El Bloc d'en Jordi Miralles

Pregunta al President Montilla al Ple del parlament del dia 16 de Desembre de 2009

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Thu, 17 Dec 2009 10:51:00 +0000

Aquí teniu la pregunta (i la resposta) que vaig fer ahir, en nom del grup parlamentari ICV-EUiA, al President Montilla al Ple del Parlament de Catalunya del dia 16 de Desembre de 2009, per saber la seva opinió sobre el diàleg amb els sindicats per crear ocupació i sobre l'editorial conjunt dels diaris catalans en defensa de l'Estatut.

ACTE PÚBLIC SOBRE ESTRANGERIA

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Fri, 11 Dec 2009 09:28:00 +0000

ACTE PÚBLIC A SANTS: RESPOSTES D'ESQUERRES A LA CRISI

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 09 Dec 2009 16:41:00 +0000

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Mon, 07 Dec 2009 09:31:00 +0000

Dilluns 7 a les 19 solidaritat amb AMINETU HAIDAR, davant la Delegació del Govern a Barcelona, Mallorca 278

Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Fri, 04 Dec 2009 11:49:00 +0000

Les entitats i organitzacions sotasignades volem expressar el nostre compromís amb la construcció d’una societat justa que no accepta la misèria ni la marginalitat en el seu si. El sosteniment d’uns serveis públics forts és la millor garantia per a l’exercici real dels drets, per a la cohesió social i per encarar amb garanties els reptes que tenim com a país.

A través d’aquesta declaració, manifestem la nostra preocupació per l’evolució del nostre sistema fiscal, que cada vegada és més regressiu.
Les actuacions que darrerament s’han produït en matèria de política fiscal responen en general a una mateixa orientació: introduir rebaixes fiscals en els impostos directes, que graven les rendes i els patrimonis, i augmentar els impostos indirectes, que paguen per igual tots els ciutadans i ciutadanes, amb independència de la seva capacitat econòmica.

...i més insuficient
El nostre país ha de poder comptar amb els recursos associats a l’augment de les necessitats de despesa a curt i a mitjà termini, als efectes de la crisi, i a llarg termini, per al necessari canvi de model productiu i la consolidació de l’Estat del benestar.
A Catalunya i Espanya paguem menys impostos que a Europa. Espanya ocupa, segons la metodologia utilitzada, el segon o el tercer lloc en el rànquing d’economia submergida dels països del nostre entorn, i duplica la mitjana europea. Que un de cada quatre euros estigui submergit contribueix a fer que no puguem finançar un nivell de despesa social equiparable al de la mitjana europea. La pressió fiscal espanyola és a la cua dels països europeus, i se situa al voltant del 32% del PIB, molt inferior a la mitjana europea. És evident que mai no podrem acostar-nos als nivells de despesa social, ambiental i d’inversió pública que efectuen els països de la Unió Europea si no disposem d’un model fiscal que atengui al principi de suficiència, i adoptem un compromís veritable contra l’economia submergida que redueixi la impunitat dels defraudadors.

Hi ha una clara discriminació entre la fiscalitat que suporten les rendes del treball i les del capital, i es menysprea la capacitat del sistema fiscal per reduir les pressions ambientals. S’ha d’equiparar la tributació entre les rendes del treball i les del capital, perquè no siguin els treballadors i treballadores els que suportin en major mesura les càrregues fiscals, i s’han d’aplicar tributacions sobre el principi de qui contamina paga.

Per això creiem que és imprescindible i urgent fer un debat global sobre la política fiscal, discutir les necessitats socials, ambientals i els recursos públics necessaris per atendre-les. S’ha de debatre quin Estat del benestar volem i com el pensem pagar. I quins són els nivells de solidaritat necessaris per a garantir la cohesió social i reconduir el progressiu deteriorament ambiental.

Els canvis que proposem:

-Canvis en l’estructura del model fiscal, que millorin la suficiència i la progressivitat del sistema. Han de pagar més els que més guanyen i tenen. Augmentar l’IVA (el paguem tots per igual, i els que tenen menys rendes dediquen tots els seus ingressos al consum) i reduir o eliminar l’Impost de Successions (es paga segons la capacitat de pagament) redueix la progressivitat del sistema. En aquest sentit, la propera Llei d’economia sostenible ha d’assegurar la sostenibilitat financera i fiscal a llarg termini, de manera que la política fiscal pugui tornar a exercir el seu paper anticíclic, desenvolupar una reforma fiscal que millori la suficiència i la progressivitat del nostre sistema impositiu, i potenciar la lluita contra el frau fiscal, tal com va aprovar el ple del Congrés dels Diputats en la sessió del 19 de maig de 2009.
　
-Garantir la suficiència de recursos evitant les rebaixes fiscals: No sembla correcte que en un moment de crisi econòmica, amb greus conseqüències socials, es desaprofitin, mitjançant l’aprovació de rebaixes fiscals, ingressos necessaris per incentivar l’economia i protegir les persones que han perdut la feina.
Hem d’abandonar l’equiparació que s’ha establert en l’última dècada entre reforma fiscal i rebaixa fiscal, per conscienciar la ciutadania que la millor política no és rebaixar els impostos i aprimar els serveis públics, sinó solucionar les mancances estructurals i conjunturals del nostre país mitjançant la millora de l’eficiència i el control de la despesa pública i una reforma del sistema impositiu en la direcció expressada en aquest manifest.

-Augmentar la fiscalitat del capital i aproximar-la a la del treball:
　
- Incrementar la tributació de les rendes del capital.
- Modificar la Llei d’institucions d’inversió col·lectiva, per incloure un nou requisit que estableixi un límit màxim de participació en una SICAV per evitar els abusos dels patrimonis familiars.
- Restablir l’Impost sobre el Patrimoni per a les grans fortunes d’aquells contribuents que declaren un patrimoni individual net de deutes superiors a 1,5 milions d’euros, exclosa la residència habitual i el negoci familiar.
- Mantenir l’Impost de Successions i Donacions, que ja va patir una retallada el 2007 en donacions i una modificació en la tributació de l’habitatge habitual el 2008.
- Promoure un impost a les transaccions financeres internacionals.
　
-Lluitar contra el frau fiscal i l’economia submergida, així com millorar el control de la despesa pública, amb més voluntat política, potenciar els recursos materials i humans, per tal de millorar l’eficàcia i l’eficiència en aquestes tasques, millorar els controls duaners, equiparar la prescripció administrativa al penal, desenvolupar les mesures cautelars i els procediments per assegurar el cobrament dels deutes tributaris, iniciar la col·laboració amb la Inspecció de Treball, posar en funcionament el Consorci Tributari a Catalunya entre les agències tributàries estatal i catalana, millorar la tipificació del règim sancionador davant els defraudadors i prendre mesures contra els paradisos fiscals per evitar l’evasió fiscal.

Informes del Sindicat de Tècnics del Ministeri d’Hisenda (Gestha) quantifiquen el frau fiscal a Espanya entre el 20% i el 25% del PIB (una quarta part de la riquesa que es genera no paga impostos, i qui fonamentalment eludeix pagar-los acostuma a ser qui obté rendes altes), el doble de la mitjana dels països europeus del nostre entorn. Per tant, es calcula que l’Estat deixa d’ingressar uns 38.000 milions d’euros l’any (25.000 milions corresponents a impostos i 13.000 milions a quotes de la Seguretat Social).

-Introduir el concepte de fiscalitat ambiental o ecològica, per fomentar maneres de produir i consumir més netes, amb menys impactes ambientals i menys malbaratadores de recursos escassos. Fa molt temps que la Unió Europea ha proclamat que el principi "qui contamina paga" ha d’orientar la política ambiental, i cal entendre això en un sentit no només reparador, sinó preventiu i d’internalització de costos ambientals associats a les activitats i als serveis. Som massa lluny de l’aplicació generalitzada d’aquest principi. Exceptuant els àmbits de l’aigua i dels residus municipals, en què Catalunya sí que ha avançat –tot i que tímidament– en matèria de fiscalitat ambiental, en la resta d’àmbits ens trobem per darrere de diverses comunitats autònomes, que disposen d’impostos ambientals que graven la contaminació atmosfèrica, l’abocament de residus industrials o la producció d’electricitat i residus nuclears, entre altres aspectes.
　
- Demanar una discussió serena i amb rigor sobre l’Impost de Successions i Donacions. És un tribut previst per afavorir la redistribució de la riquesa i que avui es paga a la gran majoria dels països europeus.
Els interessos que s’amaguen darrere la voluntat de la seva desaparició són molt concrets: si l’Impost de Successions desapareix o pateix una forta reducció, els titulars de les grans propietats i valors mobiliaris ja no seran gravats en la tinença, ni en la successió. De fet, el 2008 ja es va suprimir l’Impost de Patrimoni que gravava les grans fortunes. Amb el frau en l’Impost de la Renda i l’eliminació de l’Impost de Successions, no només no pagarien els propietaris que han generat (o acumulat) la fortuna, sinó que s’aconseguiria que els hereus tampoc no paguessin per l’augment del seu patrimoni.

La majoria d’arguments que se senten a favor de l’eliminació d’aquest impost són imprecisos o falsos:
1. No és cert que l’impost afecti tothom de la mateixa manera, sinó que paga més qui té un patrimoni preexistent més gran o hereta una fortuna més gran. A la pràctica, la residència habitual queda exempta de tributació, per la qual cosa la majoria dels ciutadans (el 56,6%) no estan afectats per aquest impost. Si les grans fortunes utilitzen escletxes legals per eludir el pagament de l’impost, l’opció correcta és millorar la normativa i l’eficàcia contra el frau, però no suprimir l’impost.
　
2. No hi ha doble imposició, un mateix euro tributa de tantes maneres com es faci servir: per cobrar-lo a la feina, després per invertir-lo, més tard per comprar i finalment per ser heretat.
　
3. No podem compartir aquesta carrera fiscal a la baixa en l’Impost de Successions iniciada per algunes comunitats autònomes, ja que beneficia en exclusiva a qui disposa d’una capacitat econòmica i d’un patrimoni més gran. Les comunitats autònomes que han reduït la seva tributació, tant forals com de règim comú, han generat polítiques fiscals de competència entre elles i han afavorit la deslocalització de patrimonis i d’activitats productives.
　
4. Si l’impost s’aplica sense tenir en compte suficientment les circumstàncies personals del subjecte passiu i la tributació prèviament suportada sobre els béns que conformen l’herència, l’opció correcta és millorar la normativa, en particular per a les petites herències, però no suprimir l’impost.
　
5. D’altra banda, eliminar l’Impost de Successions i Donacions comportaria perdre una quarta part dels ingressos que s’han obtingut amb el nou model de finançament. Amb la forta caiguda d’ingressos que sofreix el pressupost de la Generalitat i el dèficit existent, no és raonable aprovar una baixada d’ingressos com la que s’anuncia.

Les entitats i organitzacions que conformem la plataforma son:

· CONFAVC
· CUS
· ECAS
· ECOLOGISTES EN ACCIÓ
· FETS, Finançament ètic i solidari.
· GESTHA
· MLP/FFFG
· L'OCUC
· Projecte FIARE
· SOS RACISME
· Unió de Consumidors de Catalunya
· CCOO de Catalunya
· UGT de Catalunya

ICV-EUiA defensa una reforma de Llei de Successions que garanteixi l´equitat, i la justícia i progressivitat fiscals

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 02 Dec 2009 17:03:00 +0000

Us deixo la nota de premsa amb les meves declaracions d'avui en roda de premsa al Parlament, i un enllaç a un video de TV3 (minut 11'19) que recull algunes imatges i declaracions de l'acte que ICV-EUiA vam fer ahir per celebrar el 3 anys del Govern d'Entesa.

El vicepresident del grup d´ICV-EUiA al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha declarat aquest matí, en roda de premsa al faristol del Parlament, que “la proposta d´ICV-EUiA de reforma de la Llei de Successions es sustenta en els compromisos de la coalició, concretament en la pàgina 36 de l´Acord d´Entesa, la qual estableix que l´Impost de Successions es reformarà, i en la Resolució aprovada pels membres del Govern en el darrer Debat de Política General que diu que l´Impost es reformarà per aconseguir més justícia, equitat i progressivitat fiscal.” “Nosaltres plantegem una reforma amb la que quedaria exempta de pagar l´impost entre un 85 i un 90% de la societat, i amb la que s´assegura que els que tenen més paguin més”, ha apuntat el diputat d´ICV-EUiA, i ha afegit que “la seva formació no dóna suport, en cap cas, a una proposta que obra la porta a la supressió de l´Impost, que és el que faria la de PSC i ERC, la qual deixaria exempt el 98% de persones i permetria a aquells que hereten patrimonis valorats en un milió d´euros deixar de tributar.”

Miralles ha explicat que avui es reuneixen els tres grups parlamentaris que donen suport al Govern i ha manifestat que ICV-EUIA espera que s´arribi a un acord a tres. “ICV-EUiA va a la reunió amb voluntat de què l´impost es reformi ja que és cert que amb l´impost sense reformar s´han produït situacions injustes. “Volem que la reforma del tribut, la qual s´efectuarà en forma d´esmena a la Llei de mesures fiscals i financeres, es faci a tres, però si la proposta és l´actual d´ERC i PSC hauran de buscar altres grups parlamentaris per aprovar la reforma.

Nosaltres ens mantindrem al costat d´organitzacions com Càritas, entitat que quan es parla de pobresa a tothom li agrada esmentar i que està en contra de la reforma ERC-PSC, i de les organitzacions sindicals i veïnals. “El secretari general d´UGT a Catalunya, Josep M. Álvarez, ha dit que la proposta de PSC i ERC és una agressió a la classe treballadora”, ha recordat Miralles, “ERC i PSC diuen que la seva proposta vol afavorir els treballadors però els representants d´aquests diuen que més que afavorir la seva proposta els agredeix”, ha afirmat el diputat i ha afegit que “la proposta d´ERC i del PSC s´acosta més a la filosofia del Majestic que la del Pacte del Tinell.”

En referència a declaracions de la diputada d´ERC, Patrícia Gomà, en les que ha dit que “ICV-EUiA actua com a representant del lobby sindical”, Miralles ha dit que per aprovar la seva proposta de reforma de l´Impost, ERC i PSC hauran de cercar el “lobby de l´oposició: PP i CiU que el volen eliminar”. Miralles ha manifestat que quan ICV-EUiA presenta una proposta de reforma de la llei de successions no és ni per ser lobbies de ningú ni per marcar perfil electoral, ni per dogmatisme, sinó que ho fa per coherència, per convicció i per a complir els pactes, i si defensa el mateix que els sindicats és per coincidència de principis “de qui volen representar: la gent treballadora. Nosaltres tenim un peu a la institució i un altre al carrer”. En aquest sentit, Miralles ha posat com a exemples la vegada en què, en l´anterior legislatura, ICV-EUiA es va abstenir en la votació d´una esmena a l´actual Estatut d´Autonomia per la que es retrocedia en quant a la laïcitat de Catalunya, la vegada en què es va votar en contra d´articles de la nova Llei d´Educació que promovien la segregació a les escoles i quan es va votar en contra de donar recursos públics per a la compra de cotxes de gama alta més contaminants.

Llei electoral

En quant a l´aprovació d´una nova llei electoral a Catalunya, Miralles ha dit que ICV-EUiA recolzarà una proposta que promogui la igualtat de vot, la proporcionalitat la representació territorial, la transparència i la participació.

ICV-EUiA lamenta que el Govern espanyol enviï més efectius a l´Afganistan

El diputat d´ICV-EUiA ha expressat que el seu grup lamenta profundament que el Govern de Zapatero “faci seguidisme de l´Administració nord-americana, la qual té una actitud de promocionar la guerra ampliant els instruments d´ocupació a l´Afganistan.”“Abans de recollir el Premi Nobel de la Pau, el president dels EUA, Barack Obama, ha dut a terme dues accions que tenen poc de pacifista la primera és allargar el període d´ocupació a l´Afganistan, i la segona és reconèixer el cop d´Estat d´Hondures.” Segons Miralles, “els objectius que es perseguien amb l´ocupació a l´Afganistan no s´han complert ja que ni s´ha trobat a Bin Laden, ni s´ha aconseguit defensar els drets de les dones al país ni s´ha aturat la producció i tràfic d´opi.

Solidaritat amb els segrestats

Jordi Miralles ha transmès la solidaritat del seu grup parlamentari a les persones segrestades i als seus familiars i ha dit que cal deixar treballar a l´Administració per a què s´aconsegueixi, el més aviat possible, el seu retorn.”

No votarem aquesta reforma de l´impost de successions

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Mon, 30 Nov 2009 17:52:00 +0000

El coordinador general d´EUiA i vicepresident de la coalició ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha manifestat que el grup parlamentari “no votarem aquesta proposta de reforma de l´Impost de Successions que, segons fonts de la conselleria d´Economia, estableix que 9 de cada 10 persones deixin de contribuir a través d´aquest Impost, amb el que gairebé desapareixerien les gravacions per aquest tribut, i es donaria un pas enrere pel que fa a l´Acord del Govern d´Entesa.”

“Si el contingut de la proposta del Departament d´Economia és el que s´ha filtrat a la premsa aquests darrers dies, nosaltres no votarem aquesta reforma, per la qual queden exempts de pagar el tribut aquell que hereten un milió d´euros”, ha sentenciat el líder d´EUiA. “Si és així, el contingut de la reforma de l´Impost de Successions és inacceptable i la forma és irresponsable”, ha afegit Miralles.Pel màxim dirigent d´EUiA, “la proposta de reforma de l´Impost de Successions s´allunya de l´esperit del Pacte d´Entesa i assumeix la filosofia dels que van firmar el Pacte del Majestic (CiU i PP), que és la d´eliminar l´Impost.”

“La nostra coalició continuarà treballant per a què s´arribi a un acord a tres bandes per reformar el gravamen, per a què es compleixi la pàgina 36 de l´Acord d´Entesa i la resolució aprovada en el darrer Debat de Política General sobre la reforma de l´Impost, en definitiva, per complir amb els nostres compromisos”, ha afirmat Miralles. “EUiA continuarà treballant per augmentar la igualtat d´oportunitats, no per perpetuar els privilegis. Nosaltres, coherentment amb el que pensem, defensarem els interessos dels treballadors i les treballadores”, ha afegit.

Finalment, el coordinador general d´EUiA ha dit “que la majoria de les famílies treballadores d´aquest país es preocupen més de no deixar deutes als seus fills i néts que de l´herència.”

(Extret del web d'EUiA)

Demà dimarts, acte públic sobre les polítiques d'esquerres del govern d'Entesa

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Mon, 30 Nov 2009 12:12:00 +0000

25 de Novembre, Dia Internacional contra la violencia envers les dones

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 25 Nov 2009 10:20:00 +0000

Ni corruptors, ni corruptes

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Thu, 19 Nov 2009 12:54:00 +0000

Sobre els efectes de la corrupció dels casos Millet, Pretòria i Gürtel, i que han despertat
una comprensible indignació ciutadana, voldria posar en consideració uns punts.
La majoria de formacions polítiques coincidim en què cal fer fora els corruptes de la
política, millorar la qualitat democràtica i incentivar la participació. També s’està
proposant canviar la llei electoral i millorar el finançament dels partits polítics. Però
només amb aquestes mesures no s’acabarà amb la corrupció.
No n’hi ha prou amb centrar-se en la reforma de la política o de les institucions. Cal
anar a les causes que porten a què algunes persones que es dediquen o s’han dedicat al
servei públic hagin parat la mà. Perquè si hi ha corruptes a la política és perquè hi ha
corruptors que pertanyen al món econòmic, aquells que preparen el maletí.
Si hi ha corruptes a la política és perquè hi ha corruptors: és a dir, interessos que no es
voten ni es controlen però que volen estar ben representats institucionalment i amb
poder decisori. El pitjor és que la corrupció s’infiltra en la vida de cada dia i sembla
passar desapercebuda. Un exemple d’intromissió del poder econòmic sobre la sobirania
popular el va donar, Bernie Ecclestone, protector dels Agag-Aznar, comprometent-se a
cedir el circuit de fórmula 1 a València sempre que continuï sent la capital d’una
comunitat pepera.
Per tant, mentre no es reformin les lleis perquè canviï el model especulatiu financer,
l’enriquiment fàcil, la bombolla immobiliària, la desregulació de l’economia, les
privatitzacions, el frau fiscal, l’economia submergida, els paradisos fiscals..., mentre no
es canviï tot això la corrupció continuarà existint, perquè enriquir-se es legal. I els
corruptors -des de l’economia i des d’una part del sector privat invasor i depredador del
que és de tots- continuaran trobant espais per a corrompre a alguns aprofitats, que en
lloc de servir allò públic se n’aprofiten.
És una evidència que cal millorar la qualitat democràtica i la participació política, però
és limitat dir que superaríem aquesta situació canviant la llei electoral o el finançament
dels partits. Ens quedaríem, dissortadament, a mig camí, i no anem al fons del problema
ni arranquem de soca-rel les possibilitats que corruptes i corruptors es reprodueixin. Cal
més transparència i més democràcia, però no em quedo en la visió de la democràcia
pensant només en les institucions: cal avançar, també, en la democràcia econòmica. La
democràcia no pot quedar-se a la porta de les empreses o dels consells d’administració.
Pot quedar políticament correcte parlar del finançament dels partits, però quedar-se
només aquí contribueix a estendre que els partits som corruptes i no és veritat: la
política no és corrupció i no tots som iguals.
D’altra banda, sembla que amb la reforma de la llei electoral es resoldrà tot. I em
pregunto: la llei electoral resoldrà que uns senyors com Alavedra i Prenafeta no facin
d’intermediaris per una requalificació urbanística? O les llistes obertes impedirien
l’acció d’un delinqüent com Millet? Hem de recordar que tot això ha succeït perquè la
bombolla immobiliària ha generat especulació, per una desregulació de l’economia, per
l’enriquiment fàcil, pel pelotazo. I després hi ha alguns aprofitats en política, com en
totes les activitats, en una societat on està molt estès allò de “qui no ‘pilla’ és perquè és
tonto” o “si puc, no pago l’IVA”.
Vaig veure les imatges a la plaça de l’ajuntament de Santa Coloma, i entenc les
persones que es senten enganyades i traïdes, ja que l’ajuntament és on s’administren els
afers polítics més propers a la vida quotidiana de les persones i hauria de ser exemple de
treball ben fet, honestedat i transparència. Però no comparteixo la petició que es
dissolgui un ajuntament, que és la no-política.
Per tant, per anar al fons del problema no podem sols quedar-nos en la reforma de la
política o de les institucions. Cal, sí, més transparència i més democràcia política, però
també democràcia econòmica. No n’hi ha prou amb dir canviem les regles del joc en la
política i les institucions, o enfortir els grups municipals, els del govern i els de
l’oposició.
L’esquerra alternativa tenim l’obligació de no quedar-nos a mitges, de no ser
políticament correctes, d’anar al fons del problema i denunciar la no política i el
populisme, perquè aquest serà el reducte del poder econòmic per seguir amb el seu
pillatge, i la història d’Europa ens ha ensenyat més d’una vegada que “crisi més
corrupció” pot suposar un cop a la democràcia, un pas enrere pel moviment obrer i
retrocés per les esquerres.

(Publicat a El Mundo, el 15 de Novembre de 2009)

Edició 35 de la Conferència Europea de Solidaritat amb el Poble Sahrauí (EUCOCO)

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 18 Nov 2009 19:10:00 +0000

La Conferència Europea de Solidaritat amb el Poble Sahrauí (EUCOCO), des de 1975 −any de l’inici del conflicte−, i de manera continuada −durant 34 edicions−, s’ha celebrat a diferents ciutats europees.

EUCOCO és el certamen que reuneix a representants del Govern sahrauí del més alt nivell: normalment, el President de la RASD, el Primer Ministre, el President de l’Assemblea Nacional, i diferents membres del seu govern, així com als ambaixadors i delegats del Front Polisario dels diferents països.

A més també participen a EUCOCO representants d’institucions i entitats solidàries amb el poble sahrauí, ministres de governs que reconeixen la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), intergrups parlamentaris de l’Estat Espanyol i d’Europa, governs autonòmics, ajuntaments, partits polítics, sindicats i entitats del moviment solidari. També durant els últims anys s’han afegit a la trobada els representants de països de tot el món, sobretot d’Àfrica i d’Amèrica, aportant a la EUCOCO un caràcter mundial.

Les últimes conferències d'EUCOCO han tingut lloc a Sevilla (Espanya, 2001), Mòdena (Itàlia, 2002), París (França, 2003), Saragossa (Espanya, 2004), Mol (Bèlgica, 2005), Vitòria (Espanya, 2006), Roma (Itàlia, 2007) i València (Espanya, 2008).

Més informació a aquest web.

Els Murs, per Eduardo Galeano

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 11 Nov 2009 16:38:00 +0000

MUROS. Eduardo Galeano.
Del Libro “Espejos. Una historia casi universal”, de Eduardo Galeano. Editorial Siglo XXI. 2008
Verlo y escucharlo en este enlace: http://www.todosconelsahara.com/video3.asp
El Muro de Berlín era la noticia de cada día. De la mañana a la noche leíamos, veíamos, escuchábamos: el Muro de la Vergüenza, el Muro de la Infamia,
la Cortina de Hierro...
Por fin, ese muro, que merecía caer, cayó. Pero otros muros han brotado, siguen brotando, en el mundo, y aunque son mucho más grandes que el de Berlín, de ellos se habla poco o nada.
Poco se habla del muro que Estados Unidos está alzando en la frontera mexicana,
y poco se habla de las alambradas de Ceuta y Melilla.
Casi nada se habla del Muro de Cisjordania, que perpetúa la ocupación israelí de tierras palestinas y de aquí a poco será 15 veces más largo que el Muro de Berlín.
Y nada, nada de nada, se habla del Muro de Marruecos, que desde hace 20 años perpetúa la ocupación marroquí del Sáhara occidental. Este muro, minado de punta a punta y de punta a punta vigilado por miles de soldados, mide 60 veces más que el Muro de Berlín.
¿Por qué será que hay muros tan altisonantes y muros tan mudos? ¿Será por los muros de la incomunicación, que los grandes medios de comunicación construyen cada día?
En julio de 2004, la Corte Internacional de Justicia de La Haya sentenció que el Muro de Cisjordania violaba el derecho internacional y mandó que se demoliera. Hasta ahora, Israel no se ha enterado.
En octubre de 1975, la misma Corte había dictaminado: "No se establece la existencia de vínculo alguno de soberanía entre el Sahara Occidental y Marruecos". Nos quedamos cortos si decimos que Marruecos fue sordo. Fue peor: al día siguiente de esta resolución desató la invasión, la llamada Marcha verde, y poco después se apoderó a sangre y fuego de esas vastas tierras ajenas y expulsó a la mayoría de la población.
Y ahí sigue.
Mil y una resoluciones de las Naciones Unidas han confirmado el derecho a la autodeterminación del pueblo saharaui.
¿De qué han servido esas resoluciones? Se iba a hacer un plebiscito, para que la población decidiera su destino. Para asegurarse la victoria, el monarca de Marruecos llenó de marroquíes el territorio invadido. Pero al poco tiempo, ni siquiera los marroquíes fueron dignos de su confianza. Y el rey, que había dicho sí, dijo que quién sabe. Y después dijo no, y ahora su hijo, heredero del trono, también dice no. La negativa equivale a una confesión. Negando el derecho de voto, Marruecos confiesa que ha robado un país.
¿Lo seguiremos aceptando, como si tal cosa? ¿Aceptando que en la democracia universal los súbditos sólo podemos ejercer el derecho de obediencia?
¿De qué han servido las mil y una resoluciones de las Naciones Unidas contra la ocupación israelí de los territorios palestinos? ¿Y las mil y una resoluciones contra el bloqueo de Cuba?
El viejo proverbio enseña:
La hipocresía es el impuesto que el vicio paga a la virtud.
El patriotismo es, hoy por hoy, un privilegio de las naciones dominantes.
Cuando lo practican las naciones dominadas, el patriotismo se hace sospechoso de populismo o terrorismo, o simplemente no merece la menor atención. Los patriotas saharauis, que desde hace 30 años luchan por recuperar su lugar en el mundo, han logrado el reconocimiento diplomático de 82 países. Entre ellos, mi país, el Uruguay, que recientemente se ha sumado a la gran mayoría de los países latinoamericanos y africanos.
Pero Europa, no. Ningún país europeo ha reconocido a la República Saharaui. España, tampoco. Este es un grave caso de irresponsabilidad, o quizá de amnesia, o al menos de desamor. Hasta hace 30 años el Sahara era colonia de España, y España tenía el deber legal y moral de amparar su independencia.
¿Qué dejó allí el dominio imperial? Al cabo de un siglo, ¿a cuántos universitarios formó? En total, tres: un médico, un abogado y un perito mercantil. Eso dejó. Y dejó una traición. España sirvió en bandeja esa tierra y esas gentes para que fueran devoradas por el reino de Marruecos. Desde entonces, el Sahara es la última colonia del Africa. Le han usurpado la independencia.
¿Por qué será que los ojos se niegan a ver lo que rompe los ojos?
¿Será porque los saharauis han sido una moneda de cambio, ofrecida por empresas y países que compran a Marruecos lo que Marruecos vende aunque no sea suyo?
Hace un par de años, Javier Corcuera entrevistó, en un hospital de Bagdad, a una víctima de los bombardeos contra Irak. Una bomba le había destrozado un brazo. Y ella, que tenía ocho años de edad y había sufrido once operaciones, dijo:
- Ojalá no tuviéramos petróleo.
Quizás el pueblo del Sahara es culpable porque en sus largas costas reside el mayor tesoro pesquero del océano Atlántico y porque bajo las inmensidades de arena, que tan vacías parecen, yace la mayor reserva mundial de fosfatos y quizá también hay petróleo, gas y uranio.
En el Corán podría estar, aunque no esté, esta profecía:
Las riquezas naturales serán la maldición de las gentes.
Los campamentos de refugiados, al sur de Argelia, están en el más desierto de los desiertos. Es una vastísima nada, rodeada de nada, donde sólo crecen las piedras. Y sin embargo, en esas arideces, y en las zonas liberadas, que no son mucho mejores, los saharauis han sido capaces de crear la sociedad más abierta, y la menos machista, de todo el mundo musulmán.
Este milagro de los saharauis, que son muy pobres y muy pocos, no sólo se explica por su porfiada voluntad de ser libres, que eso sí que sobra en esos lugares donde todo falta: también se explica, en gran medida, por la solidaridad internacional.
Y la mayor parte de la ayuda proviene de los pueblos de España. Su energía solidaria, memoria y fuente de dignidad, es mucho más poderosa que los vaivenes de los gobiernos y los mezquinos cálculos de las empresas.
Digo solidaridad, no caridad. La caridad humilla. No se equivoca el proverbio africano que dice: La mano que recibe está siempre debajo de la mano que da.
Los saharauis esperan. Están condenados a pena de angustia perpetua y de perpetua nostalgia. Los campamentos de refugiados llevan los nombres de sus ciudades secuestradas, sus perdidos lugares de encuentro, sus querencias: El Aaiún, Smara...
Ellos se llaman hijos de las nubes, porque desde siempre persiguen la lluvia.
Desde hace más de 30 años persiguen, también, la justicia, que en el mundo de nuestro tiempo parece más esquiva que el agua en el desierto.

Ver y escuchar este texto, recitado por el propio Eduardo Galeano, en este enlace.

INTERVENCIÓ A LES JORNADES A PEU DE CARRER 2009

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 11 Nov 2009 08:45:00 +0000

Caiguda del mur, el món no és ni més segur ni més just

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Mon, 09 Nov 2009 20:26:00 +0000

http://http://www.euia.cat/noticia_final.jsp?id=1303

ACTE PÚBLIC: RESPOSTES DES DE L'ESQUERRA A LA CRISI

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Thu, 29 Oct 2009 15:50:00 +0000

CAL ACTUAR CONTRA LA CORRUPCIÓ EN EL TERRENY JUDICIAL I TAMBÉ EN EL POLÍTIC

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Tue, 27 Oct 2009 17:19:00 +0000

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha comparegut aquesta tarda en roda de premsa urgent a la seu de la formació, després de la suspensió del faristol del Parlament de Catalunya arrel dels successos d’avui. En primer lloc, Miralles ha volgut mostrar la seva “indignació política i democràtica pels nous casos de corrupció -si es confirmen-”.

En paraules de Miralles, la seva formació creu que “cal actuar en el terreny judicial i en el terreny polític”. Pel que fa al terreny judicial, “cal anar a fons, amb celeritat, fermesa i rigorositat” i que “als aprofitats els caigui tot el pes de la llei, a totes les persones implicades, tant empresaris com polítics”.

En el terreny polític, el dirigent d’EUiA ha afirmat que “la corrupció no ha d’utilitzar-se per a fer partidisme, sinó per posar noves regles i canviar”. És per això que Miralles fa tres propostes: “fer fora de la política als corruptes des d’aquells partits que en tenen”; “aprofitar a Catalunya el debat de la futura Llei electoral al Parlament per establir un codi ètic d’obligat compliment per als partits”; i al Congrés dels Diputats “recuperar les iniciatives de modificacions legals i penals, en l’àmbit del pacte antitransfuguisme, per a perseguir la corrupció”.

El coordinador general d’EUiA també ha fet una crida als afiliats de la seva formació i als votants d’esquerres “a anar amb la cara ben alta, ja què no tots som iguals en política”.

(Font: Premsa EUiA)

POLÍTIQUES DE RESISTÈNCIA, SOMNIS DE LLIBERTAT

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Thu, 15 Oct 2009 11:13:00 +0000

Ahir vaig assistir al merescut homenatge a les persones represaliades pel franquisme al Palau Sant Jordi de Barcelona. Felicitar als organitzadors, en especial al Miquel Caminal, i els que van actuar.

La dictadura franquista va assassinar centenars de milers de persones, va liquidar les llibertats i negar els drets nacionals, va suposar l’exili per molts homes i dones. Però cal dir, també, que és responsabilitat del franquisme i d’una concepció amnèsica de la transició política que vam viure, que som encara un país de memòria reprimida. La desmemòria i la negació de la nostra història han estat una eina de repressió, de sometiment, de por i de combat contra la nostra consciència col·lectiva com a poble i una base per a la deformació de la història.
Des de l’arribada de les forces d’esquerres al Govern de Catalunya, i amb la llei de la memòria històrica, es va esmenant de mica en mica aquesta letal desmemòria, i el concert d’Homenatge oficial als represaliats del franquisme del Sant Jordi n’és un clar exemple. Però es fonamental, conjuntament a la llei de la memòria històrica, que les famílies, les escoles i les universitats, els mitjans de comunicació i les institucions, facin de transmissors a les joves generacions que les llibertats democràtiques i que els drets socials i nacionals, no han estat un regal i que cal el compromís personal i col·lectiu per a que avancin.

DIVERSES RECOMANACIONS

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 14 Oct 2009 14:55:00 +0000

Us deixo el targetó de la 1a Jornada de Dempeus per la Salut Pública, i us recomano la lectura d'un interesant article del professor Vicenç Navarro, que podeu llegir al seu bloc, sobre les opinions del Governador del Banc d'Espanya sobre com sortir de la crisi.

DOCUMENTS DEL DEBAT DE POLÍTICA GENERAL

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 07 Oct 2009 16:04:00 +0000

Us deixo un enllaç al video on defenso les resolucions presentades per la majoria d'esquerres que dona suport al Govern d'Entesa, i un enllaç al document finalment aprovat.

SI EL GOVERN NO MODIFICA LA SEVA PROPOSTA FISCAL, NO AVALAREM ELS PRESSUPOSTOS GENERALS DE L’ESTAT

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Mon, 28 Sep 2009 16:51:00 +0000

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha anunciat avui en roda de premsa que si el Govern espanyol no modifica la proposta fiscal que va aprovar dissabte passat, “ICV-EUiA i IU no avalarem els Pressupostos Generals de l’Estat al Congrés dels Diputats”.

El màxim responsable d’EUiA ha dit al president Zapatero que “si vol, pot aconseguir els set vots d’esquerres al Congrés, enlloc de continuar seduint el PNV i CiU per aconseguir aprovar amb la majoria de centre-dreta uns pressupostos antisocials”.

“No pot ser que s’augmentin els impostos als assalariats i els consumidors ” ha expressat Miralles. El dirigent d’EUiA també ha dit que “`per a EUiA, és necessària una reforma fiscal en profunditat, no una com la que proposa el Govern, la qual només té per objectiu eixugar el dèficit públic.”

Miralles ha citat algunes mesures que hauria de contemplar aquesta reforma estructural que proposa EUiA: apujar l’Impost sobre el Valor Afegit (IVA) dels productes de luxe, i no sobre els productes de consum general, com pretén el Govern; gravar més a les rendes del capital, enlloc d’aconseguir més recursos a través dels assalariats i dels consumidors, que són “els qui pagaran els plats trencats”.

El coordinador general d’EUiA també ha apuntat que “Zapatero ha de definir cap a on s’orienta, ja que fa els discursos amb l’esquerra i les polítiques amb la dreta.”

Avenç i creixement de “l’esquerra d’esquerres” a Alemanya i Portugal

Lligant amb aquesta darrera afirmació, Miralles ha aprofitat per felicitar en nom de la direcció d’EUiA els companys de Die Linke d’Alemanya i del Bloco de Esquerda i del Partit Comunista de Portugal (coalició CDU amb els Verds) per l’avenç electoral obtingut en els comicis d’aquest diumenge, i ha recordat que el proper cap de setmana hi ha eleccions a Grècia. La lectura que en fa EUiA és que “l’esquerra d’esquerres avença i creix en països significatius de l’UE”, ha dit el seu màxim dirigent, advertint a la socialdemocràcia europea i també a l’espanyola que “en prengui bona nota”, doncs el resultat de fer polítiques conservadores és que la dreta creix. Miralles ha afegit que el president Zapatero “sembla que no vulgui aprendre” ja que continua volent “acontentar tothom amb les seves mesures liberals”, en referència a les darreres propostes fiscals.

Prioritats en el debat de Política General del Parlament de Catalunya

D’altra banda Miralles, que és vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, ha deixat clares quines són les prioritats polítiques de la coalició a plantejar en el ple del Parlament de Catalunya que comença demà: “en primer lloc, les mesures contra la crisi i els efectes que està tenint sobre la majoria; en segon lloc, el desplegament estatutari, després d’un important acord de finançament i encara pendents de la sentència del TC; i en tercer lloc, acabar de complir amb l’Acord de Govern d’Entesa d’aquí a final de legislatura”.

EUiA anuncia la candidatura de Miralles a les eleccions catalanes i presenta la seva festa anual

Per acabar, el coordinador general d’EUiA ha anunciat, d’una banda, que la formació celebrarà la seva festa anual el pròxim dissabte 3 d’octubre, de nou a l’INEFC de Barcelona (n’informarem al llarg de la setmana) i, d’altra banda, que la seva ha estat l’única candidatura presentada a EUiA per encapçalar la llista a les eleccions catalanes de l’any vinent. En aquest sentit, Miralles ha declarat que el seu és un compromís renovat que assumeix la confiança de l’organització, i que els seus objectius principals són revalidar la majoria d’esquerres, a més de la coalició ICV-EUiA, que el govern faci un gir més a l’esquerra, i implicar més gent en aquest any que resta per endavant.

(Extret de la web d'EUiA)

JORDI MIRALLES ANUNCIA LA SEVA CANDIDATURA PER ENCAPÇALAR LA LLISTA D´EUiA A LES PROPERES ELECCIONS CATALANES

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Tue, 22 Sep 2009 10:25:00 +0000

El coordinador general de la formació diu que vol “donar més joc per la banda esquerra al Govern i a la coalició amb ICV” El coordinador general d´EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha anunciat avui en roda de premsa la seva decisió “política i personal” de presentar la seva candidatura per encapçalar la llista de la formació a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. D´acord a la norma democràtica d´EUiA, el període per a la presentació de candidatures es va obrir el 14 de setembre i finalitza el pròxim dia 25. Pel moment la de Miralles és l´única que s´ha registrat i si en els dies que resten hi ha més candidats (pot presentar-se qualsevol militant de l´organització), hi hauria primàries.

El dirigent d´EUiA ha argumentat que la seva decisió de tornar a presentar-se com a candidat d´EUiA a les eleccions catalanes recull l´esperit de la 5a Assemblea Nacional, celebrada el novembre de 2008, “de pluralitat i profunda unitat en els objectius”, per a traslladar-lo al terreny institucional. Tanmateix, Miralles ha explicat que la seva candidatura està fonamentada en 4 compromisos bàsics:

En primer lloc, contribuir a garantir una majoria “més a l´esquerra” al Govern de Catalunya.

En segon lloc, aconseguir en aquest any que resta per davant “noves complicitats socials i territorials”. La prioritat continuarà sent “buscar l´encontre amb la gent treballadora, els joves, els abstencionistes crítics d´esquerres i aquells votants d´esquerres que ja saben quins són els límits d´ERC i el PSC i volen anar més enllà”.

En tercer lloc, explicar el perill que pot suposar una majoria conservadora de CiU i el PP, que “coincideixen en el model social i econòmic i en la seva voluntat de desgastar l´actual Govern d´Entesa. I a més ja no els cal notari, doncs ja tenen decidit el tàndem Mas-Camacho”.

I en quart i darrer lloc, “fer avançar la coalició ICV-EUiA per a què sigui el punt de trobada dels sectors crítics de l´esquerra amb voluntat de governar i anar més enllà”.

El coordinador general d´EUiA i candidat de la formació a les eleccions catalanes ho ha resumit assegurant que vol “donar més joc per la banda esquerra al Govern i a la coalició”.

(Extret de la web d'EUiA)

REEDICIÓ DEL LIBRE DE JOSEP BENET "L'INTENT FRANQUISTA DE GENOCIDI CULTURAL CONTRA CATALUNYA"

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Fri, 18 Sep 2009 09:47:00 +0000

El passat dimarts vaig participar en la presentació de la reedició del llibre de Josep Benet “L’intent franquista de genocidi cultural contra Catalunya”. Aquesta és una eina imprescindible per continuar recuperant la memòria històrica i la lluita antifranquista, però també una obra de gran actualitat davant les manipulacions, les mentides i les provocacions de la dreta política i mediàtica espanyola -que continuen- contra Catalunya, la seva voluntat de ser i la seva llengua.

TROBADA AMB L'AMBAIXADOR DE NICARAGUA

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 16 Sep 2009 14:55:00 +0000

El coordinador d´Esquerra Unida i Alternativa (EUiA) i secretari de la Mesa del Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, s´ha trobat aquest matí, juntament amb el president de la cambra, Ernest Benach, amb l´ambaixador de Nicaragua a Espanya, Augusto César Zamora.

L´ambaixador de Nicaragua també s´ha reunit aquest matí amb diversos membres de la direcció d´EUiA, concretament amb Toni Barbarà, amb Tere Ortega i amb Àngels Tomàs.

(Extret de la web d'EUiA)

MIRALLES: “CAL ESTABLIR OBJECTIUS FISCALS REDISTRIBUTIUS, NO NOMÉS RECAPTATORIS”

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Wed, 16 Sep 2009 11:29:00 +0000

“EUiA no promourà consultes com la d´Arenys de Munt, però les respectarem”

El coordinador general d´Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), Jordi Miralles, ha declarat que “les mesures fiscals anunciades per Zapatero en la seva compareixença al Congrés, la setmana passada, són insuficients.” “És necessària una reforma fiscal de fons, per a avançar cap a una fiscalitat justa. Cal recaptar més per redistribuir millor la riquesa”, ha dit el màxim responsable d´EUiA que ha recordat el seu posicionament “en favor de pujar els impostos directes, no pas els indirectes”.

Miralles també ha dit que “cal fixar objectius fiscals redistributius , no només de recaptatoris per a fer front al dèficit, com fa Zapatero”. “A EUiA lamentem no haver escoltat parlar a Zapatero, en la seva compareixença al Congrés, ni sobre frau fiscal, ni dels paradisos fiscals, ni dels impostos que paguen els esportistes d´elit”.

“No promourem consultes com la d´Arenys de Munt ni participarem de la lluita per l´espai electoral independentista”

“EUiA no promourà aquest tipus d´iniciatives en d´altres indrets de Catalunya però les respectarà, perquè considera que la ciutadania té el dret democràtic d´opinar”, ha assegurat el també diputat al Parlament. Així mateix, Miralles ha dit que “el govern va cometre una gran irresponsabilitat al presentar l´advocat de l´Estat el recurs contra la consulta al jutjat”. “Tot és possible amb la paraula i el vot en democràcia” ha defensat, i també s´ha preguntat “com és que amb la consulta d´Arenys es posen les mans al cap aquells que han defensat que al País Basc tot és possible sense violència.”

Miralles ha afegit que EUiA “no promourà aquestes consultes” perquè “és un terreny per a la competència electoral entre els independentistes: ERC, CDC, CUP i EPM no és la nostra preocupació la competència entre independentistes”. EUiA tampoc les promourà per què “la formació defensa un model d´Estat federal” i perquè “les prioritats de la coalició ICV-EUiA-EPM, i dels seus regidors, regidores i alcaldes són d´altres combatre la crisi econòmica, aconseguir un millor finançament pels Ajuntaments, realitzar una bona gestió municipal, tant al Govern com a l´oposició, i contribuir a avançar en l´autogovern a Catalunya”.

“La Catalunya independent de Laporta, amb privilegis, no és la meva”

El coordinador general d´Esquerra Unida (EUiA), Jordi Miralles, ha declarat aquesta tarda en roda de premsa, respecte a la possibilitat de què el president del Futbol Club Barcelona, Joan Laporta, ingressi en un partit polític independentista, que “tot el que sigui participació política és benvingut, però que una Catalunya independent de Laporta, amb privilegis, no és la meva”. “Nosaltres treballem per a una Catalunya social, de la justícia, que pensa en les persones”, ha dit el responsable d´EUiA. Miralles també ha manifestat que li agradaria que Laporta impulsés mesures per a què els jugadors d´elit paguin els impostos que els hi pertoca.”

La Comissió Permanent d´EUiA ha acordat que a partir d´avui, 14 de setembre, s´obre el termini de presentació de candidatures d´EUiA per a les properes eleccions al Parlament. Aquest període de presentació de candidatures durarà fins els proper 25 de setembre.

REFORMA FISCAL, UN INSTRUMENT PER SORTIR DE LA CRISI

noreply@blogger.com (Jordi Miralles) — Mon, 14 Sep 2009 15:15:00 +0000

Aquests són moments d’impulsar una reforma fiscal progressiva que garanteixi recaptar més, una millor redistribució de la riquesa i més recursos per a fer polítiques públiques.

Les reformes fiscals aplicades des de la transició han impulsat una fiscalitat injusta a costa dels assalariats i dels consumidors

Les vacances han passat, la crisi continua i ha arribat el moment d’impulsar una reforma fiscal en profunditat. Els índexs econòmics, com la baixada del PIB, de la inversió i del consum, i l’augment de l’atur, demostren que les propostes, molt sovint improvisades i a cop de titular, del Govern espanyol no porten a remuntar de la crisi. Ha arribat el moment. El Govern de Zapatero ha de passar la prova del cotó sobre les anunciades reformes de la fiscalitat a l’Estat espanyol.
El sistema fiscal és una peça fonamental del model social, al definir qui i per quins motius s’han de realitzar les aportacions necessàries per a garantir les polítiques de despesa, així com en quina quantitat i qui ha de contribuir amb els seus recursos, per a redistribuir la riquesa. És evident que el debat és polèmic i l’eix dreta-esquerra, alhora de fer propostes, està molt marcat, com s’ha vist en les darreres setmanes, i continuarà sent-ho els propers mesos.
Més enllà de múltiples declaracions, el president del govern espanyol ha reconegut dues coses en la seva compareixença en el Congrés dels Diputats. Una, que es pujaran els impostos, i la segona, que cal fer canvis, però bàsicament per a cobrir el dèficit econòmic. Per tant, ja podem afirmar que és una mesura clarament insuficient. Una reforma fiscal a Espanya ha d’intentar eliminar els desequilibris existents a l’actual sistema fiscal, els quals vénen agreujats per les reformes practicades pel PP i el PSOE, amb l’acompanyament de CiU, en especial en el IRPF, i promoure els principis de suficiència recaptatòria, equitat i progressivitat que s’estableixen a la Constitució.
No vivim moments per només anar a cobrir dèficit. Tots els indicadors diuen que cal una reforma fiscal profunda, una de les reformes estructurals necessàries per a l’economia espanyola, per tal de recuperar la justícia fiscal i contribuir a superar la crisi, sense caure en fer les mateixes polítiques que l’han generat.
Cal recordar que en aquest país ja només paguen impostos les persones assalariades i els consumidors. Les rendes més altes, que no són les classes mitjanes, o bé eludeixen la fiscalitat amb mecanismes al seu abast o bé, directament, fan frau fiscal. Cal recordar, també, que el govern espanyol, en el darrer període, s’ha dedicat a baixar impostos i a fer polítiques regressives de xecs. Les polítiques fiscals aplicades, des de fa trenta anys i fins ara, no han primat la igualtat i han posat en qüestió l’article 1er de la Constitució Espanyola (CE), el qual estableix que Espanya es constitueix en un Estat Social. Per a complir aquest mandat de la CE calen polítiques fiscals que afavoreixin la igualtat, és a dir, que facin pagar més a qui més té i que no estableixin que les comptes públiques de l’Estat vinguin sustentades, només, per les esquenes dels assalariats i dels consumidors.
Algunes dades. Les polítiques fiscals impulsades fins ara pels diferents governs espanyols han portat a què les rendes del capital tributin amb un índex fix del 18% i a què les del treball ho facin amb un índex que va del 0 fins el 43%, de manera que una persona que cobra 60.000 euros bruts l’any, paga més a hisenda que aquella que guanya aquests diners jugant a borsa. Les grans fortunes tenen mecanismes per no contribuir si, per exemple, canalitzen les inversions a través de les Societats d’Inversió de Capital Variable (SICAV), aconseguint així grans avantatges fiscals com tributar l’1% en l’impost de societats. Les rendes superiors a 60.000 euros suposen el 4,3% de les que declaren i el 54% de persones que tributen són mil.leuristes. Només el 3,9% dels empresaris van declarar per sobre dels 5 milions de benefici i 1,6 milions d’empresaris i professionals declaren que obtenen ingressos inferiors a 1.100 euros bruts. És a dir, un escàndol, ja que el PP i el PSOE han optat, tots aquests anys, per l’economia del joc del monopoli, per la que especula i no crea riquesa.
És el moment de canviar la tendència legislativa fiscal, impulsant una reforma impositiva justa i progressiva, per recaptar més als que més tenen i redistribuir millor. Un canvi que impulsi els impostos directes, en detriment dels indirectes i que posi fi a mesures electoralistes, com la dels 400 euros. També cal recuperar l’impost del patrimoni i no eliminar ni el de societats, ni el de successions i donacions, introduir un impost verd, per què qui contamini més pagui més, acompanyar més els ajuntaments en matèria financera i fiscal, fer front al frau i contribuir en l’eliminació dels paradisos fiscals.
La ferida social per la crisi creix. La reforma fiscal no pot ser una amb només objectius recaptatoris per fer front al dèficit i no redistributius, que altera tipus i trams entre les rendes mitjanes-baixes, i que no va al fons dels problemes reals de distribució insuficient i desigual entre rendes del treball i del capital.

Jordi Miralles i Conte
Coordinador general d’EUiA i Diputat

(Publicat a El Mundo)