palabras de mi camarada Ignacio Gallego, que decía, "hay que llegar con los hechos a donde se llegancon las palabras", y quien no llega con los hechos a donde llega con las palabras essimplemente un charlatán.Por lo tanto compañeros y compañeras una organización seria, para poder mirarnos a lacara y decirnos las cosas claras. No somos asamblearios y yo voy a terminar con una pregunta sencilla, yo quiero una organización sería que quiere decir dirección, estructuras intermedias, estructuras de participación y quiere decir militancia de base enlas organizaciones de base de IU. Y cada uno tiene sus competencias sus ámbitos dedecisión y tiene sus ámbitos de debate. Yo no estoy de acuerdo con eso de que sea laafiliación la que diga lo que hay que hacer, o que sea la base lo que hay que hacer. Quien tiene que decir lo que hay que hacer es la or- ga –ni- za -ción, que son los órganos de dirección en su ámbito y con sus competencias, que son las asambleas de base en su ámbito y con sus competencias porque si las bases son las que dirigen entonces no son las bases, son la dirección y entonces la dirección que es. Y aquí viene la pregunta, ¿si todos los que decís que las decisiones las tiene que tomar la afiliación, si todos los que decís que las decisiones las tiene que tomar las bases ya me gustaría a mi saber porque hostias queremos estar todos aquí?Nada más y buenos días.


ADOLFO BARRENA.
Buenos días compañeros y compañeras.
Yo voy a empezar haciendo algunas afirmaciones a las que simplemente os planteo que os respondáis vosotros y vosotras mismas, porque primero creo en IU, lo digo con orgullo y con compromiso y creo en IU plural y diversa y unitaria, y creo en la gente deIU, en sus militantes, en sus cuadros en quienes nos votan, incluso en aquellos queaunque no nos votan están muy pendientes de lo que hacemos y cuentan con nosotros ynosotras cuando seamos capaces de merecer que cuenten más. Y por eso quiero construir, quiero construir en vez de medirme, no es el momento de medirnos compañeros y compañeras, y no es el momento de aceptar ninguna maniobra. Se hadecidido el votar que no se votaba como una maniobra para no votar un documento departe. Yo considero una maniobra el no permitir que haya un documento unitario de laComisión Unitaria que es el mandato que tenía esa comisión de este Consejo Político para al final traer a votar documentos de parte. Y como no nos vamos a poner deacuerdo en que maniobra más gorda o más seria o más dañina, pues sin dramatizarreconozcamos lo que ha pasado. Yo insisto en que quiero construir, quienes estamos detrás del documento que estamospresentando queremos construir. Y mirar para construir lo primero que hay que hacer esser claro, y por eso para clarificar tomamos la decisión de presentar nuestro documento. Primero para avisar de que el tiempo de los bloques de las sumas numéricas, se había acabado. Segundo para explicar nuestra posición, porque resulta que sin haber habladotodavía ya estaban definiendo quienes éramos. Si apéndices de un sitio, marcas blancasde otro, bisagras preocupados por algún sillón. Pues no compañeros y compañeras, dijimos claramente lo que éramos. Queremos buscar la síntesis y el encuentro para esefuturo, que a pesar de lo que pase hoy sigue para IU. Creo que aun estamos a tiempo,aun estamos a tiempo de ser respetuosos con esta organización. Yo recuerdo que fue este Consejo Político el que decidió crear una comisión unitaria, para que esa comisiónunitaria prepara la asamblea, y para preparar la asamblea esa comisión unitaria en la queestábamos todos y todas al final. Yo recuerdo aquí un debate importantísimo que hubo para que todo el mundo pudiera participar, si queréis os paso la lista de cuantos y cuantas hemos estado participando en cada una de las reuniones. Pero claro el mandatoque teníamos era ese, era buscar la forma de resolver el problema que tenemos y no lohemos resuelto, de acuerdo ¿vamos a ser incapaces de resolverlo? ¿Porque no interpretamos la votación primera de hoy como el aviso de que tenemos que trabajarpara encontrar la síntesis? Porque ¿por qué no interesa? ¿Por qué nos da miedo? ¿Porqué de verdad no nos creemos que vamos a ser capaces de hacerlo? Confianza en estaorganización es lo que creemos que hace falta.Tenemos que asumir la responsabilidad, compañeros y compañeras. Primero tiene que asumir la responsabilidad la dirección, evidentemente, en la asamblea presentará el balance, y los delegados y delegadas de la asamblea diremos lo que ha pasado con esagestión, con los cuatro años, ese es el momento y desde luego vamos a exigir que seexplique claramente el balance y que se presente y a partir de hay la asamblea pedirá las responsabilidades que tenga que pedir. Sabéis que yo he pedido responsabilidades porque no estoy de acuerdo con muchas de las cosas de las que se han hecho. Pero lo he dicho aquí, en esta tribuna y también en mi asamblea, en mi federación y en mis órganos de dirección, porque siempre que he venido aquí he venido después de hacer loque dice IU que hay que hacer, y es que no viene nadie a título individual ni a título personal, si no que viene en representación de una de las partes de IU. Responsabilidad lo hemos demostrado cuando nuestro documento no es un documentode tesis política, no nació para eso. Respetábamos que era en la Comisión Unitaria donde había que sacar un documento de tesis política. Y a partir de hay estábamos trabajando con los documentos que se presentaban. Y tengo que reconocer queestuvimos muy a punto de encontrar un documento, fijaros, de síntesis que no quieredecir de consenso. Y que no quiere decir que fuera el documento que obligatoriamente los demás debíamos defender porque era el de todos y no era el de nadie. Y al final porque se llega a la situación que hoy se llega, se llega porque había interés enmedir fuerzas, fijaros que había una intervención que ha dicho. Hay que clarificar, decíaFelipe, cada uno de los documentos que tanto por ciento de apoyo tiene en este Consejo Político. Este Consejo Político compañeros acaba hoy, no es real lo que hay en este Consejo Político. Os voy a recordar como nace este Consejo Político, que mayorías, que minorías, que reajustes, que acuerdos de gobernabilidad se dan, Porqué queremos medir el apoyo en este Consejo Político que tiene fecha de caducidad. ¿Dónde hay que medir? Hay que medir en las Asambleas, y habrá que facilitar que las Asambleas puedan medir.Si es que es ese el planteamiento, ahora si hay otro planteamiento como es el que defendemos lo que hay que hacer es buscar la capacidad de acuerdo. ¿Cómo no vamosa ser capaces? Si somos todos y todas de izquierdas, hoy alguien lo duda. Porque poner adjetivos, tenemos que poner entonces que lista, ¿hasta donde llegamos?,porque no encontramos el espacio de trabajo que cuando nos ponemos somos capaces de encontrarlo. Y a partir de hay recuperar lo que es IU, que os recuerdo que no es un partido político, decidimos que era un Movimiento Político y Social, y como buen Movimiento Político y Social que es y que se precia, y que es un valor clarísimo de la izquierda, debe ser plural, debe ser unitario pero no puede ser uniforme. Y si aceptamos eso seremos capaces de encontrar las formulas de convivencia que evidentemente necesitamos.Por eso defendemos una IU amable, que no quiere decir que sea blandita por ahí, no, no quiere decir eso, amable quiere decir que de gusto estar aquí, que de gusto venir a trabajar, venir a aportar, venir a debatir, venir a contrastar y venir a confrontar, claro, sino somos iguales todos y todas. Pero del debate de ideas, pueden salir las formas dehacer propuestas y la forma de acercarnos a la movilización social que evidentemente tenemos que volver a implicarnos, y de volver a buscar complicidades con la ciudadanía, y volver a coincidir con el movimiento vecinal, feminista, sindical, deencontrar espacios de acuerdo y trabajo con los compañeros y compañeras comunistas,ecologistas, pacifistas, con todos y todas, pero si somos capaces de hacerlo cuando nos lo proponemos. Termino haciendo un llamamiento. Es verdad compañeros y compañeras que si llevamos a las asambleas, las plataformas que pueden salir de aquí va a ser muy complicado hacer un proceso asambleario en el que las militancias, las bases puedan participar, pero tampoco hay que dramatizar si al final hay que hacerlo así, tampoco si al final hay que hacerlo así, así se hará, pero entonces apelo a la responsabilidad, me sumo a la propuesta que hacía Ángel Pérez, mandatemos a la Comisión de que haga un esfuerzo para ese documento que estuvo a punto de salir, que le faltaba muy poquito, para que al final pueda ser el documento que desde la Comisión Unitaria va a poder facilitar el debate en las Asambleas.
Y acabo, simplemente con un reconocimiento a lo que ha sido la Comisión Unitaria,mirad aquí no se ha puesto en valor que en la Comisión Unitaria ha sido donde más hemos debatido de política en los últimos tiempos en IU. No se ha puesto en valor que hemos sido capaces de hacer un buen trabajo, que han hecho especialmente los compañeros Cayo y Antonio Cortés, con el tema de la situación económica que era importante. Ha habido un acuerdo sobre estatutos que al final en el último momento fuera después del acuerdo sale otro documento. Y hemos estado a punto de encontrar un acuerdo sobre el documento a presentar alas bases de Tesis Políticas y hay acuerdosobre Normas y sobre Reglamento. No puede decir nadie que la comisión Unitaria ha fracasado, lo que si que creo es que debe de servir esto para decir, el poquito que nos falta hay que empujar para que la Comisión Unitaria cumpla el mandato de esta organización y facilite el desarrollo de la Asamblea ese el llamamiento y el emplazamiento. Gracias.


JORDI MIRALLES
Buenas tardes. Ha habido en algún medio de comunicación y también entre personas de la casa que han puesto un nombre a este Manifiesto la "nacional II". Voy a utilizar el símil de la"nacional II" para dar un argumento político no los contenidos del manifiesto, para dar respuesta al por que y al como de este manifiesto. La "nacional II" tiene un origen un recorrido y también un final. Esta "nacional II" tiene una guía Michelín con dos capítulos: Síntesis y cambio. Cuando esos capítulos de síntesis y cambio tomen forman, el desarrollo, la evolución el final de la "nacional II" hay está. Porque nuestro compromiso es síntesis y cambio en IU. Pero también es cierto que ese recorrido para llegar a la síntesis y al cambio, puede ser antes puede ser un poco más allá o puede ser hasta la Asamblea de IU, si es así hasta ahí vamos a llegar. Y una "nacional II" que tiene origen en Madrid, pasa por Castilla-La Mancha, pasa por Aragón y llega a Cataluña está dentro de una red de carreteras del Estado. Y por tanto puede ser radial no solo una "nacional II" hay más nacionales en el conjunto del Estado español. Y pretendemos que esa síntesis y ese cambio tomeforma porque para nosotros creemos que lo que hoy, no mayorías y minorías, si no loque hoy es mayoritario en IU conecta con esa voluntad de la política, de la síntesis del cambio de una organización más útil para defender y acompañar a nuestra gente.Por tanto una propuesta de síntesis con otros. Es un punto de encuentro, es una expresión como decían Ángel y Adolfo, con voluntad de síntesis, no con voluntad de sumar síntesis dentro de un Movimiento Político y social dentro de un frente político que es la base para nosotros de recuperar política, social, orgánicamente einstitucionalmente IU. Este manifiesto no es un manifiesto identitario. No es un manifiesto de la ideología, porque nuestra apuesta es por la política por una IU Movimiento, no una IU Partido,aunque se le diga de otra manera, nosotros porque creemos en un Movimiento y en la política no estamos para sacrificar a nadie en este proceso. Estamos para sumar desde la diversidad y conseguir esa síntesis.Estamos porque en el debate hasta hoy y hasta la Asamblea, sea un debate para que gane IU. No como decía alguien, después de la última votación, habéis hecho que ganeGaspar, habéis hecho que pierda "no se quien". No, no, no estamos ni para que ganen unos ni para que derroten a otros, estamos para hacer la síntesis para intentar conseguirque gane IU. A lo que representamos dentro de la diversidad de este Manifiesto, de las personas, que lo han firmado cinco públicamente y otras que lo acompañan o lo hemos acompañado, y hemos intentado contribuir a esa síntesis, esta mañana a algunos nos lo podíais poner muy fácil, si en nuestra cabeza estaba la suma, sumamos con unos contra otros. Si los números salían. Si nos conocemos todos y todas. No queremos sumar los unos contra los otros queremos llegar a la síntesis. Y para llegar a la síntesis no habiendoconseguido un documento unitario en la diversidad, por las razones que se hanexplicado, son imprescindibles dos propuestas:1.- el mandato a la Comisión Unitaria lo hacemos nosotros. No lo hemos escuchado, si que hemos visto con las cabezas que se decía que si, ni ha los quehan intervenido primero, ni a los que han intervenido segundo. Un mandato al Consejo Político para que esa Comisión Unitaria siga trabajando para llegar a ese acuerdo y si no que fluyan los documentos, porque había algún compañero que decía "no estoy de acuerdo protesto que no se hayan votado los documentos", yo no me he podido leer los documentos, ¿qué voy a votar? ¿Dónde está la democracia del desconocimiento? ¿Qué es la democracia del encuadramiento? Encuadrarse con quien ¿con Enrique, con Felipe, con Javier, con Gaspar? Nosotros nos encuadramos con IU y por tanto vamos a buscar la síntesis. La suma era lo fácil, me sumo a unos y gano a otros. No por la votación si votamos que votamos, sino respecto al documento. Y ha habido como podéis entender invitaciones, sugerencias a que eso pasara. Pues no, porque es una posición propia, es una posición propia la de la "nacional II". Porque quiere síntesis y quiere cambios. Síntesis y cambios en la política, síntesis y cambios en la concepción de la organización, síntesis y cambios en la gestión del proyecto y síntesis y cambios en las políticas de alianzas sociales y programáticas y gubernamentales si llegara el caso con otros.
En la política si, lo decimos todos, pero a mi que comparto la centralidad del mundo deltrabajo para una organización como IU, ¿sabéis que nos falta para hacer qué, cómo y con quién? Que son las grandes preguntas que no se responde IU. Si un documento nose queja, pongámosles el mundo del trabajo o pongámosles que estamos contentos ysatisfechos porque en Irlanda ya han dicho que no a este Tratado de Lisboa. Yo no sé vosotros, pero nosotros en Cataluña mañana a las cinco de la tarde, haremos una rueda de prensa ante la representación en Cataluña del Parlamento Europeo. ¿Movilización? Practíquese, practíquese, mensaje para hacer ¿qué y cómo? Y eso es lo que entendemos que es imprescindible, bajar al terreno de lo concreto respecto a los derechos de los trabajadores, las trabajadoras, las políticas salariales, el tema de la precariedad, la calidad de vida, el tema de las hipotecas los servicios públicos laspolíticas de igualdad, que queremos vivir juntos con nuestros nuevos vecinos que han venido de la inmigración, la política de paz, el modelo de las políticas europeas.
Políticas para hacer el ¿qué y cómo? Si no es bla, bla, bla .Hace muchos años que en las estanterías de esta casa y seguramente en las organizaciones correspondientes tenemos todos los volúmenes de cada una de las Asambleas de IU. Grandes líneas, grandes estrategias, trufadas a veces de ideología, donde en esta casa hay gente de muchas leches. Concretando el ¿cómo con quién? y evaluar el resultado, poco, eso sí muy a menudo de lo institucional porque no somos institucionalistas pero nos pierde la visión de la institución. ¿Cómo recuperamos?¿Cómo lo hacemos? Desde la política. Y creemos que es imprescindible cambiar en la concepción de la organización de IU. Una IU que es activismo social y presencia institucional, una IU que organiza sociedad y se presenta a las elecciones. Que movilizaa la gente y que participa en instituciones, que politiza la actividad social y hace más social la política institucional, que crea red social y trabaja unitariamente con otras organizaciones sociales y de la izquierda, que lleva a la política a los centro de trabajo y que participa cuando hay programas en gobiernos, que se moja en cambiar las cosas,que promueve campañas sociales y que participa en campañas electorales, que está organizada en barrios, ciudades, sectores en centros de trabajo sectorialmente, quepromueve plataformas, y pacta programas sociales e institucionales con otras fuerzas de izquierda, es decir, una IU de lo social y de lo político que no es un partido y que pretende ser un movimiento.Y en la gestión, en la gestión de la diversidad, no de las mayorías y de las minorías, delo que es mayoritario en IU con cambios, con renovación, con incorporación de nuevas gentes, con el peso de la federalidad, que existe, que existen las pluralidades y existen las federaciones en un proyecto que no es unitario, que es diverso, que es plural que encuentra en esa síntesis el avanzar juntos. Síntesis, cambios hacer política, definir como lo hacemos que hacemos, y andar juntos.Eso es lo que le da sentido a esta "nacional II", a ese proyecto que hoy algunos habéis dicho o han expresado a los medios de comunicación con ese calificativo, pero insistoes un proyecto de origen, desarrollo pero que tiene final, para compartir con otros larecuperación política, organizativa, social y electoral de IU. Pero llegaremos hasta el último momento con todas nuestras fuerzas posibles, porque hay más carreteras en elEstado español para poder hacer realidad lo que es mayoritario en IU que para nosotros es síntesis, cambio y política