Comiat de Mariano Aguila Nieto

Ens ha deixat un bon comunista i una millor persona.

En Mariano Aguila Nieto, va néixer a Montilla (Córdova) l’any 1931, l’any que va arribar la República.

Va ingressar al Partit Comunista d’Espanya (PCE) i, quan tenia 30 anys, va ser detingut per repartir octavetes. El Mariano va ser detingut i torturat, els recomano –sinó l’han vist- el document “Archivo de la Experiencia”. Un document que hauria de ser present a les escoles per a les noves generacions, i recuperat per a la memòria de les generacions de més edat.

I això per què? Per agraïment i per no oblidar. La dictadura franquista va reprimir i tenia torturadors, i el Mariano –en el seu testimoni- diu els noms dels responsables de la Guardi Civil. A la dictadura milers i milers de persones, com el Mariano, van patir la repressió, la tortura i les llistes negres, com d’altres companys seus: Luís Romero, Liñan, Feria Lucero, Luque i Rafael Chupita.

Agraïr i no oblidar. Per què les llibertats, els drets d’avui i la política, no ens ho ha regalat ningú. La llibertat, els drets i el compromís polític d’avui tenen l’empremta dels lluitadors contra la dictadura franquista i per les llibertats, tenen la marca -i les hores dedicades- d’homes i dones que, com el Mariano, feien i han fet política fins el dia de la seva mort. I avui, en moments en que la crisi colpeja durament l’esquena dels treballadors i treballadores, i aflora la corrupció de certs empresaris i d’algun càrrec públic, és moment de mantenir el compromís amb la política i, per tant pensar amb el Mariano, davant de núvols populistes que atien els poderosos per allunyar la gent treballadora de la política i afavorir, així, la dreta.

El Mariano Aguila Nieto va venir, en un primer viatge a Catalunya, l’any 1963. Va venir del Sud al Nord d’una Espanya fosca, cruel i empobrida per la dictadura. Va venir d’Andalusia a Catalunya a buscar-se la vida. Fa 60 anys centenars de milers de Marianos, Pacos, Manolos o Migueles, van venir a treballar i han contribuït a fer la Catalunya d’avui. Ara, i des de fa 10 anys, han vingut de nou i també a treballar i a buscar-se la vida a Catalunya, un milió de Mohameds, Oswaldos o Marcelas, amb qui construïm el Sant Joan Despí i la Catalunya d’avui. I per fer-ho avui, la gent treballadora, l’esquerra i els comunistes, hem de tenir molt present el que va practicar i ensenyar-nos el Mariano (i tants d’altres): la solidaritat entre els treballadors i treballadores, la solidaritat de classe.

El Mariano va tornar a Montilla, per veure néixer el seu segon fill, el Mariano, després vindrien el Lolo, el Jesús, i el primer fill fou el Paco. Quatre fills de la Maria, la seva companya, i el Mariano.

Els Aguila-Casado van instalar-se, definitivament a Catalunya, el setembre de 1973, una altra data important: el mes i l’any del cop d’estat feixista contra el Xile de Salvador Allende.

S’incorpora a l’AAVV de les Planes, el compromís veïnal; a CCOO, el compromís de classe; i al PSUC, el compromís polític. És a dir, el compromís pel Mariano era (i ha estat fins el darrer dia) una manera d’entendre la vida. Una vida en risc, pel compromís contra la dictadura, per les llibertats, pels drets socials i nacionals i pel socialisme.

I aquí, a Cornellà i a la comarca del Baix Llobregat, vull referir-me al Mariano, com un “dels nostres catalans”. Si, un català de Montilla que ha defensat la seva gent i el seu país, i que res té a veure amb els Millets, De las Rosas, Prenafetas i companyia, que no han construït Catalunya, sinó que s’han aprofitat de Catalunya.

L’any 1982, després de la maleïda ruptura del PSUC, va contribuir a reconstruir el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), és fundador d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i de la coalició ICV-EUiA, a Sant Joan Despí.

El Mariano ha estat un home guapo, i ben plantat, el coneixien pel sobrenom de Yacare pel nom de la colònia. Sempre jove, alegre, positiu, responsable, catxondo, solidari, activista, agitador i militant.

La gent de les Planes, la gent d’esquerres i els comunistes, el trobarem a faltar. Però sabem que la millor manera de tenir-lo present, és continuar la seva lluita i el seu compromís en favor de la gent treballadora, la Catalunya d’esquerres i el socialisme.

Per acabar aquestes paraules per l’amic Mariano, vull, en nom del Consell Nacional d’EUiA i en nom de Joan Josep Nuet, secretari general del PCC -dos dels seus joves comunistes- fer arribar la nostra solidaritat a la família en primer lloc, i també a l’altra familia: EUiA i el PCC de Sant Joan Despí.

I és per a mi, una obligació política i institucional, com a membre de la Mesa del Parlament de Catalunya, agrair i reconèixer solemnement, en nom del poble de Catalunya, la contribució d’en Mariano Aguila Nieto a la llibertat i a Catalunya.

Fins a sempre, Mariano