dijous, 29 de juliol del 2010

Intervenció de Francesc Pané, ICV-EUiA, al Ple del Parlament de Catalunya per a defensar l'abolició de les corrides de toros a Catalunya

Senyor president, senyores i senyors diputats, senyora Anna Mulà, comunitat animalista, senyores i senyors, «dorm petit, la mare et bressa, cal que creixis ben de pressa, fes-te fort per la mort, seràs brau o de pau, seràs carn d’escorxador o màrtir nacional. Tan se val, per a un bou tot és prou. Ara els somnis vedelló. Non, non, vine son.» Han sentit la desolació en aquesta cançó de bressol de Pere Quart?

Al torero que va comparèixer li vaig preguntar si ell que mirava els ulls del toro i el veia pervocant[#] la sang a glops no n’havia sentit ni compassió, pietat alguna vegada. Incòlume em va respondre que era un professional, ell, que no havia sentit mai tristesa ni compassió. Vaig pensar en el vedelló condemnat a ser màrtir nacional, un de tants centenars que els matadors executen a les places del món, màrtirs sense bandera ni medalla ni glòria de cap mena. El torero surt de la plaça a espatlles, amb els braços xops de la sang de les orelles d’aquell vedelló que la mare havia bressat de menut. Darrere seu els cavalls arrosseguen el toro exànime per l’arena, no hi ha honor en la seva despulla, només la trista vellesa del de les seves banyes blanques. La carn erta és incensada pel fum del cigar havans, molt constitucionals, dels concelebrants. «Fes-te fort per la mort.»

Nosaltres detestem la crueltat gratuïta, jo personalment sento angúnia de la violència, no perquè sóc ecologista, que també, sinó perquè sóc home i perquè sóc socialista a la manera com el socialisme va ser formulat pels clàssics. La causa socialista és la lluita per la causa de la vida, el socialisme transforma les persones per a la pau de
l’equitat i les fa rebels a la iniquitat; les fa combatents contra l’acumulació insolidària, dures contra les violències i toves per a la fraternitat; valentes davant d’allò que és de natura injusta. La crueltat i la injusta natura de les corrides de toros és evident i és gratuïta i és endimoniada, contra més estil en el turment més honor i més benefici, més aücs i més fum d’havà a les graderies.

Les corrides de toros són el gaudi en l’espectacle del turment, són les enrunes colossals de la memòria d’una humanitat que conjurava la por amb la violència, ja fos als circs, als temples o a les places públiques. Avui governem la terra i per mor d’això hi hem contret una aliança que és sagrat de respectar, avorrim la ferida gratuïta infligida als animals o la usura que destrueix els boscos i les aigües i entre nosaltres, ciutadans, hem contret un pacte civil, abominem de la sang vessada per causa política o per domini sexual o per qualsevol ambició o desmesura o plaer brut. Restarem impassibles a la celebració del turment d’un animal bell i noble per la brutal satisfacció de veure’l perdent la vida lentament mentre la defensa d’instint escampant damunt l’arena la sang de la força en què la natura l’ha dotat per la supervivència?

En la ILP hi havia molt més que una prohibició, senyores i senyors diputats, hi havia sentit de civilització, de ciutadania, en aquest ja projecte de llei hi ha molt més que una iniciativa popular, hi ha una apel·lació a l’alta cambra on s’expressa Catalunya. Aquest Parlament és cridat a considerar si el nom del poble pot esbarriar-se com l’arena sobre la sang del toro burlat i abatut, si la sobirania i la intel·ligència de Catalunya poden malbaratar-se en aquest hemicicle com es malbarata la força, la bellesa, la vida del toro en el temple circular de la tortura; si el nom del poble pot amarar la capa en què s’emboliquen el negoci i el plaer obtinguts d’un oprobi.
Hem après tan de les compareixences! Per què la civilitat en què ens hem escoltat els uns als altres no ha de ser la mateixa que ara exoneri Catalunya d’aquesta festa que abrusa l’ètica, que espanta la sensibilitat, que encorba la mirada i tanca les parpelles dels ulls intel·ligents? Quin art justifica la inclemència avui? Si tots els diputats i diputades durant les compareixences hem assumit el sofriment dels toros, què ens impedeix de donar el pas que els n’alliberi, a nosaltres que podem, car ells no són amos d’aquesta decisió? A Catalunya hi ha una creixent població que pren el compromís de protegir la vida, centenars de milers de persones que se sumen a la custòdia dels animals, del territori, dels paisatges, també a tot l’Estat espanyol creix imparable el mateix clam. Madrid, centre ideològic els taurins i temple de la seva adoració l’assemblea aviat haurà de debatre això que nosaltres debatem avui. Aquest Parlament no ha de fer-se ressò del clam dels seus ciutadans?

Hem internacionalitzat el debat, senyores i senyors diputats, perquè el món pròxim, l’educat en les formes de la democràcia, sent angúnia de la violència, aquest món avui ens observa atent. Quina resposta li darem, la perpetuació d’una barbàrie vestida de lluentons i armada amb l’acer d’una espasa o la lliçó de la tolerància? El criteri dels taurins que exclamen que en els jocs en perill de la vida hi ha part del destí inefable nosaltres responem que ja no som ordes en un món hostil, hem creat els pinzells i les plomes, el cisell i el cel·luloide tot just per conjurar les formes de la salvatgia per transformar l’instint en bellesa. Just per això no hi havia possible encontre amb els grups protaurins de la cambra; molt de respecte, no possible encontre. Els promotors, els signants de la ILP i nosaltres som a l’antípoda de les seves esmenes. Més de 180.000 ciutadans i centenars d’entitats del món truquen avui a la porta d’aquest Parlament i tusten la nostra consciència perquè abolim el fantasma que s’obstina a provocar el gaudi de la passió baixa en els ròdols d’arena.

No era, ja ha quedat més que demostrat, una qüestió de prevalences territorials, si Catalunya o Espanya, a tal efecte, i molt lamentablement, el Tribunal Constitucional i la caverna uniformista ens han donat altres places on debatre. Afirmem que la llei és una pura qüestió sobre la prevalença de l’ètica humana moderna damunt la tossuda tradició de la crueltat. Quan encarcarats i rancis alguns dirigents polítics de la profunda Espanya han volgut fer-ne ells i elles sí un assumpte identitari han comès una immoralitat amb Catalunya i amb els animalistes, i també amb els seus electors. Aquesta no és tampoc una lluita contra els taurins sinó contra una forma arcaica de concebre l’home en el món, el nostre és un compromís amb la sensibilitat i amb la sensatesa. És per això que el meu grup reconeix el preciós esforç de la Plataforma Prou i el testimoniatge actiu de tanta gent que sent respecte i afecte als animals. I jo personalment vull considerar tots els compareixents i agrair-los sincerament el seu saber i la seva actitud molt democràtica. Vull reconèixer cadascun dels companys de la ponència i el lletrat amb qui hem confiat i volem regraciar el treball del Consell de Garanties Estatutàries que ens ha donat finalment confiança i seguretat.

Senyores i senyors diputats, escoltin les paraules d’un d’entre vostès que per sort avui podrà canviar el seu vot, atès que en té la llibertat. Em va escriure fa uns dies: «Em sabrà greu, de veres que t’ho dic, si no aturem definitivament les corrides, tant com me’n sabria si es prohibís d’exhibir els gravats de la tauromàquia de Goya. Tot és bell, Francesc, en aquest món nostre, però mentre els toreros ho són amb «v» baixa, Goya ho és amb «b» alta.» L’afamat escriptor Ros i Lasalas va dir:
No hi ha noblesa en el metall de l’espasa sinó en el bronze de les campanes que sonen per l’amor dels esposos. La glòria no és en la sang dels vençuts en el camp de batalla ni en l’orgull dels que vencen, sinó en el ball de les roselles que impulsa el vent. El coratge de l’home no és en el seu domini brut sobre la natura sinó en la ingravidesa del seu cos quan dansa, en el gest de la seva mà quan percut un metall si el seu do fa un sol de música.
Amb el triomf, senyores i senyors diputats, d’aquesta iniciativa legislativa, els déus i la seva consciència ho vulguin, s’acomplirà una intensa, llarga esperança, i tots nosaltres, els homes i les dones de Catalunya, els homes i les dones del món ens alçarem una mica més verticals sobre la terra.
Senyores i senyors diputats, la bellesa no s’entén sense la bellesa dels animals que el fan fecund. No s’entén, tampoc, sense la lluïssor de la consciència humana observant-los i admirant-los, ni sense la il·lusió dels infants, amant-los. Escoltin, doncs, la seva consciència, sentim l’emoció moral i deixin que consciència i emoció els impulsin el dit en prémer el botó en el gest definitiu. Dels tres senyores i senyors diputats que tenen a l’escó, avui el vermell ho és de sang; l’art i la vida són en el verd. Deixin el roig per a les roselles que perfuma el vent (remor de veus) i pintin d’alzina i de romer aquest final de legislatura. La mare els bressa, senyores i senyors diputats, ara els somnis.
Moltes gràcies.

dilluns, 26 de juliol del 2010

Estatut, federalisme i autodeterminació

El 10 de juliol més d’un milió de persones es van manifestar pel centre de Barcelona en favor de l’Estatut i en contra de la sentència del Tribunal Constitucional (TC). Van unir-se més d’un milió de voluntats sota el lema “Som una nació, nosaltres decidim”.

La manifestació va ser un encert per la seva unitat: cívica, social i política. La manifestació era una necessitat popular per a defensar l’Estatut i va ser un èxit per la mostra de força i diversitat: més d’1 milió de persones i més de 1.500 organitzacions, entitats, sindicats, forces polítiques i institucions, van ajuntar-se en defensa dels drets dels catalans i les catalanes.

La manifestació va ser una resposta al PP i al TC que han menyspreat, de manera insultant, la voluntat del poble català, i va ser-ho amb una expressió molt plural en favor de l’autogovern: treballadors i professionals; joves sense feina i persones jubilades amb pensions congelades; estudiants i treballadors autònoms; gent nascuda a Catalunya i a molts altres indrets del món; autonomistes i independentistes; federalistes i confederalistes; gent d’esquerres i de dretes; persones que volien que guanyés ‘la roja’, altres que no i d’altres que els era igual... És a dir, el 10 de juliol va ser el reflex de la Catalunya diversa del segle XXI, però on tothom tenia clar que no acceptava l’ofensa que s’ha volgut infringir a Catalunya amb la sentència del TC i del PP.

La sentència del TC no és acceptable, ni assumible. El TC deslegitimat, ha passat d’incompetent a irresponsable amb aquesta sentència, ja que trenca un pacte entre Catalunya i Espanya, i retalla els drets nacionals i socials dels catalans i catalanes.

És una sentència irresponsable, d’un Tribunal irresponsable. Ja que l’Estatut el va votar a favor la ciutadania, després d’un pacte entre les representacions del poble: el Parlament de Catalunya i les Corts espanyoles. Per tant, és un cop contra la democràcia, doncs en democràcia el que compta és la voluntat popular.

La sentència vol fer saltar pels aires aspectes essencials d’un Estatut valent i coherent que contribueix a què els catalans i catalanes puguin viure millor, amb més drets socials i nacionals, i amb més autogovern en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüe. Els magistrats del Tribunal Constitucional (proposats pel PSOE i el PP) han posat en qüestió aspectes bàsics de l’autogovern i busca tornar a l’uniformisme en un Estat espanyol que és plural. La sentència toca aspectes essencials de l’Estatut: resta força jurídica als drets reconeguts al Títol Primer, he eliminat la desconcentració del poder judicial, ha rebaixat la bilateralitat, retoca el sistema de finançament, nega garanties per a les inversions de l’Estat a Catalunya i pretén promoure un conflicte lingüístic.

Per tot això, les conseqüències d’aquest injust veredicte del TC, són molt importants. L’Estatut, pactat, és un element fonamental de la qualitat democràtica que el TC i el PP pretenen vulnerar amb la sentència.

La sentència no és la conseqüència d’un problema de les relacions entre Catalunya i Espanya, és un retrocés democràtic i de retall de drets socials i nacionals. Amb aquesta sentència perden la ciutadania i la gent treballadora de Catalunya i també perd la ciutadania i la gent treballadora d’Espanya.

La sentència és coneguda i Catalunya s’ha manifestat en contra. I ara què? Quin són les següents passes des de la política?

Unitat de punts comuns: no acceptar la sentència; defensar tot l’Estatut; no modificar lleis aprovades, modificar la llei orgànica del TC, i el respecte a la voluntat popular de la nació catalana.

Reforma constitucional: Catalunya ha iniciat una nova etapa, en que caldrà anar més lluny de l’actual estat autonòmic i plantejar-se la seva relació amb l’Estat espanyol. Per la qual cosa serà necessari definir –des de Catalunya- els continguts d’una reforma de la Constitució.

Autodeterminació: si des de l’Estat no es respon a les necessitats socials i nacionals catalanes, l’única sortida democràtica seria –si existís una majoria que ho reclamés- que les institucions catalanes impulsessin els mecanismes jurídics i polítics per exercir el dret democràtic a l’autodeterminació. L’autodeterminació no és la independència, és una de les possibilitats, com ho és un estat propi dins un estat federal o la confederació. Federalisme: és moment que l’opció federalista surti de l’armari (a Catalunya i a Espanya) i a que aquells que defensem aquest model d’estat no continuem dispersos, desapareguts o que se’n silenciï. La societat catalana i espanyola estan malacostumades a veure només el nacionalisme conservador català, el nacionalisme espanyol o l’independentisme. És moment de passar de la proposta a l’acció i defensar el federalisme en els terrenys polític, social, sindical, mediàtic i universitari.

Catalunya és una nació diguin el que diguin el PP i el TC. Catalunya ha de ser el que la seva gent decideixi democràticament i no accepta l’Estatut que pretenen el PP i el TC, i no comparteix l’actitud contemplativa i condescendent del PSOE.

Vivim una crisi econòmica, una crisi política i, ara, una crisi institucional, amb importants repercussions. Són moments de mobilització: per l’Estatut i el dret a decidir; i el 29 de setembre la vaga general. Aquestes mobilitzacions són part de la mateixa lluita per la democràcia i els drets socials i nacionals.



Publicat a El Mundo el 26 de juliol de 2010 (edició Catalunya. Pàgina 18)

dimarts, 20 de juliol del 2010

Miralles diu que "ni Geli ni Castells ens representen amb la seva proposta de copagament sanitari"

El coordinador general d'EUiA i diputat també ha cridat els federalistes a “sortir de l’armari”, aplegar-se i passar a l'acció

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha carregat avui en roda de premsa contra la proposta de copagament sanitari que defensen la consellera de Salut, Marina Geli, i el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, segons un article publicat a ‘El Periódico’ de Catalunya. “Si aquest és el plantejament del conseller i la consellera, en aquesta matèria no ens representen”, ha sentenciat Miralles, qui ha recordat que aquesta “no és la posició del Govern” i ha advertit que de tirar endavant aquesta mesura “ens tindran en contra a Catalunya i Epanya”, en referència als grups parlamentaris d’ICV-EUiA i IU.

Miralles ha qualificat el copagament sanitari d’“erroni i injust” i ha anunciat que si a la trobada de comunitats autònomes -prevista per aquest dimecres- s’intenta col.lar aquest “nou impost sobre la malaltia”, a la coalició roig i verda “ens trobaran mobilitzats al carrer, en defensa de l’equitat i la salut pública”.

Defensa al Congrés de la resolució del Parlament sobre l’Estatut i aposta pel federalisme

D’altra banda, el dirigent d’EUiA i diputat, ha dit que a la seva formació estan satisfets amb el resultat del debat que es va produir al ple extraordinari del Parlament, divendres passat, i amb la resolució unitària que es va aprovar. Així, ha explicat que el grup d’ICV-EUiA-IU té la voluntat de sumar demà al Congrés dels Diputats, però en el cas que no sigui possible presentar una única resolució que defensi la totalitat de l’Estatut, els roig i verds votaran les d’altres grups que vagin en aquesta línia, a més de presentar la pròpia.

Miralles ha fet un incís per explicar que la seva formació vol contribuir a que l’opció federalista “surti de l’armari” i a que aquells que defensen aquest model d’estat “no continuem dispersos”, doncs el dirigent d’EUiA creu que “estem malacostumats a veure només el nacionalisme conservador català, el nacionalisme espanyol i l’independentisme”, mentre els federalistes “o estan desapareguts o ens tenen silenciats”. Així, ha proposat “passar a l’acció” i defensar el federalisme en els terrenys polític, social, sindical, mediàtic i universitari. Així mateix, ha recordat que “EUiA sempre hem defensat el dret d’autodeterminació, que vol dir que el poble decideixi, com ha fet el poble català amb l’Estatut i per això volem que es compleixi”.

Missatge per a ZP

Seguint amb el tema de la sentència del TC sobre l’Estatut i en concret pel que fa a la trobada prevista per dimecres entre el president Montilla i el president Zapatero, el coordinador general d’EUiA ha instat el president espanyol a “moure peça” davant la “seriosa situació política i institucional” en què ens trobem i de la qual ha responsabilitzat el PP –“el cos teòric”- i el TC –“el braç executor”-, i també al PSOE per la seva “passivitat”. En aquest sentit, Miralles vol que Zapatero ”garanteixi el que va pactar amb el poble i les institucions de Catalunya”, és a dir, la totalitat de l’Estatut, posant tots els instruments polítics i jurídics que calguin, “per a refer el pacte, modificar la legislació... o que es plantegi a mig termini la reforma de la Constitució” doncs “l’estat de les autonomies ha arribat al seu límit” i el model de l’Espanya d’avui ha de basar-se en la seva “plurinacionalitat”.

La nova pàgina web d’EUiA, “un piquet al servei de la vaga general, de l’Estatut i d’una nova majoria d’esquerres”

Miralles també ha aprofitat la roda de premsa d’avui per a presentar la nova pàgina web de la formació, “un web 2.0 que permet la connexió amb les xarxes socials Facebook, Twiter, Flickr, Youtube... amb una estructura dinàmica adaptada a l’actualitat i que integra canals RSS que permeten la difusió automàtica dels continguts del web a la xarxa”, ha explicat el coordinador general d’EUiA, qui ha afegit que aquesta eina té la voluntat de ser “un piquet al servei de la vaga general, de l’Estatut i d’una nova majoria d’esquerres”.

divendres, 16 de juliol del 2010

Miralles defensa a Cornellà la vaga general i una posició unitària de les forces catalanes de rebuig a la sentència de l´Estatut

El coordinador general d´EUiA intervé en un acte a la biblioteca García-Nieto de la ciutat, juntament amb el coordinador local, Sergio Gómez

El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha declarat avui a Cornellà que “la gent treballadora i les famílies d´aquesta ciutat i de tot el Baix Llobregat pateixen els greus efectes de la crisi econòmica” i que el que proposa la seva formació és “modificar la situació que ha portat aquesta crisi: l´especulació, l´enriquiment fàcil del sector financer a costa del model productiu”, que EUiA aposta per canviar, com també les relacions laborals, per a garantir els drets dels treballadors i uns sous més dignes. En aquesta línia, Miralles ha carregat contra la reforma laboral aprovada per decret i ha apostat per la vaga general, convocada pels sindicats pel pròxim 29 de setembre. Ho ha dit en el contacte informatiu que ha ofert a la Biblioteca García-Nieto de Cornellà, abans d´intervenir en un acte públic de l´assemblea local juntament amb el seu coordinador, Sergio Gómez, sota el títol ´Respostes d´esquerres per a fer front a la crisi´. El dirigent d´EUiA ha afegit que cal defensar el model social i el sector públic i donar crèdit a les famílies i les pimes.

Preguntat pels periodistes de la localitat i la comarca si al seu parer la sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l´Estatut aprofundirà la crisi, Miralles ha respòs afirmativament: “aprofundirà la crisi econòmica i també institucional, doncs afecta el finançament, les competències en matèries socials –educació, salut, immigració...- a més de vulnerar la voluntat de Catalunya” pel que fa a l´autogovern.

El coordinador general d´EUiA ha qualificat d´“´irresponsable” al TC per aquesta sentència, “de la mà del PP, ha fet saltar pels aires una proposta pactada i també ha trencat el pacte de la Constitució del 79 respecte la convivència autonòmica”. Per això, Miralles ha confiat que després de la manifestació unitària de dissabte passat, ara s´aconsegueixi “el ple de la unitat”, en referència al ple extraordinari que se celebrarà demà al Parlament i a l´intent de resolució conjunta que estan negociant les forces polítiques que donen suport a l´Estatut. Per a Miralles la posició unitària passa per “rebutjar la sentència del TC, defensar la totalitat de l´Estatut, no modificar lleis aprovades i el respecte a la voluntat popular de la nació catalana, a més de demanar a Espanya (al Congrés) la modificació de la llei orgànica del TC”.

dimecres, 14 de juliol del 2010

Pregunta de Jordi Miralles, del grup ICV-EUiA, al President de la Generalitat

Sessió de control. Ple del Parlament de 14 de maig de 2010

President Montilla,

La sentència de l’Estatut confirma la seva transcendència política, jurídica i per a la democràcia. Afecta els principals objectius de l’Estatut, trenca el pacte entre Catalunya i Espanya i menysprea la voluntat del poble, per això és inacceptable.

Una sentència que el 80% del Parlament no accepta. Un veredicte irresponsable d’un Tribunal irresponsable que la majoria de la societat catalana rebutja. La mostra, la manifestació de dissabte.

La manifestació va ser un encert i un èxit. Una mostra de força, unitat i diversitat. Més d’1 milió de persones i 1500 entitats, sindicats, forces polítiques i institucions, contra la retallada de l’Estatut i en defensa dels drets de la nació catalana.

La sentència és coneguda i Catalunya s’ha manifestat en contra. I ara què? Quin és el següent pas des de la política?

Estem a portes d’un Ple monogràfic. El catalanisme polític estarà a l’alçada del moment històric per la creuada del TC i del PP contra els drets nacionals i socials?

President Montilla, ICV-EUiA creiem que cal passar de la manifestació unitària al Ple de la unitat.

Unitat de punts comuns: no acceptar la sentència; defensar tot l’Estatut; no modificar lleis aprovades i el respecte a la voluntat popular de la nació catalana.

Unitat, des de la pluralitat. Unitat i pluralitat, que és el reflex de la societat catalana -com s’ha tornat a mostrat el cap de setmana- i reflex de pluralitat del catalanisme de la Cambra.

ICV-EUiA estem per la unitat, però no som ingenus. Cada Grup te un model de societat i un model d’Estat (nosaltres el federalisme plurinacional i republicà). Ningú ha de renunciar als seus horitzons, però acordem unitàriament els punts comuns, Catalunya ho necessita. Hi ha les condicions i estem obligats, és el mandat del 10 de juliol.

És en aquest sentit, President Montila, que volem conèixer les seves opinions?

dimarts, 13 de juliol del 2010

Miralles diu que “cal passar de la manifestació unitària al Ple de la unitat”

El diputat d´ICV-EUiA defensa que al ple extraordinari per respondre la sentència del constitucional "cal buscar els punts de trobada entre les forces catalanistes: la no acceptació de la sentència, el voler tot l´Estatut i el no modificar elements de l´autogovern presents en lleis aprovades"


Jordi Miralles, vicepresident d´ICV-EUiA i diputat ha instat les forces catalanistes del Parlament a buscar en el ple extraordinari del pròxim divendres per donar resposta a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut, els punts de trobada, que són, per a ICV-EUiA, "la no acceptació de la sentència, el voler tot l´Estatut i la no modificació d´elements de l´autogovern." Miralles ha fet aquesta crida a la unitat en la roda de premsa del Parlament que ha tingut lloc aquesta tarda.

El diputat creu que aquest Ple és “necessari”, que “serà un dels plens més seguits pel poble de Catalunya, per la resta de pobles d´Espanya i per les institucions espanyoles, ja que ve després de la sentència i de la manifestació de dissabte de més d´un milió de persones", i “la ciutadania vol saber si el Parlament estarà a l´alçada del moment històric que vivim”. “Cal que el Parlament defensi els drets socials, nacionals i el seu autogovern davant d´una agressió d´una parella de fet contra l´autogovern: la del Partit Popular i el Tribunal Constitucional”, ha indicat.

Miralles ha apuntat que el seu grup parlamentari “no accepta la sentència ni per la forma del tribunal que la va dictar ni pel seu contingut”, i que considera que “la manifestació de dissabte va ser un èxit i un encert.” “Ara cal passar de la manifestació unitària al Ple de la unitat buscant els punts comuns i de trobada: la no acceptació de la sentència, el voler tot l´estatut i el no modificar elements de l´autogovern presents en lleis aprovades”. Així mateix ha dit que “cal travar una unitat al Congrés dels Diputats i al Senat” , que “hi ha les condicions per defensar el compliment de tot l´Estatut”, i que “no assumirem el passar pàgina i l´objectiu complert que va dir Zapatero.” “Lobjectiu complert és el pacte complert”, ha emfatitzat.

El dirigent d´esquerres ha fet esment a la reunió que mantindran el president de la Generalitat i el president del Govern espanyol aquesta setmana. “El president té la força d´haver estat al capdavant, amb altres entitats, sindicats, partits i institucions, d´una massiva manifestació a Catalunya amb l´objectiu de dir que no a la sentència i de defensar tot l´Estatut per avançar en l´autogovern”. També ha destacat que cal continuar el procés de tramitació parlamentària per canviar els membres del Constitucional “tant per Cataluya com per Espanya.” “EL TC carrega contra l´autogovern de Catalunya i contra la diversitat del procés autonòmic i genera una difícil situació per la Constitució. El diputat ha assegurat que ICV-EUiA "està compromesa amb què el PP ho pagui, perquè el tribunal constitucional és el braç executor del PP, i esperem contagiar sector progressistes i federalistes d´arreu de l´Estat."

Miralles ha destacat els projectes de llei del llibre segon del codi i el del tram català de l´IRPF que s´aprovaran al pròxim Ple del Parlament 14 i 15 de juliol. Pel que fa al primer, ha expressat que tenint en compte que qualsevol procés de separació és una situació difícil, “aquest projecte de llei busca la corresponsabilitat parental abans, durant i després del procés de separació, en el sentit que es posa com a interès suprem el nen o la nena.” “És un pas molt important respecte l´atenció d´una realitat que es dóna al nostre país. Es passa del conflicte a compartir les solucions abans, durant i després del procés.”Pel que fa al segon projecte de llei, Miralles ha dit que per a ICV-EUiA és molt rellevant perquè és “una mostra d´exercir l´autogovern, i perquè és una de les aportacions del nostre grup i del Govern a una manera d´entendre diferent de la del Govern espanyol de la reducció del dèficit.” “El Govern espanyol només té al cap la reducció de la despesa, el Govern català va acompanyar la reducció de la despesa de com incrementar els ingressos. És molt important que les rendes més altes, que són les que més tenen, paguin més.” El diputat ha afegit que amb aquesta llei es posa en qüestió un dels arguments de CiU, que deia que aquesta mesura no veuria la llum. “Doncs veurà la llum en aquest ple i serà una mesura efectiva a partir de l´1 de gener de 2011”, ha subratllat.

Miralles ha lamentat que en el ple dels dies 14 i 15 es pugui viure una situació esperpèntica en el moment de la votació de l´oposició dels nous membres de la Sindicatura de Comptes i del Consell Audiovisual de Catalunya. “No es val una doble moral de CiU quan es parla de la renovació d´institucions importants. El que li reclama al TC no s´ho aplica amb la Sindicatura de Comptes. CiU no té credibilitat i busca els interessos de partit i no els de país, de les institucions i de l'autogovern.




dilluns, 12 de juliol del 2010

Miralles: “La manifestació ha de servir per demostrar que el poble de Catalunya vol seguir sent una nació digui el que digui el TC"

Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, va participar ahir en la manifestació de rebuig a la sentència del Tribunal Constitucional darrera la pancarta que duia per lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Miralles va declarar que “La manifestació ha de servir per mostrar la força i la unitat d´un poble que vol seguir sent una nació independentment del que hagi decidit el Tribunal Constitucional.” “Aquesta unitat ha de continuar cívicament i políticament, i també en el Parlament de Catalunya, per demanar tot l´Estatut que vam decidir i per modificar la Llei orgànica del Tribunal Constitucional, i així fer fora els membres del Tribunal Constitucional que ens han portat a aquesta situació,” va afegir el dirigent d´esquerres.

Miralles també va dir que d´aquesta manifestació n´han de prendre nota aquells que han volgut retallar l´Estatut: el PP, pel recurs, el Tribunal Constitucional, per la sentència, i part del PSOE, perquè pensa que amb aquesta situació cal passar pàgina.”

La coalició d´ICV-EUiA va participar en la manifestació amb una pancarta en la que es llegia “Som una nació. Nosaltres decidim Volem tot l´Estatut” Darrera d´aquesta pancarta, entre altres dirigents, membres i amics d´EUiA, s´hi trobaven la diputada d´EUiA al Parlament, Mercè Civit, i el senador d´EUiA, Joan Josep Nuet. El diputat d´IU al Congrés dels Diputats, Gaspar Llamazares, també va participar en la manifestació donant suport a la protesta catalana.

dilluns, 5 de juliol del 2010

La coalició ICV-EUiA revalida el seu acord per les eleccions catalanes i per les municipals


El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, i el secretari general d´ICV i cap de llista a les autonòmiques, Joan Herrera, l´han presentat avui en roda de premsa

El coordinador general d´EUiA i el secretari general d´ICV, Jordi Miralles i Joan Herrera, han presentat aquest migdia en roda de premsa l´acord de coalició signat per ambdues formacions de cara a les pròximes eleccions catalanes i municipals. Miralles ha explicat que aquest “necessari acord de les esquerres” contempla un triple compromís: “garantir noves majories més a l´esquerra i ecologistes al Govern de Catalunya i als Ajuntaments aportar alternatives a l´espai d´esquerres, perquè la solució a la situació de crisi està en la política d´esquerres i mobilitzar per la defensa dels drets socials i nacionals”, el 10 de juliol a la manifestació unitària en defensa de l´Estatut i contra la retallada del Tribunal Constitucional, el 29 de setembre a la vaga general convocada pels sindicats i, a més, mobilitzar pel vot a les pròximes eleccions catalanes.

“Aquests són tres aspectes del mateix acord que signem avui, convençuts de la capacitat que té la nostra coalició per girar el mapa del país cap a l´esquerra”, ha dit el coordinador general d´EUiA, qui ha recordat que “el 2006 vam ser els únics que vam pujar en nombre de vots i d´escons, i ara som la garantia i el punt de trobada de la gent d´esquerres que vol anar més enllà”.

Herrera ha destacat que aquest és el tercer cop consecutiu que es revalida l´acord de coalició per garantir polítiques i governs d´esquerres: “En aquests moments de crisi en què alguns agafen dreceres de dretes aplicant retallades socials, necessitem més que mai una majoria que digui clarament que vol polítiques d´esquerres, ambientals i amb ambició nacional”, que encaminin a una sortida a la crisi “justa i solidària” ha declarat el candidat d´ICV-EUiA i diputat al Congrés. En aquest sentit, ha afirmat que la coalició roig i verda és “un instrument per un canvi a millor, el que la dreta no farà, amb més perspectiva social i sensibilitat ambiental”, i ha afegit que sense ICV-EUiA “molta gent d´esquerres estaria òrfena”.

El candidat de la coalició a les catalanes ha mostrat la voluntat de connectar amb “la gent cansada, desorientada, però que no es resigna”, des d´una opció, la d´ICV-EUiA, d´esquerra “cohesionada, amb un discurs i un missatge clars i uns objectius nítids”. Herrera té clar que les pròximes eleccions se celebraran en el context de la pitjor crisi que ha patit mai el país, per això ICV-EUiA “volem fer girar cap a l´esquerra i no donar força a qui amputa drets”.

Per acabar, Herrera ha fet una crida a una massiva participació a la manifestació unitària del 10 de juliol i “al compromís de totes les forces catalanes i catalanistes a no donar el seu vot a cap president, cap llei ni cap pressupost, ni al Congrés ni al Senat, mentre no es respecti fil per randa l´Estatut”. El candidat d´ICV-EUiA i diputat al Congrés ha clamat “estem tips del PP, són els responsables de la situació en què ens trobem, han intentat dinamitar la voluntat del poble català”, i per aquest motiu ha instat a “fer creu i ratlla: cap força catalana pot acceptar el seu suport ni donar-li”.

Miralles diu que drets socials i nacionals "són part de la mateixa lluita" i que així s´ha d´expressar a la manifestació del 10 de juliol

El coordinador general d´EUiA ha intervingut avui a la Festa d´Avant, al parc dels Drets Humans de la Zona Franca

El coordinador general d´EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha intervingut aquesta tarda a la Festa d´Avant, la festa anual del Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC), que enguany s´ha celebrat al parc dels Drets Humans a la barcelonina Zona Franca. Miralles ha encetat el seu discurs situant que si l´any 36 la contradicció era república o feixisme, la contradicció actual en un context de crisi estructural és “democràcia o mercats”. Així, el dirigent d´EUiA ha situat que la pressió dels mercats, “que mai passen per les urnes i sempre coincideixen amb la dreta política, és a dir amb el PP”, s´ha expressat en el decret de la reforma laboral impulsada pel PSOE, perquè com ha recordat Miralles, “de vegades la socialdemocràcia, es plega a aquestes pressions”, tot i que la conseqüència sigui que la crisi castigui de nou els treballadors i la retallada de despesa afecti salaris, prestacions socials i pensions, i no passi per “incrementar impostos per a que pagui més qui més té”, ha senyalat.

Miralles ha lligat la “profunda” crisi econòmica, “que pot fer saltar pels aires l´estat de benestar”, amb la crisi “política i democràtica” -que s´expressa en els casos de corrupció, en la suspensió del jutge Garzón franquisme i en la sentència del Tribunal Constitucional sobre l´Estatut-, i ha advertit que “les dretes s´uneixen, van juntes, es reparteixen els papers, aprofitant el franquisme social que avença als pobles d´Espanya” i que alimenta el PP. L´exemple més recent: les declaracions de la seva secretària general, María Dolores de Cospedal, titllant de “feixista” el president de la Generalitat, José Montilla, per no acceptar la sentència del TC sobre l´Estatut. Miralles ha recordat que això és el que feia Benito Mussolini, el pare del ´faccio´, als anys 30: acusar l´esquerra i erigir-se en defensor dels treballadors, en referència a l´altra perla que va deixar anar fa uns dies Cospedal, disfressant el seu partit de representant de la classe treballadora.

El coordinador general d´EUiA també ha insistit que davant “l´atac als drets nacionals” de Catalunya que representa la retallada de l´Estatut cal una resposta unitària, contundent i compromesa, perquè “l´Estatut no és una cosa només dels nacionalistes i del Parlament de Catalunya”. En aquest sentit, ha reivindicat les arrels del PSUC, que a la transició va defensar de manera indissoluble els drets socials i nacionals: “són part de la mateixa lluita i així s´ha d´expressar a la manifestació unitària del 10 de juliol”, ha clamat Miralles, que ha apostat per eixamplar al màxim les aliances per defensar les llibertats democràtiques, encara que això signifiqui que el dia de la mobilització convocada per Òmnium Cultural “marxarem tots junts, també amb sectors de la burgesia”, tot i que ha deixat clar que “el 29 de setembre ja els hi farem front amb la vaga general”.

Abans de donar pas al secretari general del PCC i senador d´EUiA, Joan Josep Nuet, el coordinador de la formació d´esquerres ha fet una crida als comunistes a contribuir a fons en la pròxima campanya electoral catalana: “Els comunistes, la gent d´EUiA i de la coalició hem d´activar més la nostra base social, si no qui administrarà la sortida de la crisi?”, s´ha preguntat Miralles. Així que ha animat a la concurrència a comprometre´s, a no resignar-se, i a “carregar pil.les per la batalla de la tardor”, a fi de què “la coalició ICV-EUiA sigui més forta, frenem a la dreta i assolim una nova majoria d´esquerres”.