dijous, 28 d’agost de 2008

SOBRE L'INCIDENT DE LA NUCLEAR VANDELLOS II

L´incident succeït a Vandellós situa Catalunya en la posició de “territori perillós capdavanter en problemes nuclears”, malgrat l´interès del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), de l´ANAV i de bona part de les línies editorials, en dir que l´incident a la central “no ha afectat a la zona nuclear”,“no ha generat conseqüències radiològiques a l´exterior” i “no ha suposat risc pels treballadors, el públic, ni el medi ambient”.
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) denuncia que la deflagració posterior a l´incendi a la central nuclear de Vandellós II va posar en perill la vida de treballadors de la central després de mantenir converses amb treballadors del sector nuclear. A l´espera de que les darreres verificacions confirmin les causes exactes de l´incident, EUiA ha pogut constatar que l´accident ha estat molt més greu del que les primeres informacions van posar de manifest. Dos treballadors de la central van patir una situació d´alt risc al ser requerits quan es va detectar la incidència , la qual es va percebre des de la sala de control, per arrencament de la bomba del sistema contra incendis. Quan els dos treballadors, un auxiliar d´operació i un bomber de la central, es trobaven en el replà de l´edifici de les turbines, es va produir una deflagració que podria haver tingut un impacte tràgic sobre aquests treballadors de la central. Segons l´informe fet per la mateixa empresa gestora de la central (ANAV), l´incendi el van provocar un defecte a la fase "S" de l´interruptor, situat entre el generador i el transformador principal de sortida de corrent, i danys a la caixa de connexions de sortida del neutre del generador principal. Segons ANAV, l´incident operatiu descrit va provocar un incendi localitzat que va afectar equips d´una zona molt restringida de l´edifici de turbines.
EUiA constata que hi ha tres hipòtesis, cada una d´elles molt preocupant, sobre quines han pogut ser les causes de l´incident produït a Vandellós II:
1. La primera de les hipòtesis fa referència a unes vibracions no excessives de l´alternador, que es produïen des del mes de maig. Mai es van saber les causes d´aquestes vibracions, tot i que s´havia observat que si la producció baixava del 100% al 90 % aquestes vibracions a les turbines desapareixien. En un informe demanat als fabricants es restava importància a les vibracions tot i que sí que es van prendre mesures al conèixer-se aquestes, enlloc de tancar la vàlvula de subministrament d´hidrogen al sistema de refrigeració cada mes, es va començar a tancar de forma diària.
2. La segona hipòtesi apunta com a causa de l´incident de Vandellós II una possible fuita a l´edifici on hi ha el generador. Fa aproximadament un any que l´edifici de les turbines, on hi ha el generador, es tenia que ventilar periòdicament ja que hi havia fundades sospites d´una petita fuita d´hidrogen. Fins a l´incident, aquesta fuita encara no s´havia localitzat. Recordem que l´hidrogen és un gas altament inflamable que en quantitats suficients i en contacte amb l´aire (per exemple) s´incendia.
3. La tercera hipòtesi apunta a que la deflagració es pot haver produït pel trencament d´una canonada de conducció d´hidrogen a causa de l´incendi. Aquesta hipòtesi, en un principi, és la menys consistent ja que si hagués estat així, possiblement, la deflagració hagués estat més forta.
EUiA recorda que mai s´ha d´oblidar que una central nuclear constitueix un sistema complex plenament interrelacionat i que l´afectació a una de les parts té conseqüències importants sobre les altres (radiològiques o no), existint així la possibilitat de que es produeixi una cadena d´esdeveniments que poden acabar en un accident més important, tal i com s´ha comprovat al llarg de la història negra de les centrals. Al contrari del que afirmen certs mitjans de comunicació, i tàcitament accepta el Consell de Seguretat Nuclear, (CSN, organisme regulador estatal), els accidents molt greus a les centrals nuclears són possibles. En el cas de seguir tots els procediments de seguretat establerts i sempre confiant amb una baixa fal·libilitat pròpia de l´errada humana i de l´envelliment de les instal·lacions, aquest accidents d´alta puntuació serien poc probables, tot i que si seguim tirant els daus de la dissort, com darrerament s´està fent de manera compulsiva, EUiA no dubta que podríem tenir un gran ensurt. Desgraciadament, els successos esdevinguts no són nous, ja que es repeteixen reiteradament com a resultat d´un element fonamental: assumir un model de gestió empresarial que només té com a objectiu el major benefici possible i que es basa en una retallada de costos fixos i amb una preocupant disminució de recursos laborals i d´inversions en manteniment.
Les administracions no són coneixedores d´una gestió que pot ser generadora de greus riscos pels treballadors, el medi ambient i la població en general. Darrerament, s´ha produït una externalització creixent de les activitats pròpies de l´Administració (radiològiques, de control, de supervisió...) amb la inherent precarietat de qui les realitzen -d´una plantilla de prop de 1700 treballadors que operen de forma fixa en el complex nuclear d´Ascó/Vandellós prop de 1100 són subcontractats-. En període de recarrega, l´externalització es triplica i la precarietat es manifesta en llargues jornades de treball i salaris irrisoris.
És per tot això que EUiA defensa que se s´arribi fins el final en la investigació sobre el que realment va succeir a Vandellós II. Si es demostra que la situació generada a aquesta central nuclear va posar en perill la integritat dels treballadors i la ciutadania, EUiA demanarà la multa més elevada possible i la possibilitat d´actuar penalment contra els responsables, la constitució d´una Comissió de Supervisió i Control amb la presència de les empreses, de l´Administració, de representants dels treballadors i de la societat, i la remodelació amb criteris de major independència de l´equip directiu del CSN.