dimarts, 9 de setembre del 2008

DOS LLUITADORS PER LA JUSTICIA SOCIAL, LA LLIBERTAT I LA DEMOCRÀCIA

En els darrers mesos ens han deixat dues persones que, de manera diferent, han dedicat bona part de les seves vides a la lluita pels drets dels treballadors, la justícia social, la democràcia, la llibertat i per un millor Castelldefels: Salvador Ríos i Joaquim Grané. Quan ens deixen persones com ells, tan necessaris! el millor homenatge és continuar la seva lluita. Perquè no es quedi en paraules cal recordar qui i com eren:

Joaquim Grané i Munné. Nascut el 1916, va ingressar molt jove al PSUC i va lluitar a la guerra civil defensant la República front el feixisme. El febrer de 1939, amb 22 anys, va creuar la frontera francesa entre Camprodon i Prats de Molló per anar a l’exili. Amagatalls, camp de concentració de Septfonds, camps de treball militars, recomposició de la seva vida a Bessiers i formació d’una família amb la seva esposa Paulette, refugiada del Nord de la França ocupada pels nazis. Va treballar amb les Forces Françaises de l’Interieur, integrant-se a la resistència i va participar en l’alliberament de la ciutat d’Albi. Posteriorment va formar part d’un grup d’uns 300 maquis que van entrar des de Luchon a la Vall d’Aran. Al seu retorn a Catalunya es va establir a Castelldefels i va continuar la seva militància al PSUC i després al PCC i a EUiA fins la seva mort el passat mes de Juliol.

Salvador Ríos Cobos. Nacido en Antequera, donde pasó su juventud, formó parte de la migración a Catalunya en los 60 y en Castelldefels formó su familia. La discapacidad física que padecía, consecuencia de dos accidentes, no le apartó ni del trabajo ni del activismo social y político. Conocido en la ciudad como una persona solidaria, participó en la creación y organización de CCOO en Castelldefels, durante la transición e inicios de la democracia, y en el movimiento en favor de las personas discapacitadas en la ciudad. Sin afiliarse nunca a un partido, colaboró con un alto nivel de compromiso primero con el PSUC, luego con el PCC y con EUiA. Fue el primer candidato a la Alcaldía de Castelldefels por el PSUC en 1979, obteniendo 5 concejales, y desempeñó los cargos de primer teniente de Alcalde y responsable del Área de Sanidad y Servicios Sociales. Como tal, inauguró el primer Casal de Tercera Edad Rafael de Casanova y firmó la moción presentada por su Grupo Municipal –que fue aprobada- para la creación de una “guardería infantil municipal” (hecha realidad en 1995 cuando Educación fue asumida por EUiA).Aquestes línies són per una banda de solidaritat amb les seves famílies i, per l’altra, d’exemplificació i de compromís, ja que ambdós romandran en el record i la gratitud dels seus companys i de molts treballadors i ciutadans de Castelldefels. Fins a la victòria, sempre!


(Article publicat a La Voz)

dijous, 4 de setembre del 2008

REUNIO AMB JOAN PUIGCERCÒS


El coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, ha mantingut avui a la seu de la formació una reunió amb el president d´ERC, Joan Puigcercós. En declaracions posteriors, Miralles ha explicat que han acordat amb Puigcercós “mantenir trobades periòdiques per intercanviar opinions i coincidències, més enllà de les reunions de Govern i de treball parlamentari, per a reflexionar sobre la situació política actual, donar un nou impuls a les polítiques socials en l´actual context de crisi econòmica, i buscar instruments per donar-hi resposta”. En aquest sentit, Miralles ha expressat el compromís per part d´EUiA i d´ERC, com a forces del Govern català, en seguir treballant per impulsar en aquesta segona part de legislatura les polítiques socials, en la línia que marca l´Acord d´Entesa.

D´altra banda, el màxim dirigent d´EUiA, ha qualificat d´imprescindible “aconseguir un bon finançament per Catalunya” i ha apel.lat a la unitat de les forces polítiques per a què això sigui possible. Miralles ha afegit que més enllà de determinar una xifra, aquest front comú dels partits catalans ha de definir el model de finançament, “el que marcarà la possibilitat de què els catalans i les catalanes puguin viure millor, tal i com està fixat a l´Estatut”. En aquesta línia, el coordinador general d´EUiA i diputat ha senyalat el Govern espanyol com “l´únic responsable” de què no s´hagi complert el termini establert i per això ha tornat a reclamar que aquest apliqui la llei. Per acabar, Miralles ha defensat per enguany “un 11 de setembre amb un caràcter unitari i més reivindicatiu”, fent una crida a “la mobilització ciutadana pels drets de Catalunya”.

Per la seva banda, el president d´ERC, Joan Puigcercós, ha declarat que "aquest és un moment per a què els polítics catalans estiguin units i parlin de partit a partit", ja que, segons el dirigent d´ERC, "cal unitat davant la proposta catalana de finançament", una proposta que Puigcercós ha dit que s´hauria d´aprovar entre setembre i octubre.
(nota de premsa extreta de la web d'EUiA)

dimarts, 2 de setembre del 2008

MÉS SOBRE L'INCIDENT DE VANDELLOS II


Us deixo l'enllaç al video de les declaracions que vaig fer a l'Agència Catalana de Notícies ahir dilluns, sobre el tema de l'incident de Vandellòs II.

divendres, 29 d’agost del 2008

ENTREVISTA MUSICAL AL DIARI AVUI (29/08/2008)


Us deixo l'enllaç de l'entrevista que un periodista de l'Avui, Xavi Tedó, em va fer sobre les meves preferències musicals, i que surt publicada avui.

Clicant aquí hi podeu accedir.

dijous, 28 d’agost del 2008

SOBRE L'INCIDENT DE LA NUCLEAR VANDELLOS II

L´incident succeït a Vandellós situa Catalunya en la posició de “territori perillós capdavanter en problemes nuclears”, malgrat l´interès del Consell de Seguretat Nuclear (CSN), de l´ANAV i de bona part de les línies editorials, en dir que l´incident a la central “no ha afectat a la zona nuclear”,“no ha generat conseqüències radiològiques a l´exterior” i “no ha suposat risc pels treballadors, el públic, ni el medi ambient”.
Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) denuncia que la deflagració posterior a l´incendi a la central nuclear de Vandellós II va posar en perill la vida de treballadors de la central després de mantenir converses amb treballadors del sector nuclear. A l´espera de que les darreres verificacions confirmin les causes exactes de l´incident, EUiA ha pogut constatar que l´accident ha estat molt més greu del que les primeres informacions van posar de manifest. Dos treballadors de la central van patir una situació d´alt risc al ser requerits quan es va detectar la incidència , la qual es va percebre des de la sala de control, per arrencament de la bomba del sistema contra incendis. Quan els dos treballadors, un auxiliar d´operació i un bomber de la central, es trobaven en el replà de l´edifici de les turbines, es va produir una deflagració que podria haver tingut un impacte tràgic sobre aquests treballadors de la central. Segons l´informe fet per la mateixa empresa gestora de la central (ANAV), l´incendi el van provocar un defecte a la fase "S" de l´interruptor, situat entre el generador i el transformador principal de sortida de corrent, i danys a la caixa de connexions de sortida del neutre del generador principal. Segons ANAV, l´incident operatiu descrit va provocar un incendi localitzat que va afectar equips d´una zona molt restringida de l´edifici de turbines.
EUiA constata que hi ha tres hipòtesis, cada una d´elles molt preocupant, sobre quines han pogut ser les causes de l´incident produït a Vandellós II:
1. La primera de les hipòtesis fa referència a unes vibracions no excessives de l´alternador, que es produïen des del mes de maig. Mai es van saber les causes d´aquestes vibracions, tot i que s´havia observat que si la producció baixava del 100% al 90 % aquestes vibracions a les turbines desapareixien. En un informe demanat als fabricants es restava importància a les vibracions tot i que sí que es van prendre mesures al conèixer-se aquestes, enlloc de tancar la vàlvula de subministrament d´hidrogen al sistema de refrigeració cada mes, es va començar a tancar de forma diària.
2. La segona hipòtesi apunta com a causa de l´incident de Vandellós II una possible fuita a l´edifici on hi ha el generador. Fa aproximadament un any que l´edifici de les turbines, on hi ha el generador, es tenia que ventilar periòdicament ja que hi havia fundades sospites d´una petita fuita d´hidrogen. Fins a l´incident, aquesta fuita encara no s´havia localitzat. Recordem que l´hidrogen és un gas altament inflamable que en quantitats suficients i en contacte amb l´aire (per exemple) s´incendia.
3. La tercera hipòtesi apunta a que la deflagració es pot haver produït pel trencament d´una canonada de conducció d´hidrogen a causa de l´incendi. Aquesta hipòtesi, en un principi, és la menys consistent ja que si hagués estat així, possiblement, la deflagració hagués estat més forta.
EUiA recorda que mai s´ha d´oblidar que una central nuclear constitueix un sistema complex plenament interrelacionat i que l´afectació a una de les parts té conseqüències importants sobre les altres (radiològiques o no), existint així la possibilitat de que es produeixi una cadena d´esdeveniments que poden acabar en un accident més important, tal i com s´ha comprovat al llarg de la història negra de les centrals. Al contrari del que afirmen certs mitjans de comunicació, i tàcitament accepta el Consell de Seguretat Nuclear, (CSN, organisme regulador estatal), els accidents molt greus a les centrals nuclears són possibles. En el cas de seguir tots els procediments de seguretat establerts i sempre confiant amb una baixa fal·libilitat pròpia de l´errada humana i de l´envelliment de les instal·lacions, aquest accidents d´alta puntuació serien poc probables, tot i que si seguim tirant els daus de la dissort, com darrerament s´està fent de manera compulsiva, EUiA no dubta que podríem tenir un gran ensurt. Desgraciadament, els successos esdevinguts no són nous, ja que es repeteixen reiteradament com a resultat d´un element fonamental: assumir un model de gestió empresarial que només té com a objectiu el major benefici possible i que es basa en una retallada de costos fixos i amb una preocupant disminució de recursos laborals i d´inversions en manteniment.
Les administracions no són coneixedores d´una gestió que pot ser generadora de greus riscos pels treballadors, el medi ambient i la població en general. Darrerament, s´ha produït una externalització creixent de les activitats pròpies de l´Administració (radiològiques, de control, de supervisió...) amb la inherent precarietat de qui les realitzen -d´una plantilla de prop de 1700 treballadors que operen de forma fixa en el complex nuclear d´Ascó/Vandellós prop de 1100 són subcontractats-. En període de recarrega, l´externalització es triplica i la precarietat es manifesta en llargues jornades de treball i salaris irrisoris.
És per tot això que EUiA defensa que se s´arribi fins el final en la investigació sobre el que realment va succeir a Vandellós II. Si es demostra que la situació generada a aquesta central nuclear va posar en perill la integritat dels treballadors i la ciutadania, EUiA demanarà la multa més elevada possible i la possibilitat d´actuar penalment contra els responsables, la constitució d´una Comissió de Supervisió i Control amb la presència de les empreses, de l´Administració, de representants dels treballadors i de la societat, i la remodelació amb criteris de major independència de l´equip directiu del CSN.