dimecres, 30 de juny del 2010

Declaració de la Comissió Nacional d'EUiA sobre la sentència del Tribunal Constitucional respecte l'Estatut d'Autonomia de Catalunya




Ahir al matí, la Comissió Nacional d'EUiA va acordar fer la declaració que podeu llegir clicant a l'enllaç següent: http://www.euia.cat/doc/1277891868418.pdf

dilluns, 28 de juny del 2010

Reunió del Comitè Executiu del Partit de l'Esquerra Europea a Barcelona

















OBERTURA DEL COMITÈ EXECUTIU DEL PARTIT DE L’ESQUERRA EUROPEA (PEE), A CÀRREC DE JORDI MIRALLES, COORDINADOR GENERAL D’EUiA I MEMBRE DEL CONSELL DE PRESIDENTS DEL PEE

BARCELONA 25-27 DE JUNY DE 2010

Companys, companyes, amics i amigues del PEE,

Sigueu benvinguts a Barcelona, la capital de Catalunya. Una Catalunya amb un govern d’esquerres, en el qual EUiA participem. Una Catalunya amb institucions d’autogovern i llengua pròpies. Una Catalunya de 7,5 milions d’habitants, amb un Pressupost de 40.000 milions d’euros -del qual el 54% es dedica a les polítiques socials- i amb prop de 600.000 persones aturades.

Per EUiA és una alegria i una responsabilitat coorganitzar aquesta reunió del Comitè Executiu del PEE. Una alegria per fer de la nostra ciutat durant tres dies el punt de trobada de l’esquerra alternativa europea. I una responsabilitat per contribuir, des de Barcelona, a donar un nou impuls a les propostes d’esquerres, a l’europeisme d’esquerres i al PEE, en un moment de crisi econòmica i de crisi política.

Aquesta no vol ser una obertura només protocol·lària. Vull compartir amb vosaltres dues reflexions i quatre suggeriments.

- Les reflexions:
* La primera. No estem en una crisi més del capitalisme, estem vivint una veritable involució civilitzatòria a Europa. La ciutadania europea pot perdre conquestes socials fruit de la lluita del moviment obrer, des dels seus orígens. La ciutadania europea pot veure retallades llibertats i drets reconeguts a les Constitucions i a la Declaració Universal dels Drets Humans -que es remunten a la pròpia Revolució Francesa-. La ciutadania europea pot veure limitada la democràcia i la política.

Una sortida insolidària a la crisi econòmica pretén fer saltar pels aires l’Estat del Benestar europeu. Una sortida conservadora busca, també, posar fi a contrapoders sindicals, socials i polítics de les esquerres a Europa.

L’esquerra europea ha d’assumir que una involució d’aquestes dimensions té conseqüències per al conjunt de la humanitat. Ja què la mundialització capitalista, en la seva fase financera de domini oligàrquic, és clarament incompatible amb la felicitat del ser humà i l’equilibri mediambiental. Avui les esquerres europees hem de respondre a la contradicció: mercat o democràcia; especulació o persones.

* La segona reflexió. Ara fa un any de les eleccions europees de 2009. Els resultats van mostrar-nos: l’hegemonia conservadora, el creixement de l’extrema dreta i l’elevada abstenció. Unes tendències que s’han mantingut –en general- en els processos electorals a diversos països fins a dia d’avui.

Les greus conseqüències de la crisi i l’evidència de què cal un canvi de les polítiques que ens han portat fins aquí, no estan suposant automàticament ni més participació social i política, ni un major suport electoral a les opcions de les esquerres que representem. És més, s’està consolidant una majoria conservadora a Europa, amb algunes excepcions, i el missatge populista de l’extrema dreta està fent forat en àmplies capes treballadores i populars, en especial en els temes relacionats amb els drets de la immigració.

La debilitat i les contradiccions en la gestió de govern, per part de la socialdemocràcia, i la fragilitat i/o divisió de l’esquerra transformadora, en molts països d’Europa, han facilitat que l’hegemonia en valors i propostes de les dretes europees s’acabi plasmant en una majoria electoral i institucional que posa encara més dificultats al necessari avenç d’una Europa social, solidària, de la pau i dels pobles.

- Els suggeriments:
En aquest escenari complex, m’agradaria apuntar alguns dels que, per a EUiA, són reptes de les esquerres europees.

En primer lloc, reivindicar més Europa. Un altre model d’Europa, possible i necessari per a una sortida solidària a la crisi, que la paguen més els treballadors i les treballadores. Una Europa amb una fiscalitat comuna per a què pagui més qui més té i més guanya. Una Europa social, que tingui en l’atenció a les persones el centre de la seva pràctica política, i que legisli per ampliar el model social europeu i no per a restringir-lo o desmuntar-lo. Una Europa entitat política autònoma i amb veu pròpia al món, i apostant per la pau i la solidaritat. Una Europa dels pobles, que reconegui la pluralitat nacional, cultural i lingüística europea.

En segon lloc, cal reforçar el moviment obrer i els moviments socials, i reconnectar-los amb l’acció política, per a ser més forts i més influents. Amb l’acció institucional no n’hi ha prou per a transformar la societat. Ens cal fer de la participació social i política un fet quotidià, és una condició indispensable per a superar l’ abstenció electoral, que és una conseqüència, no una causa, de la falta de participació, la desmobilització i la despolitització social.

En tercer lloc, són moments d’unitat dels treballadors i d’unitat de les esquerres. Ens cal reivindicar i practicar els valors de la unitat i la pluralitat de les esquerres en la construcció del nostre espai polític arreu d’Europa. Hem de ser capaços d’obrir el nostre espai polític al conjunt de les tradicions de l’esquerra transformadora i ecologista, i incorporar nous moviments socials.

I en quart lloc, necessitem Més Partit de l’Esquerra Europea. Sóc de l’opinió que el PEE ja tenim l’obligació política de passar: de les reunions a la reflexió conjunta; de les cimeres als compromisos concrets; dels manifestos a l’acció coordinada; dels congressos a les iniciatives socials i institucionals; del programa electoral a les aliances socials, en especial amb els sindicats.

El PEE tenim el repte de canviar per avançar. Necessitem un PEE més gran, més plural i més capaç de generar complicitats amb l’esquerra social europea.

Amigues i amics. No puc acabar sense demanar la complicitat del PEE amb dues fites properes i molt importants per a la gent treballadora i l’esquerra catalana i espanyola. La vaga general del 29 de setembre, convocada pels sindicats, i les properes eleccions catalanes (a la tardor d’enguany) on la nostra coalició roja i verda, la coalició d’EUiA amb ICV, vol contribuir a una nova majoria d’esquerres al Govern de Catalunya amb un major pes d’ICV-EUiA.

Bona feina, i bona estada a Catalunya.

Aportació d’EUiA per una resolució del Comitè Executiu del Partit de l’Esquerra Europea (Barcelona, del 25 al 27 de juny de 2010)

La resposta a la situació: Més esquerra, més Europa, més Partit de l’Esquerra Europea!

En uns dies acaba el semestre de Presidència rotatòria de la UE a càrrec del Govern de Espanya. El primer de juliol Bèlgica recollirà el testimoni de la co-presidència.

Des d’EUiA volem fer constar una breu reflexió sobre el moment polític i social i aportar algunes propostes de treball i d’acció immediates. La present resolució ha estat elaborada amb un doble criteri d’anàlisi de conjuntura i també de suma al treball col.lectiu del nostre 3er Congrés el desembre de 2010.

Aquest primer semestre de 2010 ha resultat particularment dur i difícil dins de la dinàmica de crisi global, financera, social, cultural, ecològica i estructural. Els ambigus objectius de la Presidència han quedat solapats per una actualitat que dia a dia ha imposat la seva pròpia agenda per immediatesa i per gravetat.

Als esdeveniments de Grècia s’hi han anat sumant altres situacions de gravíssimes retallades socials i de penalització injusta dels treballadors i treballadores amb l’argument d’anar sortejant l’amenaça de la fallida econòmica a altres països de la UE com Portugal, Irlanda, Islàndia, Hongria, Itàlia i també Espanya. Ignorant les nostres propostes de carregar les conseqüències de la crisi sobre els seus veritables culpables, han estat de nou les classes populars i els sectors més fràgils de la societat els qui estan rebent la cruesa d’una autèntica epidèmia de retallades socials públiques mentre els recursos econòmics es posen al servei i rescat d’objectius i interessos de la gran banca i l’economia especulativa. Assistim a un veritable intent de liquidació del que es coneix com model social europeu.

Així, a Espanya ens trobes immersos en una cadena de reformes regressives, injustes i de un contundent neoliberalisme, impròpies de un govern nominalment socialista. Aquesta situació es també delicada a Catalunya, on EUiA formem part d’un govern de coalició que ha vingut desenvolupant un programa i acció de marcat caràcter progressista i social. Tot i així, en l’última etapa aquest govern també s’ha vist sotmès a l’imperatiu legal de l’Estat i, malgrat les nostres resistències, ha acatat mesures de retallada social especialment doloroses per a la nostra política. En uns pocs mesos, a la tardor, celebrarem eleccions autonòmiques a Catalunya, les primeres d’un nou cicle, i la coalició d’EUiA amb ICV concorrerà amb programa i candidats/es amb la voluntat de fer possibles futurs governs de coalició de forces d’esquerra.

A una veritable contra-reforma econòmica i fiscal, que no ha afectat a les butxaques dels més pudents, ni a la gran banca, ni a les grans fortunes, i sí en canvi als qui depenen del seu salari o de la seva pensió, s’hi suma ara una reforma laboral imposada que descausalitza l’acomiadament i abarateix el seu cost, i individualitza les relacions laborals, contribuint a incrementar una taxa d’atur insostenible del 20%, però també la precarietat laboral, la desregulació i la degradació de les condicions de treball, de seguretat i de negociació.

S’anuncien d’immediat més reformes, sempre en el sentit de pèrdues i de regressions, afectant al sistema de pensions i de la seguretat social o als serveis públics fonamentals com la sanitat, l’educació o els serveis socials, a les quals hi ha que sumar la no reposició de vacants del sector públic com element de degradació de la qualitat en la prestació dels citats serveis. En definitiva, assistim al progressiu i sistemàtic desmantellament del tímid estat del benestar existent a l’Estat espanyol, que constitueix el pròxim negoci milionari dels especuladors de l’economia de casino internacional, per a ser privatitzat, primer, i controlat, després, pels grans grups d’interès econòmic i financer. Noves etapes, insospitadament dures i violentes, del vell i conegut guió ultra neoliberal: l’estratègia i el Tractat de Lisboa.

Un panorama realment preocupant i al que podem i hem de respondre, amb la força de les nostres raons, la justícia, la solidaritat, la sostenibilitat mediambiental i de progrés civilitzatori i les mobilitzacions necessàries per obrir alternatives possibles i socialment extenses i assumides. Tot això des de la pedagogia del nostre discurs i de la nostra posició profundament democràtica, justa i equitativa. El nostre llenguatge i els nostres objectius de l’Europa social i democràtica han d’obrir portes i finestres a noves i potents formes de col.laboració i de suma d’aliances socials i polítiques diverses, que han d’incloure accions del món associatiu, les xarxes locals i els pobles i les ciutats.

La Presidència espanyola, que arrancava amb una tèbia proposta d’agenda innovadora, s’ha anat diluint i avui és notori el fiasco en temes que podien i havien de ser emblemàtics per les característiques mateixes del país: res rellevant. Ni per Amèrica Llatina, ni per Palestina, ni pel Sàhara i el Magreb, ni tan se val un previsible interès en les accions del marc euromediterrani s’han vist avenços substancials, ans al contrari, s’han produït greus incidents entre els quals el més flagrant ha estat l’assaltament i assassinat pirata per part del govern d’Israel a la flotilla humanitària i de pau a Gaza. En d’altres casos senzillament s’han eliminat temes de l’agenda, com amb la cimera euromediterrània de primers de juny. Tot això ha suposat una nova constatació del fracàs d’aquests últims 25 anys en la construcció d’una autèntica Unió Europea política i social, amb una cultura compartida comuna de nous valors i aliances polítiques coordinades i de cohesió entre estats que s’han sotmès al fetitxisme de l’estabilitat dels preus, la submissió als mercats i la fòbia al dèficit públic o a qualsevol desequilibri per assumible que pogués ser.

Quedaven alguns aspectes per un aparent salvar la cara d’aquesta presidència: l’ordre europea de protecció de les víctimes de la violència de gènere o la cirereta de la Iniciativa Legislativa Ciutadana transiten sense escarafalls i amb dificultats. En canvi, avança l’Estratègia 2020, convertida en una eina fonamental en l’estratègia de desregulació laboral a escala europea, amb metes d’ocupació i creixement a una dècada vista, que en no tenir cap tipus de concreció, serveixen de coartada ideològica als sectors europeus abanderats del neoliberalisme. Altres objectius, com les noves normes de regulació del mercat financer, la posada en marxa o no del Servei Europeu d’Acció Exterior, segueixen tràmit, més ocupats i pendents ara de la decisòria reunió del G-20 que ha de validar i acceptar l’estratègia econòmica futura. El president Zapatero s’ha limitat i acontentat amb rebre l’aprovat, momentani, del Consell respecte del seu paquet de mesures antisocials.

En qualsevol cas, el que ens sembla més rellevant és la confirmació absoluta del caràcter sistèmic, supranacional i supraestatal d’aquesta gran crisi, en una Europa governada de forma molt majoritària i creixent per formacions de dretes i neoliberals. Tanmateix, constatem la insuficient resposta fins aquí des de les forces sindicals, del moviment obrer o de les esquerres en general per a detenir l’atac i, per tant, concloem la necessitat d’abordar més i noves respostes, generar àmplies resistències i construir alternatives de forma coordinada, a tots els nivells i a escala d’Europa.

Des d’EUiA manifestem tot el nostre suport i disposició pel major èxit de la Jornada de mobilització i de la vaga general a escala europea, prevista pel 29 de setembre a proposta de la Confederació Europea de Sindicats (CES). D’aquí la nostra proposta: més esquerra, més Europa, i per suposat més de “l’altra Europa”, la social, democràtica, solidària, sostenible i en pau.

I per articular aquestes respostes imprescindibles el mètode ja ha començat amb la reflexió comuna i la diagnosi col.lectiva de les esquerres transformadores en aquest ampli espai europeu: una part substancial d’aquest espai és precisament el nostre Partit de l’Esquerra Europea (PEE). Una realitat política plural, diversa i rica que ja ha consolidat la seva existència i una experiència en curs que hauríem d’inventar de no existir ja.

Els temps ens situen avui cara a un Tercer Congrés que ha de ser determinant per a la nova etapa que junts iniciem. La situació és certament complexa i difícil, però disposem de les suficients capacitats i voluntats per impulsar sortides progressistes i de justícia social. Seguim defensant un PEE on l’eix dels serveis públics i els drets de les persones, siguin juntament amb la pau, la igualtat, la sostenibilitat i la democràcia, el nostre mateix ADN i la nostra més recognoscible senya d’identitat, per estendre el nostre coneixement i la nostra determinació y així guanyar les batalles per l’Europa social que ens hem proposat.

Més esquerra, més Europa, més PEE... Des de Catalunya i des d’EUiA estem per la labor i sabeu que podeu disposar de nosaltres, como nosaltres comptem amb tots i totes vosaltres.
Salut companys i companyes!

Assemblea de Refundació d'IU

Tot seguit podeu llegir la intervenció que vaig fer a l'Assemblea de Refundació d'IU aquest cap de setmana i també l'aportació d'EUiA a aquesta assemblea










CON IZQUIERDA UNIDA Y LA REFUNDACIÓN DE LA IZQUIERDA
Aportación de EUiA a la Asamblea de Refundación de IU


No estamos ante una crisis más del capitalismo, estamos ante un verdadero reto civilizatorio para el conjunto de la humanidad, un reto en el cual el ser humano se resiste a volver atrás y perder conquistas sociales fruto de la lucha del movimiento obrero desde sus orígenes, se resiste a condenar al planeta tierra a su destrucción medioambiental, se resiste a la pérdida cultural de pueblos enteros y se resiste a devaluar las libertades, los derechos y la democracia, enunciados en la Declaración Universal de los Derechos Humanos, conquistados tras duras luchas, que se remontan a la propia Revolución Francesa.

La mundialización capitalista en su fase financiera de dominio oligárquico, es claramente incompatible con la felicidad del ser humano y su pleno desarrollo social y cultural. Hoy la contradicción es Mercado o Democracia, Especulación o Personas, y cobra validez la afirmación de que hay que escoger entre dos caminos incompatibles, “socialismo o barbarie

Las políticas neoliberales llevan decenios arrinconando al pensamiento y a las organizaciones de la izquierda para debilitar la respuesta organizada y la resistencia de los trabajadores y sectores populares. Han conseguido fracturar en múltiples segmentos a la clase trabajadora, a la cual inducen a competir y a enfrentarse entre sí, inoculándole a través de potentes medios de comunicación unos supuestos valores y unos hábitos de vida que individualizan las respuestas y dificultan la percepción de los intereses colectivos y la organización necesaria para defenderlos.

Por todo ello la izquierda se halla ante un reto, la reconstrucción de la unidad de los trabajadores y trabajadoras para edificar propuestas y organizaciones que sean capaces de luchar por sus verdaderos intereses, de forma coherente y con credibilidad en todos los ámbitos, y que sean también capaces de sumar amplias alianzas sociales y políticas que provoquen y convoquen mayorías sociales y políticas de resistencia y cambio, que paren las políticas neoliberales y promuevan nuevos empoderamientos ciudadanos.

La unidad de la izquierda se convierte en un objetivo indispensable que hay que situar, desde la apertura y la generosidad, por encima de los egoísmos partidarios ligados a la vieja política. La unidad de la izquierda debe hacerse desde la apuesta estratégica que supere el tacticismo electoral y el oportunismo de la profesionalización de la política que fomenta el sistema. La unidad de la izquierda debe servir objetivamente a la clase trabajadora y otros sectores populares para frenar las políticas neoliberales.

La izquierda no puede afrontar la transformación social con las mismas formulas que hace 30, 20 o 15 años. Hoy hay dos cuestiones que nos parecen fundamentales: La primera es que la movilización es elemento clave en la resistencia y la segunda es que la sociedad ha cambiado y los espacios plurales de lucha y resistencia se expresan de forma diferente a las formas clásicas de hacer política desde los partidos.

Por ello y de forma adecuada en gran parte IU y EUiA ligan la refundación de IU al proceso de movilización contra la crisis, al reforzamiento del sindicalismo de clase y a la unidad de los trabajadores, a la repolitización de la sociedad y a la unidad de las izquierdas.

Ya en su 5ª Asamblea Nacional, EUiA se proponía convertirse en más movimiento y pretendía hacer de la movilización y la organización social su primera seña de identidad. Otros aspectos clave de la Asamblea Nacional y que EUiA está desarrollando son: a) la necesaria politización de la sociedad, b) aumentar la práctica social de la organización, c) reforzar a EUiA como movimiento, d) poner en valor la positiva experiencia unitaria de la izquierda transformadora en Catalunya que es la Coalición ICV-EUiA y de la izquierda plural, y e) la acción del Gobierno de Entesa, favorable a la gente trabajadora, en el que EUiA y ICV han contribuido al avance de políticas de izquierdas y ecologistas, y a frenar a la derecha de CiU y el PP Para la izquierda catalana y la izquierda española, es clave conseguir una nueva mayoría política de izquierdas, con un mayor peso de ICV-EUiA, en el Parlament de Catalunya.

Desde los postulados de su 5ª Asamblea Nacional, EUiA también tiene el compromiso de continuar impulsando la vertebración de una izquierda transformadora acorde a la realidad y a las necesidades políticas en Catalunya, entre las que hay que invitar y plantearse un proceso de confluencia entre ICV, EUiA e IU, y otras expresiones y personas de izquierdas

En Catalunya la coalición ICV-EUiA es nuestra apuesta para avanzar en la unidad de la izquierda roja y verde. Una fórmula exitosa sobre la que EUiA quiere ir más allá de una coalición electoral, para avanzar en una coalición política –como acordó la 5ª Asamblea Nacional-.

IU en la 12ª Asamblea Federal refuerza su perfil anticapitalista y emprende un proceso de Refundación para cambiar hacia afuera y hacia adentro y así poder ser una organización de lucha en las instituciones y en la calle que sume nuevas energías políticas y sociales y las articule en un amplio movimiento.

En este proceso de refundación, esta 1ª Asamblea de Refundación de IU, debe sentar las bases para que los cambios sean posibles, con valentía y decisión, sin agarrarse al freno de mano de los pequeños poderes internos que no contribuyen a la política y apagan la relación con la gente, con la nueva ciudadanía crítica.

En esta fase de la Refundación son claves varios aspectos:

1. Una cosa es decir que la cultura del trabajo es una parte medular de la Refundación y otra cosa es facilitar las premisas políticas, programáticas, organizativas y culturales para una masiva incorporación de sindicalistas de los sindicatos de clase de nuestro país. Es no sólo el momento de reforzar las relaciones sociopolíticas con CCOO, UGT, CGT y otros sindicatos, sino de incorporar su experiencia y militancia en IU con nuevas fórmulas que superen la rigidez de los marcos territoriales. Pero vamos más allá todavía, debemos hablar de trabajos, en plural, incorporando la rica experiencia de cuidados y reproducción de las mujeres, y sus luchas concretas por más derechos, más democracia y una sociedad más igualitaria. Hablamos también de trabajos decentes tal como plantea la Organización Internacional del Trabajo

Los sindicatos son la columna vertebral para la izquierda y los sindicalistas un eje, fundamental, de una reconstrucción refundadora de la izquierda que impulsa IU.

En nuestro país la crisis de la izquierda y la débil representación institucional de la izquierda alternativa han reforzado el papel sociopolítico de los sindicatos de clase que se han convertido en una de las murallas más eficaces contra las políticas neoliberales. Ahora que son atacados y es puesto en cuestión su papel de defensa de los trabajadores, es momento de reforzar su liderazgo en la recomposición de la unidad de la clase trabajadora. Junto a ello, la persistencia de altísimas tasas de paro, en especial entre los jóvenes, está convirtiendo en una estafa el futuro para los hombres y mujeres jóvenes. Sus esfuerzos de formación se ponen al servicio de las empresas y en competencia entre ellos, y en condiciones de precariedad absolutamente incompatibles con la construcción de una vida compartida, de un futuro con autonomía y posibilidad de hacer compatible trabajo y vida.

Éste mayor protagonismo social y político del mundo del trabajo es fundamental, pero necesita también, de un nuevo impulso y un nuevo encuentro con otras organizaciones y movimientos: pacifista, feminista, vecinal, ecologista, solidario, por la igualdad, laicista, cooperativista, de defensa de los servicios públicos, de consumidores, culturales, profesionales…
Unas nuevas alianzas y colaboraciones para conseguir, como dice en el Llamamiento para la refundación de la izquierda: “Una sociedad en la que realmente se cumplan y se hagan cumplir los derechos humanos, incluidos los derechos sociales, para todas y todos los habitantes del planeta”.

2. Como muy acertadamente constata la declaración base de la Asamblea de Refundación Llamamiento a la Izquierda, hoy en España es un eje político fundamental “la relación estrecha que guarda la Reforma del Modelo de Estado y la salida social a la crisis”. El capitalismo en España tiene una contradicción: el modelo de Estado, y el agotamiento del modelo de la transición da más razones a la necesidad de profundizar en el federalismo para dar respuesta a la diversidad, a las legítimas aspiraciones de autogobierno y derechos nacionales de los distintos pueblos de España.

Para que el federalismo avance en España -social, política e institucionalmente- se necesita el compromiso de impulsarlo. El federalismo no es, solo, una parte de un programa político o electoral. El federalismo necesita hoy en España extenderlo y practicarlo, de nuevos actores y de amplias alianzas.

La Refundación de IU debe superar definitivamente los modelos centralistas que han consumido lo mejor de los pueblos que componen el Estado Español y al mismo tiempo la nueva construcción política y social debe obedecer a mecanismos de funcionamiento plenamente respetuosos con los marcos territoriales federales pluriculturales, plurilingües y plurinacionales.
Los marcos políticos federados aportan experiencias y realidades políticas y sociales indispensables en la Refundación, que de forma asimétrica pueden vincularse a procesos federales, regionales o nacionales que deben respetarse ya que no existe en la España plurinacional un solo ritmo político y social, ni el mismo marco institucional y competencial, para la acción política y el ejercicio del autogobierno.

3. Sólo un liderazgo fuerte y coherente en cuanto a la regeneración política en nuestro país puede hacer creíble el cambio en IU. Se trata de recuperar la Política con mayúscula, el interés por lo común, lo de todos y todas para que no caiga en manos de intereses de especuladores, corruptos y vividores.

Hoy en España existe aún un sustrato fuertemente arraigado al franquismo sociológico e incluso a estructuras y personas herederas de los aparatos franquistas. Algunos debates que hemos mantenido respecto a la Memoria Histórica, al papel de instituciones clave como el Tribunal Constitucional, el Tribunal Supremo, o el funcionamiento de la corrupción estructural en el ámbito de la derecha nos indican que es la propia democracia la que está en peligro, como apuntan declaraciones de líderes del PP que sugieren la prohibición de la Huelga General.

En una alianza natural la oligarquía financiera y el franquismo observan la democracia y las libertades como un problema y planifican desde instituciones, entidades no democráticas y grupos mediáticos el asalto a personas y grupos que se resisten a su involución.

La lucha contra la corrupción o la denuncia de las hipotecas del franquismo en la justicia española son actitudes que hay que combinar con la denuncia de la Ley Electoral o la Reforma Laboral que pretenden amordazar a la izquierda alternativa y al sindicalismo de clase, frenando su representación parlamentaria y devaluando la negociación colectiva. Igualmente, la precarización y privatización de los servicios públicos suponen un duro reto al que se debe hacer frente desde las organizaciones tradicionales en estrecha alianza con las nuevas formas surgidas que defienden la enseñanza y la salud públicas.

Hay que huir tanto en el funcionamiento interno como en la expresión pública de los comportamientos de los partidos al uso, combinando activistas sociales y militantes organizados con ciudadanos y ciudadanas críticos no profundamente ideologizados, que lo que quieren son soluciones concretas a sus problemas y necesidades.

Hay que reforzar los mecanismos de participación y democracia interna que deben ser un referente claro de modelos de democratización de instituciones y organizaciones sociales.

Es clave la incorporación del mundo de la cultura, de la memoria histórica y de profesionales y técnicos cualificados al espacio de la izquierda crítica y alternativa.
La refundación es también una oportunidad para revertir los procesos de desencuentro, divisiones o rupturas, incluso para afrontar situaciones de separaciones en la representación política que no se corresponden con la misma o complementaria base social trabajadora. Un aspecto a situar en el punto de mira de la izquierda es una decisión clara y sin temores de impulsar a la gente joven más combativa en empresas, barrios y centros de estudio a la primera línea de la refundación, facilitando su incorporación a las asambleas y espacios de juventud, y practicando la inmersión de IU en los movimientos y organismos locales de jóvenes.
IU tiene una oportunidad

Izquierda Unida tiene una oportunidad, si se refunda en el marco de la izquierda alternativa y es capaz de confluir con otros en un espacio político y social crítico con el capitalismo en crisis, y capaz de dar soluciones concretas, útiles y viables.

IU y EUiA podemos ser parte del problema o de la solución, si somos capaces de liderar sin intentos cerrados de patrimonializar el proceso, jugaremos un papel clave en la nueva IU que salga, un nuevo referente político y social acorde con los nuevos tiempos que requieren una nueva organización para una mayor movilización y otra política.

A por una respuesta social y política a la crisis, a la Huelga General en Euskadi el 29 de Junio, a por amplias manifestaciones el 30 de Junio, a por amplias manifestaciones el 9 de Septiembre, a por una GRAN HUELGA GENERAL EL 29 DE SEPTIEMBRE.
Barcelona, 21 de junio de 2010

dimarts, 22 de juny del 2010

Miralles diu que l´abstenció de CiU i PP els fa "còmplices" de la reforma laboral i que "la vaga general també va per ells"

El coordinador general d´EUiA i diputat es reafirma en la necessitat d´avançar en “una àmplia aliança de les forces d´esquerres, les organitzacions socials i el moviment sindical” per aturar aquest “greu atac als treballadors i els sectors més febles”

En conèixer avui la decisió de CiU, PP i PNB d´abstenir-se aquesta tarda en la sessió de votació al Congrés de convalidació del decret llei que va aprovar la reforma laboral -cosa que permetrà que aquesta tiri endavant només amb els vots favorables del PSOE-, el coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha titllat les formacions conservadores de “còmplices” d´una reforma que significa un “greu atac als interessos dels treballadors i els sectors més febles de la societat” perquè “retalla drets, desequilibra les relacions laborals deixant-les en mans de la patronal i restant pes als representants sindicals en desautoritzar els convenis col.lectius”. A més, segons ha recordat el dirigent d´EUiA, aquesta reforma laboral “no crearà ocupació, com ha reconegut el mateix ministre de Treball”. Per tant, Miralles s´ha preguntat a qui beneficia quan no servirà per a donar llocs de treball als més de 4 milions d´aturats al nostre país.

Davant d´això, el coordinador general d´EUiA ha dit que “"coherentment i en defensa dels drets dels treballadors, ICV-EUiA i IU votarem en contra” de la convalidació del decret llei de la reforma laboral. A més, Miralles s´ha reafirmat en la necessitat d´avançar en “una àmplia aliança de les forces d´esquerres, les organitzacions socials i el moviment sindical” per aturar-la i ha tornat a posar la seva formació i el seu càrrec institucional al servei dels sindicats “per explicar el contingut de la reforma i donar una resposta el tràmit parlamentari i des de la mobilització ciutadana”.

Miralles alerta que CiU pot empitjorar la reforma laboral en el seu tràmit parlamentari

El coordinador general d´EUiA i diputat diu que si el Govern de Zapatero n´és “l´executor”, la coalició conservadora pot ser “la mà negra de la patronal”

D´altra banda ha demanat al Tribunal Constitucional que sigui “respectuós amb la política”

El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha declarat avui en roda de premsa que les dues prioritats de la formació ara mateix són frenar la reforma laboral i contribuir a reeditar una majoria d´esquerres a Catalunya a les pròximes eleccions. Així, i pel que fa a la reforma laboral, Miralles s´ha mostrat preocupat perquè el mateix ministre de Treball, Celestino Corbacho, ha reconegut públicament que la mateixa no servirà per crear ocupació. Per tant, s´ha preguntat quin és l´objectiu d´una reforma que “deixa camp lliure de contrapoders a la patronal”.

Miralles també ha alertat que si el Govern de Zapatero és “l´executor” de la reforma laboral, “la mà negra de la patronal pot ser CiU”, que es va abstenir de manera “vergonyant” en la votació al Congrés, possibilitant que tiri endavant, i que encara “pot contribuir a empitjorar-la si pot determinar canvis en la seva tramitació parlamentària”. Davant d´aquesta possibilitat, EUiA i la coalició ICV-EUiA, ja s´han posat “al servei dels sindicats”, segons ha recordat Miralles, “per explicar el contingut de la reforma i donar una resposta institucional, en el tràmit parlamentari, i des de la ciutadania”, ha deixat clar el dirigent d´EUiA, qui ha donat suport a la via de la mobilització general per aturar la reforma.

Respecte a l´altre repte d´EUiA, contribuir a una majoria més a l´esquerra a Catalunya, Miralles ha apostat per mobilitzar més a la seva base social i electoral per aconseguir-ho: “Estem convençuts que podem donar un tomb a algunes enquestes que es van publicant”, ha dit, i ha destacat que aquestes també reflecteixen que un 81% dels catalans estan d´acord en què pagui més qui més té, una proposta de la coalició ICV-EUiA “del sentit comú”.

El coordinador general d´EUiA i diputat s´ha adreçat als socis del Govern d´Entesa, socialistes i republicans, dient-los que “mirem de sumar”, perquè la victòria de CiU representaria una “involució social i mediambiental i una dependència del PP”.

“Demanem al Tribunal Constitucional que sigui respectuós amb la política”

Quant a les darreres notícies sobre la sentència del Tribunal Constitucional (TC), Miralles ha dit que si fa uns dies “EUiA deia que plegués perquè ja havia demostrat el seu fracàs”, ara, davant la persistència d´aquest tribunal, la formació li encomana “que sigui respectuós amb la via política”, perquè segons el líder d´EUiA , “el Constitucional planteja sentències polítiques, no jurídiques”. Miralles ha demanat a l´Alt Tribunal que respecti la proposta de reforma de la llei orgànica que s´està tramitant al Senat. “El Senat pot donar una sortida política a la incapacitat manifesta del Tribunal Constitucional”, ha afirmat.

El líder d´EUiA també ha plantejat que “seria una atac a Catalunya que el Constitucional optés per una sentència “Frankenstein”, votada article per article, perquè a banda de ser parcial i incoherent, donat que l´Estatut és un tot, ningú reconeixeria el text resultant. “L´Estatut és un tot competencial, de desplegament d´autogovern, d´elements que tenen a veure amb el finançament, amb avenços en drets nacionals. És una norma pactada entre Catalunya i Espanya, i seria un despropòsit, intentar fer votacions creuades”, ha dit Miralles, qui també ha alertat que una votació de l´Estatut “a trossos” podria sumar a la crisi econòmica i política “una crisi institucional vers Catalunya i altres Comunitats Autònomes” per les repercussions que pugui tenir aquesta sentència en d´altres estatuts que són “una còpia” del català.

Miralles valora positivament que Castells demani comparèixer al Parlament

Per acabar, Miralles ha valorat positivament que Castells vulgui comparèixer a iniciativa pròpia davant la Comissió del Parlament que investiga els possibles casos d´irregularitats en el finançament de Convergència Democràtica de Catalunya. El líder d´EUiA també ha apuntat que, tot i que CiU hagi volgut “orientar els objectius de la comissió cap a una altra banda”, l´objecte d´aquesta comissió és la de “donar llum a possibles indicis de finançament irregular de Convergència, a què hi ha hagut uns delinqüents confessos i a què s´ha produït malversació de fons públics.

divendres, 18 de juny del 2010

Jordi Miralles expressa el seu condol per la mort de Jose Saramago

El coordinador general d´Esquerra d´EUiA, lamenta profundament la pèrdua del magnífic escriptor Jose Saramago. “Saramago ha estat un home compromès amb l´esquerra, els comunistes I les causes justes, així com una persona de pau i solidària amb els diversos pobles del món”, ha dit Miralles en conèixer la seva mort. “Avui la gent d´esquerres estem tristos, però a l´hora convençuts que continuarem en la lluita a la que Saramago va dedicar la seva vida social i política, sobretot en uns moments en què el capitalisme colpeja drets, persones i pobles”, ha afegit el dirigent d´esquerres.


Miralles ha fet arribar per escrit, en nom d´EUiA, el seu condol a la dona i família de Jose Saramago.

L´escriptor portugués Jose Saramago ha mort avui a la seva casa de Lanzarote als 87 anys d´edat a causa d´una leucèmia crònica. Saramago, va rebre el Premi Nobel de Literatura el 1998, és autor d´una obra literària i poètica centrada en la preocupació social i l´exigència estètica.

Nascut el 1922 a la localitat de Azinhaga, a uns 100 quilòmetres de Lisboa, va ser fill de pares analfabets i només va poder cursar estudis elementals perquè ben aviat es va haver de posar a treballar de manyà. Llavors vivia a Lisboa. Allí, amb prou feines va publicar res durant la seva joventut. No serà fins després del final de la dictadura de Salazar quan el Saramago escriptor va començar a creure´s el seu paper. En aquell moment, tenia 50 anys i l´acabaven d´acomiadar del càrrec de director d´un diari, per la seva militància comunista. "Memorial del convent" i "L´any de la mort de Ricardo Reis", les dues novel•les que el van catapultar a la fama, les va escriure en plena maduresa. La seva novel•la "Evangeli segons Jesucrist", l´any 1991, li va comportar una forta polèmica amb el govern del seu país. Per aquest motiu, des d´aleshores es va establir a Lanzarote.

Més endevant, l´èxit literari de les seves obres permet que Saramago es converteixi en un personatge popular. Sense renunciar mai a la seva ideologia comunista, l´escriptor va aprofitar les tribunes que els mitjans li van concedir per donar suport a la causa palestina, al règim cubà o a l´oposició a la guerra de l´Iraq.

I per lluitar contra la resignació, Saramago va descriure la deshumanització del món a "Assaig sobre la ceguesa" i "Tots els noms". El 1998 li concedeixen el Premi Nobel de Literatura, el primer per a un escriptor portuguès.

Però el Nobel no va frenar l´empenta de Saramago. "La caverna" i "Assaig sobre la lucidesa" insisteixen, una altra vegada, en la croada antiglobalitzadora del seu autor.

Saramago escriu aquestes dues obres a Lanzarote, on viu des de principis dels 90 amb la seva dona, la periodista Pilar del Río. "Les intermitències de la mort", escrita també a l´illa canària, tanca la producció novel•lística de l'escriptor.


Jordi Miralles i Joan Carles Gallego criden a la mobilització per fer front a les mesures del Govern espanyol

El coordinador general d’EUiA i el secretari general de CCOO participen en l’acte d’ICV-EUiA “Perquè la crisi no la paguin els treballadors”

ICV-EUiA va organitzar ahir a Badalona un acte en què la coalició va exposar les seves propostes per fer front a la crisi i perquè no siguin els treballadors els que paguin les seves conseqüències. A l’acte, el qual es va presentar sota el lema”Perquè la crisi no la paguin els treballadors” i es va emmarcar en el procés participatiu per l’el·laboració del programa electoral d’ICV-EUiA, van intervenir Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament, i Joan Carles Gallego, secretari general de CCOO.

Miralles va fer una crida a la mobilització per aconseguir que es derogui la reforma laboral “que ataca el model social, el model europeu i la mateixa democràcia” i “per donar resposta a una extrema dreta populista que pot sortir reforçada de la crisi.” “Una sortida de la crisi per la dreta dificultaria el nostre futur i el dels nostres fills”, va indicar el dirigent d’esquerres. “La mobilització no ha de ser de reacció sinó d’acció, s’han de trobar complicitats i aliats, ser pedagògics i informar“, va afegir. No obstant això, va apuntar que el context sociopolític actual, caracteritzat per l’individualisme imperant, la negació de la política i el pensament únic, no ajuda a la mobilització de la gent.

Per la seva banda, Gallego va explicar que “les mesures que s’imposen responen als interessos dels ideòlegs i detonants d’aquesta crisi”. “Presenten una reforma de les caixes d’estalvi, una reforma de les pensions i una reforma del mercat laboral que augmenta el poder de l’empresari i la intervenció privada en la col·locació dels treballadors, que aconseguiran el contrari del que persegueixen, ja que es destruiran llocs de treball.” Gallego va assegurar que el que cal és una reforma financera, una reforma fiscal i una reforma del model productiu i que la gent enlloc de resignar-se es mobilitzi.

dijous, 17 de juny del 2010

ICV-EUiA recolza la vaga general perquè “és legítima i oportuna”

Miralles insta a CiU i PP a no despistar sobre quin és l´objectiu de la Comissió d´investigació que investiga el finançament irregular de Convergència

El vicepresident d´ICV-EUiA i diputat al Parlament, Jordi Miralles, ha expressat, en la roda de premsa que ha realitzat al Parlament aquest migdia, que la seva formació dóna suport a la convocatòria de vaga general realitzada pels sindicats. “Recolzem la vaga general perquè és legítima i oportuna en el sentit de donar resposta a uns continguts injustos i insolidaris que retallen els drets dels treballadors”, ha manifestat el diputat. Miralles també ha dit que ICV-EUiA espera que la vaga general sigui un èxit ja que la reforma laboral aprovada avui pel Consell de Ministres “colpeja les persones i els seus drets.”

“Les reforma laboral impulsada pel Govern espanyol representa un pas enrere pel que fa als drets dels treballadors i treballadores”, ha afirmat Miralles, que ha qualificat la proposta de l´executiu central de “dura”, i ha assegurat que el document de reforma laboral “encara es pot endurir més al Congrés si les pretensions de CiU i PP prenen forma”. En aquest sentit, Miralles ha reafirmat el rebuig d´ICV-EUiA a la reforma laboral proposada pel Govern, “tant pel seu contingut, com perquè és part d´un paquet de mesures per a tranquil•litzar els mercats i que colpeja les persones i els seus drets, quan el que cal són mesures per una sortida social i progressista a la crisi”.

“La proposta de reforma laboral del Govern deixa les mans lliures a la patronal per fer el que vulgui. L´empresa privada no tindrà cap contrapès, ha emfatitzat el diputat, que així mateix ha rebutjat la reforma laboral perquè “no modernitzarà les relacions laborals, no reduirà la temporalitat ni crearà ocupació”. Miralles ha confirmat que “ICV-EUiA estarà al costat del sindicats”.

Pel que fa a la Comissió d´investigació sobre el presumpte finançament irregular de Convergència Democràtica, a través del Palau de la Música, el diputat d´ICV-EUiA ha retret a CiU i PP que vulguin “despistar” sobre l´objectiu de la comissió d´investigació, al demanar noves compareixences. Miralles ha declarat que ja ha de quedat clar, en aquest primers dies de Comissió, “que Millet és un xoriço, que es van confirmant indicis sobre el finançament irregular de Convergència Democràtica de Catalunya i que hi ha empreses donants que han contribuït a què es produeixin aquestes irregularitats.

Miralles, en contra de les afirmacions fetes aquest matí pel director de l´Oficina Antifrau, David Martínez Madero, en què ha assegurat que la Comissió d´investigació ha de servir per investigar el govern i no pas l´oposició, el diputat d´esquerres ha dit que aquesta comissió, segons el que estableix el reglament del Parlament, ha de servir per “investigar qualsevol cosa d´interès públic que sigui competència de la Generalitat.”

Miralles titlla de mesura electoralista la prohibició de la burka

Jordi Miralles ha lamentat que diversos ajuntaments s´hagin deixat arrossegar per la pressió electoralista. Miralles ha dit que “s´ha de separar el què del com”, ja que per a ICV-EUiA la burka “és un fet discriminatori per les dones”, al qual “no s´ha de fer front amb la prohibició, sinó a través de l´acollida, el diàleg i la mediació. La prohibició de la burka “pot aprofundir la discriminació d´aquestes dones i ampliar posicions xenòfobes o d´integrisme islàmic“ Miralles ha destacat que “algunes formacions es mouen per interessos oportunistes i electoralistes” i ha sostingut que, si s´arriba a regular hauria de ser des de l´Administració central, ja que “és una qüestió que fa referència a Drets fonamentals.”

D´altra banda, el diputat ha expressat la satisfacció del seu grup parlamentari per la resposta de validesa del Consell de Garanties Estatutàries sobre la Llei del cinema i per què “per fi s´aprova una llei del cinema en aquesta legislatura”.

dimarts, 15 de juny del 2010

EUiA rebutja la reforma laboral perquè "retalla els drets dels treballadors i dóna tot el poder a la patronal"

Segons el coordinador general de la formació, Jordi Miralles, “no modernitzarà les relacions laborals, no reduirà la temporalitat ni crearà ocupació”, ans al contrari, “facil.litarà i abaratirà l´acomiadament i dificultarà la negociació col.lectiva”, a més de carregar contra el rol dels sindicats

El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha rebutjat avui en nom de la seva formació els continguts de la reforma laboral plantejada pel govern espanyol, perquè “no dóna resposta al primer problema del país, que és l´atur i les seves conseqüències”. Per a Miralles, la possible tramitació parlamentària del document es déu a les pressions de la patronal, que “ha demostrat la seva voracitat en tot el procés de negociació” -en referència a l´interromput diàleg social-, i ha afegit que tant el PP com CiU “fan seves” les motivacions de la patronal, i que per tant el document original proposat pel PSOE “pot empitjorar”.

Miralles ha dit que “aquesta reforma laboral no modernitzarà les relacions laborals, no reduirà la temporalitat ni crearà ocupació”, ans al contrari, “retallarà els drets dels treballadors i donarà tot el poder a la patronal”, ja què d´aprovar-se tal qual o d´empitjorar-se, la patronal “tindran les mans lliures per fer el que vulguin de les relacions laborals en aquest país”. En concret, pel dirigent d´EUiA, aquesta reforma “facil.litarà i abaratirà l´acomiadament, empitjorarà les relacions laborals a les empreses, dificultarà la negociació col.lectiva, posarà en competència el servei públic d´ocupació amb les agències privades i afectarà el rol dels sindicats”.

La proposta que fa EUiA per “actualitzar i millorar les relacions laborals al nostre país” passa per: crear ocupació, reduir la temporalitat en la contractació i l´economia submergida, incentivar els contractes indefinits, augmentar els recursos destinats a la formació dels treballadors i canviar el model productiu. Miralles ha insistit que per donar alternatives a la crisi econòmica i política tant a Espanya com a Europa, “cal eixamplar les aliances socials, amb el moviment sindical i les forces d´esquerres per fer front a la voracitat dels mercats que dicten les polítiques a fer, perquè de no aturar-ho “pot passar que l´especulació negui la política”.

Pel dirigent d´EUiA, “els mercats i els especuladors són els principals interessats en retallar drets i fer esclatar l´estat del benestar i l´Europa social” i en aquest sentit ha emfatitzat que més enllà de les mesures regressives hi ha un plantejament global a la UE: “Nosaltres sempre hem estat crítics amb la conformació d´una UE que posa per endavant el capital enlloc de l´avenç de la unitat política i de les polítiques socials”, ha recordat, per alertar seguidament del perill “d´americanització d´Europa”, que pot arribar a significar “un pas enrere civilitzatori tant per la ciutadania de la UE com pel rol d´Europa al món”, en referència al model social que ha estat punt de referència per a d´altres continents.

En paraules de Miralles, “entre l´aposta política per la democràcia i els drets de les persones –que defensa EUiA- i l´especulació i la desregulació, no hi ha camins entremigs“. Així, ha volgut senyalar que “l´esquerra que representem sabem on estem ubicats”, i ha sentenciat que “el pas següent a la reforma laboral serà la reforma de les pensions”.

Davant d´una situació que ha qualificat de “molt greu”, el dirigent d´esquerres ha fet una crida a “no resignar-se”, a “resistir i donar alternatives”, perquè si no, “els nostres fills i nets viuran pitjor que els seus pares i avis”.

Preguntat pels periodistes sobre si EUiA secundarà una convocatòria de vaga general, el coordinador general de la formació ha deixat clar que “els sindicats compten amb la nostra complicitat i acompanyament”.

“Prohibir la ´burka´ pot alimentar posicions xenòfobes i l´integrisme islàmic”

D´altra banda, el líder d´EUiA ha expressat el suport de la seva formació a la postura adoptada pel grup d´ICV-EUiA a l´Ajuntament de Barcelona davant l´anunci de l´alcalde, Jordi Hereu, de prohibir la ´burka´ en instal•lacions municipals.

Miralles ha indicat que EUiA creu que en aquesta qüestió “s´ha de separar el què del com”, ja que per a EUiA la ´burka´ “és un fet discriminatori envers les dones” al qual “no s´ha de fer front a través de la prohibició sinó a través de l´acollida, del diàleg, de la mediació, de la formació, i de polítiques d´integració com les impulsades pel Govern de Catalunya en els darrers anys, tal i com el Pacte Nacional per a la Immigració i la Llei d´Acollida.”

“La prohibició de la ´burka´ pot legitimar situacions xenòfobes o d´integrisme islàmic, així com augmentar la discriminació envers d´aquestes dones, fet que pot produir que acabin no sortint de casa”, també ha dit Miralles, qui ha afegit que “algunes formacions es mouen per interessos oportunistes i electoralistes.”

dilluns, 14 de juny del 2010

Jordi Miralles parla sobre l´acció del Govern d´Entesa a Amposta

Es presenta Salvador Queral com a candidat d´ICV-EUiA a Amposta per a les pròximes eleccions municipals



Amb la participació del coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, i la candidata d´ICV-EUiA a Tarragona i vicepresidenta d´ICV, Hortènsia Grau, es va realitzar ahir a Amposta l´acte d´ICV-EUiA “Balanç de l´ acció del Govern d´Entesa”, on es va fer un repàs de les accions realitzades per la coalició roja i verda i per tot l´executiu en el seu conjunt durant els anys de Govern d´Entesa. Es van destacar les iniciatives que han ampliat i millorat l´Estat del Benestar en àmbits com l´educació, la salut, i l´habitatge, així com les polítiques territorials.

L´acte també va servir per a presentar el coordinador d´EUiA del Montsiá, Salvador Queral, com a candidat d´ICV-EUiA a Amposta per a les pròximes eleccions municipals de 2011, després d´haver passat molt temps en què la coalició no ha presentat cap candidatura a la capital del Montsià.

Miralles, que va felicitar al candidat, va remarcar la unió de la coalició a la Terres de l´ Ebre i va convidar a seguir treballant per ICV-EUiA i per a poder arribar a les eleccions de 2011 amb més força que mai.

dimecres, 9 de juny del 2010

Intervenció d'ICV-EUiA a la sessió del Ple del Parlament d'aquest matí


Si cliqueu l'enllaç següent podreu llegir la intervenció de Jaume Bosch en representació d'ICV-EUiA a la sessió del Ple del Parlament de Catalunya d'aquest matí explicant la posició de vot d'ICV-EUiA respecte el Decret Llei per a reduir el dèficit públic. http://www.euia.cat/doc/1276084559834.pdf

dimarts, 8 de juny del 2010

Miralles diu que EUiA "entenem i compartim" la vaga de la Funció Pública i emplaça els governs espanyol i català a "seure amb els sindicats"

El coordinador general de la formació també s´ofereix a “ajudar Zapatero” per fer un front d´esquerres al Congrés si el president “deixa de seguir els dictats dels mercats i aposta per les persones i els seus drets” amb “una reforma fiscal a fons”

El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha declarat avui en roda de premsa que “és just que els treballadors de la Funció Pública plantegin la resposta de la vaga” front una retallada de salaris i pensions via un Real Decret, que EUiA ha rebutjat en considerar-lo “injust, amb unes mesures ineficaces per a la recuperació econòmica i amb conseqüències negatives pels Ajuntaments i les Comunitats Autònomes”. En aquesta línia, Miralles ha dit: “Entenem i compartim aquesta mobilització” i ha emplaçat als governs d´Espanya i Catalunya a que després de la vaga de demà, dimarts 8 de juny, “seguin amb els sindicats i retirin les mesures més lesives pels serveis públics”.

D´altra banda, el dirigent d´EUiA s´ha ofert a “ajudar el senyor Zapatero a nivell parlamentari” si el president espanyol està disposat a “canviar de posició i apostar per les persones i els seus drets” i “deixa de seguir els dictats dels mercats”. En concret, Miralles s´ha referit a fer un front d´esquerres al Congrés per a garantir les reformes fiscals plantejades, davant l´oposició que ja han manifestat PP i CiU. Així, ha avançat que el grup d´IU-ICV-EUiA presentarà “una bateria de propostes per una reforma fiscal a fons”, encaminades a recaptar 10.000 milions d´euros per incrementar els ingressos de l´estat. Aquestes propostes tenen per objectiu: gravar les rendes més altes impulsar polítiques decidides per fer front a l´escandalós frau fiscal, xifrat a l´Estat espanyol en 80.000 milions d´euros, quantitat equivalent al pressupost destinat a Salut limitar els moviments especulatius suprimir les SICAV, la via que utilitzen les rendes més altes per evitar pagar impostos i recuperar l´Impost de Patrimoni.

Miralles ha insistit que aquestes mesures d´esquerres demostren que “és possible fer una política diferent”, perquè “és un error només retallar la despesa” per a fer front a la crisi, quan el que cal és “anar a buscar ingressos”.

Respecte a l´amenaça per part del Govern espanyol d´imposar una reforma laboral via drecret en uns dies si no hi ha acord entre els agents socials, el coordinador general d´EUiA ha advertit Zapatero “que no ho tiri endavant sense consens amb els sindicats” perquè si és així i els sindicats convoquen una vaga general “tindran la nostra complicitat i el nostre acompanyament”.

Miralles ha volgut fer una crida als votants d´esquerres de Catalunya i Espanya a ser coherents, recordant-los que en època electoral “el Partit Socialista utilitza l´argument recorrent i simplista del vot útil, però que si tinguessim més diputats nostres al Congrés el Real Decret no s´hagués aprovat”.

L´Estatut de Catalunya “no és un trencaclosques”

Pel que fa a la darrera pol.lèmica sobre la votació de l´Estatut ´per parts´, Miralles ha declarat que” l´Estatut no és un trencaclosques, és tot un cos polític, jurídic i normatiu”. EUiA no espera altra resolució que l´acceptació de la seva constitucionalitat i si no és així, “que el TC ho deixi estar, perquè les línies vermelles marcades per les institucions i el poble de Catalunya ja les va deixar clares el president Montilla en la seva intervenció al Senat”, ha conclòs Miralles.

Interpel.lació al Senat sobre l´atac israelià a la ´flotilla Llibertat´


Miralles ha explicat que demà el senador d´EUiA adscrit a l´Entesa, Joan Josep Nuet, interpel•larà el ministre d´Exteriors espanyol, Miguel Ángel Moratinos, en la sessió de control de la Cambra Alta, per saber, a banda de quina és l´opinió del Govern espanyol sobre la nova agressió i vulneració dels Drets Humans i del Dret Internacional per part d´Israel, les mesures que prendrà respecte l´estat d´Israel després de l´atac de la setmana passada a la flota que portava ajut humanitari cap a la franja de Gaza. En concret, Nuet preguntarà Moratinos si pensa retirar l´ambaixador d´Espanya a Tel Aviv i si demanarà el compliment de les peticions de l´ONU, com la de què es realitzi una investigació independent sobre els atacs.

Miralles ha remarcat que Israel practica “terrorisme d´estat” i que “ cada cop més mostra i demostra que incompleix els Drets Humans i menysté el Dret Internacional.”

EUiA envia una carta a Castells demanant que es cobri al Club Bilderberg els costos de la seva reunió


El líder d´EUiA també ha informat que ha enviat una carta (adjuntem pdf) al conseller d´Economia, Antoni Castells, en què li demana que es quantifiqui l´import de les despeses generades per la reunió de l´anomenat Club Bilderberg, que ha tingut lloc aquest cap de setmana a Sitges, i que es traslladi als organitzadors de la reunió la factura corresponent, ja què EUiA considera que “el cost ha de ser sufragat íntegrament per aquest club privat i no per l´erari públic.”

Miralles ha manifestat que “la reunió ha estat una provocació”, doncs “s´ha reunit a Sitges el club dels especuladors i de l´opacitat que vol determinar al marge de la política i de la democràcia allò que han de fer els pobles i països d´arreu del món”, ha denunciat el dirigent d´esquerres.

dijous, 3 de juny del 2010

Miralles defensa a Sant Adrià de Besòs els "drets i deures de ciutadania per a tothom"

El coordinador general d´EUiA i diputat, que ha participat en un acte organitzat a la Casa de Cultura per la formació local i que ha presentat el seu coordinador, Gregorio Belmonte, ha explicat la Llei d´acollida a una cinquantena de persones, moltes d´elles equatorianes




També adverteix que si s´imposa la reforma laboral, hi haurà vaga general


El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha ofert avui una roda de premsa a la Casa de Cultura de Sant Adrià de Besòs, acompanyat de la cònsol primera d´Equador a Barcelona, Lucía Pazmiño, i el coordinador de la formació local i regidor, Gregorio Belmonte, amb qui posteriorment ha participat en un acte públic per explicar la Llei d´acollida de la Generalitat. Miralles ha afirmat que el Govern d´Entesa fa polítiques “pensant en les persones i en els drets de ciutadania” i ha defensat “els mateixos drets i deures per a tothom, independentment del lloc on s´ha nascut”. En aquest sentit, ha senyalat que “a la UE i de vegades també a Espanya, s´actua i es legisla d´altra manera” respecte a les persones nouvingudes, en considerar-les només com a mà d´obra sense drets i a qui s´ha d´aplicar la llei d´estrangeria”. Miralles ha titllat aquestes polítiques de “conservadores, injustes i desiguals” i ha contraposat la Llei d´acollida catalana, nascuda a partir del desplegament de l´Estatut, que té la voluntat d´anar creant “la Catalunya de tots i totes”.

Miralles adverteix que si s´imposa la reforma laboral i haurà vaga general

Entrant en temes d´actualitat, Miralles ha saludat les darreres dades sobre creixement d´ocupació i ha emplaçat el president Zapatero a no tirar endavant la reforma laboral anunciada pel ministre de Treball, perquè si és així “hi haurà una vaga general al nostre país”, ha advertit. Miralles ha aprofitat per felicitar el grup municipal de la coalició ICV-EUiA de Sant Adrià i a l´Ajuntament per haver aprovat en el darrer ple una moció de que demana la retirada del pla d´austeritat aprovat pel govern espanyol i ratificat pel Congrés (la moció ha estat presentada per la coalició roig i verda i l´han votat a favor PSC i CiU). El dirigent d´EUiA ha afegit que “el PSOE hauria de prendre bona nota de l´actitud coherent d´aquest municipi d´esquerres” on governa PSC i ICV-EUiA.

Intervenció a l´acte d´EUiA de Sant Adrià sobre la Llei d´acollida

Posteriorment, Miralles ha intervingut a l´acte ´Llei d´acollida: una oportunitat per a la igualtat´, organitzat per la seva formació a Sant Adrià, la Fundació l´Alternativa i l´associació Som.cat, i que ha tingut lloc a la Casa de Cultura. Prop d´una cinquantena de persones, algunes d´elles de la comunitat equatoriana que viu a Sant Adrià, han seguit amb interès l´explicació del diputat, que ha estat ponent d´aquesta llei en representació del grup parlamentari d´ICV-EUiA.

Miralles ha explicat que aquesta Llei ha estat possible gràcies a l´arribada d´un govern d´esquerres a Catalunya i que ha comptat amb el suport de sindicats, entitats socials i col.lectius d´immigrants, amb l´objectiu “d´impulsar drets de ciutadania independentment de la nacionalitat”. El dirigent d´EUiA i diputat ha senyalat que ha estat l´esquerra qui ha defensat l´empadronament als ajuntaments, amb el conseqüent dret a la salut, l´educació i els serveis socials per a totes les persones nouvingudes, front als plantejaments de la dreta que només considera els immigrants com a mà d´obra i que els associa a la inseguretat i la delinqüència, cas de Garcia Albiol (PP) i la seva xenòfoba campanya a Badalona.

El coordinador general d´EUiA ha explicat que la Llei d´acollida del Govern de la Generalitat era un compromís recollit a l´Estatut, “la nostra petita Constitució”, i l´ha definit com “una bona llei, de drets i deures, necessària pels reptes de la Catalunya de la diversitat”. Miralles ha afegit que aquesta llei garanteix la igualtat d´oportunitats i l´autonomia personal, pel que fa al coneixement del nostre país, de la llengua i de la legislació vigent, inclosa la laboral.

Per acabar, el dirigent d´EUiA ha animat a les persones nouvingudes que han assistit a l´acte a emportar-se un exemplar de la Llei d´acollida i també del Pacte per a la Immigració aprovat pel Parlament de Catalunya.

A l´acte, presentat pel coordinador d´EUiA de Sant Adrià i regidor, Gregorio Belmonte, també ha comptat amb la presència de la cònsol d´Equador, Lucía Pazmiño, qui ha transmès un missatge en nom del govern de Rafael Correa: “nosaltres creiem en els països de portes obertes i en la lliure mobilitat del ser humà” i ha explicat que en el seu país es respecten els drets dels desplaçats, els refugiats i els immigrants, i ha posat d´exemple els 300.000 colombians que acull Equador pel conflicte intern que viu Colòmbia.

dimecres, 2 de juny del 2010

La Fundació l´Alternativa reflexiona amb Miralles i Coscubiela sobre les causes de la crisi i les propostes d´esquerres per a fer-hi front

La Fundació l´Alternativa va omplir ahir al vespre la sala La Cuina de l´espai Francesca Bonnemaison amb motiu de l´acte públic ´Propostes d´esquerres per a fer front a la crisi. Les ensenyances ignorades de la crisi´. Presentat per la responsable de Món del Treball d´EUiA i sindicalista, Núria Lozano, va comptar amb les intervencions de Joan Coscubiela, advocat, ex secretari general de la CONC i actual president de la fundació Cipriano García d´aquest sindicat, i de Jordi Miralles, coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya.


La ponència de Coscubiela tenia per objectiu aprofundir en l´anàlisi de la crisi per a poder donar respostes. Segons l´ex dirigent sindical, la crisi és de model de globalització i sobretot política -de valors, de paradigma social i econòmica- amb un detonant financer. Hi ha hagut durant uns anys una generació ràpida de riquesa i una distribució molt desigual de la mateixa. Per les rendes desiguals, països com el nostre han hagut d´optar per l´endeutament (un 10% del PIB en endeutament exterior) i l´externalització de riscos. I la situació actual pot comportar proteccionisme, corporativisme i xenofòbia.

Segons Coscubiela, existeix malestar social davant la crisi, però no hi ha conflicte organitzat, i aquest és el gran repte de les organitzacions socials. “Fins que no apareguin propostes ideològiques alternatives, estem acorralats”, va afirmar. En aquest sentit, va instar l´esquerra a combinar, a curt i llarg termini, idees fortes i configuració de xarxa social, a recuperar la solidaritat i l´equilibri entre individualitat i col.lectivitat. I també a construir una alternativa en l´espai global, més enllà del local i, en conseqüència, a “redissenyar l´estratègia europea”.

Per acabar, l´actual president de la fundació Cipriano García de la CONC, va advertir que l´actual crisi política pot tenir conseqüències socials greus a mig termini i que “està en les nostres mans com es produeixi la sortida” de la mateixa, amb més o menys “nivells de justícia”.

L’acte el va tancar el coordinnador general d´EUi i diputat, Jordi Miralles, qui va posar èmfasi en què el model social europeu està saltant pels aires amb la desregulació de drets i que ens trobem davant la dicotomia “o mercats o persones, o especulació o democràcia”. Davant d´aquest panorama, Miralles va cridar a cercar respostes conjuntes i trobar espais comuns: “és moment d´unitat de l´esquerra social i política”, va assegurar. I va apel.lar a la responsabilitat tant de l´esquerra política com del moviment sindical: “Que la independència no es transformi en indiferència”, va demanar el dirigent d´EUiA, qui va acabar advocar per posar l´economia al servei de les persones i a treballar per aconseguir una majoria més a l´esquerra a Catalunya a les pròximes eleccions catalanes, perquè “a la política es troba la solució”.

dimarts, 1 de juny del 2010

Miralles crida a la unitat de les forces d´esquerres i sindicals per a “canviar les regles de joc” i “posar l´economia al servei de les persones

El coordinador general d´EUiA i diputat participa a Girona en l´acte `Crisi: l´esquerra dóna respostes!´ juntament amb el coordinador de lla formació a les comarques gironines, Jordi Córdoba, i el secretari general de CCOO, Bartomeu Compte

El coordinador general d´EUiA i diputa al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha afirmat avui en roda de premsa a Girona que “la solució a l´actual situació de crisi, que castiga els treballadors, està en la política i el sindicalisme”. Miralles, que ha vingut a la ciutat a participar en l´acte organitzat per la seva formació sota el títol ´Crisi: L´esquerra dóna respostes!´, ha explicat que EUiA està treballant amb representants del moviment sindical al conjunt del territori, “colze a colze”, des de la convicció que les forces d´esquerres i els sindicats han de defensar junts els interessos dels treballadors, “tot i els matisos i les diferències que hi pugui haver”, front “els atacs dels especuladors i els poderosos que no passen per les urnes però són els qui dicten les mesures al marge de la política”, ha conclòs amb contundència.

El dirigent d´EUiA ha insistit en què “aquells que tenim propostes i representem els treballadors hem de reflexionar, proposar i actuar junts” doncs l´actual és “un moment d´unitat de les forces d´esquerres i sindicals”.

Miralles ha recordat que a Catalunya hi ha 600.000 persones aturades i que la desocupació a les comarques gironines és més alta que la mitja catalana, amb un 20,47%. Aquest fet l´ha atribuït a “un concepte de model de creixement basat en l´economia de casino, l´especulació, l´enriquiment fàcil i el treball precari”, que han fet “de l´economia un negoci”. Així, el coordinador general d´EUiA ha cridat a la mobilització “per a canviar aquesta lògica i posar l´economia al servei de les persones”. En concret, ha afirmat que “La sortida està en canviar les regles de joc, que vol dir creació de llocs de treball, defensa dels serveis públics i protecció social enlloc de retallar salaris i pensions”.

El missatge que ha proposat per a llançar a la ciutadania és ben clar: “o els mercats, o les persones” i ha marcat l´accent en què “sembla que els mercats ningú els pot regular ni criticar, però determinen les polítiques i quan no els hi agraden les que es fan, desestabilitzen governs”.

ICV-EUiA marca la diferència

Respecte a la retallada dels salaris dels funcionaris públics i de les pensions, el dirigent d´EUiA i vicepresident del grup parlamentari d´ICV-EUiA ha afirmat que “la nostra coalició hi estem radicalment en contra i defensem el mateix a Madrid i a Catalunya”. Miralles ha explicat que el grup no ha validat al Parlament el Decret llei proposat pel PSOE “amb la complicitat de CiU, que es va abstenir al Congrés”. El dirigent d´EUiA i diputat ha continuat senyalant que l´aprovació d´aquest decret condiciona Catalunya, doncs “obliga als poders públics per imperatiu legal”. Tot i així, ICV-EUiA ha aconseguit que aquí les coses es facin diferents: ha introduït en el pla català la proposta d´una clàusula de recuperació salarial un cop finalitzat el pla de reducció de despesa i ha arrancat el compromís d´augmentar l´IRPF a les rendes més altes. A més, ha destacat que “el govern de Catalunya ens comprometem a fer front al frau fiscal”, a diferència del govern Zapatero.

Mobilització sindical en defensa del sector públic

A l´acte posterior, que ha tingut lloc a la Casa de Cultura de Girona, el secretari de la Unió intercomarcal de CCOO, Bartomeu Compte, ha agraït la invitació d´EUiA a participar-hi i ha situat el seu sindicat dins l´esquerra. Compte ha explicat que ara estan treballant a dues velocitats, la del front quotidià i una altra d´intensitat especial marcada per la conjuntura. Així, el dirigent sindical de les comarques gironines ha situat que si fins ara lluitàvem contra la crisi, ara ho fem contra els mercats i que això requereix d´un canvi d´estratègia i de mobilització, doncs “ens hi juguem els drets laborals i socials i el sector públic”, va dir Compte. “Ara ens parlen de retallar salaris, però d´aquí dos dies ens diran de retallar llocs de treball”, va advertir el secretari de la Unió Intercomarcal de CCOO, qui ha conclòs que el sindicat és una “eina sociopolítica molt útil” per a fer front a “un atac a l´interès general” i va cridar a “aplegar esforços” per a què la mobilització convocada pel 8 de juny en defensa del sector públic signifiqui un toc d´atenció important al Govern.