dimecres, 22 d’octubre del 2008

PER LA LLEI DE DEPENDÈNCIA CALEN MÉS RECURSOS

Jordi Miralles, portaveu d’ICV-EUiA a la Comissió de Benestar i Immigració, ha manifestat “la seva sorpresa i profund desacord” amb les declaracions de Carme Figueres (PSC) sobre l’endarreriment de prestacions per a la Llei de la Dependència.

“Sorpresa”-ha dit- per què els grups parlamentaris que donen suport al Govern, en la compareixença de la Consellera Carme Capdevila, “van anunciar ahir una proposta conjunta per a millorar el finançament per a la Llei”. Per Miralles les declaracions de Figueres “són una mostra de feblesa davant el Govern espanyol i pot ser una nova frustració per moltes persones que necessiten els recursos per a la seva autonomia personal”.

El diputat d’esquerres ha manifestat el seu profund desacord, “per que ningú entén que hi ha diners per salvar bancs i no per garantir l’autonomia de més persones”.
“No és just”, ha manifestat, que no estigui ben dotada la llei i que als pressupostos generals es vulgui “liquidar l’impost de patrimoni” i que “és una presa de pel la política de xecs de Zapatero i la contenció del gasto per atendre la dependència”.

Miralles ha demanat “unitat i coherència” de les forces polítiques catalanes d’esquerres per aconseguir un millor finançament de l’Estat per aquesta llei, que ha definit com “una llei d’interès general” i ha defensat que, en moments de crisis, “cal estar al costat dels sectors socials més necessitats, i no fent pagr la crisi a qui no l’han generat”.

El vicepresident d’ICV-EUiA ha anunciat també, que en la tramitació parlamentaria el seu Grup al Congrés presentarà esmenes a la Llei de Pressupostos “que seran la prova del cotó” per veure quins dels diputats votaran en favor de més recursos per a la Llei.

2 comentaris:

Carles Acózar ha dit...

Ostres Jordi! Una vegada més fer pactes amb aquesta gent és veure-t un cop i l'altre com l'invitat pobre dels senyors que, per educació, acaba quedant-se sense ni postre. És com ha estat passant a Badalona, L'Hospi, la Grama... I acabem pagant les desfetes i malifetes dels altres perque la publicitat i els mitjans els tenen ells. Ja no ens deixan ni la octavilla perque embruta i són ecologistes, encara que pocaveergonyes. O pagues o calles... democràticament!

PERE FERNANDEZ ha dit...

Jordi,

Ho hi ha supressió del Impost sobre el Patrimoni, pitjor encara.

Amb efectes des de l’l 1-1-2008, s’estableix una bonificació del 100% en la quota del Impost sobre el Patrimoni.

1. Efecte equivalent a la supressió del impost:

a) Desapareix l’obligació de presentar aquesta declaració amb posterioritat a la corresponent a l ‘exercici 2.007 (presentada de l’1 de maig al 30 de juny de 2.008). Es a dir, a partir del 2.009 no es presenten declaracions corresponent a l’exercici fiscal 2.008 i següents.
b) Les Comunitats Autònomes deixen d’ingressar els imports que provenien d’aquest impost de potestat normativa i regulació estatal i recaptació autonòmica.
c) Es trenca, un cop més, el principi constitucional de major contribució fiscal directament relacionada amb majors ingressos i riquesa.

2. Efecte diferencial a la supressió:

Si s’hagués suprimit l’Impost sobre el Patrimoni, l’Estat hauria deixat de fer us de la seva potestat normativa. La qual cosa permetria que alguna (qualsevulla) Comunitat Autònoma, en absència de potestat normativa estatal, legislés normativa autonòmica especifica que permetés la creació d’un Impost sobre la Riquesa Patrimonial (per utilitzar una semàntica diferent a un concepte anàleg)

Al mantenir-se la potestat normativa i reguladora estatal del Impost, continua mantenint-se l’impediment legal q que les Comunitats Autònomes legislin sobre un Impost sobre la Riquesa Patrimonial..

Per tant, el govern Zapatero, ha optat pel blindatge absolut del patrimoni de la burgesia a la subjecció del sistema fiscal.

Amb tot, no serem ingenus/es, si aquesta possibilitat (de potestat normativa autonòmica) s'hagués donat, assistiríem, probablement, a un dumping fiscal entre comunitats que generaria artificials canvis de domicilis fiscals cap a comunitats sense impost o amb tipus de gravamen inferior, per tal d'evitar l'impost al patrimoni de les grans fortunes. I, assistiríem en paral·lel a una inactuació (per acció o omissió) de les unitats d’inspecció de l’AEAT i de la minúscula Agencia Catalana.

Pere Fernàndez.
http://perefernandez.blogspot.com/