No és delicte investigar els crims de la dictadura

La decisió del magistrat del Tribunal Suprem, Luciano Varela, de procedir penalment contra el jutge de l’Audiència Nacional Baltasar Garzón, és insòlita. Acusar-lo d’un presumpte delicte de prevaricació per investigar els crims del franquisme és un cop a la raó i a la democràcia.






Què hi ha darrera d’aquesta decisió? És busca silenciar l’acció judicial a l’empara d’una retorçada interpretació de la Ley de Amnistía de 1977 com a llei de punt final que empari l’oblit de les víctimes, eviti la localització dels seus cossos i la reparació del seu honor i memòria familiar, al mateix temps que s’esquiva el judici de la responsabilitat dels seus assassins i inductors.

Però també, la dreta judicial vol ajudar la dreta política quan aquesta està tocada de corrupció pels quatre costats de Mallorca a Madrid i del País Valencia i Galícia. Quina casualitat que l’acció contra Garzón coincideix en el temps amb l’obertura del sumari del cas Gürtel i la imputació de l’expresident balear, Jaume Matas, que afecten directament el tronc estructural del PP.

Sembla que a l’Estat espanyol alguna cosa es va quedar per fer, o es va fer malament, en la transició de la dictadura a la democràcia, en relació al sistema judicial, un tercer poder clau per a determinar la qualitat democràtica de l’Estat social i democràtic de dret. Si no és produeix una reforma de la justícia -a fons- el soroll de togues pot esdevenir un problema per la democràcia, doncs sembla que la dreta i els seus aliats mediàtics vulguin tombar a les sales judicials el que les urnes i la voluntat dels parlaments van decidint amb els vots i les lleis.

S'imaginen que a Alemanya un partit nazi proposés processar als jutges de Nüremberg en què es va jutjar els responsables del nazisme? Allà és impensable, però aquí els fatxes de ‘Manos Limpias’ i els falangistes, volen seure Garzón per investigar els crims del franquisme. Quina barbaritat.

La dictadura franquista va assassinar centenars de milers de persones i va liquidar les llibertats i negar els drets nacionals. Però també és responsabilitat del franquisme i d’una concepció amnèsica de la transició política, que siguem un país de memòria reprimida. La desmemòria i la negació de la nostra història ha estat una eina de repressió, por i combat a la nostra consciència com a poble.

Defensar avui a Garzón, va més enllà de la necessitat de conèixer la veritat, recuperar la memòria i respondre als drets de les famílies de les víctimes. Defensar avui al jutge Garzón és un compromís actiu amb la democràcia i l’Estat de dret, i fer front a la pervivència del franquisme judicial.

Article publicat a La Voz aquest mes