Presentar
les propostes de resolució. 4 blocs. Ens preguntàvem si tenia
sentit, a portes d’una dissolució del Parlament. Si, perquè?
Cal
donar resposta a 4 qüestions:
El
per què d’un fracàs: la seva gestió de 21 mesos
Donar
alternatives i esperança per una Catalunya social i ecològica
Respondre,
després de l’11S, en favor del Dret a decidir
Algunes
propostes per a la regeneració democràtica
Fer-ho,
des d’una resposta per a la majoria del poble de Catalunya, en el
terreny social i nacional. Insisteixo, per una amplia majoria en el
terreny social i nacional.
Bloc
I: Balanç de Govern
El
President Mas va anunciar, fa 2 dies, la fi d’aquesta legislatura.
Fonamentant-se en un Ja n’hi ha prou (textual), per descriure l’11
de Setembre (11S) i el nou horitzó nacional. Però molts i molts
catalans i catalanes, en aquest 21 mesos, també li han dit, a vostè,
Ja
n’hi ha prou!
a les seves retallades, i CiU no ha escoltat.
És
més, miri quina casualitat: ahir el senyor Rajoy contestava al 11S i
al 25S “que hay una mayoria silenciosa”, el mateix que deia el
senyor Mas, després de la vaga general, de les mobilitzacions de
Prou retallades i del 15M. El mateix: la intransigència davant el
que diu el poble.
Ahir
el President qualificava d’intransigents al PP, ho compartim. Però
vostès han estat intransigents davant el patiment, les noves
desigualtats i la injustícia generada en aquests 21 mesos.
Les
seves polítiques i la seva manera de governa, són el problema. Per
això de manera clara, en el primer Bloc posem en votació la
reprovació del govern pel seu fracàs. Una resolució per reprovar
el seu govern i les seves polítiques.
Reprovar
la gestió del Govern d’Artur Mas per les conseqüències negatives
per a les persones, el territori i l’autogovern, i per
l’incompliment evident dels objectius definits com a prioritaris en
el debat d’investidura, del 20 de desembre de 2010.
He
rellegit els 8 eixos del seu debat investidura. Les conseqüències:
han fracassat. És viu pitjor, és cer que no en tot és responsable,
però ha estat un protagonista actiu.
Li
va dir a Joan Herrera que “no enganyen”, tenim dades i
percepcions diferents a les seves, va dir “que s’havia de triar”,
estem d’acord, però en aquest 21 mesos ha triat... i ha triat
malament.
Els
resultats és que han pres opcions negatives per a la majoria: per
no fer una política d’ingressos justa, però si retallar en beques
menjador i polítiques actives; per implantar euro x recepta,
penalitzar la Pirmi i taxes universitat, pel suport a la
contrareforma laboral i més aturats, per no millorar la seguretat,
com exemple els bombers o més morts a la C55.
Parlem
d’instruments d’estat. Però... quina presa de pèl, pel que han
fet! Després: de les lleis òmnibus, del Grup assessor (CAREC), de
la penetració al Govern de les escoles de negocis, pels canvis a la
TV i Ràdio públiques, per les privatitzacions i el maltracta a la
funció pública, per la venda d’empreses públiques i
equipaments... Demanen estructures d’estat, però en liquiden.
Quina incoherència!.
Bloc
II: Una altra política és possible
Un
segon bloc d’alternatives: fiscalitat justa, nou model i creació
d’ocupació, estat del benestar i serveis públics i una Catalunya
ecològica. Unes alternatives socials i econòmiques per una majoria
dels catalans i catalanes: les classes populars.
Els
poso algun exemple: retirin els concerts que separen nens i nenes;
retirin l’euro per recepta, impulsin el Parc Agrari del Baix
Llobregat, suspengui les privatitzacions de l’ATLL, TABASA i
d’empreses públiques.
Tenim
models diferents, si. Les seves retallades són les conseqüències
d’un model de societat que ens ha portat fins aquí. El nostre
model el pensem per a la majoria: el 99% i està elaborat i defensat
amb els sindicats, ampas, usuaris de salut, ong’s, autònoms, banca
ètica, economia social, 15M, el moviment veïnal...
Som
conscient que a CiU li donen suport moltes persones, gent de sectors
populars, però el seu model defensa els interessos de l’1%: la
Caixa, Agbar, Abertis, les elèctriques, el grups Godó, les escoles
de negocis, les patronals de la salut i l’educació. És a dir
l’1%.
Intel·ligència,
va dir senyor Mas, per avançar cap al dret a l’autodeterminació,
d’acord.
Però
intel·ligència també, i és determinant, per avançar cap a un
model social i econòmic per a la majoria, que –per classisme,
senyor Mas- no l’han demostrat.
Bloc
III: Fet Nacional
Ens
trobem en un moment excepcional i el Parlament ha d’escoltar el
clam de la manifestació de la Diada. Convocar eleccions obliga als
Grups a presentar de forma clara i nítida la seva posició en aquest
Ple, i davant la ciutadania.
ICV-EUiA
hem fet un exercici unitari i hem treballat per un acord el més
ampli possible, i creiem que la nostra proposta de resolució pot
permetre una suma molt àmplia.
La
decisió del Parlament, al final, serà la suma de punts aprovats
majoritàriament provinents de diverses propostes de resolució.
De
la nostra volem destacar:
El
reconeixement de la manifestació de la Diada i la denuncia de la
negativa de l’Estat a reconèixer l’Estatut i les propostes del
Parlament.
La
declaració solemne del dret democràtic a l’autodeterminació i la
sobirania de Catalunya, i avui, després de la manifestació, ha
arribat l’hora d’exercir aquest dret democràtic: per això
proposem un gran “Acord Nacional per l’exercici del Dret a
decidir” en la propera legislatura, defugim les ambigüitats: en la
propera legislatura.
Avancem
alguns característiques del procés en el punt 6. Fem una aposta per
garantir la cohesió social i la consideració de Catalunya com un
sol poble, i més quan la crisi està castigant amplis sectors de la
societat.
Recordem
a qui vulgui construir estructures d’estat que això implica
defensar, ara, les estructures de les que Catalunya ja disposa, pel
que fa a l’estat de benestar, sanitat, educació, serveis socials o
la cultura.
I
finalment, també, defensem que aquest procés només és patrimoni
del poble, no de cap persona o grup, i que la única forma de
resoldre els conflictes és la democràcia, i amb un debat plural,
d’àmplies majories i seriós.
És
per això, que convidem als grups parlamentaris a votar aquesta
proposta. El dret a decidir recull l’11 de Setembre i la
democràcia. I pot ser, avui i aquí, el gran punt de trobada per
demà.
ICV-EUIA
votarà els punts que compartim de les propostes presentades per
altres grups. I dir que, des del federalisme plurinacional, hem fet
esmenes al PSC per que la reforma de la Constitució reculli el dret
a l’autodeterminació i respecte l’art 2, que és contempli la
seva modificació.
Bloc
IV: Qualitat democràtica
1.-
Denunciem la manca d’explicacions del Govern, pel possible
finançament irregular de CDC en el cas Palau i sobre les concessions
de les ITV. Demano als grups de l’oposició que no s’abstinguin.
No per que així salvin el Govern, sinó per la millora de la
qualitat democràtica.
2.-
Proposem una campanya electoral austera i amb limitació de despeses,
que esperem sigui aprovada per unanimitat.
En
aquest punt, de qualitat democràtica, lamentem que –per final de
legislatura- es posi fi a les comissions d’investigació, però que
avui la gent de la revista “Cafè amb llet” estan encausats, és
un contrasentit i no ho compartim.
Paraules
finals
Acabo.
El 25N votarem per un model social i pel dret a decidir. Sobre el
futur del país i la seva gent, i no d’una persona.
Nosaltres
anem a les eleccions pensant en la majoria, per una Catalunya justa i
plena en el terreny social i nacional. Ni vostè com a President, pel
que ha fet en 21 mesos, ni com a candidat de nou de CiU, pot
representar la Catalunya justa i plena.
Alternatives
d’esquerres, que donin esperança davant el seu fracàs, i un punt
de trobada democràtic majoritari: el dret a decidir.
Vivim
un moment molt important de la història de Catalunya, i el repte per
les esquerres és: la llibertat per decidir; i la justícia, la
igualtat i la solidaritat per viure. Propostes que seguirem explicat
aquest 60 dies, fins les eleccions, i després amb més força de la
nostra Coalició en el nou Parlament.
