dijous, 15 d’octubre del 2009

POLÍTIQUES DE RESISTÈNCIA, SOMNIS DE LLIBERTAT

Ahir vaig assistir al merescut homenatge a les persones represaliades pel franquisme al Palau Sant Jordi de Barcelona. Felicitar als organitzadors, en especial al Miquel Caminal, i els que van actuar.

La dictadura franquista va assassinar centenars de milers de persones, va liquidar les llibertats i negar els drets nacionals, va suposar l’exili per molts homes i dones. Però cal dir, també, que és responsabilitat del franquisme i d’una concepció amnèsica de la transició política que vam viure, que som encara un país de memòria reprimida. La desmemòria i la negació de la nostra història han estat una eina de repressió, de sometiment, de por i de combat contra la nostra consciència col·lectiva com a poble i una base per a la deformació de la història.
Des de l’arribada de les forces d’esquerres al Govern de Catalunya, i amb la llei de la memòria històrica, es va esmenant de mica en mica aquesta letal desmemòria, i el concert d’Homenatge oficial als represaliats del franquisme del Sant Jordi n’és un clar exemple. Però es fonamental, conjuntament a la llei de la memòria històrica, que les famílies, les escoles i les universitats, els mitjans de comunicació i les institucions, facin de transmissors a les joves generacions que les llibertats democràtiques i que els drets socials i nacionals, no han estat un regal i que cal el compromís personal i col·lectiu per a que avancin.