ICV-EUiA aconsegueix la reforma de l´IRPF, la recuperació salarial dels treballadors públics el 2013 i evita més retallades socials

Joan Herrera reitera que a Catalunya les coses es faran diferent i que només s´aplicarà “per imperatiu legal el que imposa Madrid”

El secretari general d´ICV, Joan Herrera, i el coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, han posat en valor aquest cap de setmana el que la coalició ha aconseguit durant les negociacions bilaterals amb el partit socialista per que a Catalunya les coses es facin de manera diferent a Madrid i hi hagi una política d´ingressos lligada a la política de despesa. Així, Herrera ha explicat que la coalició roig i verda ha aconseguit, “digui el què digui Castells”, la reforma de l´IRPF mitjançant projecte de llei amb una lectura única i tràmit d´urgència abans que s´acabi el curs, que els treballadors públics recuperin el poder adquisitiu el 2013 i que no hi hagi retallades socials “més enllà de les que imposa Madrid per imperatiu legal”.

Així, Herrera ha confrontat amb l´anunci del conseller d´economia i finances, Antoni Castells, afirmant que “no ha de patir perquè és bo que qui més té pagui més i que els empleats públics recuperin el poder adquisitiu”. “Sé que aquestes mesures les ha incorporat a contracor i que les negociacions no han estat fàcils”, ha dit Herrera que també s´ha mostrat convençut perquè l´augment de l´IRPF per les rendes altes no serà “ni simbòlic ni anecdòtic”, sinó que s´augmentarà de manera significativa.

En la mateixa línia, Herrera ha mostrat la seva sorpresa “perquè el que ha explicat Castells no és l´acord al què hem arribat durant les negociacions” però no ha volgut contemplar cap altre escenari perquè del contrari “no podran aprovar el decret amb els nostres vots”. Per això, Herrera ha dit que “sense la mesura de l´IRPF i sense la recuperació salarial dels empleats públics, ICV no hauríem donat suport al decret.

Pel que fa a les diferències entre el decret aprovat al Congrés i el que arribarà al Parlament de Catalunya, Herrera ha situat l´augment dels impostos als cotxes més contaminants, l´augment de l´impost de les transmissions patrimonials, l´augment de l´impost sobre actes jurídics i documentats, el pla de lluita contra el frau fiscal i en canvi es mantindrà el xec nadó català amb la introducció de la progressivitat i el cobrament en funció dels ingressos.

Per tot plegat, el secretari general d´ICV ha volgut tornar a deixar molt clar que ICV-EUiA ha fet el mateix discurs a Catalunya que a Madrid. "A Madrid no ens n´hem ensortit perquè Zapatero ha fet pagar la crisi als pensionistes, a les persones depenents però a Catalunya lluitarem perquè no hi hagi cap retallada de les polítiques socials".

Mercat o persones

Aquí teniu l'article que va sortir publicat a El Mundo ahir dilluns, 24 de maig de 2010. http://www.euia.cat/doc/1274776550296.pdf

ICV-EUiA demana una reunió als socis de Govern per acordar una sortida de la crisi justa, equitativa i solidària

El vicepresident d´ICV-EUiA, Jordi Miralles, i el secretari genera d´ICV, Joan Herrera, han presentat aquest migdia en roda de premsa les contrapropostes d´ICV-EUiA a les mesures del Govern Zapatero per reduir el dèficit públic. La coalició valora les propostes de Zapatero com a injustes, inadequades, així que ha elaborat un llistat de propostes alternativa per reduir el dèficit, les quals vol compartitr amb sindicats i organitzacions socials i altres forces polítiques d´esquerres amb la finalitat de frenar les iniciatives anunciades pel govern espanyol. “ICV-EUiA vol compartir les seves propostes amb totes aquelles entitats que també creuen que la crisi no l´han de pagar els treballadors i els sectors més febles per a què les nostres alternatives prenguin cos al carrer i la pressió social faci rectificar el PSOE”, ha dit Miralles, qui també ha explicat que les propostes d´ICV-EUiA també es faran arribar als ajuntaments, ja que “són uns dels que es poden veure més afectats per les retallades.” Miralles i Herrera han demanat una reunió amb els socis de Govern de la Generalitat per avaluar les propostes de la coalició i arribar a acords, perquè “ICV-EUiA no està disposada a retallar a aplicar mimèticament les mesures de retall de dèficit de Zapatero, ni a retallar la despesa social , sinó que buscarà fer polítiques amb sensibilitat social i que pagui més qui més té”. Han recordat que “Catalunya es governa a 3” i “volem discutir, acordar i pactar a 3”. Herrera i Miralles han afirmat que “no compartim les afirmacions de Castells”. Que el dèficit s´ha d´abordar “des de l´increment d´ingressos” i per això els principis que ICV-EUiA defensa són: - Tractament diferencial de Catalunya. - Recuperar el pes de la fiscalitat i reforçar-ne la progressivitat. - Defensa dels serveis públics i de l´empleat públic. - Rebuig de la congelació de les pensions i qualsevol retallada. - Priorització de les inversions per criteris de rendibilitat social en termes d´estímul econòmic. - Increment de l´ocupació i del desenvolupament de capacitats competitives sostenibles amb l´objectiu de canviar el model productiu. - Negativa a reduir l´ajut al desenvolupament. Miralles ha manifestat que “la coalició rebutja la congelació de les pensions i el retall dels sous dels empleats públics.” “Cal prioritzar les inversions amb criteri de responsabilitat social i d´estímul econòmic. Defensem els serveis públics, des d´un punt de vista sostenible i ens neguem a reduir l´ajut al desenvolupament.” Herrera ha presentat les propostes d´ICV-EUiA per tal de reduir el dèficit públic, amb les que es podria disminuir en un mínim de 7.600 milions d´euros anuals, són les següents: - Lluitar contra frau fiscal. - Gravar en major mesura els nivells més alts de renda. Que els que guanyin més de 7.000 o 8.000 euros bruts al mes paguin més impostos. - Establir un nou impost sobre la riquesa que gravi la tinença de béns mobles i immobles a partir d´un milió d´euros. Això permetria un ingrés de 2.250 milions d´euros. -Garantir un tracte igualitari en l´Impost de Societats per a les societats productives i les societats d´inversió, així s´acabaria amb el fet que les grans fortunes tributin a l´1%. -Tram impositiu del 5% addicional en l´Impost de Societats per a tots aquells guanys superiors als 1.000 milions d´euros, el que implicaria una recaptació superior als 2.500 milions d´euros, la meitat del que s´aconseguiria amb el retall del sou dels treballadors públics. - Tractament diferencial en els increments patrimonials, gravant en major mesura els que es generin en un període inferior a un any, com a mesura per fer front a l´especulació. - Reorientació de la reforma de l´IVA. - Aposta per una fiscalitat ambiental. - Desplegament de la fiscalitat immobiliària. - Eliminació o reducció substancial de les deduccions de l´IRPF per aportacions a plans de pensions privats. La recaptació fiscal s´incrementaria en 800 milions d´euros anuals. - Suprimir el finançament de l´Església amb aportacions de l´IRPF. - Iniciar el des topall dels límits de les cotitzacions a la Seguretat Social. - Recuperar els tipus patronals de cotització per desocupació rebaixats en èpoques anteriors. - Establiment d´un impost sobre les transaccions financeres a l´estil de la Taxa Tobin, llargament reclamada pels moviments progressistes per la necessitat d´aplicar la seva recaptació a causes socials, al servei del deute públic i a la cooperació internacional. - Limitació dels salaris i els cobraments per incentius dels alts directius del sector financer. La regulació de les remuneracions ha de deslligar-se dels riscos a curt termini que tanta especulació han generat. - Reducció de la despesa dels alts càrrecs de l´administració pública estatal. - Iniciar un procés de simplificació dels organismes públics. - Suspensió dels processos d´execució del desnonament per l´impagament d´hipoteques de treballadors aturats. - Garanties d´arribada del crèdit a empreses i particulars. - Reducció d´un mínim del 15% del pressupost destinat a la Casa Reial. - Acotar el xec nadó exclusivament a les famílies amb menys ingressos. - Reducció de la despesa militar, retirant les tropes espanyoles de l´Afganistan.

ICV-EUiA: “Defensarem a Catalunya el mateix que a Madrid”

La coalició impulsa un front d´esquerres, social i ambiental

El vicepresident d´ICV-EUiA i coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, i el secretari general d´ICV, Joan Herrera, han exposat aquest migdia en roda de premsa la posició de la coalició davant les propostes de retallada del dèficit públic proposades per Zapatero. Ambdós representants d´ICV-EUiA han titllat les mesures d´inacceptables, per ser socialment injustes, d´ineficaces per assolir la recuperació econòmica, i d´inequitatives.“Cal situar al capdavant de la lògica del mercat les persones i la democràcia, no els especuladors”, ha defensat Miralles, qui també ha dit que per tal de reduir el dèficit públic s´ha de posar l´accent en l´increment dels ingressos, a través d´una fiscalitat progressiva, com ara recuperant l´Impost del Patrimoni i incrementant l´Impost de Societats, amb més polítiques públiques, ocupació, i reduint despeses com les que generen el manteniment de les tropes a l´Afganistan. També s´ha proposat des de la coalició una reforma en profunditat dels sectors financer i energètic. ICV-EUiA impulsa un front d´esquerres, social i ambiental pensant en organitzacions sindicals, mediambientals, socials, com les que treballen en l´àmbit de la dependència o les que lluiten contra la pobresa, i en forces polítiques d´esquerres, per plantejar alternatives més cap a l´esquerra, que tenen un ampli consens social i que tenen a veure amb una sortida solidària a la crisi. Aquestes trobades es realitzaran tant en l´àmbit català com en l´estatal, des dels grups parlamentaris de la coalició del Parlament i del Congrés dels Diputats, i és que tal i com han expressat Miralles i Herrera, “ICV-EUiA defensarà el mateix a Catalunya que a Madrid.” Herrera ha manifestat que en el sí del Govern català, ICV-EUiA defensarà que poden haver-hi polítiques d´ajustos però ha subratllat que en cap cas recolzarà que es facin retallades en polítiques socials.” També ha dit que les mesures que apliqui el Govern català per reduir despeses no poden ser mimètiques a les de l´executiu de Zapatero, i ha recordat que a Catalunya hi ha un Govern de coalició amb sensibilitat social. Miralles i Herrera han proposat al president de l´Estat que es fixi en algunes mesures adoptades pel Govern portuguès, el qual situa les seves prioritats en les persones i no en els especuladors, i que tingui en compte les opinions de la secretària general del partit socialista francès que diu que l´austeritat pot acabar ofegant el creixement econòmic espanyol. Davant l´escenari espanyol i català que dibuixen les propostes de l´Executiu central, ICV-EUiA ha convocat pel proper dilluns una reunió del seu Consell de Govern, després de les executives de les dues organitzacions que conformen la coalició, on es concretaran les propostes que fa la coalició per sortir de la crisi.

Joan Herrera respon a les mesures d'austeritat del govern Zapatero

Tot seguit, podeu llegir la intervenció que va fer Joan Herrera al debat d'ahir al ple del Congrés dels Diputats sobre les mesures del govern Zapatero per a fer front al dèficit.

Señor presidente del Gobierno, dicen que la política en el siglo XXI es el arte de decir exactamente lo que no se va a hacer. Hoy tenemos un titular: no se tocan los pilares del Estado del bienestar, no se tocan las pensiones. La realidad es que se congelan las pensiones, se tocan los derechos de los dependientes y pagan los más débiles. Sí, señor presidente, los más débiles. Usted ha hablado de un reparto equitativo del ajuste, y equitativo no es, señor presidente, las cosas como son. Toca a trabajadores, a asalariados, a pensionistas, a dependientes, pero no toca una fiscalidad más justa, no toca una reforma del sistema financiero, no toca a los causantes de la crisis, no suprime los chiringuitos financieros que permiten tributar a las grandes fortunas al 1 por ciento, y eso no es propio de un gobierno que dice cumplir con sus compromisos y es absolutamente insólito en un gobierno que se proclama de izquierdas. Ustedes plantean el esfuerzo de los de siempre y proponen un ajuste, pero un ajuste duro también hacia los de siempre. Veníamos a escuchar cómo proponían reformas estructurales en todos los sectores. Venimos de una época en la que nos decían que hacía falta reformar la lógica de los mercados, y lo que ha pasado es que los mercados han acabado reformando el Estado, han acabado reformando las políticas y han acabado reformándoles incluso a ustedes.

Señor presidente, no le voy a pedir que reconozca sus errores del pasado -aún me acuerdo de cómo no hace tanto tiempo usted presumía de reducciones fiscales por valor de 30.000 millones de euros, exactamente el doble de lo que ustedes van a ajustar ahora; reformas fiscales que la Fundación de Cajas de Ahorro acreditó que beneficiaron a las rentas más altas-, pero sí le voy a decir que aunque hoy no se trata de quedarse de brazos cruzados, no, tampoco se trata de ir en la senda del ajuste duro que usted nos plantea. Hoy tiene un camino por el que podría transitar, el de una fiscalidad justa, progresiva y verde. ¿Por qué no recupera el impuesto del patrimonio sobre las grandes fortunas en vez de suprimir 1.200 millones de euros, como va a hacer, en materia de dependencia? ¿Por qué no hace una reforma fiscal justa? ¿Por qué no emprende una reforma fiscal verde que, bajo el principio de quien contamina paga, sirva para recaudar y para modernizar nuestra economía? Pero eso no, eso no se puede tocar, quizá porque pondría nerviosos a los mercados o simplemente porque quizá su Gobierno no se atreve. ¿Por qué usted no plantea una reforma del sector financiero en vez de aplaudir lo que le aconseja el gobernador del Banco de España? Ese gobernador que tiene el descaro de, día sí día también, hablar de reforma laboral y que no es capaz de definir una propuesta de un sector financiero que hoy niega el crédito. Pero eso no, los grandes bancos acumulan beneficios pero usted no plantea la reforma del sector financiero que garantice que el crédito llegue a las familias y a las empresas. ¿Por qué no plantea hoy una reforma del sector energético que permita adelantarnos a la próxima crisis, la del peak oil, la crisis energética, una reforma que permita hacer una apuesta en primer lugar por el ahorro y la eficiencia y después por las renovables y que modifique la Ley del Sector Eléctrico? Claro, nos lamentamos día sí y día también del déficit tarifario, pero la realidad es que no recalculamos el déficit tarifario y no cambiamos esa Ley del Sector Eléctrico, donde privatizamos los modelos pero donde mantuvimos los monopolios. ¿Por qué no afronta también una política industrial activa? ¿O por qué no entra en la política de gastos superfluos? Hoy ha anunciado una reducción de 600 millones de euros en la ayuda oficial al desarrollo. Podría haber hecho otra cosa cuando ayer su amigo Obama le llamaba, podía haberle anunciado que retira las tropas de Afganistán. ¿O es que es mejor mantener las tropas en Afganistán que reducir en 600 millones de euros la ayuda oficial al desarrollo?

Mire, lo que está haciendo y lo que está proponiendo es insólito, y es insólito por parte de un gobierno de izquierdas. Ustedes nos dijeron que sí, que teníamos que reformar los sectores financieros, y lo que han hecho es que los sectores financieros marquen al dictado las políticas que ustedes tienen que hacer. En el Financial Times hace pocos días un grupo de economistas le decían al conjunto de la sociedad que no teníamos que ir a una política de ajuste duro en poco tiempo porque eso podía poner en duda no ya el Estado del bienestar, sino la recuperación económica. No lo dice un diputado de Iniciativa o Izquierda Unida, no, se lo dicen economistas que entienden que la política que usted quiere aplicar pone en jaque el Estado del bienestar y pone en jaque la recuperación económica, pasando quizá de la recesión a la depresión. ¿Es eso responsable? No, señor presidente, eso es profundamente irresponsable y denota una profunda insensibilidad como gobernante que usted dice ser de izquierdas y progresista. Hoy necesitamos liderazgo en Europa, ese liderazgo que ustedes no han tenido, un liderazgo que diga que necesitamos un gobierno económico, con finanzas europeas, con una gobernanza económica, pero no una política de ajuste hacia Grecia que supondrá que los griegos tendrán por muchos años un escenario en el que no van a crecer, un escenario de ajustes duros, durísimos, con una Europa que presta al 5 por ciento cuando los bancos lo hacen al 1 por ciento. Esa no es la Europa que quiero, yo quiero Europa, pero quiero una Europa distinta y lo que lamento es que usted no está liderando desde la Presidencia española esa otra Europa que muchos europeos y que muchos ciudadanos queremos.

El problema de fondo -voy acabando, señor presidente- es precisamente la actitud que ustedes están teniendo. El Fondo Monetario Internacional exige una propuesta de ajuste, reducir el déficit. ¿Y qué hacen ustedes? Reducir el gasto sin una política fiscal distinta, sin nuevas exigencias y sin reformas estructurales del sector financiero. Si uno hace una drástica reducción del déficit puede comprometer el futuro, así que reducción del déficit, sí, drástica, no; si no, España no estaría en condiciones de crecer este año. Esta no es mi frase, señor presidente, esta es su frase hace apenas unas semanas. Una drástica reducción del déficit supondrá que España no esté en condiciones de crecer este año. Asumo sus máximas en este caso, pero las máximas de hace una semana, no las de hoy, señor presidente, y lo que le digo es que la propuesta de ajuste de caballo que nos propone es un ajuste precisamente duro, durísimo, que van a pagar los más débiles. Le anuncio ya que nosotros vamos a ser propositivos si cambian de senda, pero por este camino no les vamos a acompañar. No solo no les vamos a acompañar, sino que van a tener nuestra oposición, si usted quiere, modesta, pero una oposición contundente y una oposición que se va a producir en esta Cámara y que se va a producir, creo, también en la calle. Porque no es que no sea justo; no es decente decir que el ajuste es equitativo y que no se les toque nada a los bancos, que no se les toque nada a las rentas altas y que se toque a pensionistas, asalariados y trabajadores. Sobre todo, el arte de la política tiene que dejar de consistir en decir una cosa para hacer exactamente lo contrario. Nosotros por ahí no vamos a pasar.

Muchas gracias.