dilluns, 22 de desembre del 2008
dissabte, 20 de desembre del 2008
SIGNAT EL PACTE NACIONAL PER A LA IMMIGRACIO
Segons el dirigent d´ICV-EUiA “aquest no és un Pacte pels immigrants, sinó que és un acord per a garantir els drets i deures del conjunt dels homes i dones que viuen a Catalunya, independentment d´on hagin nascut”.
Jordi Miralles, que ha participat com a negociador d´ICV-EUiA en aquest Pacte, junt amb membres d´altres forces polítiques, ha destacat que “per a fer realitat les mesures que integren el Pacte calen recursos” i que “els 3.800 milions d´euros previstos en les diverses actuacions són la base per aconseguir que en l´àmbit de les polítiques socials no es faci diferències entre autòctons i nouvinguts, ja que les necessitats socials són moltes i cal atendre el conjunt de la ciutadania de Catalunya”
El coordinador general d´EUiA també ha dit que les propostes per a “l´acollida i la integració són oportunitats per a millorar l´autonomia personal, i que en cap cas la integració està subjecta al gaudiment de drets social”.
Miralles ha destacat especialment que el PNI “suposa una avenç en la democràcia” perquè “després de cinc anys de residència permanent, les persones immigrades podran votar a les eleccions municipals” i perquè “es redueix el temps per aconseguir la nacionalitat”.
Miralles ha volgut destacar també que “cal treballar al Parlament per avançar en allò en que la Generalitat té competències, al Congrés dels Diputats per a realitzar els canvis legislatius necessaris per a complir el PNI i amb CC.OO i SOS- Racisme, organitzacions que no han signat el pacte”. Pel fet que aquestes dues organitzacions no hagin signat el Pacte, ICV-EUiA considera que “el PNI no està complert”. Miralles ha declarat que CC.OO coincideix amb gran part del contingut del Pacte però que SOS Racisme té reserves en diversos punts rellevants. El dirigent d´EUiA ha apuntat que ICV-EUiA continuarà treballant amb aquestes organitzacions per avançar en les polítiques a favor de tots el drets i deures de les persones immigrades”
Publicat per
Jordi Miralles
el
dissabte, de desembre 20, 2008
0
comentaris
dijous, 18 de desembre del 2008
ENS HA DEIXAT ANTONIO MITADIEL
Aquestes són les paraules que va llegir Juan Manuel Patón al comiat d’ahir del company i amic Antonio Mitadiel, de Castelldefels. Ha mort un bon amic i un bon comunista.
Amigos y amigas,
La intención de mis palabras es contribuir a que nos quede de Antonio un recuerdo completo, de todas las facetas de su identidad, de lo que él ha sido, tal como creo que a él le gustaría que le recordáramos: además de sus aspectos familiares y profesionales, los de carácter social y político. Porque Antonio, además de miembro de su familia y de sus amistades, además de su ámbito profesional, se sentía un trabajador, un vecino de su barrio y de su ciudad, un ciudadano de su país. Y ha actuado siempre como tal. Las cosas que ha hecho en esos aspectos expresan también su personalidad y su identidad. Creo que a Antonio le habría gustado saber que quedará en nuestro recuerdo todo lo que él ha sido, es decir, todo lo que ha hecho, no sólo en su vida privada sino también en su actividad social y política. Permitidme que dé sólo unas pinceladas en esos aspectos al retrato de Antonio que guardaremos en nuestra memoria.
Antonio fue, desde muy joven, una persona consciente de su condición de miembro de diversos colectivos y se implicó en ellos. Como vecino y ciudadano, en la AA.VV. del Castillo-Pueblo Viejo que contribuyó a impulsar en los años 70 desde la Vocalía de Jóvenes, que –entre otras cosas- editó el primer boletín vecinal de Castelldefels. En estos últimos años ha trabajado en la reactivación del barrio con la AA.VV. de Can Vinader, a la que ha representado en la Federación de AA.VV. de Castelldefels, que presidió durante un tiempo. Ligado a su barrio, ha contribuido de manera relevante a la decisión de trasladar la Planta de Compostaje de Can Vinader fuera de la ciudad. Eso y otras implicaciones en la mejora de la vida de la gente de Castelldefels y más allá respondieron al mismo impulso ético que le llevó a organizarse políticamente con los comunistas y otra gente de izquierdas ya desde la transición política. Antonio sentía suyas dos banderas: la roja y la tricolor, la de la lucha por los derechos de los trabajadores y el cambio a una sociedad más justa, y la de la lucha por un estado más democrático y moderno.
Antonio siempre defendió públicamente sus ideas sin pelos en la lengua. Pero, sobre todo, además de hablar y escribir, ha actuado, ha trabajado codo con codo con sus compañeros. No ha sido de los que dicen mucho y hacen poco o nada. Son sus acciones las que le definen y marcan su personalidad de un rojo intenso.
Hasta siempre, compañero.
Publicat per
Jordi Miralles
el
dijous, de desembre 18, 2008
2
comentaris
dimecres, 17 de desembre del 2008
PREGUNTA PARLAMENTARIA A JOSÉ MONTILLA
President Montilla, volem preguntar sobre el finançament i la crisi, dues qüestions que estan profundament relacionades.
La crisi afecta totes les comarques i sectors socials, especialment a la gent treballadora: 404.000 persones aturades. Hipoteques, preus i sous que retallen poder adquisitiu. Més problemes per emancipar-se la gent jove.
Acomiadaments, tancaments i expedients en els serveis i la construcció, en l’economia social i autònoms i, clar, a la industria. Vull mostrar la solidaritat amb els treballadors/es en general i els de SONY en particular, amb la crítica cap a la multinacional i expressar que, davant la flexibilitat que l’empresa demana, compartim la fermesa dels treballadors.
President Montilla, hi ha una gran coincidència social i política que calen més recursos per fer front a la crisi i posar l’economia als servei de les persones, i d’aquí la importància del finançament.
Vostè va dir, fa uns dies, que “estàvem en temps de descompte”, doncs s’acaba el partit i el govern espanyol: vulnera repetidament el reglament; ens dona puntades als turmells i juga brut.
Però més enllà del símil esportiu:
Políticament és intolerable que el govern espanyol vulneri la llei.
Políticament és irresponsable l’actitud del govern espanyol vers el govern català i el Parlament.
Políticament és temerari que el govern espanyol segueixi tensionant les relacions Catalunya – Espanya, amb conseqüències també pels partits, com va mostrar l’executiva del seu.
I sobre tot, socialment i políticament és injust que, amb l’incompliment, el govern del senyor Zapatero s’està castigant els catalans i les catalanes al posar dificultats a les seves necessitats d’avui, a nous drets per demà i a la recuperació econòmica per demà passat..
Senyor Montilla, el 31 de desembre està a prop.
És per això, que volem conèixer les actuacions del Govern català per aconseguir un bon acord, aplicable l’1 de gener, per incrementar les partides aprovades ahir i contribuir a fer front la crisi.
Publicat per
Jordi Miralles
el
dimecres, de desembre 17, 2008
0
comentaris
dimarts, 9 de desembre del 2008
CONSTITUCIÓ I CRISI ECONÒMICA
Publicat per
Jordi Miralles
el
dimarts, de desembre 09, 2008
1 comentaris
