dilluns, 3 de novembre de 2008

LA CORRUPCIO DEL PP A LES BALEARS

Els ciutadans i ciutadanes de les Illes Balears cada matí esmorzen llegint al diari un nou cas de corrupció, que tenen origen en la passada legislatura de majoria absoluta del Partit Popular (PP). El darrer, més públic i vergonyós, es va destapar fa un mes: el cas de cobrament de comissions il·legals i manipulació de factures per part de la gerent del Consorci per al Desenvolupament Econòmic, Antònia Ordinas.

Les imatges de la policia desenterrant una capsa de Cola-Cao del jardí de l’acusada, on s’hi van trobar 200.000 euros, semblaven d’una pel.lícula d’estafadors de sèrie B. Els diners provenien del pagaments il·legals de comissions, que s’exigien a determinades empreses per ésser contractades. També es van trobar tiquets de taxis amb un zero escrit a mà a la dreta per augmentar la seva quantia, així com rebuts de canvi de moneda inclosos com a despesa.

Tot plegat serviria com argument d’una mala pel·lícula, si no estiguéssim parlant d’una desena d’imputats, tres persones a la presó (entre elles un ex-director general del Govern Matas), la imputació de l’ex-conseller de Comerç i Indústria i més de dos milions d’euros de fons públics embutxacats per dirigents del Partit Popular.
Però, evidentment, aquest no ha estat un cas aïllat. Quatre anys de majoria absoluta del PP donen per a molt. Recordem l’anomenat ‘cas Rasputin’, quan el gerent d’IBATUR carregà a la hisenda del govern autonòmic les despeses d’un puticlub de Moscou.

El canvi de govern ha permès mirar sota les catifes i ha tret a la superfície molts casos de corrupció política i econòmica, com per exemple el cas Bitel. El gerent d’aquesta empresa pública del govern balear està acusat de malversar 700.000 euros amb contractes ficticis i despeses injustificades. En el cas ‘Turisme Jove’, 800.000 euros en factures falses i comissions, i un gerent que es pensava que anar a dinar de llagosta i pagar amb diners públics era el normal. I tenim també el cas ‘Palma Arena’, un equipament esportiu que ha costat 100 milions d’euros més del que estava pressupostat i que s’està investigant per part de la Fiscalia anti-corrupció.

D’altra banda, la fiscalia investiga el cas del Metro de Palma, que s’inundava quan queien quatre gotes i que va costar 536 milions d’euros per fer set quilòmetres! O les autopistes d’Eivissa, que dels 13 milions d’euros calculats en el projecte inicial va passar a 150 milions de cost d’execució. Per això, l’ex-consellera de Vies i Obres del Consell d’Eivissa va haver de declarar per tràfic d’influències i maneig d’informació privilegiada.

La llista dels casos de corrupció a nivell municipal també és prou llarga. Només alguns exemples. El cas Rodrigo de Santos: el regidor del PP a l’Ajuntament de Palma carregà a la Hisenda municipal les seves “farres” sexuals i va cometre possible prevaricació en la compra d'un joc infantil per un import d'1,5 milions d'euros! El cas Andratx, on l’alcalde del PP, amb el suport polític del Govern Balear i la complicitat d'un director general del mateix govern, va cometre tot tipus d’irregularitats al seu municipi. El cas Santa Margalida, on l’alcalde del PP feia negocis amb les concessions municipals. El cas Cavallistes, on hi ha setze alcaldes del PP imputats per falsificar certificats municipals per a cobrir les irregularitats urbanístiques d'un d'ells.

Quins són els motius i les circumstàncies que han portat a aquestes pràctiques corruptes i gangsterils? Intents d’explicació n’hi ha per a tots els gustos. Que els conservadors no es pensaven perdre mai el Govern de les Illes Balears. Que els polítics del PP actuaven amb total impunitat amb la seguretat que històricament la Fiscalia anti-corrupció havia mirat cap a un altre costat. La poca consideració que tenen els ‘populars’ per tot allò públic. El silenci còmplice de certs mitjans de comunicació (amb seu a Madrid) que van acompanyar el règim d’Aznar i la creuada contra tota expressió d’avenç en polítiques socials, democràtiques i nacionals.

Sigui com sigui, el que hem de combatre és la idea que a totes les famílies hi ha pomes podrides. Si repassem la llista de casos és ben evident que el que fa pudor és el paner. Ja no podem parlar de casos individuals, sinó d’una concepció de la política i la vida pública per part de la dreta, totalment al marge dels interessos generals.
El problema de fons és que totes aquestes històries per no dormir no fan més que afegir llenya a la foguera del descrèdit de la política i la desafecció de la ciutadania. No fan més que alimentar una expressió que no és veritat, el “tots els polítics són iguals”, i contribuir a la crisi de confiança d’una part de la ciutadania i en els seus representants públics.

La degradació de la democràcia que suposen les corrupteles peperes a Balears, País Valencià, Canàries o Andalusia, fomenta la no participació política i el menor compromís comunitari, un binomi que sempre beneficia a la dreta i el populisme.

(Publicat el Diumenge 2 de Novembre a El Mundo).