Ni corruptors, ni corruptes

Sobre els efectes de la corrupció dels casos Millet, Pretòria i Gürtel, i que han despertat
una comprensible indignació ciutadana, voldria posar en consideració uns punts.
La majoria de formacions polítiques coincidim en què cal fer fora els corruptes de la
política, millorar la qualitat democràtica i incentivar la participació. També s’està
proposant canviar la llei electoral i millorar el finançament dels partits polítics. Però
només amb aquestes mesures no s’acabarà amb la corrupció.
No n’hi ha prou amb centrar-se en la reforma de la política o de les institucions. Cal
anar a les causes que porten a què algunes persones que es dediquen o s’han dedicat al
servei públic hagin parat la mà. Perquè si hi ha corruptes a la política és perquè hi ha
corruptors que pertanyen al món econòmic, aquells que preparen el maletí.
Si hi ha corruptes a la política és perquè hi ha corruptors: és a dir, interessos que no es
voten ni es controlen però que volen estar ben representats institucionalment i amb
poder decisori. El pitjor és que la corrupció s’infiltra en la vida de cada dia i sembla
passar desapercebuda. Un exemple d’intromissió del poder econòmic sobre la sobirania
popular el va donar, Bernie Ecclestone, protector dels Agag-Aznar, comprometent-se a
cedir el circuit de fórmula 1 a València sempre que continuï sent la capital d’una
comunitat pepera.
Per tant, mentre no es reformin les lleis perquè canviï el model especulatiu financer,
l’enriquiment fàcil, la bombolla immobiliària, la desregulació de l’economia, les
privatitzacions, el frau fiscal, l’economia submergida, els paradisos fiscals..., mentre no
es canviï tot això la corrupció continuarà existint, perquè enriquir-se es legal. I els
corruptors -des de l’economia i des d’una part del sector privat invasor i depredador del
que és de tots- continuaran trobant espais per a corrompre a alguns aprofitats, que en
lloc de servir allò públic se n’aprofiten.
És una evidència que cal millorar la qualitat democràtica i la participació política, però
és limitat dir que superaríem aquesta situació canviant la llei electoral o el finançament
dels partits. Ens quedaríem, dissortadament, a mig camí, i no anem al fons del problema
ni arranquem de soca-rel les possibilitats que corruptes i corruptors es reprodueixin. Cal
més transparència i més democràcia, però no em quedo en la visió de la democràcia
pensant només en les institucions: cal avançar, també, en la democràcia econòmica. La
democràcia no pot quedar-se a la porta de les empreses o dels consells d’administració.
Pot quedar políticament correcte parlar del finançament dels partits, però quedar-se
només aquí contribueix a estendre que els partits som corruptes i no és veritat: la
política no és corrupció i no tots som iguals.
D’altra banda, sembla que amb la reforma de la llei electoral es resoldrà tot. I em
pregunto: la llei electoral resoldrà que uns senyors com Alavedra i Prenafeta no facin
d’intermediaris per una requalificació urbanística? O les llistes obertes impedirien
l’acció d’un delinqüent com Millet? Hem de recordar que tot això ha succeït perquè la
bombolla immobiliària ha generat especulació, per una desregulació de l’economia, per
l’enriquiment fàcil, pel pelotazo. I després hi ha alguns aprofitats en política, com en
totes les activitats, en una societat on està molt estès allò de “qui no ‘pilla’ és perquè és
tonto” o “si puc, no pago l’IVA”.
Vaig veure les imatges a la plaça de l’ajuntament de Santa Coloma, i entenc les
persones que es senten enganyades i traïdes, ja que l’ajuntament és on s’administren els
afers polítics més propers a la vida quotidiana de les persones i hauria de ser exemple de
treball ben fet, honestedat i transparència. Però no comparteixo la petició que es
dissolgui un ajuntament, que és la no-política.
Per tant, per anar al fons del problema no podem sols quedar-nos en la reforma de la
política o de les institucions. Cal, sí, més transparència i més democràcia política, però
també democràcia econòmica. No n’hi ha prou amb dir canviem les regles del joc en la
política i les institucions, o enfortir els grups municipals, els del govern i els de
l’oposició.
L’esquerra alternativa tenim l’obligació de no quedar-nos a mitges, de no ser
políticament correctes, d’anar al fons del problema i denunciar la no política i el
populisme, perquè aquest serà el reducte del poder econòmic per seguir amb el seu
pillatge, i la història d’Europa ens ha ensenyat més d’una vegada que “crisi més
corrupció” pot suposar un cop a la democràcia, un pas enrere pel moviment obrer i
retrocés per les esquerres.

(Publicat a El Mundo, el 15 de Novembre de 2009)