dimecres, 27 de juny de 2007

PREGUNTA A JOSÉ MONTILLA SOBRE EVOLUCIÓ DELS SALARIS

Publico avui la pregunta parlamentària que fa uns dies li vaig fer al President de la Generalitat, José Montilla, sobre l'evolució dels salaris dels treballadors i treballadores de Catalunya, que us reprodueixo a continuació:



En la presentació del Pressupost el Conseller Castells afirmava optimisme per la situació de l’economia catalana que “va créixer un 3,9 % al 2006 (...) on treballen 3,5 milions de persones (...) i que avança el sector industrial”. És a dir, a Catalunya és crea riquesa. Però aquesta riquesa no es redistribueix bé, i té un reflex molt preocupant en l’evolució dels salaris, repercutint negativament en el nivell de vida de la gent treballadora.La comparativa 1997-2006, entre l’evolució acumulada de l’IPC (32,50) i els increments dels salaris a Catalunya (29,78), dona un diferencial negatiu de - 2,72 pels salaris. És a dir, la gent treballadora ha perdut poder adquisitiu en la darrera dècada. I si agafem el període 2002-2006 el diferencial és major, de -5,32.Dit d’una altra manera, l’evolució dels sous, els efectes de l’aplicació de l’euro, els preus de l’habitatge i les hipoteques, les raquítiques polítiques públiques dels antics governs conservadors i l’increment d’impostos indirectes, porten a que sigui difícil per a molts treballadors arribar a fi de mes i a que sigui impossible, pel més joves, l’autonomia personal. Treball precari i baixos salaris limiten objectius de l’Acord Estratègic. Baixos salaris i treball precari afecten negativament la qualitat de vida de la gent treballadora i dels joves. Però també la qualitat de la democràcia, ja que els allunya de la política i els aboca a l’abstencionisme. Una societat on la renda està millor distribuïda i on les diferències relatives són menors, és una societat més democràtica, amb més igualtat i justícia social.
Som conscients que no tot està en mans del Govern, però quan un sistema econòmic presenta una redistribució tant desigual, cal que un govern d’esquerres fomenti més polítiques redistributives:

1) amb el desplegament, com diu l’Estatut, del marc català de relacions laborals per garantir convenis de referència per a tothom amb salaris dignes.

2) amb la promoció de les polítiques socials, d’habitatge i del transport públic.

3) amb una política fiscal on paguin més qui més té, quan la majoria dels ingressos tributaris directes provenen de les rendes salarials. Les condicions econòmiques favorables s’han d’aprofitar per fer polítiques pensant en les persones.


Dignificar la política, i la visió que les persones tenen de la política i dels partits, passa per donar respostes a les seves necessitats. Millors salaris i polítiques redistributives, són un bon camí per fer-ho.L’ADN de l’Acord d’Entesa són les persones i polítiques socials.
Per la qual cosa, President Montilla, volem conèixer les iniciatives per a millorar les condicions salarials al nostre país.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

A veure si feu força també al Parlament de Catalunya i ens ajudeu a salvar els Muntanyans de Torredembarra! Si ICV i ERC voteu a favor de la resolució que s'ha presentat a la Comissió de Medi Ambient salvarem l'Espai Natural. Qué hi dius?

Anònim ha dit...

Salvem els Muntanyans!