dijous, 20 de desembre del 2007

LA COMISSIÓ PROMOTORA DE LA ILP SOBRE LA FIBROMIÀLGIA LLIUREN AL PARLAMENT 51.203 SIGNATURES VALIDADES


Els membres de la comissió promotora de la iniciativa legislativa popular (ILP) per l'atenció de la fibromiàlgia i la síndrome de fatiga crònica han lliurat al president del Parlament, Ernest Benach, un total de 51.203 signatures validades per l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat) i que donen suport a la iniciativa.
Els promotors han lliurat també el certificat de l'Idescat que justifica la recepció de 133.361 signatures de suport, de les quals fins ara n'ha validat 51.203.
Atès que la iniciativa ha superat el mínim de 50.000 signatures que fixa la llei, seguirà tramitant-se. Així, el 16 de gener es reunirà al Parlament la comissió de control per proclamar el nombre total de signatures finalment validades per l'Idescat. A partir d'aquí, la Mesa i la Junta de Portaveus obriran un termini perquè el grups hi puguin presentar esmenes a la totalitat abans que el Ple no en faci el debat de totalitat. Si la ILP supera aquest debat, continuarà tramitant-se en comissió i tornarà al Ple perquè en faci el debat i la votació finals.
La comissió promotora que avui ha lliurat les signatures, l'encapçalava Sergi Estañol, i la integraven, a més, Marta Rosselló, Àngels Martínez, Clara Valverde i David Cifré, tots afectats per alguna d'aquestes malalties.En sortir de l'audiència, Àngels Martínez ha explicat que la iniciativa pretén que "tots els pacients afectats per la síndrome de fatiga crònica o de fibromiàlgia tinguin dret a un diagnòstic fet per especialistes i que a tot el territori hi hagi unitats especialitzades". Els promotors pensen que cal un bon diagnòstic de totes dues malalties "perquè en cas necessari es pugui tramitar una invalidesa".
La Mesa va admetre a tràmit la iniciativa el 13 de març, i l'11 d'abril més de cent cinquanta persones, que van prometre o jurar el càrrec de fedatàries, van començar a recollir les signatures. El Parlament ha aprovat fins ara tres lleis que van tenir l'origen en una iniciativa legislativa popular: la de suport a les seleccions esportives catalanes, la reguladora de la incineració de residus i la de creació de llars d'infants de qualitat. (Informació i imatge cedides pel Departament de Comunicació del Parlament de Catalunya)

JA TENIM LA LLEI DE L'HABITATGE



Ahir es va aprovar al Parlament de Catalunya la Llei pel Dret a l'Habitatge, una de les més importants, i necessàries, de la legislatura. Us deixo la transcripció de les intervencions de cada grup parlamentari, perque crec que és útil i un element molt pedagògic poder contrastar les opinions de les esquerres i de les dretes respecte a un dret bàsic: el dret a l’habitatge

divendres, 7 de desembre del 2007

ENTREVISTA AL DIARI "EL PUNT" (7/12/07)

Jordi Miralles.: «En ple segle XXI la Constitució hauria de reconèixer el dret a l'autodeterminació»
El coordinador general d'EUiA va ser dels primers dirigents polítics a apostar per una gran mobilització per respondre a les mancances de les infraestructures i ara, com ICV, proposa que la carta magna espanyola reconegui un estat federal plurinacional, però obert al dret a decidir
-Vostès van ser el primer partit a demanar una gran manifestació pel desgavell ferroviari.
-«La política és el que afecta els ciutadans, més enllà de les institucions. En una situació com l'actual cal la resposta social. I per això hem contribuït que l'1-D molta gent es manifesti per reclamar una aposta decidida per la millora del transport públic i la constatació que moltes coses no s'han fet bé des del PSOE en l'arribada del TAV a Barcelona. Però, per davant de tots, ha estat una manifestació de país.»
-Gairebé coincideix amb la commemoració d'una Constitució que volen reformar...
-«La Constitució s'ha d'adequar a les noves necessitats de la gent i a un estat plurinacional, amb òrgans que representin el conjunt i no només una visió unitària. Apostem per un estat federal, que ara mateix és la preferència majoritària dels catalans. Però en ple segle XXI s'ha de reconèixer un dret a l'autodeterminació que l'any 1978 no va anar més enllà de les autonomies. Aquest dret no és cap invent, sinó que el reconeixen les Nacions Unides.»
-Fa anys que demanen el dret a decidir que ara invoca Artur Mas. Com ho veu?
- «El dret de decidir i l'autodeterminació són democràtics. Aquesta és la interpretació que en fem des de fa anys. Però el discurs d'Artur Mas, llegit atentament, dibuixa més la casa d'acollida del conservadorisme que la del catalanisme. No parla enlloc d'educació pública, vol limitar per llei el reagrupament familiar d'immigrats regulars. No apareix ni un cop la paraula treballadors . I en la seva nova concepció de català, jo em quedo amb la de López Raimundo: catalans d'origen i catalans d'adopció, un sol poble.»
-El progrés només passa pel tripartit?
-«Mas mira de buscar posicions fetitxistes o mítiques. Parlar de refundacions, de qui defensa més el dret de decidir, de qui té la barretina més grossa... Però el seu programa és conservador i no abraça tota la catalanitat. La majoria social de Catalunya és plural i progressista. I en els quatre anys de tripartit hem optat pel sentit comú: les persones i el territori.»
- Quina diagnosi en fa?
-«Més enllà dels objectius màxims de cadascú, el programa comú s'ha plasmat en més metges, més mestres, el Pacte Nacional per a l'Habitatge, un 52% del pressupost en polítiques socials, la llei del memorial democràtic... Enfront de les diferències, hi ha un tronc comú de pluralitat.»
- Les han vençut totes?
-«A l'anterior govern, de vegades, se'l coneixia més pel que li passava que no pas pel que feia. Ara hi ha més cohesió interna, a banda d'alguna opinió política publicada de responsables polítics.»
-I de l'aportació de la coalició ICV-EUiA?
-«Dins de l'acord, hem accentuat l'empremta social i mediambiental valenta, com en la preservació dels últims 55 quilòmetres de litoral verge o en la llei de l'habitatge. Altres parlen de país i de refundacions, però després voten en contra d'això, que són problemes reals.»
-Creu que han claudicat pel quart cinturó o la línia de molt alta tensió?
-«És evident que la mobilitat necessita respostes. La gent perd molt de temps cada dia. I com que tot no s'arregla amb ciment, s'ha replantejat el projecte inicial perquè tingui menys impacte i hi hagi alternativa ferroviària. En la MAT, no és una decisió que depengui de la Generalitat, tot i que crec que el mediador de la UE, Mario Monti, hauria de fer la seva funció, no alinear-se amb els empresaris i donar per feta la interconnexió amb França. Però Catalunya va molt més enllà d'aquests debats.»
- En quin estadi està la relació d'EUiA i ICV?
-«Ja he recordat altres cops el símil amb una parella que s'ajuntava i se separava cada vuit anys. L'última legislatura ha estat la primera des del 1980 que hem acabat plegats, com vam començar. I hem tornat a anar junts a les eleccions. Pot semblar poc, però és una opció responsable. La unitat ens ha de fer més forts. Hi ha coses que compartim al màxim i d'altres en què trobem matisos diferents. De vegades dic que m'agradaria que caminéssim cap a una coalició més política, però això depèn del dia a dia. Ara estem a punt de tancar l'acord de les generals, després dels de les catalanes i les municipals.»
-Aspiren a més candidats en aquesta llista?
-«A Barcelona, el nostre candidat continuarà ocupant el tercer lloc, igual que el 2004.»
- Quan tindran consellers a la Generalitat?
-«El nostre objectiu és eixamplar la representació d'ICV-EUiA en l'executiu i, quan això passi, tenim homes i dones que poden assumir responsabilitats. La nit electoral ja vam reivindicar una tercera conselleria perquè érem els únics que havíem crescut en vots i escons. Però el PSC i ERC van reduir el nombre de departaments i ens vam quedar amb els dos que ja teníem.»
-Esperen confirmar el creixement a costa del PSC en les generals?
-«No se'ns escapa que la política estatal tendeix a la polarització entre el PSOE i el PP, i això també afecta Catalunya en les generals. Però podem obrir forat perquè s'ha fet bona feina en aquests anys. La llei electoral segurament és poc justa i això fa que IU, amb un milió de vots, tingui cinc diputats, i el PP, amb nou milions, en tingui 148.»
-Les primàries d'IU han arribat en mal moment?
- «Calien? Sí, perquè hi havia més d'un candidat. Però crec que les persones que defensaven la candidata minoritària són una mostra dels que no van acceptar que Llamazares rellevés Frutos. Personalment, estic satisfet del resultat i la contribució d'EUiA a la victòria de Llamazares, amb una participació més alta que en algunes federacions d'IU. Les primàries són un exercici de pluralitat.»
-Quina és la salut del pensament socialista o comunista a EUiA?
- «Som una organització que suma tradicions diferents. En cap document d'EUiA hi ha una definició ideològica. Tenim gent que es defineix d'esquerres, però hi ha comunistes, socialistes, llibertaris, trotskistes, republicans, ecologistes, federalistes i independentistes. Som una amalgama on importa menys el que som que el que fem. Una organització programa on importa tant la resposta ciutadana com la institucional. Preferim que se'ns consideri un moviment que un partit polític.»
- Però potser són els sectors on hi ha més cansament de la política?
-«L'esquerra ha de tenir clar que la política no és només l'activitat institucional. Cal més dosi social. No podem convertir la política en una campanya electoral de màrqueting i passejades per mercats. Cal compromís, per davant de promeses, i retre comptes de la feina feta. La vida social ha de tenir més contingut polític, que no partidista. Es pot ser independent, però no indiferent. Hi ha gent que no vol veure els polítics, que es pensa que tots som iguals i que ens diuen classe política , que és una expressió que em regira l'estómac.»
-Es reversible?
-«És imprescindible, perquè si no la democràcia i la seva qualitat retrocediran cap a un model com l'americà, on vida i política van separades. On decideixen els lobbies i els poderosos, i es beneficia la dreta i sobretot el populisme.»

EL DRET A ELEGIR D'ARTUR MAS

Us deixo el meu article publicat ahir a El País:



EL DERECHO A ELEGIR DE ARTUR MAS


El título no es un error. Mas, en su conferencia del 20-N, habló del "derecho a decidir", pero también del "derecho a elegir". Se ha valorado mucho el derecho a decidir, pero no se ha prestado atención en las opiniones publicadas al eje de la política social de CiU: el derecho a elegir para transformar el Estado de bienestar. El discurso nacionalista de derechas es menos vendible sin toques sociales, y Mas arriesgó con una propuesta que sería un retroceso para las personas y los poderes públicos, y que además no es creíble.

Su transformación consistiría en vaciar de contenido político-social la Generalitat, para continuar la tarea que dejaron a medias en 23 años de gobierno. El derecho a elegir supondría una Generalitat escuálida en políticas públicas y sociales, renunciando a utilizarla como instrumento para garantizar los derechos sociales y dejarlos en manos del mercado. Es decir, de los poderosos. Eso es el neoliberalismo: el Estado mínimo.

Todo lo contrario de avanzar más en el Estado de bienestar para conseguir una sociedad más justa e igualitaria. La propuesta no tiene nada que ver con una adaptación del Estado de bienestar, sino su minimización. Lo que propone Mas es el modelo social conservador con las dosis esenciales del neoliberalismo actual en educación, salud y servicios sociales, un proyecto que está en las antípodas del Estado social y de derecho. Es la adaptación neocon de CiU para avanzar más -si gobernasen de nuevo- en la privatización de los servicios públicos esenciales. Y "el derecho a elegir del ciudadano protagonista" es el envoltorio convergente para justificar la mercantilización de los servicios. Las necesidades de la gente de la Cataluña real (no del país imaginario de Mas), el diferencial negativo en políticas públicas respecto a la UE -consecuencia de lo que hizo CiU-, el programa del "govern d'entesa" y los contenidos sociales del Estatut apuntan en otra dirección.

Para EUiA, lo necesario hoy es dedicar más recursos a los servicios públicos, desmercantilizarlos y democratizar su gestión con más control social y participación ciudadana. La gente se corresponsabiliza de los servicios si se siente propietaria de ellos, no cliente. Nunca un cliente se considera responsable de un servicio mercantil. Un Estado democrático no ha de renunciar a garantizar los derechos y las necesidades de toda la gente (por cierto, la palabra trabajador no aparece en el discurso de Mas, ¡qué casualidad!) evitando los abusos de los poderosos. Esto no se consigue con ese derecho a elegir, sobre todo teniendo en cuenta que no se refiere a elegir entre diferentes ofertas públicas. Mas dice que es igual que la oferta sea pública o privada, pero la opción por esta última es clara puesto que afirmó que "el Estado de bienestar no ha de estar demasiado de acuerdo con los requisitos de la Administración".

¿Nos imaginamos qué pasaría si la oferta de servicios de salud, sociales y de educación fuera puramente mercantil y se determinara en función de la demanda de la gente? Simplemente, no es posible. Y eso, además, sería reducir la ciudadanía a la condición de usuarios, consumidores y clientes, dejando de lado lo que es más específico de la condición humana: su dimensión social. Es el planteamiento individualista del liberalismo, ahora exacerbado por el neoliberalismo. Que sea ésta la opción de la derecha es lógico, pero que eso lo vendan para hacer funcionar el Estado de bienestar es un burdo engaño.

La derecha nunca admitirá que es mejor cooperar que competir, porque está del lado de los poderosos. Por eso Mas propone desregular la empresa y el capital, y poner a su servicio las administraciones públicas. Y claro, rebajar los impuestos sobre el capital y la actividad económica, y entregarles los servicios públicos para que hagan negocio con ellos. Y los usuarios, que elijan, ¡qué barbaridad! Pero Artur Mas no engaña, la pretendida casa gran del catalanisme es en realidad la del conservadurismo.


Jordi Miralles i Conte es coordinador general de EUiA y vicepresidente de ICV-EUiA.

dimecres, 5 de desembre del 2007

LECTURA RECOMANADA


Ahir dimarts vaig assistir a la presentació del llibre "Josep Solé Barberà, advocat. La veu del PSUC", del doctor Andreu Mayayo. Una interessant biografia sobre aquest personatge destacat de la lluita antifranquista, que us recomano llegir.

EL TREBALL ÉS UN DRET, NO UN RISC


Com cada primer dimecres de mes, EUiA ha fet 5 minuts de silenci pels treballadors i treballadores mortes en accident laboral. Creiem de manera ferma que calen més polítiques públiques per evitar la sinistralitat laboral, perque treballar ha de ser un dret i no un risc.

dimarts, 4 de desembre del 2007

EL PSOE FUIG CAP AL CENTRE AMB LES SEVES PROPOSTES

Us deixo les meves declaracions davant la proposta del PSOE d'eliminar l'impost de patrimoni:


El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, ha criticat l’anunci de Zapataro de suprimir l’impost de patrimoni si torna a guanyar les eleccions “perquè eliminar polítiques fiscals progressives i abaratir els costos fiscals als sectors més benestants de la societat és profundament conservador. Suposarà, per tant, un nou regal a les rendes més elevades”. En aquest sentit, ha dit que el PSOE vira les seves polítiques econòmiques cada cop més al centre, “intentant competir amb el PP en propostes fiscals”.
Miralles s’ha mostrat preocupat perquè aquestes rebaixes dels impostos directes, “que PSOE i PP anuncien per captar l’electorat de centre”, no deixen de ser un miratge per a la major part de la societat. Com ha explicat el coordinador general d’EUiA, “la supressió dels impostos directes i progressius no és una mesura progressista, perquè no beneficia la major part de la societat ni les classes més modestes. Eliminar, en aquest cas, l’impost de patrimoni beneficiarà només el 6% dels contribuents, aquells que gaudeixen d’un major patrimoni, amb una base imposable superior als 108.000 euros o un valor en béns superior a 600.000”.
Per a EUiA, que Zapatero porti a terme aquestes promeses electorals “no farà més que hipotecar les polítiques socials, necessàries per a la justícia social i el desenvolupament del país”. Miralles ha defensat de nou la necessitat d’impulsar polítiques fiscals progressives, amb un increment de la pressió fiscal centrada en les rendes més altes, “permetent així el finançament d’una despesa social molt més elevada que ens situï al nivell mitjà dels països de l’Europa dels 15”.
El coordinador general d’EUiA, finalment, s’ha mostrat convençut que “amb mesures com l’anunciada per Zapatero i amb candidats com Solbes, Bono i Magdalena Álvarez es reafirma que la garantia d’un futur d’esquerres després de les eleccions del març passa per l’enfortiment del grup d’IU i ICV-EUiA al Congrés”.

ÉXIT DE LA MANIFESTACIÓ DE L'1-D


Us deixo la nota de premsa de la valoració d'ahir sobre la manifestació massiva de dissabte:



El coordinador general d’EUiA, per la seva banda, ha valorat com un ‘èxit’ la manifestació de dissabte a Barcelona pel desgavell de les infraestructures a Catalunya. S’ha mostrat satisfet per la convocatòria “necessària per dir prou a actituds negligents en la gestió de les infraestructures, especialment ferroviàries”, pel resultat “perquè malgrat algunes veus interessades la manifestació no s’ha centrat en la independència, sinó en la voluntat de la ciutadania per a decidir sobre el que li afecta i les prioritats en les inversions”, i pel paper que ha desenvolupat EUiA, “perquè hem contribuït a la participació dels moviments socials a la marxa”. En aquest sentit, Miralles ha explicat que EUiA iniciarà un diàleg amb els moviments veïnal, estudiantil, del món del treball i ecologista per tal d’impulsar aquesta voluntat social a decidir, “perquè és necessari que l’esquerra lideri aquesta voluntat davant un sobiranisme i independentisme que no discrimina entre dretes i esquerres”.Sobre el resultat de la manifestació, Miralles ha advertit el PSOE que “la ciutadania ha deixat clar que a Catalunya no se la maltracta, ni per acció ni per omissió, i per això n’ha de prendre nota especialment en aquest període preelectoral”. També ha criticat CiU per haver participat a la marxa, ja que segons el coordinador general d’EUiA, “la cúpula de CiU ha anat a fer dissabte, a netejar la seva responsabilitat en el caos de les infraestructures. Que no s’equivoqui, els ciutadans estan emprenyats, però no obliden”.