divendres, 19 de setembre de 2008

BOLIVIA AVUI, XILE FA 35 ANYS

L’11 de setembre es complien 35 anys del cop d’Estat feixista a Xile. Un cop militar que, amb Pinochet al cap davant, van promoure els poderosos amb la participació dels Estats Units (EEUU), contra la voluntat d’un poble que havia decidit una via socialista, amb Salvador Allende com a president. Ara Bush continua amb les mateixes ingerències als països llatinoamericans que, com Bolívia, han decidit assumir en les seves mans el futur de la seva gent i del seu país.
Bolívia viu un cop d’estat cívic permanent dirigit per l’oposició i l’Ambaixada nord-americana. Qui promou els constants incidents són els grups de major poder econòmic i grans propietaris de terres, que s’oposen a les polítiques de redistribució dels recursos i de justícia social del govern d’Evo Morales.
Jo vaig visitar Bolívia l'any 1997 i vaig aprendre, com passa durant els viatges si hi poses atenció, que, de vegades, es feien servir la paraula "cambas" per a referir-se als habitants de la zona oriental i la paraula “collas” per a referir-se a les persones de l’altiplà. Sovint, aquestes paraules podien anar carregades de menyspreu, segons qui les fes servir. També vaig poder sentir com els grans propietaris “blancs" de la regió del Beni feien servir la paraula comunista com un insult a tota persona que parles dels drets del "collas" o dels "cambas". Pels propietaris eren comunistes els jesuïtes i les monges compromeses amb els indígenes, també els voluntaris d’ongs estrangeres, els membres de l’església evangèlica i les ongs de desenvolupament local. Tots érem comunistes, per tant dimonis que preteníem que els indígenes estudiessin, entenguessin les lleis, cobressin justament i no fossin objecte de la compra d'un vot per un quilo d’arròs i una ampolla de licor.
Llavors, com ara, Bolívia arrossega una estructura pràcticament feudal-capitalista, en molta part del seu territori, que fa que molt pocs ho tinguin pràcticament tot i una pressió de les multinacionals per a controlar les matèries primeres. Evo Morales, sorgit com Allende de les urnes, vol que els recursos bolivians millorin la vida de la gent i intenta llançar el missatge i la política que es igual si un bolivià es oriental o occidental, parli quetxua, aimara, trinitari o castellà, el que importa es que tots accedeixin a la escola i la salut públiques, el transport, la terra i la casa sense "mal de chagas" i la selva sense febre groga. Però sempre hi ha qui malignament sap barrejar naps amb cols i vol convertit d'una guerra d’interessos econòmics controlats des dels EEUU, en una batalla entre la gent originaria de les belles muntanyes de l’altiplà i l’exuberant selva i les terres amazòniques.
Els incidents a Bolívia no són entre collas i cambas. Els rics no volen perdre privilegis i, per això, la llarga ma dels EEUU els promou i els ajuda, com va fer a Xile fa 35 anys, no ho oblidem.


PS: aprofito per recordar-vos que avui a Barcelona es farà un concentració solidària amb el poble de Bolivia, a les 20 hores, davant del consulat bolivià (C/Comte Borrell, 62).