divendres, 27 d’abril de 2007

HOMENATGE A IGNASI FINA




Ahir, en un acte al Saló de Cent de l'Ajuntament, vaig llegir les seguents paraules, en memòria de l'amic i company Ignasi Fina, regidor de Salut pública a l'Ajuntament de Barcelona per ICV-EUiA, i membre de la direcció d'Esquerra Unida i Alternativa:




Familiars i famílies polítiques de l’Ignasi.
Autoritats, Consellera, Senyor alcalde.
Amics i amigues de l’Ignasi Fina

Esquerra Unida i Alternativa i la nostra coalició estem tristos per la seva mort. Tristos, però convençuts que la lluita que és perd és la que s’oblida. I la lluita de l’Ignasi, el seu llegat, és de present i de futur: La salut, l’esquerra i Catalunya.

La salut, pública i de qualitat. Ell, i d’altres, van ensenyar-nos una frase simple i clara: “els diners públics per a la sanitat pública”.
Salut i prevenció laborals, per garantir que el treball sigui un dret i no un risc.

L’esquerra transformadora, alternativa i nacional, a continuar ampliant.
I la pluralitat i la unitat de les esquerres, com ha practicat en aquest ajuntament, per fer avançar polítiques de progrés pensant en les persones.

I la Catalunya de les persones, dels drets socials i nacionals i del dret a l’autodeterminació.

Mesos després de constituïr-se el primer govern catalanista i d’esquerres, i de la majoria progressista a Espanya, vam mantenir una conversa i que voldria compartir una part d’ella, sobre l’estratègia de les forces conservadores i del pensament únic.

Els conservadors --per justificar-se i legitimar-se-- repetien matxaconament que les classes no existien, que s’acabaven les ideologies i que tothom en política defensava el mateix. Evidentment la realitat, deia l’Ignasi, “ho desmenteix”.

I jo li deia, que ara l’imperi utilitzava la guerra i el terrorisme per intentar imposar-se. Que de manera subtil la dreta utilitzava a Espanya el maleït “sentit d’Estat” i a Catalunya la referència constant al “país”, en abstracte i uniformitzador, per disimular el seu classisme.

Doncs be, per l’Ignasi Fina i per l’esquerra que representem vull deixar constància, en aquest merescut homenatge, que:
El nostre país és el dels drets de les persones i les polítiques públiques, el d’ells el dels privilegis i les desigualtats.
El nostre país és el del treball amb drets i segur, el d’ells amb precarietat que genera accidents laborals.
El nostre país és el de la salut pública, el d’ells el del foment de la privada.
El nostre país és el de la preservació del mediambient, el d’ells el de l’especulació i del canvi climàtic.
El nostre país és el de la pau, la solidaritat, del dret a decidir i la república. El d’ells, un altre.

Per la salut, l’esquerra i Catalunya, tots no som iguals, i l’Ignasi Fina ha estat un dels diferents.

2 comentaris:

gerard ha dit...

l'Ignasi ha estat una gran perdua per l'esquerra transformadora d'aquest país. ell era dels imprescindibles que deia Brecht.

Felicitats Jordi en aquesta nova experiència, benvingut a la bloggada.

Anònim ha dit...

Felicitats Jordi per el nou blog.

Que vagi molt bé


Endavant amb EUiA