PREGUNTA PARLAMENTARIA A JOSÉ MONTILLA
Gracies senyor president.
President Montilla, volem preguntar sobre el finançament i la crisi, dues qüestions que estan profundament relacionades.
La crisi afecta totes les comarques i sectors socials, especialment a la gent treballadora: 404.000 persones aturades. Hipoteques, preus i sous que retallen poder adquisitiu. Més problemes per emancipar-se la gent jove.
Acomiadaments, tancaments i expedients en els serveis i la construcció, en l’economia social i autònoms i, clar, a la industria. Vull mostrar la solidaritat amb els treballadors/es en general i els de SONY en particular, amb la crítica cap a la multinacional i expressar que, davant la flexibilitat que l’empresa demana, compartim la fermesa dels treballadors.
President Montilla, hi ha una gran coincidència social i política que calen més recursos per fer front a la crisi i posar l’economia als servei de les persones, i d’aquí la importància del finançament.
Vostè va dir, fa uns dies, que “estàvem en temps de descompte”, doncs s’acaba el partit i el govern espanyol: vulnera repetidament el reglament; ens dona puntades als turmells i juga brut.
Però més enllà del símil esportiu:
Políticament és intolerable que el govern espanyol vulneri la llei.
Políticament és irresponsable l’actitud del govern espanyol vers el govern català i el Parlament.
Políticament és temerari que el govern espanyol segueixi tensionant les relacions Catalunya – Espanya, amb conseqüències també pels partits, com va mostrar l’executiva del seu.
I sobre tot, socialment i políticament és injust que, amb l’incompliment, el govern del senyor Zapatero s’està castigant els catalans i les catalanes al posar dificultats a les seves necessitats d’avui, a nous drets per demà i a la recuperació econòmica per demà passat..
Senyor Montilla, el 31 de desembre està a prop.
És per això, que volem conèixer les actuacions del Govern català per aconseguir un bon acord, aplicable l’1 de gener, per incrementar les partides aprovades ahir i contribuir a fer front la crisi.
President Montilla, volem preguntar sobre el finançament i la crisi, dues qüestions que estan profundament relacionades.
La crisi afecta totes les comarques i sectors socials, especialment a la gent treballadora: 404.000 persones aturades. Hipoteques, preus i sous que retallen poder adquisitiu. Més problemes per emancipar-se la gent jove.
Acomiadaments, tancaments i expedients en els serveis i la construcció, en l’economia social i autònoms i, clar, a la industria. Vull mostrar la solidaritat amb els treballadors/es en general i els de SONY en particular, amb la crítica cap a la multinacional i expressar que, davant la flexibilitat que l’empresa demana, compartim la fermesa dels treballadors.
President Montilla, hi ha una gran coincidència social i política que calen més recursos per fer front a la crisi i posar l’economia als servei de les persones, i d’aquí la importància del finançament.
Vostè va dir, fa uns dies, que “estàvem en temps de descompte”, doncs s’acaba el partit i el govern espanyol: vulnera repetidament el reglament; ens dona puntades als turmells i juga brut.
Però més enllà del símil esportiu:
Políticament és intolerable que el govern espanyol vulneri la llei.
Políticament és irresponsable l’actitud del govern espanyol vers el govern català i el Parlament.
Políticament és temerari que el govern espanyol segueixi tensionant les relacions Catalunya – Espanya, amb conseqüències també pels partits, com va mostrar l’executiva del seu.
I sobre tot, socialment i políticament és injust que, amb l’incompliment, el govern del senyor Zapatero s’està castigant els catalans i les catalanes al posar dificultats a les seves necessitats d’avui, a nous drets per demà i a la recuperació econòmica per demà passat..
Senyor Montilla, el 31 de desembre està a prop.
És per això, que volem conèixer les actuacions del Govern català per aconseguir un bon acord, aplicable l’1 de gener, per incrementar les partides aprovades ahir i contribuir a fer front la crisi.
Sessió de control. Ple del Parlament del 17 desembre de 2008.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada