divendres, 26 de març del 2010

Els i les diputats i diputades d'ICV-EUiA demanen a Dívar Blanco que no suspengui Baltasar Garzón

Tot seguit podeu llegir la carta enviada pels i les diputats i diputades d'ICV-EUiA al President del Consejo General del Poder Judicial, Carlos Dívar Blanco, per tal de demanar-li que no suspengui el jutge Garzón

Excmo. Sr. d. CARLOS DÍVAR BLANCO
Presidente del Consejo General del Poder Judicial

Palau del Parlament, 24 de marzo de 2010

Sr. Presidente y Consejeros del Consejo General del Poder Judicial.

Ante la noticia de que en fecha próxima el Consejo de su presidencia ha de resolver sobre la “suspensión de funciones” del magistrado D. Baltasar Garzón por razón de los procedimientos judiciales incoados contra el mismo por el Tribunal Supremo, como representante del pueblo de Catalunya y también ciudadano del Estado Democrático de derecho que es España, y en el ejercicio del derecho de petición, reconocido en el Art. 29 de la Constitución y desarrollado por la L.O. 4/2001, solicito de Vds, con el respeto debido pero también con la máxima energía, que no acuerden dicha suspensión de conformidad con las fundadas razones de la Fiscalía General del Estado. En caso contrario, la decisión causaría un gravísimo perjuicio al principio constitucional de independencia judicial y a los valores democráticos constitucionales.

Atentamente.


Jordi Miralles i Conte
Diputat del Grup Parlamentari d'Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa

dimecres, 24 de març del 2010

Les pensions, públiques

Article publicat a El Mundo el 21 de març de 2010

Si més ocupació i canvi de model productiu són objectius per sortir de la crisi, la reforma fiscal progressiva, les polítiques socials i l’enfortiment del sistema públic de pensions són imprescindibles per assolir-ho.

La proposta del Govern espanyol d’augmentar la jubilació a 67 anys és injusta, innecessària i insolidària. És una mesura que s’afegeix a l’empitjorament d’altres prestacions (invalidesa o incapacitat temporal), a incrementar el període de còmput per la jubilació i a retallar la pensió de viduïtat.

L’Estat espanyol inverteix un 6% del PIB en pensions, per sota de la mitjana de la UE-15, i això es així des de que es va signar el Pacte de Toledo (1995). L’any 2007, la despesa mitjana en pensions de la UE-27 va ser el 11,8% del PIB, mentre que a l’Estat Espanyol va ser el 9%, quan el 1996 era el 10,3% del PIB. L’any 2007, Espanya, després de Portugal, tenia la despesa social per habitant més baixa de la UE-15. No obstant això, cal dir que el Govern d’Esquerres de Catalunya, entre el 2003 i el 2010, ha augmentat en un 100% la despesa social, que ha passat de 9.698 a 18.302 milions d’euros. La despesa social per habitant ha passat de 1.446 a 2.283 euros/any.

Al retall de prestacions de la Seguretat Social (SS) -competència estatal- l’acompanya una reducció de la inversió pública, centrada en reduir la despesa (4,1% PIB), sense explorar actuar sobre els ingressos (només l’1,1% PIB) i sense afrontar la lluita contra el frau fiscal, el qual puja als 80.000 milions d’euros (5% PIB).

És insostenible afirmar que el sistema públic de pensions està en perill, si tenim en compte el superàvit de 8.000 milions (2009), la previsió de 2800 milions de superàvit pel 2010 i la salut del fons de reserva de la SS, que supera els 60.000 milions.

La proposta de retardar l’edat de jubilació està basada en estudis esbiaixats i interessats. És cert que l’edat mitjana de la població espanyola està incrementant, però no és un problema demogràfic, sinó de com es reparteix l’excedent de producció generat. El progrés tècnic permet reduir la jornada laboral, avançar l’edat de jubilació i repartir amb més equitat la riquesa i millorar el nivell de vida.

L’argument principal del Govern de l’augment de l’esperança de vida és incorrecte; que l’esperança de vida hagi augmentat 4 anys no significa que tothom visqui 4 anys més. De fet, les diferències en l’esperança de vida per classe social són enormes, de fins a 10 anys entre els sectors socials de rendes més altes i els de més baixes. Així que, és injust allargar dos anys la vida laboral per pagar les pensions de les rendes més altes, que viuen dos anys més.

S’argumenta que la despesa en pensions serà excessiva en el futur, però això no s’ajusta a la realitat. Segons les previsions del Govern, l’any 2030, la xifra disponible -tant per a les pensions, com per a la resta de factors- serà un 75% més alta que el 2010, i el 2060 serà de més del doble, amb una despesa en pensions de més de quatre vegades la del 2010.

És contradictòria aquesta mesura perquè, durant anys, s’han adoptat, per part de governs del PSOE i del PP (amb suport de CiU) iniciatives que reduïen les cotitzacions socials als empresaris (amb exempcions, bonificacions i subvencions amb càrrec al fons de reserva), amb l’argument de la creació d’ocupació. És contradictori que el sector financer i empresarial, que demanen retallar les quotes patronals a la SS, ara demanin un allargament de l’edat de jubilació.

Una mesura d’aquest tipus només afavoreix la banca, caixes i asseguradores, a través del desplegament dels plans de pensions privats, per tal que els empresaris puguin reduir els costos laborals mitjançant noves rebaixes a les quotes patronals, o la introducció de noves bonificacions.

El Govern espanyol pretén (tal i com ha fet en matèria tributària) recompensar el sector financer i empresarial, que ha estat qui ha provocat la situació actual, i fer que la crisi la paguin els treballadors i treballadores. I això després d’aportar 90.000 milions d’euros per ajuts a bancs i caixes (equivalent a 1 any de pensions), els mateixos que fan estudis on proclamen la fi del sistema públic de pensions i la necessitat dels plans privats que, casualment, els permeti guanys milionaris (un 2,1% anual sobre el total de cada Pla).

És moment de reforçar l’estructura d’ingressos del sistema de pensions, en lloc de retallar les prestacions. Per garantir les pensions calen mesures de manteniment del sistema: crear ocupació, combatre l’economia submergida i el frau fiscal; modificar normes de càlcul de la jubilació; racionalitzar bonificacions i reduccions a la cotització a empreses amb guanys; posar les prejubilacions a càrrec del compte de resultats i no de la SS, i suprimir incentius fiscals als plans de pensions privats.

dijous, 18 de març del 2010

“Totes les forces de govern haurien d’estar presents a tots els departaments”


El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, repetirà a les properes eleccions, aquesta vegada amb tàndem amb Joan Herrera, cap de llista de la coalició. Malgrat ICV-EUiA esdevingut centre de diverses polèmiques –incendis, nevades, repressió dels mossos... - són l’únic grup parlamentari membre de l’executiu que es manté o augmenta a les enquestes i que reconeix que necessita el tripartit per mantenir-se al poder.

Per Maria Coll

Quina valoració fa del document que es va consensuar divendres passat a la cimera anticrisis?
És un document per continuar treballant i és un reflex del debat monogràfic sobre la crisi que vam fer al Parlament. A més, apunta les set o vuit qüestions de les quals és molt difícil despenjar-se. S’ha complert un compromís, s’ha buscat la unitat i tenim vuit punts per continuar treballant.

No es podia haver concretat una mica més?
Si baixem molt al detall, s’amplia més la distància. Ara bé, estic sorprès com l’oposició no acompanya el pagament de les administracions a les empreses a 60 dies, l’aplicació de mesures per incentivar el consum, la millora de la formació professional o la voluntat de transformar la construcció del totxo en programes de rehabilitació. Són coses d’arrel. M’interessa que diu CiU o el PP, però m’interessa més que diu CCOO i UGT. I ells han valorat aquesta base com l’inici del procés.

Fa dos anys que Catalunya pateix la crisi i l’acord estratègic es va signar el 2005, no arriba una mica tard aquesta cimera?
De vegades, si no hi ha una foto, sembla que les coses no es facin, però l’acord durant aquest temps s’ha desenvolupat. El Pacte Nacional per l’Habitatge, el Pacte Nacional per la Immigració o el Pacte Nacional per l’Educació surten d’aquest Pla Estratègic. Però nosaltres tenim instruments limitats i la crisi també és nacional i internacional. S’han fet coses, encara que certament potser la comissió de seguiment s’hauria d’haver convocat abans, igual que l’intent de trobar l’encaix de les formacions polítiques.

La manca d’unitat és exclusivament una qüestió política?
Alguns tenim la convicció que és moment de solucions, mentre l’oposició està desbocada en campanya electoral i tot allò que suposa compromisos amb el govern els genera urticària o costos electorals. Estan més en clau partidista que de compromís. En canvi l’actitud dels agents socials ha estat molt responsable.

És possible algun tipus d’unitat, en algun aspecte?
És evident que en algunes coses no ens posarem mai d’acord. Nosaltres no podem acceptar ni amb pintura, com el senyor Mas tenia en el seu programa electoral, baixar la indemnització per acomiadament de 45 a 33 dies. I si volen eliminar definitivament l’impost de successions, tampoc.

PP i CiU consideren com a condició mínima de pacte un front comú contra la pujada dels impostos. ERC també rebutja la pujada de l’IVA.
S’hauria de pujar l’IVA, no de forma generalista, sinó als productes de luxe: joies, hotels de cinc estrelles... El PP, en canvi, vol menys impostos, però després no sé com quadren la proposta de més polítiques públiques. Per nosaltres és senzill: que pagui qui més té per fer polítiques redistributives i igualtat d’oportunitats. I en aquest moment, de forma insòlita, qui contribueix més són les rentes del treball.

El govern ha estat suficientment d’Esquerres en la gestió d’aquesta crisi?
Hi ha objectius finals dels tres partits que no són els mateixos, però ens hem posat d’acord en un programa de quatre anys. Per exemple, del 2003 al 2010 hem augmentat un 100% la despesa social, el 97% dels ciutadans tenen un CAP a deu minuts de casa... Encara que el fum del debat de l’Estatut i el Finançament han posat boira i la realitat ens ha costat de transmetre, s’han fet coses. Ara bé, creiem que en algunes coses es podia anar més enllà, com en l’impost de successions. En el país hi ha gent que té dificultats per arribar a final de mes i no problemes per pagar impostos d’un milió d’euros d’una herència.

Catalunya, però, lidera els índex d’atur.
A Catalunya es crea més ocupació i també se’n destrueix més. El govern, però, no s’ha quedat aturat, ni amb Seat ni amb Nissan, però tenim una Catalunya de petita i mitjana empresa amb dificultats perquè el sector financer ha tancat l’aixeta. I això no és problema del govern.

Considera correcte la feina feta per Treball o Industria, que no estan dirigides per membres del seu grup?
Quan vam discutir el primer acord d’Entesa em vaig quedar en minoria defensant que les conselleries haurien de ser barreja. Les forces de govern haurien d’estar més presents a tots els departaments. La pluralitat comporta conviure i, per tant, no podem parlar de la conselleria del meu partit, sinó de la conselleria del govern.

Vostès han estat la veu discordant del segon tripartit?
Nosaltres no hem tingut excessives diferències amb el govern. A part de la Llei de Successions no hem compartit alguns articles de la llei d’Educació. Personalment em sembla exòtic que en el nostre de país donem recursos públics a les escoles de casa bona de l’Opus perquè segueixin segregant nens i nenes. Només han estat dos temes. Les altres coses, com per exemple la ILP de les curses de braus, no havien estat pactades en l’acord de govern.

Per tant, nega el desacord entre els socis.
Les forces polítiques anem a les eleccions i ens voten, però els tertulians, els opinadors i els grups d’opinió mai passen per les urnes. L’opinió publicada repetida moltes vegades, es converteix en una gran mentida.

Vostè va qualificar la nevada d’“un monstre de meteorologia excepcional”. L’excepcional justifica el caos?
La gestió va ser bona, encara que en emergència sempre hi ha coses millorables. Les previsions del servei meteorològic es van fer bé. Durant el cap de setmana es va informar. El gran problema és que una gran part de Catalunya avui encara té problemes de subministrament elèctric i això és responsabilitat d’unes empreses privades.

Però malgrat els avisos el caos hi va ser. És culpa de la ciutadania?
Ens han dit que algunes grans empreses, per exemple SEAT, no van autoritzar que els treballadors marxessin a casa fins a les sis de la tarda. S’ha de veure on hi ha els interessos i les responsabilitats. Això també és responsabilitat del conseller d’Interior? Tenim una societat que viu del risc i també s’ha de millorar la mobilitat en transport públic.

En el cas del subministrament elèctric, és un problema de falta d’inversió?
Ara estem analitzant els beneficis i les inversions de Fecsa-Endesa, la gran quantitat de subcontractes que han fet i la reducció del 40% de la plantilla. No s’han invertit els recursos suficients ni s’han mantingut línies. Després de l’apagava de Barcelona, es va aprovar una llei al Parlament que obligava uns mínims a les empreses, i ara estem mirant si això s’ha complert.

Més de cent alcaldes han signat un document demanant a la Generalitat que pressioni més. Les empreses menystenen el govern?
Vivim en la societat del “sacro santo mercado”. Les inversions, segons la llei, no han estat a l’alçada i crec que amb això el govern ha de ser més exigent. Opinadors d’aquest país han parlat de nacionalitzar, nosaltres no. Nosaltres demanem control democràtic dels serveis bàsics. Hem de recuperar allò que diu la constitució, els serveis han d’estar al servei de l’interès general.

Quan el president de la Generalitat posa el tema de la MAT sobre la taula, ho considereu un retret?
El president de la Generalitat defensa allò en què creu. En aquest cas encara que hagués existit la MAT els problemes continuarien perquè la qüestió estava en la baixa i mitjana tensió. No hi ha hagut manteniment. La nevada sí ens dóna la raó amb què s’ha de soterrar, perquè també han caigut torres d’alta tensió.

Mossos, nevades, incendis... i ICV-EUiA és la única formació del tripartit que manté el percentatge en intenció de vot segons les darreres enquestes.
En les darreres eleccions vam ser els únics que vam pujar. Interior ha estat una oportunitat i un risc. Hem viscut les dues coses. Amnistia Internacional avala les càmeres a les comissaries, s’han impulsat quantitat de mesures de violència contra les dones, s’ha impulsat la memòria democràtica, els 80km/hora... En temes de seguretat les esquerres podem fer coses diferents.

Per tant hi ha més coses positives que negatives.
En saber-se el resultats, EUiA va defensar tenir una tercera conselleria social perquè havíem crescut més que els altres dos. Però un cop es va arriba a aquest compromís, ara hem d’avaluar el resultat final d’aquesta experiència i cal reconèixer que hem fet coses que altres no haurien fet, però interior també genera contradiccions.

Per exemple?
Que en una empresa hi hagi un expedient de regulació, els treballadors estiguin a la porta defensant els seus drets i actuïn els mossos.

Us ha costat molt d’explicar?
Per la cultura d’on venim -encara que els Mossos no tenen res a veure amb altres cossos-, la nostra gent es posa nerviosa només en veure un uniforme. Però dit això, nosaltres tenim gent per assumir qualsevol responsabilitat de govern.

Per tant, animats de cara les properes eleccions
Pel que hem fet, pel que representem, pels canvis que hem fet a les candidatures – la incorporació d’en Joan Herrera com a cap de llista- i explicant l’obra de govern activarem una part de l’abstencionista crític amb les esquerres, gent d’Esquerra i del PSC.

Però només sou vosaltres els que diu que públicament que voleu un tripartit.
Nosaltres no contemplem cap altre possibilitat. El nostre lema en les anteriors campanyes era “Govern d’Esquerres” i seguirem en aquesta línia. ERC i PSC hauran d’explicar si volen governar amb CiU. La tria és entre una majoria d’esquerres plural o una majoria conservadora capitanejada per Artur Mas.

ERC ha proposat al PSC fer govern, amb vostès al marge.
Gesticulació, s’haurà de veure què diuen els ciutadans. La gent valora les tendències, les sinèrgies i les propostes. Nosaltres l’any 1999, quan ens vam presentar sols i vam quedar fora, vam aprendre que cal continuar sumant. Els altres han de mirar com tenen el seu espai. ERC ha de veure quines fugues d’aigua té.

Saura diu que no l’importaria repetir.
Primer cal sentir que explicarà Joan Saura a Joan Herrera. Encara no tenim la llista feta.


Entrevista publicada a www.elsingular.cat el 16 de març de 2010.

dimarts, 16 de març del 2010

Miralles demana la participació de la Generalitat al Consell d´Administració d´Endesa

El coordinador general d´EUiA i diputat diu que això garantiria “un control efectiu i eficaç de la gestió d´un servi bàsic” i afirma que “privatització, menys inversió i menys personal és igual a caos elèctric”







El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha analitzat avui en roda les conseqüències de la nevada que va caure a Catalunya fa ja una setmana i que encara pateix molta població de les Comarques Gironines. Miralles ha qualificat la situació “d´incomprensible” i ha citat el precedent de la nevada de 2002 i l´apagada elèctrica de l´estiu de 2007, “que ja va posar de manifest la debilitat de la xarxa elèctrica i la manca de manteniment de la mateixa”. Així, el dirigent d´EUiA ha defensat el control públic sobre les elèctriques, com a subministradores d´un servei bàsic, i ha carregat al mateix temps contra la política de l´empresa Endesa, afirmant que “privatització, menys inversions i menys personal és igual a un nou caos elèctric”.

En aquesta línia, Miralles ha aportat dades concretes dels grans beneficis obtinguts per Endesa en els darrers temps i de les retallades en les inversions previstes:

• Endesa va obtenir l´any 2008 uns beneficis de 7.169 milions d´euros.

• El Pla estratègic d´Inversions d´Endesa 2008-2012, després de la compra per ENEL, s´ha reduït un 45%.

• El resultat net d´explotació ha crescut en 7.228 milions d´euros, un 5% respecte 2008. • Tot i així, la inversió en distribució ha disminuït un 20% el 2009.

• El rebut de la llum s´ha encarit el triple que l´IPC el últims 4 anys.

• Les tasques d´enginyeria, construcció i manteniment d´Endesa s´han externalitzat en la seva totalitat. El servei d´averies ho està en un 60%.

• El Consell d´Administració de desembre passat va acordar reduir la plantilla a Catalunya en un 40% pel que fa al servei de distribució.

• La retallada de costos també ha comportat deficiències en el material tècnic i a la inexistència de magatzem de subministres, i per tant de ´stocks´ de reserva.

Les propostes d´EUiA. Davant d´aquesta situació, el coordinador general d´EUiA ha proposat:

1.- La participació de la Generalitat al Consell d´Administració d´Endesa, donat que subministra un servei bàsic i “per poder garantir un control efectiu i eficaç de la gestió”.

2.- Control de les obligacions de l´empresa.

3.- Seguiment de les inversions compromeses.

4.- Exigir les plantilles necessàries per a garantir la qualitat d´aquest servei bàsic.

5.- Incrementar les Inspeccions de Treball, donat que s´estan subcontractant serveis a un preu més baix i aquestes empreses han presentat ERO i acomiadat treballadors.

6.- Exigir les indemnitzacions les elèctriques per a persones, administracions i empreses, en funció del dany que han generat. Miralles també creu necessari que els catalans i catalanes coneguin, després de l´aprovació de La Llei del subministrament elèctric, “si les elèctriques han pagat les multes imposades el 2007, si compleixen els compromisos d´inversió i l´estat del conveni que va signar Endesa i la Generalitat -l´octubre de 2008- pel període 2009-2012, pel que fa a xifres, criteris, terminis i compliments”.

Willy Toledo y otros artistas firman un manifiesto que pide la retirada de las tropas españolas en Afganistán




La 'Plataforma contra la guerra de Afganistán' convoca una concentración en Madrid para este sábado día 13

MADRID, 11 Mar. (EUROPA PRESS) -

Personalidades del mundo de la cultura firman un manifiesto redactado por la 'Plataforma contra la guerra de Afganistán' que pide la retirada de las tropas españolas desplegadas en el país asiático. Asimismo, apoyan la concentración que tendrá lugar el próximo 13 de marzo en Madrid, y las que se producirán siete días después, el sábado 20, en otras ciudades españolas.

Entre los firmantes destacan Rosa Regás, El Gran Wyoming, Alberto San Juan, Almudena Grandes, Bebe, Pilar Bardem, Miguel Ríos, Carmen París, Juan Diego Botto, Willy Toledo, Cristina Rota, Eduardo Mendicutti, José Luis Sampedro, José Sacristán, Juan Diego, Luis García Montero, Luis Pastor, Mónica Cruz y Natalia Dicenta.

También hay caras conocidas del ámbito político, tradicionales en este tipo de iniciativas, tales como los dirigentes de IU Cayo Lara, Gaspar Llamazares, Willy Meyer, Enrique Santiago e Inés Sabanés, el senador de EUiA Joan Josep Nuet, el coordinador general de EUiA, Jordi Miralles; el secretario general del PCE, José Luis Centella; y Santiago Carrillo.

En el manifiesto, los firmantes aseguran que ven con "preocupación cómo la guerra de Afganistán se vuelve cada vez más sangrienta", y denuncian que "algunos intentan presentar la ocupación liderada por Estados Unidos como una misión de paz y reconstrucción", cuando "la triste realidad es otra", y recuerdan que el año pasado murieron más civiles afganos que "en ningún año desde el inicio de la ocupación en 2001".

"De reconstrucción hay poca. La enorme mayoría de los recursos se destinan a fines militares, e incluso de lo poco dedicado a la reconstrucción, una parte importante acaba en manos de multinacionales o de corruptos dirigentes locales, impuestos por la ocupación. Existen graves limitaciones a la democracia en Afganistán, como no podía ser de otro modo en un país ocupado. Las recientes elecciones fueron universalmente reconocidas como fraudulentas, pero Karzai sigue como presidente", argumenta.

Denuncian además que la situación de las mujeres que la situación de las mujeres afganas es "casi tan terrible como bajo los talibanes" y que "Karzai incluso ha aprobado una ley mediante la cual los hombres pueden violar a sus esposas, algunas de las cuales tienen menos de diez años".

"Así es Afganistán tras más de ocho años de ocupación. No se puede justificar el derramamiento de sangre inocente que la población civil afgana está pagando por culpa de la presencia militar extranjera. Y este sufrimiento se extiende a las familias de los soldados ocupantes, que ven cómo los suyos caen en una guerra de objetivos oscuros", plantea el texto.

Los firmantes expresan su solidaridad con el pueblo afgano y su deseo de que se les permita levantar su propio país, sin la "ocupación y sin los señores de la guerra y narcotraficantes que ésta conlleva". Por eso, piden al Gobierno que "anule el envío de tropas y que retire inmediatamente los efectivos que actualmente participan en esa guerra".

"El millón de euros al día que el Gobierno español actualmente gasta en la ocupación debe ir a fines sociales. En este sentido, expresamos nuestro apoyo a la Campaña por la retirada de las tropas españolas de Afganistán, y a las movilizaciones contra la guerra que ésta convoca para el 20 de marzo de 2010", concluye.

CONCENTRACIONES
Dentro de esta campaña de la 'Plataforma contra la guerra de Afganistán', cobran especial fuerza las concentraciones de rechazo. La primera de ellas tendrá lugar en Madrid este próximo sábado día 13 ante el Ministerio de Asuntos Exteriores -plaza de las Provincias, a partir de las 19 horas-. El resto se celebrarán el sábado 20 -la de Madrid es el 13 para evitar convocar en un puente festivo-.
En la rueda de prensa de presentación de la concentración madrileña, la dirigente del PCE Felicitas Velázquez aseguró que la de Afganistán es una "guerra con las mismas connotaciones que la de Irak", por lo que manifestó la intención de revivir ahora el movimiento ciudadano que en 2003 se expresó contra la guerra de Irak. "Apostamos por que el movimiento ahora sea tan grande como fue el contrario a la guerra de Irak, ya que no hay ninguna diferencia", subrayó.
Por su parte, el dirigente de IU Jaime Ata denunció la "hipocresía" del Gobierno del PSOE, que retiró las tropas de Irak hace seis años pero "lo hizo por la fuerza de las movilizaciones, que le obligaron a asumir el compromiso". "Pero sin embargo su participación en Afganistán demuestra que está bajo el imperialismo de Estados Unidos y que apoya sus intervenciones para obtener los recursos energéticos y estratégicos que supone la intervención de Afganistán", explicó.
Mayte Quintanilla, del Partido Humanista, afirmó que "la muerte y miseria del pueblo afgano continúa, su situación ha empeorado bajo el poder de Karzai, ha empeorado la situación de las mujeres afganas, la ocupación es para espoliar impunemente los recursos naturales y sirve al negocio indecente de multinacionales, banca internacional". Por eso sentenció que "esta guerra es un negocio indecente y los soldados españoles son combatientes invasores en un territorio ocupado".