dimarts, 9 de setembre de 2008

DOS LLUITADORS PER LA JUSTICIA SOCIAL, LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA

En els darrers mesos ens han deixat dues persones que, de manera diferent, han dedicat bona part de les seves vides a la lluita pels drets dels treballadors, la justícia social, la democràcia, la llibertat i per un millor Castelldefels: Salvador Ríos i Joaquim Grané. Quan ens deixen persones com ells, tan necessaris! el millor homenatge és continuar la seva lluita. Perquè no es quedi en paraules cal recordar qui i com eren:

Joaquim Grané i Munné. Nascut el 1916, va ingressar molt jove al PSUC i va lluitar a la guerra civil defensant la República front el feixisme. El febrer de 1939, amb 22 anys, va creuar la frontera francesa entre Camprodon i Prats de Molló per anar a l’exili. Amagatalls, camp de concentració de Septfonds, camps de treball militars, recomposició de la seva vida a Bessiers i formació d’una família amb la seva esposa Paulette, refugiada del Nord de la França ocupada pels nazis. Va treballar amb les Forces Françaises de l’Interieur, integrant-se a la resistència i va participar en l’alliberament de la ciutat d’Albi. Posteriorment va formar part d’un grup d’uns 300 maquis que van entrar des de Luchon a la Vall d’Aran. Al seu retorn a Catalunya es va establir a Castelldefels i va continuar la seva militància al PSUC i després al PCC i a EUiA fins la seva mort el passat mes de Juliol.

Salvador Ríos Cobos. Nacido en Antequera, donde pasó su juventud, formó parte de la migración a Catalunya en los 60 y en Castelldefels formó su familia. La discapacidad física que padecía, consecuencia de dos accidentes, no le apartó ni del trabajo ni del activismo social y político. Conocido en la ciudad como una persona solidaria, participó en la creación y organización de CCOO en Castelldefels, durante la transición e inicios de la democracia, y en el movimiento en favor de las personas discapacitadas en la ciudad. Sin afiliarse nunca a un partido, colaboró con un alto nivel de compromiso primero con el PSUC, luego con el PCC y con EUiA. Fue el primer candidato a la Alcaldía de Castelldefels por el PSUC en 1979, obteniendo 5 concejales, y desempeñó los cargos de primer teniente de Alcalde y responsable del Área de Sanidad y Servicios Sociales. Como tal, inauguró el primer Casal de Tercera Edad Rafael de Casanova y firmó la moción presentada por su Grupo Municipal –que fue aprobada- para la creación de una “guardería infantil municipal” (hecha realidad en 1995 cuando Educación fue asumida por EUiA).Aquestes línies són per una banda de solidaritat amb les seves famílies i, per l’altra, d’exemplificació i de compromís, ja que ambdós romandran en el record i la gratitud dels seus companys i de molts treballadors i ciutadans de Castelldefels. Fins a la victòria, sempre!


(Article publicat a La Voz)